L'ajuntament pagarà 340.000 pessetes a un veí de Caldes per culpa de la mala conexió del clavegueram, que feia que se li inundés la casa cada 2 per 3, segons ha informat el regidor de serveis, Joan Balart.
 

Vicenta: Feia molt de temps que no anavem a caminar per la riera.

Sanz: La última vez que bajamos a dar un paseo por la riera, fue cuando al
Costas se asomó por el puente y le cayeron las gafas de leer.

Costas: Sí, és veritat! Gràcies a mi vàrem poder anar a passejar per la riera, encara que fos per buscar les meves ulleres.

Vicenta: Montserrat ja portes el cistellet amb el berenar?

Montserrat: És clar que sí!

Vicenta: Qui porta la nevera amb les begudes?

Sanz: Me parece que el Pau i el alcalde.

Vicenta: Per la mort de Déu on van tan carregats.

Costas: Porten no sé quantes Xibeques.

Montserrat: A mi no m'agrada la cervesa.

Costas: Tranquil.la també porten aigua sense gas.

Alcalde: Buf com pesa això, algú ens pot rellevar de les nostres tasques .

Costas: Vinga no et queixis tant.

Alcalde: Ei, en serio, això pesa un ou. Oi Pau?

Pau: No puc dir ni ase ni bestia.

Sanz: Pues porque lo has dicho?

Pau: El què? Ni ase ni besita?

Sanz: Pero no has dicho que no lo podias decir, ya lo has dicho 2 veces.

Pau: Au  Sanz, no m'escalfis el cap.

Vicenta: Que us sembla si ens quedem en aquestes roques a berenar.

Montserrat: Per mi perfecte, que ja em fan mal els peus.

Alcalde: Si, que al menos podrem descarregar les neveres.

Costas: Un moment, no seieu encara. Jo porto unes mantes de quadres, d'aquelles d'anar de picnic. Teniu, poseu-les i ja podrem seure.

Montserrat: Ai que bé que s'està aquí.

Vicenta: Ara faria una bacaineta.

Alcalde: Fes,fes, vicenta! Jo em sembla que me'n vaig a caminar una miqueta. Algú ve?

Tots: No

Alcalde: Doncs ja hi aniré sol, em fa gràcia caminar per aquí la riera. Adéu.

Sanz: Qué Pau, una cerveza?

Pau: Perque no?

Costas: Sí , jo també.

Alcalde: Tralaralaralara. Ui quins matolls més grossos que hi ha per aquí. Eh? Em sembla que sento veus... deixa'm parar l'orella....

Granota1: Croac. Croac. Doncs com et deia, és molt dura la vida de granota.

Granota2: Croac. Croac. M'ho diràs a mi que l'altre dia em vaig tirar de cap a l'aigua i em vaig fotre una morrada contra una pedra. Croac.

Cap gros: Bua..bua...bua..

Granota1: Fes callar aquest cony de cap gros. Croac. No sap el que li espera quan sigui granota. Croac.

Cap gros: bua...bua..bua..

Granota2: Croac. Em sembla que plora perque ha sentit que deiem que la vida de granota era molt dura.

Granota1: Saps? Croac. L'altre dia vaig voler abraçar una altre granota i com que tenim aquesta mena de pell tan llefiscosa , croac,  em va relliscar a l'abraçar-la i va sortir volant. Croac.

Granota2: Això no és res. Croac. Jo abans ballava break-dance, i quan em posava sobre una pedra a donar voltes, amb la meva pell llefiscosa i la pedra que relliscava no podia parar. Croac. Vaig estar 5 dies vomitant.

Granota1: Croac. Croac. Que fort!

Cap gros: bua..bua..bua..

Granota2: Ai coi de cap gros, no para de plorar. Croac.

Granota1: Per cert, croac, has sentit ha dir que a un veí d'aquí caldes, se li inundava casa seva per culpa del clavegueram i li han tingut que pagar 340.000 pessetes?

Granota2: Qui? L'ajuntament ha tingut que pagar?

Granota 1: Croac. Sí.

Granota 2: Doncs a veure si torna a ploure  com aquell any, croac, i es desborda la riera. Croac, potser així l'ajuntament ens pagarà 340.000 pessetes a nosaltres. Croac.

Granota1: Croac. Què faries amb 340.000 pessetes?

Granota 2: Me n'aniria a viure al Gorg d'en Pèlags. Croac.

Cap gros: Croac.

Granota 1: Has sentit? El cap gros ja sap dir croac. Croac.

Alcalde: Unes granotes que parlen!!!! I a sobre estan informades del que ha de pagar l'ajuntament!!! Això ho han de saber tots.

Sanz: Tengo hambre!

Vicenta: Tranquil Sanz, ara quan arribi el senyor alcalde berenarem.

Pau: Doncs que no tardi que ja no queda cervesa.

Costas: Cony, és que te la fots com si fos aigua.

Montserrat: I la meva aigua natural sense gas? Estava dins d'una ampolla de Xibeca.

Pau: Vaja, ja deia jo que no tenia gust a res aquesta cervesa.

Sanz: Es que también vaya casualidad eh, has ido a coger la Xibeca con agua.

Costas: Ara la pobra Montserrat haurà de beure cervesa que no li agrada gens.

Vicenta: Mira, ara ve l'alcalde corrents.

Alcalde: (esbufegant) Us...us... haig..de...de..dir

Montserrat: Respiri senyor alcalde!

Alcalde: He trobat.... unes granotes...que parlen.

Sanz: Anda, no digas tonterias.

Alcalde: Ei , un respecte Sanz, que sóc l'alcalde.  Us dic que és veritat.

Costas: A veure, porta'ns fins allà.

Alcalde: Seguiu-me i no feu soroll.

Granota1: Croac, doncs com et deia, croac, m'han vingut a filmar els del programa Wakoo-Wakoo.

Granota2: El que fan per la tele? Croac.

Granota1: Sí, croac, .........psssss! Calla! em sembla que sento passos de persona. Callem.

Granota2: Croac.

Alcalde: Mireu, són aquelles granotes.

Vicenta: Però si no diuen res.

Alcalde: Ja veureu, calleu.

Sanz: Hola ranas!

Alcalde: Però què fa Sanz? No surti de l'amagatall, ara ens han descobert i no voldran parlar.

Sanz: No diga chorradas alcalde. Hola rana !...  Lo ve, no dice nada.

Vicenta: Au va, li deu haver tocat el sol al cap senyor alcalde, marxem d'aquí.

Pau: Sí, marxem d'aquí que hem deixat tot allò allà i encara ens ho fotaran.

Sanz: Adiós rana! Ja,ja,jaja

Costas: Per això m'ha fet aixecar, tan a gust que estava sobre aquella pedra.

Alcalde: Però què feu?, no marxeu, us dic que és veritat. Vaja, a lo millor sí que m'ha tocat el sol al cap i em dec haver trastocat per moments. Millor que vagi amb ells a berenar.

Granota 1: Pshhh, pshhhh!

Alcalde: Algú em crida?

Granota1: Croac, som nosaltres, croac.

Granota2: Croac, no al pla general,  croac.