Narrador: Fa molts molts anys, a Caldes Rock, un poble del llunyà oest, bé, de fet una mica més a l’oest de Granollers, hi havia un greu problema que els homes i dones més valents del poble havien de sol·lucionar. Per fer-ho van quedar tots al saloon de Caldes Rock per discutir-ho.
Alcalde: Vaicenta, Pat Olóndriz i Billy Costas, hem de sol·lucionar el problema de la manca d’aiuga.
Vicenta: Ja, senyor sheriff Goodhour, però aquí al "lejano Oeste" com vol trobar aigua, si tot és desert.
Alcalde: No, hi ha d’haver alguna manera de trobar aigua Vaicenta. La sequera és tan increible de "las cabezas de ganado" fan les seves necessitats provinents dels ronyons en un cubell per poder reciclar-les.
Vicenta: Ai uix!
Pau: Té raó Sheriff Goodhour. L’altre dia vaig anar al ranxo del Saints i quan torna a casa escorre el cavall per aprofitar la suor.
Vicenta: Ecs, quin fàstic.
Costas: I això no és tot, l’altre dia vaig anar al local de Madame Boulude i la vaig veure aprofitar tots els culs de got de whiskis que la gent havia demanat i portar-los a la depuradora perquè li  convertissin en aigua.
Vicenta: Ai calleu, siusplau!. Sheriff Goodhour, sort que vostè a casa sí que té aigua perquè l’altre dia vaig venir a dinar i si em dóna per beure aquestes marranades li trec allà mateix la primera papilla.
Alcalde: No es pensi Vaicenta. Qui es pensa que em va donar les idees per poder tenir aigua. Jo faig una mica de tot i entre les "cabezas de ganado", els cavalls i els culs de got vaig fent.
Vicenta: Eeeeeecs! Quin fàstic. Això no pot seguir així. Em de trobar aigua com sigui.
Alcalde: Doncs apa, repartim-nos i anem a buscar aigua.
Narrador: Així ho van fer. Els homes....i dona, més valents del poble van dividir-se la feina i van anar a buscar aigua. El senyor sheriff Goodhour se’n va anar per les àrides terres de Cararach Falls.
Alcalde: Em sembla que estic fent una mica el ridícul aquí seguint aquest pal. No ho sé, el de la botiga em va dir que aquests bastonets de dos mànecs van molt bé per trobar aigua. Només has d’anar resseguint el terra i quan comencen a vibrar es que allà sota hi ha aigua. Calla, ja vibra! Ostres, sí que funciona tú! Començaré a cavar. Eh ah eh ah!
 Cony, espero que no em vegi ningú que si no es pensarà que estic fent extraccions il·legans aquí a Cararach Falls. Eh ah eh ah! Eh? he tocat una cosa dura. A veure? Merda, una ampolla de font vella....buida! Serà possible! Bé, vaja, de totes maneres es demostra que aquest aparato funciona. Seguiré buscant.
Narrador: Mentre el sheriff Goodhour continuava foradant les àrides terres de Cararach Falls, el Pat Olóndriz i el Billy Costas es dedicaven a anar pels bars de Caldes Rock a veure si trobaven aigua.
Costas: Ha estat una bona idea això de triar anar passant de bar en bar a veure si tenien aigua.
Pau: Clar, es que jo sóc molt viu per aquestes coses.
Costas: Perdoni...
Cambrera: Digui’m.
Costas: No tindran pas aigua per aquí.
Cambrera: Aigua? No, ja fa dies que se’ns ha acabat. Si volen tenim Whiski, Tequila i Bourbon.
Costas: Doncs a mí posi’m un Bourbon doble i al company un tequila sol.
Cambrera: D’acord.
Narrador: Tot i el primer desengany, els dos valents homes van continuar buscant pels bars del poblat de Caldes Rock.
Pau: Déu vos guard. No tindria pas aigua?
Cambrer: Aigua? L’aigua es per a les granotes! Aquí només hi ha whiski i cervesa.
Pau: Doncs un whiski.
Costas: A mí una cervesa.
Cambrer: Marxando.
Narrador: Mentre el Billy Costas i el Pat Olóndriz probaven infructuosament trobar aigua pels bars, la Vaicenta anava pel desert de Can Valls City.
Vaicenta: Osti quina calor que fot! Si ho sé em poso la faldilla i no aquests pantalons de "vaquero" de cuero. A més, aquí al desert segur que no hi trobo aigua. Si de la sequera que hi ha els cactus s’han mudat a la vall de la mort, allà a Arizona. Oh! Però què veig davant meu, una màquina de coca-cola. Hi vaig corrents. Increible! A sobre no posa importe exacto, agafo una moneda de cinc-centes i la poso pel foradet! Eh? Merda, era un miratge. Cony i a sobre m’ha caigut la moneda de cinc-centes a terra i ara troba-la amb tanta sorra. Oh! Un oasi! Vaig corrents.
Narrador: La Vaicenta es va dirigir corrents cap a l’oasi. Un oasi amb palmeres, un llac amb peixos i tot...
Vaicenta: Caram! Quin oasi. I aquest és real, no és cap miratge.
Moro1: Abdellah abdellaui.
Vaicenta: Què diu? Yo me llamo Vaicenta! He venido a buscar agua!
Moro1: Adellaha abillaui!!!
Vaicenta: Què carai li passa a aquest? Que me podria dejar omplir mi cantimplora con agua de este lago?
Moro1: Abdella Abdella!!!!
Vaicenta: Cony que en vénen més!
Moros: (Cridant en moro)
Narrador: La Vaicenta tenia un problema, però què li passava al sheriff Goodhour?
Alcalde: Aquest bastó no reacciona tú. Calla, sembla que torna a tremolar, i aquesta vegada molt fort! M’estira cap a no sé on! He trobat aigua! Segur, segur!
Cowboy: He trobat or! He trobat or! Sóc l’home més ric del món! Visca, ja deia jo que aquest bastó femella tenia molt bona vista per trobar or.
Alcalde: He trobat aigua! S’han acabat les restriccions! S’ha acabat dutxar-se amb sorra a pressió...s’ha...eh?
Cowboy: Escolti senyor qui sigui....vol fer el favor d’apartar el seu bastó mascle de sobre el meu bastó femella? Que no veu que havia trobat or i ara me l’ha despistat?
Alcalde: Però què diu! Ha estat el seu bastó femella que s’ha tirat a sobre del meu bastó mascle quan havia trobat aigua per fí.  Ja ho entenc, el meu bastó mascle vibrava perquè havia trobat el bastó femella. Merda! Hauré de continuar buscant.
Cowboy: Per favor, senyor qui sigui, tregui el seu bastó mascle que el meu bastó femella i el seu estan montant un espectacle eròtic que si ens veu algú no sé què pensarà.
Narrador: Bé, el sheriff Goodhour no havia tingut sort. Però, i el Pat Olóndriz i el Billy Costas?
Pau: (Borratxo) Hem anat com a mínim a quaranta bars, trenta cantines i vuit bordells i enlloc hem trobat aigua.
Costas: (Borratxo) I a sobre a tot arreu hem hagut de consumir, per no quedar malament amb l’amo.
Cambrera2: Hola, què desitgen?
Costas: No tindria pas un gotet d’aigua siusplau?
Cambrera2: Oi tant.
Pau: Impressionant, per fi em trobat aigua!
Cambrera2: Tinguin.
Costas: Eh? Això és aigua? De color carbassa? Que ens està enredant o què?
Cambrera2: No, això és aigua. Aigua de València, és l’últim crit en begudes alcohòliques.
Costas & Pau: Aaaaah!
Narrador: No hi havia hagut sort. Però, i l’oasi de la Vaicenta?
Moros: (cridant en moro)
Vaicenta: Tranquils, tranquils, jo he vingut només a buscar aigua! Eh? un detall, què fan tans moros enmig d’un desert de l’oeste americano?
Director: Vol fer el fotut favor d’apartar-se d’aquí! Que no veu que estem rodant una pel·lícula de moros?
Vaicenta: Ai, vostè perdoni eh? Així aquest oasi és de broma?
Director: Es clar que sí. Vostè creu que hi hauria un oasi aquí al mig? A sobre el llac és d’aigua artificial perquè amb aquesta sequera no hem trobat aigua de veritat enlloc! I ara faci el favor de marxar ara mateix d’aquí!
Narrador: Mala sort. Bé, els nostres protagonistes van desistir de buscar aigua i es van haver d’acontentar a esperar que plogués, com sempre.
Pau: (Molt borratxo) Tú creus que hem d’acabar així Billy Costas? 3 A
Costas: (Molt borratxo) Tocat, no ho sé Pat Olóndriz, aquest és l’últim bar de Caldes Rock i aquí tampoc tenen aigua. 4 B
Pau: Tocat i enfonsat. Ja però d’això a acabar jugant a barcos no sé jo si... 8D
Costas: Aigua.
Pau: Aigua?
Costas & Pau: Aigua!