Pau: Tralaralara...Vaig a treure la furgoneta del garatge...Sort que la policia ja ha detingut els lladres que robaven rebentant vidres, perquè si ho recordeu, la setmana passada me la van robar per fugir. No podia viure sense la meva furgoneta de color blau. A veure...quina clau era la de la porta del garatge? Ah! aquesta. Obro....Què? que són aquests sacs de color marró? Qui ha ficat tot això dins del meu garatge? I aquesta oloreta? Mmm...no està malament.
Costas: Hola Pau. He vist que obries la porta del garatge i venia a preguntar-te a veure si em podries portar a l’ajuntament que des d’aquí queda molt lluny...què són tots aquests sacs?
Pau: No ho sé Costas. Jo no els havia vist mai. He obert la porta i me’ls he trobat aquí.
Costas: Oh, però n’hi ha molts. N’hi deuen haver més de 300.
Pau: A mi el que m’extranya més és aquesta oloreta. Mira, no em facis dir què és però jo la trobo familiar, què vols que et digui.
Costas: Quina oloreta?
Pau: Cony, Costas, la que fa aquí dins del garatge.
Costas: Ah, aquesta oloreta. Jo em pensava...bé, es que avui no he tingut temps de dutxar-me i...
Pau: Obriré un sac i a veure què hi ha dins.
Costas: No ho facis Pau!
Pau: Home, Costas, no passarà res.
Costas: I com ho saps?
Pau: No fa Tic-tac.
Costas: I què, pot ser una bomba que no fa tic-tac.
Pau: I què hi ha, 300 bombes?
Costas: Està bé, obre’n un, però sobretot, si ho obres i és una bomba separa ràpidament la pólvora del detonador,  i, molt important, no el deixis a prop d’unes manes.
Pau: Tranquil, Costas,  no hi tinc mantes aquí, totes les tinc dins la furgoneta. Vinga, que l’obro.
Costas: Espera, espera, espera!
Pau: Què passa ara?
Costas: I si no tenim temps de separar el detonador de la pólvora?
Pau: Eh....tan se val, ens arriscarem. Ba, que ho obro...
Costas: Ai quins nervis.
Pau: Ja està quasi obert...
Montse: Hola a tots!
Costas i Pau: Aaaaaah!
Montse: Aaaaaah! Però perquè crideu?
Pau: Ens has espantat Montserrat.
Montse: Que no em queda bé el pentinat?
Costas: No, no és això, es que mira, ens hem trobat tots aquests paquets al garatge del Pau i no sabem què carai són, i es clar, hem decidit obrir-ne un.
Montse: Ah, doncs vinga, porteu cap aquí.
Costas i Pau: Aaaaah!
Montse: Ja està, és una pedra de color marró, satisfets?
Pau: Ostres, doncs és veritat, és una pedra. Però què carai hi fan aquí tantes pedres?
Montse: Mira, en aquest paquet hi ha varies pedres, totes ben embolicades amb un plàstic transparent. És molt curiós, no?
Costas: Deuen ser pedres molt importants.
Montse: Home, importants ho han de ser, perquè fan una olor...
Pau: Millor que truqui a la policia i que em tregui totes aquestes pedres d’aquí.
Sanz: Buenas tardes a todos! Caramba, cuántos paquetes. Qué pasa, aún no has tenido tiempo de desenvolver todos los regalos que te trayeron los reyes?
Pau: No, no és això Sanz. He arribat aquí, al meu garatge, i m’he trobat tots aquestes pedres embolicades amb un paper de color marró.
Sanz: Piedras? Ummm.... A ver, déjame hacer unas cuántas comprobaciones. A ver...peso normal, textura un poco arenosa...Pirita! Esto es pirita.
Pau: I què! Jo només vull que algú tregui aquestes pedres oloroses del meu garatge.
Sanz: A ver, déjame estudiar-las un poco más...Costas, déjame el mechero.
Costas: Què faràs ara?
Sanz: Voy a ver como reaccionan al fuego. A ver, lo quemo un poquito. Mirad, se ablanda!
Pau: Una pedra que s’estova amb el foc? Que estrany.
Costas: Encara fa més olor!
Montse: A veure, a veure, deixeu-m’hi acostar que no la sento. Oh! Que bona, crema’n una mica més Sanz!
Pau: No, no en cremis més que això deu ser d’algú.
Sanz: Ya lo tengo. Esto no són piedras. Je je, que inocentes que soys. Ésto es...Calgonit Pastillas!
Tots: Calgonit Pastillas?
Sanz: Sí. Lo que pasa es que le faltan los colorantes. Aún tienen que pasar por fábrica. Digamos que es la primera matéria de Calgonit Pastillas.
Pau: I què hi fan al meu garatge?
Costas: No ho sé Pau, però la Montserrat ha agafat un sac i l’està cremant.
Montse: Oooooh! Quin xou! Quin mareig que m’ha agafat.
Pau: Montserrat! Què creus que estàs fent!
Montse: Hola Pau, escolta, saps que ets l’home més guapo del consistori? Bé, abans, perquè ara, amb els cabells de color verd perds una mica.
Costas: La Montserrat s’està tornant boja.
Montse: No, si estic de conya. Mai m’havia sentit millor, ai que caic, de fet, haurieu de provar-ho, té, olora Costas. Costas, et passa sovint això de convertir-te en granota?
Costas: Sí, realment fa molt bona olor. Si ho vas cremant així a poc a poc amb el metxero desprèn una oloreta molt bona....Sanz, saps que si portéssis bigoti t’assemblaries a l’Aznar? O no, ja ho tinc! T’assemblaries al Super Mario Bros. Però no sé quin dels dos germans.
Pau: Compte, Costas, que el foc pren a tot el paquet!
Costas: Que guai una foguera de pedres marrons!
Montse: Tira-n’hi unes quantes més.
Pau: Però què feu! A veure si calareu foc al meu garatge! Cony, realment fot molt bona olor això!
Montse: I fa sentir de puta mare, uh! UH!
Sanz: Montserrat, por favor, baja de la furgoneta de Pau. Deja de bailar por favor!
Pau: Cony, la meva furgoneta sempre ha estat blanca amb topos roses? És més, des de quan la meva furgoneta té forma d’elefant?
Montse: Bonora dimissió! Bonora dimissió!
Costas: Home, Montserrat, una mica de respecte...
Montse: Costas dimissió, Costas dimissió!
Costas: Montserrat!
Montse: Montserrat dimissió, Montserrat dimissió!
Alcalde: Està bé. Què carai passa aquí! Fa més d’una hora que us espero a la sala polivalent per fer un ple!
Sanz: No queria quatro regidores, pues aquí nos tiene! Senyor alcalde, usted no tenia canas?
Alcalde: Sí.
Sanz: Pues que hace con estas antenas a lo abeja Maya?
Montse: No són antenes, són transmissors intergalactics integrats. El senyor alcalde no és humà, és un extraterrestre que ha vingut del planeta Orion per dominar la terra.
Alcalde: Però què carai diu. Què és tot aquest fum?
Pau: Orion las mata bien muertas; ja, ja, ja.
Alcalde: Molt dolent! No sentiu una pudor molt estranya?
Costas: Què pudor! Aquesta olor és collonuda. Et dona un bon rotllo que t’hi cagues en les bragues. Parlant de bragues, que és el superman vostè o què? Com que porta els calçotets per sobre els pantalons.
Montse: No són els calçotets. És un escut macrodifusor de raigs X. El senyor alcalde és un extraterrestre infiltrat, que no us ho estic dient?
Alcalde: Ja n’hi ha prou d’aquest color! No entenc res. Què carai són aquests paquets marrons?
Pau: El Bogarde i l’Okunowo
Costas: Pau, escolta, perquè no anem a fer una cervesa al Cana i ens deixem de tantes històries?
Pau: Al cana? I perquè al Cana?
Policia1: Policia!  Queden detinguts en nom de la llei
Pau: (Comença a cantar "Apatrullando la ciudad")
Policia2: Posint-se tots contra la paret amb les mans enlaire.
Costas: Així?
Policia2: No! He dit amb les mans enlaire no amb els pantalons avall!
Alcalde: Escolti, ens poden explicar què carai passa aquí?
Policia1: Això és una redada. Poden fer callar aquest pesat siusplau!
Alcalde: Calla Pau!
Pau: Apatrullando la ciudad....Eh? ah, perdó.
Policia1: Queden detinguts per possessió de 3000 Kilos de haixix
Pau: Salut!
Policia1: Calli! de haixix, que ara mateix quedarà confiscat.
Alcalde: De manera que era això, haixix!
Pau: Mare meva, i a qui se li acut deixar el haixix al meu garatge?
Alcalde: No! Jo ho aclariré tot. Aquest no és el garatge del Pau. Jo estava a la Sala Polivalent esperant-los per fer el ple i, en veure que no venien els he anat a buscar al garatge de l’Olóndriz. Com que no hi eren els he hagut de buscar per tot el poble fins que els he trobat. O sigui que t’has equivocat de garatge Pau!
Pau: Vaja! I la furgoneta tampoc és meva?
Alcalde: No.
Pau: Cony, ja em començava a agradar de color blanc amb topos roses.
Policia1: Compte, que el foc pren en tots els paquets!!
Narrador: Així va ser. El foc va prendre en tots els paquets de droga i els va cremar per complet. A tots els habitants de Caldes els va durar tres dies el globo. Als membres de l’equip de govern i als dos soferts policies, a l’estar més exposats als gasos, encara els hi dura.