Avui, aquí dalt, estem tots encarcarats. Brikolaiev, el camarada americà i jo no ens pensavem que l'arribada d'en Renné i dels nostres dos compatriotes ens portarien tan mals de cap, sobretot el francès Renné, quin torment d'home! L'encarcarament no és més que l'intensa activitat física a que ens té sotmesos en Renné. Se li ha ficat a la closca que estem massa gordos, que vivim massa bé, que els "michelins" ens toquen al terra, que com que tenim la panxa tan grossa no ens la veiem quan anem a pixar i per això el terra del lavabo està tan tacat.  A més, a en René se li ha ficat al cap que té cartutxeres, com algunes noies. No descobrim ara la declinació sexual d'en Renné, perque ja és de tothom sabuda, perd oli.
 

A les 6 del matí hora de Moscú, que és com ens funcionen els nostres rellotges, en Renné ens ha fet aixecar del llit. Kutusaiev i Dobrovenko s'han aixecat de seguida, però els veterans: Kukuskin, el camarada americà i jo em fet una mica el ronso.  Això ha fet encendre la ira d'en Renné, que com que veia que no ens aixecàvem ha agafat una galleda plena d'aigua, aigua bruta de netejar els vidres,i ens l'ha volguda tirar als llits on dormiem. La falta de gravetat ha fet que l'aigua en comptes d'anar cap aball, anés cap amunt i s'ha mullat tot el casc. Però com que en Renné és tan presumit, en el seu casc hi tenia unes llumetes com les del cotxe fantástico, l'aigua ha provocat un curtcircuit al casc i li ha desfet la permenent que portava feta del dia anterior.  Patètic.
 

Quin dia més nefast, després d'haver-me soquerrimat els meus preciosos cabells, cuidats amb HS com  la Jose Toledo, m'he tingut que enfundar un gorro de piscina al cap per no ser la riota de tota la nau.  Un cop Brikolaiev, Kukuskin i el Yankie s'han aixecat, els he portat cap al soterrani de la nau. La seva sorpresa ha sigut molt grossa quan els he fet treure les escafandres i els cascs. Al principi no s'ho volien treure perque no se'n fiaven de mi, no seria el primer cop que els faig despullar amb el pretetx d'alguna cosa urgent i important per poder veure les seves parts fins que descobreixen que era una mentida meva. Quan s'han tret les escafandres han descobert que no flotaven i que podien respirar. Misteris de la ciència.    Ah, i un que és manetes!

Brikolaiev i jo ens hem quedat pasmats quan hem descobert que al soterrani hi havia gravetat. En Renné pot ser tot lo maricon que volgueu, però és un manetes. Ha creat un xuclador de materies sota unes petites escletxes de les rajoles del terra, que equival a la força de la gravetat. A més ha instalat un convector de creador d'aire igualet al que respirem a la terra. Quan hem vist el soterrani d'aquella manera i a més tan net i polit, han començat les discusions.
El camarada americà deia que allò seria l'habitació per fer timbes de poker, ja que les cartes i els diners de les apostes no sortirien volant, en Dobrovenko volia que el soterrani servis per dormir així no ens hauriem de lligar amb cadenes per no sortir flotant, en Kutusaiev volia el soterrani per ell solet per poder fer un puzzle de 60.000 peces amb la tranquilitat que aquestes no se li escaparien, en Brikolaiev volia fer-hi un hortet per plantar patates, tomàquets i cols, i jo volia muntar-hi un passatge del Terror.
 

Al final en Renné ha tingut que posar pau, en Kukuskin estava disposat en fer un passatge del Terror justificant-se com el cap de l'expedició i han arribat a les mans amb el camarada americà. En Dobrovenko i en Kutusaiev han callat de seguida ja que són "novatos" i jo m'he retirat de la discusió perque m'he adonat que m'he deixat aixada a Moscú.  Per fer-los callar en Renné els ha intimidat treient de la seva butxaca un pot de vaselina. Tots ens hem posat de cul a la paret i em callat de cop. En Renné ens ha comentat que com que ell havia acondicionat el soterrani amb gravetat i aire, ell era també el qui havia de decidir que s'hi feia. Al final ens ha comentat que seria per fer-hi classes d'airòbic, per fer-hi footing i tot tipus d'activitats gimnàstiques.
 

Com que sóc molt previsor, els he fet passar darrera d'un biombo que hi havia a la sala on els hi he deixat els xandalls i les bambes. Primer no es volien canviar davant meu, com sempre, però els hi he dit que els esperava a fora. He anat de seguida a l'altre cantó del biombo per mirar per un forat que hi he fet. "Aquests cossos s'han de posar en forma" m'he dit a mi mateix mentre els mirava despullats. Llavors ha passat el que havia de passar, el camarada americà ha descobert el forat i ha fet la típica broma de fer veure que aquell forat era una altra cosa i ha posat la seva....la seva... la seva dellonsis al forat, amb la mala sort que no he estat a temps d'apartar-me del forat, i amb tot "lo brutu" que és el camarada americà, ara vaig amb un ull de bellut.
 

Quina fila que fa en Renné amb un gorro de piscina al cap i amb un ull de bellut, amb lo presumit que és! Però pitjor quedavem nosaltres amb aquelles panxes i aquelles carns que ens sobraven de tot arreu menys d'un lloc en especial, vestits amb xandall i fent exercicis al so del xiulet i dels crits del camarada francès. En Brikolaiev fent la primera i única abdominal, se li ha estripat tot el xandall de la part de l'esquena, semblava "el increible Hulk". El camarada americà fent la vertical-pont ha vomitat les 7 hamburgueses amb ketchup d'ahir berenar. En kutusaiev i en Drobovenko, fumadors ells, a l'escalfament ja no podien ni respirar, en Renné els ha fet anar a la dutxa de seguida, deixant-los per inútils. Jo no estava gens acostumat al meu pes corporal i fent la primera flexió no m'he pogut dominar i he picat amb la barbeta a terra trencant una rajola. En definitiva, no podriem anar a cap jocs olímpics.
 

Tot i que l'espectacle que hem fet ha sigut lamentable, ara ens toca repetir-ho cada dia menys els dissabtes i els diumenges. Kukuskin i jo no ens podem aixecar de la cadira ni per anar a pixar, Kutusaiev i Dobrovenko estan encara amb les caretes d'oxigen posades i el camarada americà està més pàlid que en Càsper, el fantasma bo, marejat.  Val a dir que l'exercici que m'ha matat més ha sigut el de sortir corrents de la dutxa i vestir-me en 2 segons quan he vist que entrava al vestuari, o sigui darrera el biombo, en Renné amb només una tovalloleta a la cintura.  El pròxim dia faré com quan feia gimanàstica als Escolapis de Moscú, que sempre deia : "Senyoreta, avui no em dutxo perque no he suat".
 

Jo, Renné m'he proposat canviar aquests cossos gordos i "fofus" dels meus companys per uns d'imponents i atlètics, així disfrutaré mirant-los a totes hores, ja que ara només disfruto quan els veig la dellonsis quan estan a la dutxa.
Això sí, només ho veig un segon, ja que quan s'adonen de la meva presència surten esperitats, quina mala sort!. Buff, que cansat estic i a sobre amb els cabells socarrimats i un ull de bellut, espero que demà la meva sort sigui més bona.