Alcalde: Bé, ja hi som tots? Doncs vinga, comencem el ple d’avui. Secretària, si es tan amable de llegior l’ordre del dia…
Secretària: L’ordre del dia del ple del diaaaaaaah! (Soroll d’estrèpit)
Vicenta: Merda! Ha caigut la taula
Montserrat: M’he fet mal, au!
Alcalde: Però com és que ha caigut la taula?
Sanz: Ejem, ha sido culpa mia, senyor alcalde. Yo…la mesa no estava bien falcada y he decidido atarla a la primera fila de asientos del público. He pensado que el peso de los asistentes al pleno compensaría con nuestro peso en sobre la mesa, pero como hoy no ha venido nadie…
Alcalde: Cagumtot Sanz, sempre l’has de liar!
Sanz: Escuche senyor alcalde, ha sido culpa de la Vicenta, que se ha apoyado demasiado
Vicenta: Però què dius Sanz? Ha estat culpa de la Montserrat, que pesa massa!
Montse: Vicenta no et passis!
Alcalde: Està bé, està bé. Olóndriz i Roc, aneu a buscar una taula de recanvi.
Vicenta: Això mateix, una taula de recanvi.
Pau: Una què?
Vicenta: Una taula de recanvi, amb aquesta no podem pas continuar el ple.
Pau: Es que, d’això, no hi ha taules de recanvi.
Costas: Com que no hi ha taules de recanvi, Olóndriz, si el mes passat vam aprovar un punt que deia que es compraria una taula de ple de recanvi.
Pau: Si, ja ho sé Costas, pero ja se sap: "las cosas de palacio van despacio".
Alcalde: Bé, doncs intentem arreglar aquesta. A veure, Costas i Sanz, aneu a buscar uns pals de fusta que els posarem dins de les potes perquè la taula s’aguanti dreta.
Costas: D’acord.
Alcalde: Merda! El consell de municipis ens fotarà una multa per no tenir taula de ple de recanvi!
Vicenta: Tranquil, senyor alcalde, l’important ara és sol·lucionar el problema, pensi que precisament avui a vingut TV Taunustein a gravar el ple i estem fent el ridícul de mala manera.
Montse: Penso demanar la impugnació del ple! Faré que l’oposició guanyi tots els punts a tractar per unanimitat!
Alcalde: Calli Montserrat!
Sanz: D’esto! Senyor alcalde. Hemos puesto los palos dentro de las patas de la mesa y baila, a la mínima se volverá a caer.
Alcalde: Merda, i el reglament de plens de Catalunya no permet que hi hagi un operari aguantant tot el dia la taula!
Vicenta: Haurem d’anar a buscar una taula en un altre lloc!
Alcalde: On?
Vicenta: No ho sé! Ja està! Anirem a buscar una taula que em sobra de l’acadèmia Pallarès, serà un moment. Ara mateix truco un amic meu que té un camió i que la vagi a buscar.
Alcalde: D’acord.
Costas: Senyor alcalde, senyor alcalde. A fora hi ha tot de policies que no sé que diuen de desalotjar el local.
Policia: Por favor, desalojen el local. Este local tiene una órden de desalojo emitida por el juez, salgan pacíficamente y no recibiran ningún daño.
Alcalde: Però què carai passa?
 Montse: Ja deia jo! Quan manàvem els socialistes la Generalitat ens va prohibir posar l’ajuntament en aquest local perquè havia estat una casa de caritat, i quan les cases de caritat deixen de ser-ho han de passar a les mans de la Generalitat.
Alcalde: Però la Diputació ens el va cedir!
Costas: Sí, però la Generalitat ens va interposar un recurs i el Tribunal l’ha acceptat.
Alcalde: Es a dir que ens foten fora? No ho aconseguirán! Vicenta, vés a buscar les ampolles d’aigua buides que van sobrar de l’últim ple i omple-les d’alcohol, després vés al lavabo i tapa-les amb paper de wàter.
Vicenta: Sol·lucionarem alguna cosa amb còctels Molotof?
Alcalde: Ocupa y Resiste!
Pau: Que guai, vaig a buscar la meva bandera Okupa i la penjaré del balcó de l’ajuntament!
Sanz: Me voy a poner el panyuelo en plan bandido del oeste para que no me reconozcan!
Policia: Por favor, desalogen el local o entraremos por la fuerza!
Alcalde: Montserrat, agafa les barres que havíme de fer servir per falcar la taula del ple i barra la porta. No pasarán!
Montse: Tot això és culpa seva, segur que va ser el grup de CiU el que va dir-li a la Generalitat que féssin això.
Vicenta: Això és mentida Montserrat.
Montse: Mireu com ens hem de veure ara!
Pau: És igual, si ens fan fora okuparem un altre local, "un desalojo, otra ocupación"!
Vicenta: Merda, els policies han arrencat un pal telefònic i es disposen a tirar la porta a terra.
Alcalde: Estàn a punt de disparar-nos bombes de fum! Ràpid, agafem unes manilles i lliguem-nos a la taula del ple, així no ens podrán fer fora!
Sanz: Pero si la taula del ple está arrancada del suelo, se nos llevarán igualmente!
Alcalde: Merda, és veritat!
Vicenta: Han disparan les bombes de fum, merda!
(sssss…)
Pau: ja ja ja, em sembla, ja ja ja, que aquest fum és ja ja ja, en realitat gas del riure!
Vicenta: ja ja ja, ai, quin mal de panxa, ja ja ja
Alcalde: ja ja ja, hem d’impedir que entrin, ja ja ja!
Montse: Però si no ens podem ni aixecar de terra del riure, ja ja ja!
Costas: Ja ja ja, però perquè plores Sanz? Ja ja ja.
Sanz: Buàààà! Nos han tirado gas lacrimógeno! Buààà
Alcalde: Ja ja ja, al Sanz li ha agafat, ja ja ja, l’efecte al revés, ja ja ja.
Vicenta: Em sembla que no podrem continuar el ple, ju ju ju, perquè no tenim credibilitat…ja ja ja!
Alcalde: Es igual, ja ja ja, tampoc tenim taula,
Tots: (Rient)