Ambient gent                                                              (en repeat)
 Una mica d’eco
Vicenta: A veure, agafant la balladora amb la mà ben alta i....mitja volta...ràpid, ràpid, a saludar....i tornem, aaaaaixí, i ara canvi de balladora, a la que fa dos, saludem i....aaaaixí molt bé.
Senyor A: Què fa aquesta dona pujada dalt la tarima i amb aquest micro?
Senyor B: Es que després de tants mesos fora de l’activitat pública ho trobava a faltar i en tenia tantes ganes que ara no ho pot deixar.
Senyor A: Però si total, està assajant el ball de plaça.
Senyor B: Os clar, es que porta tota la setmana així.
Senyor A: Ja, però això és la cavalcada dels tres tombs, vols dir que és el moment?
Coll: Ràpid, Pau, que farem tard!
Pau: Ja va, Coll, ja va! Que no veus que m’has tret del llit!
Coll: Havíem quedat a les deu a la carrossa, ves què hi feies dormint a tres quarts!
Pau: Es que ahir amb la Marga guió Lef ens avorríem mirant "Noche de Fiesta" i vam decidir fer la festa per la nostra banda.
Coll: Va, home, acaba’t de posar la faixa i corda’t els pantalons per l’amor de Déu!
Pau: La barretina com es posa, mirant cap endavant o cap endarrera?
Coll: Vinga Pau, que ja hi som! Posa-te-la on vulguis la barretina!
Montse: Ai, menos mal que heu arribat, ja ens pensàvem que hauríem de marxar sense vosaltres.
Codina: Sí, no sé com ho haguéssim fet perquè l’ha de conduir el Coll.
Montse: Això de fer un carro de Sant Antoni els polítics ha estat una gran idea.
Codina: A més és una bona excusa per fer un bon esmorzar i fer pais vestint-nos de catalanets.
Sanz: Ja! Ya me explicarás! La ilusión que me hace ir vestido con traje regional.
Codina: No et queixis Sanz! De vegades un s’ha de sacrificar...
Sanz: No, si a mí ir vestido con traje de catalán no me parecía mal del todo. Pero de catalana...esto ya es otra cosa, con esta malla en la cabeza, este corpiño y éstos guantes en las manos que no abrigan una mierda!
Codina: Això no són guants, són mitenes, i són imprescindibles pel vestit tradicional de catalana.
Montse: Doncs jo estic molt contenta. I del que tinc més ganes es de fer un bon esmorzar. Des de bon dematí el Pelai que està fent brasa aquí dalt la carrossa. A veure que ho tinguem tot. Acsensi, has portat el tomàquet,  l’oli i l’all per sucar el pa?
Acsensi: Es clar que sí Montserrat. He portat tomàquets dels horts de la riera que són els més bons que es fan a la comarca. L’oli és d’oliva extra verge 0’4 d’acidesa i l’all...
Montse: Acsensi! No cal que ens expliquis d’on has tret tots els productes. Ja ho sabem. T’els va cobrar la meva filla, que fa de caixera al Maxi.
Acsensi: Exacte...però això no treu que siguin de primeríssima qualitat.
Montse: Codina, tú has portat la botifarra?
Codina: Oi tant, Montserrat, la més llarga que he pogut trobar.
Montse: Ja hi sóm. Quina obsessió per la mida que teniu els homes.
Codina: Serà que tú no estàs obsessionada per la mida de la del teu Joan.
Montse: De la botifarra? No, perquè a casa meva la comprem trossejada, com que ens la porta la meva filla del Maxi...
Coll: I tú, Montserrat, has portat la resta de la carn?
Montse: Oi tant! Costella de xai, carn magra...tota de selecció del Maxi. I tú, Coll, has portat el vi?
Coll: Faltaria més. Un vi negre ayell, del millor...Rioja.
Sanz: Me está muy bien, Coll, pero se puede saber porque lo has traído dentro de éste recipiente tan raro? Cómo coño se bebe de aquí?
Coll: Això és un porró, Sanz.
Sanz: Policia! Policia! Detengan a éste hombre por posesión de estupefacientes!
Coll: He dit un porró, Sanz, no un porro. Mira, té. Només has d’aixecar-lo per damunt del cap i beure pel forat...
Sanz: Así?
Efecte mullader
Coll: No, així no Sanz, havies de beure pel forat petit.
Montse: No ens distraguem. Sanz, tú has portat la graciosa i els plats i gots de plàstic.
Sanz: Hay que ver cómo me he puesto. Y que peste a vino que hago. Luego me dicen que si voy borracho a los plenos, claro, con ésta peste a vino...
Montse: Sí, els deu haver portat. I tú, Pau, has portat el pa?
Pau: Merda!
Montse: Com que merda!
Pau: Perdona Montserrat pero es que me n’he oblidat! Ara torno. Vaig a veure si en trobo.
Montse: Vaja, a veure si ara ens haurem de menjar la carn sense pa. Oh, i la gent ja comença a sortir de la missa de Sant Antoni. Això vol dir que si el Pau no va depressa haurem de marxar sense ell.
Coll: No haver-se deixat el pa.
Montse: També tens raó. Mira, ja vé.
Pau: Ràpid, Coll, arrenca!
Montse: Però d’on has tret aquesta caixa plena de panets?
Codina: No els hauràs robats?
Pau: Va, no feu preguntes i que el Coll arranqui d’una vegada!
Coll: Ja va, ja va...
Codina: Ai, que em temo el pitjor.
Montse: Ai que em sembla que jo també. Aquests panets no els hauras tret de l’església, veritat Pau?
Pau: De l’església? Jo? Si no hi entro des dels tretze anys, jo a l’església.
Montse: No seran els panets beneïts, veritat Pau?
Pau: Els panets, que?
Codina: Ai mare de Déu! Ai verge puríssima, ai Sant Antoni gloriós.
Montse: Codina, deixa d’encomanar-te als sants, que en aquest cas segur que no t’ajuden!
Acsensi: Em sap greu interrompre’us. Però em sembla que per allà darrere vé mossèn Miranda corrent cap a nosaltres.
Pau: Deu venir a beneïr-nos.
Acsensi: Jo no hi entenc gaire de missa, però porta la custòdia a les mans amb actitud amenaçadora.
Montse: Ràpid, Coll, acelera!
Coll: D’acord, Montserrat, velocitat màxima!
(Silenci)
Àvia: Bon dia tinguin
Tots: (contesten)
Pau: Coll, no pots anar més ràpid? Ens acaba d’adelantar una senyora que anava amb caminadors.
Coll: Què vols Pau? Això és una carrossa de Sant Antoni, no un fórmula 1.
Codina: Doncs fés alguna cosa que  mossèn Miranda ens està guanyant terreny.
Montse: Sort que va amb els hàbits posats i no li dónen per fer les gambades més llargues que si no ja ens tindria.
Pau: No! No vagis per aquí, Coll, que estàs a punt d’entrar al carrer Forns!
Montse: Tranquil, Pau, que el Casc Antic no serà peatonal fins el mes que vé.
Pau: No, si no ho dic per això Montserrat. Ho dic perquè la carrossa és més ampla que no pas el carrer i no passarem!
Montse: Merda! Tens tota la raó.
Coll: Ens la fotem nanos, ens la fotem!
Tots: (Cridant)
Efecte frenada i òstia
Montse: Osti quin mal que m’he fet!
Acsensi: Montse, et faria res treure la cama de sobre la meva cara. No per res...
Pau: Una pregunta! Perquè ha derrapat la carrossa si anavem a mig per hora?
Coll: Ara no és moment de preguntar Pau, ràpid, que mossèn Miranda està a punt d’atrapar-nos!
Montse: No estic segura de poder córrer!
Coll: A no? Ara veuràs!
Montse: Guarro! M’has fotut mà a la teta! Ja veuràs quan t’atrapi marrano!
Pau: Vinga, correm, que mossèn Miranda ens atrapa!
Pelai: Hombre, pues claro! Jo ja estic suant eh?
Codina: Ràpid, Pelai, ens refugiarem a la meva farmàcia i de pas ens pendrem uns quants gelocatils.
Montse: Sembla mentida Codina, sempre pensant amb lo mateix.
Pau: Osti, ens està a punt d’atrapar. Fa gaire mal si t’obren el cap amb una custòdia?
Efecte avió espinyant-se
(...)
Montse: Què ha passat?
Pau: No ho sé.
Coll: Ha caigut alguna cosa del cel.
Codina: Mireu, mossèn Miranda està estirat al terra.
Montse: Li ha caigut un tros de gel al cap. Estem salvats.
Pau: Divina providència.
Montse: Para ya de parlar de coses de Déu, home Pau! Quin home, també!