(Música K7-1 Cara 5 preparat)
Narrador: Patada al Ventre presenta: Alcalde Jones a.....En busca dels regidors perduts!
(Música PP)
Alcalde: Macasumdena! Osti tú no entenc res. A veure.... Els lllibres de la biblioteca desgraven....en canvi les porteries noves del camp de futbol no...I l’autobus urbà ha de pagar IVA o no?....Cony es que no entenc res eh?
Secretària: Però que li passa senyor alcalde?
Alcalde: Miri, ahir els regidors que van dimitir van deixar el càrreg definitivament i jo mateix em vaig fer càrreg de les seves carteres. I no en tinc ni idea de com funcionen.
Secretària: Però senyor alcalde, la regidoria d’hisenda no ha de fer la declaració de tots els calderins, només s’ha de limitar a cobrar.
Alcalde: Clar, per vostè és molt fàcil perquè és una simple secretària. Vostè només ha de copiar el que jo li dicto i la resta del temps només ha de preocupar-se de retocar-se la manicura.
Secretària: Ei! Una mica de respecte per la meva feina!
Alcalde: Ai, perdoni. Es que aquests dies estic molt nerviós.
Secretària: Perquè no busca tres regidors nous i en paus?
Alcalde: Però ningú vol ser regidor! Li he preguntat a tothom.
Secretària: Ha de buscar a sota les pedres i segur que ho aconseguirà.
Alcalde: Té raó. A partir d’ara dedicaré la meva vida a buscar tres substituds als tres regidors dimitits.
(Música)
Narrador: I així ho va fer. L’alcalde Jones va viatjar per tot el món en busca dels regidors perduts. Va regirar mar i terra, dins les coves més profundes i les muntayes més altes. Fins que un bon dia.
Alcalde: Arf arf! Estic molt cansat. He viatjat per tot el món en busca dels regidors perduts. He regirat mar i terra, dins les coves més profundes i les muntanyes més altes i res, no he trobat cap regidoor.
Costas: Alcalde Jones.
Alcalde: Algú em crida?
Costas: Aquí.
Alcalde: On?
Costas: Aquí collons!
Alcalde: Ah, perdoni.
Costas: Tinc una pista per vostè. Si vol trobar els regidors perduts ha d’anar a la vall de la mort. Ha de caminar fins a trobar els dos cactus de quatre branques i allà buscar la creu lila.
Pau: Allà trobarà algú que li dirà on pot trobar els regidors perduts.
Alcalde: Ah! D’on ha sortit vostè?
Pau: Es que sóc ràpid com el vent i sigilós com....el vent també.
Costas: Vigili amb el fantasma que ronda pels volts de la creu lila. L’he avisat.
Alcalde: Perquè? Què passa? Un fantasma? Quin fantasma? Ei? On sou? Va, no jugueu....Va prou eh? Que això no és cap broma...O sí? Ja ja ja, quina broma més bona, ara ja podeu sortir d’on esteu amagats....Cony, han marxat....De totes maneres, aquells dos personatges sinistres em sonaven molt. S’assemblaven molt al Costas i a l’Olóndriz. Però no, no pot ser.
Narrador: L’alcalde va dirigir-se fins a la vall de la mort. Quan hi va arribar va llogar un sherpa perquè l’acompanyés fins als dos cactus de quatre braços.
Sanz: Hola, Alcalde Jones, yo seré su sherpa y le acompañaré hacia los dos cactus éses. Aunque no se dónde están. Yo le guiaré por el valle de la muerte y supongo que los encontraremos.
Alcalde: Escolti. Ens coneixem? La seva veu em sona molt.
Sanz: No lo sé. He viajado mucho. Quizá hemos coïncidido en alguno de mis viajes.
Alcalde: Vol dir? A mi em recorda molt el Sanz, el regidor del PP.
Sanz: Ya lo dicen: "Una catalunya gran per una Espanya gran"
Alcalde: Veu? Això és el mateix que diu el Sanz als plens! És vosté!
Sanz: Lo dudo. Debemos ser parientes lejanos. Venga, dirijámonos a través del valle de la muerte para encontrarnos con nuestro destino.
Alcalde: Té raó, vostè no és el Sanz. El Sanz que jo conec no parla pas tan bé.
Narrador: L’alcalde Jones, acompanyat pel seu sherpa que recordava vagament el Sanz van obrir-se pas a través de la vall de la mort. Però al cap d’unes hores...
Sanz: Bueno, senyor Alcalde Jones. Tendrá que seguir solo.
Alcalde: Pero que le pasa ahora?
Sanz: No quiero encontrarme con el fantasma del valle.
Alcalde: Però això només són supersticions. No se’n vagi. Sherpa que em recorda el Sanz! No em deixi sol! Cony, m’he quedat sol. I ara què faig? Cap a on vaig? Calla. Aquí hi ha un cactus amb quatre braços, a veure si trobo l’altre? Aviam? No, no n’hi ha cap més. Aquells dos homes sinistres que em recordaven el Costas i l’Olóndriz es deuen haver confós i només hi deu haver un cactus amb quatre braços.
Vicenta: (REVERB) Efectivament. Només  hi ha un cactus amb quatre braços en tota la vall de la mort.
Alcalde: Ah! Un fantasma!
Vicenta: (REVERB) Sí. Sóc el fantasma de la Vicenta. Aquella regidora de cultura que va dimitir per greus divergències amb l’equip de govern. O alguna cosa semblant.
Alcalde: I què hi fas aquí?
Vicenta: (REVERB) Jo visc aquí. La pregunta és què hi fas tú aquí?
Alcalde: He vingut a buscar regidors. Ningú vol substituir-vos. Estic més sol que la una.
Vicenta: (REVERB) Ja ja ja! No m’estranya. Després de fer i desfer com has volgut és normal que ningú vulgui ser regidor.
Alcalde: Fantasma de la Vicenta. Ajuda’m a buscar la creu lila del cactus de quatre branques.
Vicenta: (REVERB) És molt fàcil. La creu lils del cactus de quatre branques marca l’entrada a la cova de la creu lila del cactus de quatre branques.
Alcalde: Ja, però on és?
Vicenta: (REVERB) No ho sé. Un especialista en àrids com és vostè ho hauria de saber....
Alcalde: No es passi Vicenta. No faci llenya de l’arbre caigut.
Vicenta (REVERB) D’acord. Per trobar l’entrada a la cova de la creu lila del cactus de quatre branques només ha de buscar el pom de la porta d’entrada a la cova de la creu lila del cactus de quatre branques. Té una forma molt peculiar i està per aquí. No li ha de ser difícil trobar-ho.
Alcalde: Té forma de presa?, de pla general?, Ah, ja ho tinc, té forma de llibre de biblioteca. Ja l’he trobat! Gràcies fantasma de la Vicenta. Entro dins de la cova de la creu lila del cactus de quatre branques i aquí trobaré els tres regidors perduts.
Narrador: L’alcalde va tirar del pom de la porta de l’entrada a la cova de la creu lila del cactus de quatre branques i va entrar. Va trobar-se en un passadís llarg i fosc. Al final, però, hi havia una llum i s’hi va dirigir.
Montse: Benvingut viatger.
Alcalde: Hola, sóc l’alcalde Jones i estic buscant els tres regidors perduts.
Montse: Tranquil, alcalde Jones. Abans de trobar els regidors hauràs de superar tres proves. Una de fe, una de perícia i una d’intel·ligència.
Alcalde: Ai, mare de déu.
Montse: Molt bé. Ja ha superat la primera prova, la prova de fe. Ha dit "Ai mare de Déu" Com diuen a "Qué Apostamos" Prueba superada!
Alcalde: Osti que és fàcil això tú. De totes maneres. Vostè em recorda algú i no sé exactament qui.
Montse: L’Antonia Dellate?
Alcalde: No.
Montse: El Ramon Garcia?
Alcalde: No.
Montse: El Maestro Leiba?!
Alcalde: Tampoc. Vostè em recorda la Montserrat Domenech. Una regidora socialista...
Montse: Ni pensaments! On va a parar. Jo sóc l’esperit de la cova de la creu lila del cactus de quatre branques. Vinga, aquí va la segona prova. La de perícia. Com pot aprovar l’aigua del Ter-Llobregat si està en minoria i l’oposició vol la presa?
Alcalde: Osti que és complicat això... Aviam....A veure...
Montse: Va, senyor alcalde Jones. Jo sé que vostè pot....
Alcalde: Deixi’m pensar, deixi’m pensar.... Primer firmaria el contracte amb les aigües aquestes, com aquell que no vol la cosa...
Montse: Vinga, que va bé....
Alcalde: Després...després...Es que m’ho posa molt difícil
Montse: Vinga... comença per "p"....continua per "r"..."pr"...."pr"
Alcalde: Es clar, la presa! Aprovaria la revisió del projecte de la presa!
Montse: Molt bé!!! Ja té la segona prova al sac! Vinga, ara la tercera. La d’intel·ligència. M’ha de contestar a la següent pregunta.
Alcalde: Ai, ai, ai.
Montse: Allà va, eh? Està preparat? Què passa amb els àrids de Can Cararac?
Alcalde: Ah, d’això jo no sé res, eh? Això li ha de preguntar al Roc que és el regidor d’Urbanisme. Jo d’aquestes coses de requalificacions no hi entenc ni un borrall.
Montse: Perfecte! Ha superat la prova d’intel·ligència. Ha fet que es mengi el marron un altre. Felicitats!
Narrador: D’aquesta manera, l’alcalde Jones va trobar els tres regidors perduts i va poder acabar la legislatura amb pau i tranquilitat. O....no!