Pau: Hola, Vicenta, què hi fas per aquí?
Vicenta: Oh! Hola Pau Estic molt atabalada i nerviosa.
Pau: Per què?
Vicenta: Perque demà és el dia de la dona treballadora i a mí i a la Boluda, que sóm les dues úniques dones de l’equip de govern, ens ha tocat preparar tots els actes que organitza l’ajuntament. Tots els homes ens han dit que, ja que celebràvem el dia de la Dona treballadora, que, de pas, treballéssim una mica.
Pau: Caram! Quina cara que ténen. I d’on véns ara? De la casa verda de comprar metres de roba de color lila?
Vicenta: No. Aquesta és una altra. A més a més de tota la feina que tinc, he hagut d’anar al metge. Resulta que sóc al·lèrgica als gossos!
Pau: Al·lèrgica als gossos? I com és això?
Vicenta: No ho sé. Aquests últims dies he anat molt a casa la Boluda per preparar tot lo de la dona treballadora i quan tornava a casa no parava d’estornudar. I resulta que era per un Huskie Siberiano que té.
Pau: Ah! Doncs no t’acostis gaire a mí, que ara mateix he estat jugant amb el meu Dàlmata i dec estar tot ple de pèls.
Vicenta: Ai, doncs me’n vaig. Adéu.
Pau: On vas Vicenta?
Vicenta: Vaig a l’ajuntament, que encara haig de preparar una xerrada sobre "la dona i l’absentisme laboral". (…) Ai, deixa’m passar per l’altra cera que per aquí hi ha moltes caquetes de gossos.
Narrador: Mentrestant, a l’ajuntament…
(soroll de gossos)
Alcalde: A veure, una mica d’ordre si us plau! Poseu els gossos en fila índia i aneu passant pel mostrador!
Vicenta: Oh! Ja era hora d’arribar. He hagut de canviar divuit cops de cera entre el canaletes i l’ajuntament,  perquè per tot arreu trobava o gossos, o caquetes o marques de territori…Ahhh!
Alcalde: Ah! Hola Vicenta, mira, em va molt bé que hagis arribat tan d’hora perquè m’ajudaràs a fer el cens dels gossos de Caldes.
Vicenta: El què? Atxim!
Alcalde: Sí Vicenta. Aquesta setmana a l’ajuntament fem el cens de gossos. Sap que fa uns mesos vam fer el cens de persones? Doncs ara fem el de gossos. Vénen a l’ajuntament tots els gossos del poble, paguen mil peles i els hi donem una placa conforme hi són.
Vicenta: No ho entenc. Atxim!
Alcalde: Coi, doncs és ben fàcil.
Vicenta: Han de pagar mil peles només per demostrar que existeixen? Atxim! Si jo ho hagués de fer preferiria no existir legalment. Atxim!
Alcalde: Però és que a canvi regalem als amos una pala amb la que podràn recollir les caquetes que fagi el seu animal.
Vicenta: Sí, atxim! Tot molt agradable.
Alcalde: Escolti, Vicenta, què li passa que estornuda tant!
Vicenta: Es que, atxim!, sóc al·lèrgica, atxim!
Alcalde: A què, a la pols?
Vicenta: No als gossos! Als gossos!
Alcalde: Doncs ha vingut en mal moment. A veure, vostè, passi per aquí. Com es diu el seu gos.
Home1: Fletxa.
Alcalde: Quans anys té?
Home1: Tres.
Alcalde: De quina raça és?
Home1: És un híbrid entre gos llop i doverman.
Alcalde: De quina camada és?
Home1: Què?
Alcalde: És igual. És mascle o femella?
Home1: Femella, em sembla.
Alcalde: Molt bé, ja està. Tingui, la placa. Són mil peles. Ah! i recordi no deixar la seva gossa suelta per allà durant la primavera, que al cap de poc es trobarà amb dotze cadellets a casa i no sabrà com fers’ho. Vicenta. Agafi la fletxa i miri si té puces.
Vicenta: Però, jo…senyor alcalde.
Alcalde: Vicenta, que no veu que estic atabalat amb altres coses jo? Vostè, com es diu el seu gos.
Home2: Fredi.
Vicenta: A veure? Atxim! Ai uix, quin fàstic. Atxim!
Home1: Escolti senyora, no me li encomani res a la meva fletxa.
Vicenta: No pateixi, Atxim!
Home1: Sap què, ja la portaré al veterinari a veure si té puces, Adéu.
Vicenta: Esperi, són cinc-centes per la revisió! Oh! Se n’ha anat. Ara que no em veu l’alcalde, que està distret amb aquell caniche, aniré al meu despatx a treballar i així m’oblidaré dels gossos.
Alcalde: Com és diu el seu gos?
Home3: Aznar!
Alcalde: Vostè creu que aquest és nom per un gos?
(…)
Vicenta: Uf! Quina tranquilitat. Ja estava farta de gossos i dels fotuts estornuts. Ara em tancaré al meu despatx i el pròxim gos que vegi li etxibo una patada que l’envio a Mart directament. (…) (Soroll de gossos) Aaaah!!
Alcalde: Vicenta! Vicenta! On caram s’ha fotut aquesta dona. Vicenta! Que m’he oblidat de dir-li que he fet servir el seu despatx per posar-hi tots els gossos perduts, que també els hem de contar!