Narrador: Aquesta és la història de dues dones. Les dues lluitaven en bàndols oposats per aconseguir el poder del poblat, però el poblat era massa petit per totes dues.
Montse: Hola Pat Olóndriz, què tal, què hi fas per aquí?
Pau: Doncs mira, Lady Montserrat, estic aquí rentant el cavall, que demà me n’haig d’anar al "fuerte" a lluitar contra els indis.
Montse: Ah! ja. Doncs que vagi bé, i vigila que no t’arrenquin la cabellera.
Pau: No pateixis Lady Montserrat, que m’hi he posat molta gomina i si de cas hauràn d’estirar molt fort. On vas tú ara?
Montse: Mira, Pat Olóndriz, primer volia anar a atracar el banc, però he pensat que abans pendria uns whiskys dobles al saloon.
Pau: Doncs apa, ja ens veurem quan torni del "fuerte". Adéu.
Montse: Per cert, Pat Olóndriz, si veus la Vaicenta no li diguis que sóc al Saloon, perquè l’altre dia em van dir que estava penjant cartells amb la meva cara on hi posava "Wanted".
Pau: No pateixis, que no li diré res.
Vicenta: Com t’anava dient, Billy Costas, crec que els "bandidos" ja no tornaràn més per aquí, perquè ahir els hi vaig donar un bon escarment.
Costas:  Oi tant, Vaicenta. Amb un tret en vas matar dos, això no ho feia ni el gran lucky luke. Mira, aquí hi ha el Pat Olóndriz. Què tal Pat Olóndriz?
Pau: Molt bé, Billy Costas,  aquí, rentant el cavall. On aneu vosaltres?
Vicenta: Anem al Saloon a pendre unes copes i a fer una partideta de póker, que es veu que avui hi ha un dels millors jugadors de l’"oeste"
Pau: Ah sí? Caram, ja m’hi passaré. Però, de fet…escolta Vaicenta. Vols dir que no seria millor que tú i el Billy Costas anéssiu a veure l’enterrador, que diu que es queixa que el cementiri se li ha quedat petit?
Costas: Té raó, Vaicenta, en els últims mesos hi ha hagut molts "duelos" i es veu que encara n’hi hauràn més. L’enterrador ha amenaçat a declarar-se en vaga si no li ampliem el cementiri.
Pau: Us imagineu el que significaria?
Vicenta: Què passa, Pat Olóndriz. Que no vols que anem al Saloon? Que ens estàs amaagant alguna cosa?
Pau: Jo? No!!!!
Vicenta: Ah! pensava. Va, Billy Costas, anem al Saloon, i que es foti l’enterrador.
Narrador: Mentrestant, al Saloon.
Montse: Un altre whisky doble! Òstia! La Vaicenta i el Billy Costas! M’amagaré a darrera la barra!
Vicenta: Hola, cambrer, posa’m un whisky doble i pel meu amic un de normal.
Costas: Mira Vicenta, aquell d’allà és el Saints. El millor jugador de póker de tot l’"oeste"
Vicenta: Anem cap allà!
Sanz: Quiero dos cartas….Apuesto cuatro dólares…Tengo repoker de ases, gano.
Vicenta: Escolti senyor Saints. No voldria pas jugar una partida de póker amb mí.
Sanz: Faltaria más, siéntese, siéntese.
Costas: Jo repartiré les cartes. Cinc per tú i cinc per tú.
Sanz: Yo cambio tres. Dejaré cuatro en la mesa para poder sacar el as que tengo en la manga.
Vicenta: Jo només en canvio una. Quan arribi el moment m’arremangaré la faldilla i em trauré els asos.
Costas: Tres per tú i una per tú.
Sanz: Vicenta, mira, ése no es John Wayne?
Vicenta: On?
Sanz: Ja, ja, ja, he aprovechado para sacarme el as de la manga y cambiar las otras cuatro cartas por cuatro ases que tenía escondidos en los agujeros de la nariz.
Vicenta: Ai, caram, em pica la cama!. Ja he canviat les cartes per cinc asos. Aposto deu dòlars.
Sanz: Vas fuerte eh Vaicenta? Yo subo a veinte dólares.
Vicenta: Trenta.
Sanz: Cuarenta.
Vicenta: Tels veig!
Sanz: Por dónde?
Vicenta: No, dic que te’ls veig, que no pujo més. Ensenyem les cartes. Jo tinc un repóker d’asos.
Sanz: Yo también. Tramposa!
Vicenta: Trampós tú, Saints!
Narrador: Al Saloon es va organitzar una baralla d’aquelles típiques i la Lady Montserrat va aprofitar per escapar-se, però amb tanta mala sort, que la Vaicenta la va veure.
Vicenta: Lady Montserrat!
Montse: Oh, no! La Vaicenta m’ha vist.
Vicenta: Aquest lloc no és prou gran per les dues, et reto a un "duelo"
Montse: D’acord, anem a fora!
Narrador: Les dues dones van sortir fora del saloon i es van col·locar cadascuna a una banda del carrer, mirant-se cara a cara.
Montse: Acabaré amb tú Vaicenta.
Vicenta: No parlis tant, Lady Montserrat. Desenfunda! Merda, se m’ha enganxat la pistola amb el corsé.
Montse: Cagundena, ara no tinc bales! Saps què, fem el duelo a pedra, paper, tisora. Un, dos, tres, pedra, paper, tisora, un, dos, tres…
Totes: Paper!….Pedra!….Carai…Tisora!….Merda!
Montse: Ho decidirem als xinos. Quantes pedres tenim entre les dues mans.
Vicenta: Cinc.
Montse: Tres.
Vicenta: A veure? Quatre! No hi ha manera!
Narrador: La Lady Montserrat i la Vaicenta van estar-se tot el matí intentant que una de les dues guanyés el "duelo" però no hi va haver manera. Fins que va arribar el sheriff.
Alcalde: Què passa aquí?
Vicenta: Sheriff Goodhour! Què hi fa vostè aquí?
Alcalde: He sentit xivarri des de la presó hi he vingut de seguida. Voleu parar de fer el ximple!
Montse: Es que aquest poble és massa petit per les dues!
Alcalde: Està bé, està bé, però es que jo estava fent la siesta!
Montse: Acabo de tenir una idea. Vicenta, vine…
(xiuxiueigs)
Montse: Acabem d’arribar a una sol·lució, aquest poble és massa petit per les dues, però també podem treure una altra dona, així no ens farem tanta nosa!
Alcalde: Què voleu dir?
Vicenta: Sheriff Goodhour, hem decidit que Madame Boulude ha de marxar del poble.
Alcalde: Desterrar-la! Impossible!
Montse: Perquè impossible!
Alcalde: Perquè sí, perquè ho dic jo!
Vicenta: Doncs haurà de marxar vostè.
Alcalde: Jo? Perquè?
Montse: Em sembla que queda clar el perquè.
Alcalde: D’acord, d’acord. Accepto. Però amb una condició
Vicenta: Quina condició?
Alcalde: Que us en aneu cap a casa i em deixeu fer la siesta tranquilament!!!
Narrador: Així va ser com les dues dones del poblat es van posar d’acord i van viure en harmonia. Per la seva banda, Madame Boulude va vagar pel desert per sempre més, com un "cowboy solitario".