MD tall 6
(Música Abadia)
Narrador: Després va
començar Noé a llaurar la terra, i va plantar una vinya.
I va beure del vi, i es va embriagar, i estava despullat enmig de la seva
tenda. Llavors els seus fills van agafar la roba i la van posar sobre les
seves espatlles i, caminant enrera, van tapar la nuesa del seu pare, tinguent
tapats els rostres i, així, no van veure la nuesa del seu pare.
I va viure Noé després del diluvi tres-cents cinquanta anys.
Gènesi, 9, 19-29.
Pujar Música
Narrador: En aquells dies,
a l’Abadia de Santa Maria del Porret tots els monjos estaven molt atrafegats.
El Pare Llamps i el Pare Rachimpom feien el pessebre. El Pare Llamps es
dedicava a treure totes les estàtues de sants dels altars, les vestia
de pastors, i les portava al santíssim, lloc on es feia el pessebre.
Per la seva banda, el Pare Rachimpom resseguia tots els racons de l’abadia
buscant molsa. El Pare Lelepíped, mentrestant, guarnia l’arbre de
Nadal i el Pare Noel planxava el seu vestit vermell.
Pare Guai: Ei, pasa, Pare
Prior, m’havia cridat per alguna cosa, o algo?
Pare Prior: Sí, Pare
Guai. Hauries d’ajudar al Pare Deta a posar els llums de nadal.
Pare Guai: Vale, guai, tio.
Dabutin.
Pare Prior: Escolta Pare Guai.
Hauries de procurar emprar un llenguatge més correcte. Pensa que
has fet el vot de parlar bé. I més ara, en l’època
nadalenca de repòs i capteniment.
Pare Gaui: A tope!
Pare Prior: Pare Guai!
Pare Guai: Perdó, pare
Prior, tio. Vale guais, vaig a ajudar el Pare Deta a posar els llums de
Nadal i això...vale tio?
Pare Prior: Ai mare meva,
aquest Pare Guai ens portarà pel camí de l’amargura.
Pare Rachimpom: Pare Prior,
Pare Prior!
Pare Prior: Què passa,
Pare Rachimpom?
Pare Rachimpom: Estavem pensant
amb el Pare Llamps si fer servir la figura de Sant Edulteri com a caganer.
Com que està assegut, hem pensat que serrant-li la cadira faria
la sensació que està ajagut.
Pare Prior: Però seràs
imbècil Pare Rachimpom? En primer lloc, Sant Edulteri no està
assegut en una cadira, està lligat a una cadira elèctrica.
No saps que a Sant Edulteri el van executar en una cadira elèctrica
par adúlter?
Pare Rachimpom: Per què?
Pare Prior: Per adúlter.
Per enganyar la serva dona. Per fotre-li les banyes. Per abandonar la llar
conjugal per fer l’amor de manera salvatge i tumultuosa amb una indesitjable
lasciva i tota suada...
Pare Rachimpom: Pari, pari,
Pare Prior, que m’estic posant calent.
Pare Prior: Jo també,
Pare Rachimpom. De fet, m’hauria d’anar a canviar els hàbits que
els he deixat tots mullats. El que li deia. El pare Edulteri és
el màrtir dels adúlters. Per tant, un respecte i, siusplau,
no li faci fer de caganer.
Pare Rachimpom: D’acord, Pare
Prior, farem servir a Sant Ironside, com cada any. Ah, això li volia
dir. Que es veu que ha vingut un frare del bisbat per explicar-li no sé
què de la vinguda de l’any 2000.
Pare Prior: D’acord, ara vaig
a rebre’l.
Pujar Música
Fra Ternal: Delaguard, el
meu nom és Fra Ternal i vinc a informar-li sobre els perills que
pot comportar l’efecte 2000 en la seva abadia.
Pare Prior: Què vol
dir l’efecte 2000?
Fra Ternal: Miri, quan es
van construir les abadies, ara fa molt i molt de temps, no es va tenir
en compte que un dia la humanitat arribaria a l’any 2000. Per tant, la
majoria d’aparells que hi ha a les abadies poden deixar de funcionar l’1
de gener del 2000.
Pare Prior: Però què
collons m’està dient?
Fra Ternal: No digui collons
que és una paraula que no es pot utilitzar en una abadia.
Pare Prior: La paraula no
es pot utilitzar però els collons si que s’han d’utilitzar.
Fra Ternal: No sé què
vol dir.
Pare Prior: Home, els tenim
per alguna cosa, no?
Fra Ternal: Escolti no m’atabali.
Jo he vingut a parlar-li de l’efecte 2000 i no de collons, collons!
Pare Prior: Vostè ho
ha dit.
Fra Ternal: El què
he dit?
Pare Prior: Collons.
Fra Ternal: Vol deixar de
dir collons d’una punyetera vegada?
Pare Prior: Ho ha tornat a
dir.
Fra Ternal: El què?
Pare Prior: Collons.
Fra Ternal: Collons, n’estic
fart! Me’n vaig i espero que li aprofiti l’efecte 2000. Espero que se li
atraganti el raïm!
Pare Prior: Jo no menjo raïm,
jo menjo olivetes.
Pujar Música
Efecte campanades
Pare Guai: Osti que gaui,
tios, ja sóm a l’any 2000. Quin Karma, quin flipe, A tope!
Pare Llamps: Ei, ajudeu-me,
el Pare Rachimpom s’ha quedat tancat dins el confessionari. Hi ha entrat
abans de les dotze i ara no en pot sortir.
Pare Guai: Osti que fort.
I què hi feia el Pare Rachimpom al confessionari durant les campanades.
Pare Llamps: (xiuxiuejant)
No ho diguis a ningú, però volia començar el nou mil·leni
en pilotes i s’ha tancat al confessionari perquè el Pare Prior no
l’enxampés.
Pare Guai: Osti quin bon rotllo.
Que guapo. Jo vull que tornin a ser les dotze que vull començar
el segle amb cueros.
Pare Llamps: Tranquil que
després anirem a Scorpia, que repeteixen les campanades a les dues
i et podràs despilotar. Però abans ajuda’m a treure el Pare
Rachimpom de dins del confessionari.
Pujar Música
Pare Prior: Bé, ja
sóm a l’any 2000. Deixa’m anar a buscar aigua beneïda de la
pica baptismal per senyar-me per primera vegada en el nou mil·leni.
Fx Calambre eléctrico
Pare Prior: Osti! M’he enrampat
amb la pica baptismal! I no puc treure la mà! Merda, era veritat
tot allò de l’efecte 2000 que em va explicar Far Ternal! Els aparells
de l’abadia s’han tornat bojos.
Pare Guai: Ei, Pare Prior,
tio, que el Pare Rachimpom s’ha quedat tancat dins el confessionari. Vingui
a ajudar-nos a treure’l.
Pare Prior: No puc.
Pare Guai: Vinga, que no farem
pas tard a Scorpia. Ràpid.
Pare Prior: Li dic que no
puc. M’he enrampat amb la pica baptismal i no puc treure la mà.
FX Campanades
Pare Guai: Osti que fort,
i ara per què toquen les campanes?
Pare Prior: És l’efecte
2000, s’han tornat totes boges.
Pare Llamps: Pare Prior, Pare
Prior! El Pare Militar ha estat agredit per l’escolanet de cartón-piedra
que porta la guardiola a les mans per caritat, al Pare Petat li ha caigut
el Sant Cristo Gros al cap i l’estampeta de la mare de Déu del Porret
ha tenyit de lila els llavis d’un fidel que li ha fet un petó.
Pare Guai: Osti que xulo!
Vaig a fotre-li un petó a l’estampeta i després posaré
els dits a la pica baptismal i aquesta nit aniré a Scorpia disfressat
de Drag Queen.
Pare Llamps: A més,
totes les màquines de fer formatge s’han espatllat, les tines del
celler han fet el vi agre i l’orgue no funciona.
Pare Guai: Això és
un cague. Què ens està passant. A tope tios!
Pare Prior: L’Abadia sencera
està deixant de funcionar. Ara només falta que se’n vagi
la llum.
(...)
Pare Prior: Osti, se n’ha
anat la llum, que fort.
Pare Guai: Eh, Pare Prior,
deixi de tocar-me que no em mola el rotllo que porta.
Pare Prior: Però què
diu Pare Guai, si jo no l’estic tocant. És més, això
que trepitja no és el terra, és el meu peu.
Pare Guai: Ai, perdoni, uuuh!
Ara s’ha passat Pare Prior, això era la meva pixa.
Pare Llamps: Ai, perdoni,
es que estava buscant una espelma per poder veuren-s’hi.
Pare Guai: Collons de Pare
Llamps, així que era vostè? Serà cabronàs el
tio...
Pare Prior: Perfecte ja ha
tornat la llum. Eh? Què hi fan vostès aquí?
Pare Normal: Pare Prior, som
la secta mil·lenarista de l’Abadia de Santa Maria del Porret i venim
a suicidar-nos coïncidint amb l’any 2000.
Pare Prior: Osti, Pare Normal,
no l’havia conegut.
Pare Normal: Nois, traieu
ganivet...arremangueu màniga esquerra...talleu venes!
Pare Prior: Chep chep chep,
no consentiré que ningú se suicidi a la meva abadia.
Pare Normal: Ni tan sols una
secta destructiva mil·lenarista?
Pare Prior: No, si de cas,
vagi’n a suicidar-se al pati davanter i a mi no m’atabalin. Ah, i un cop
morts mirin de caure pel barranc, així no els haurem de treure del
pas. Tindrem sort que no faran pudor, perquè amb la de llops que
corren pel bosc es menjaran els seus cossos de seguida. Sense parlar dels
voltors, que aniran fent-los desaparèixer picossada a picossada.
Ah, molt de compte amb les serps, que es veu que si et piquen en el procés
de Rigor Mortis encara és pitjor.
Pare Normal: Sap què,
Pare Prior, m’ho he pensat millor. Nois, que ben mirat, ja ens suicidarem
l’any que vé. Els científics no es posen d’acord sobre quan
comença el tercer mil·leni no? Doncs ja ho farem l’any que
vé per estar-ne més segurs.
Pare Prior: D’això...qui
de vosaltres m’ajudaria a treure la mà de la pica baptismaal, es
que ja fa estona que m’hi he quedat enganxat i els dits ja se m’estan arrugant.
Fra Ternal: Delaguard, Pare
Prior, sóc Fra Ternal, que vaig venir l’altre dia a parlar-li del
perill de l’efecte 2000 a la seva abadia. Que vinc a disculpar-me. Es veu
que ens havíem equivocat, era una falsa alarma. Ha vingut l’any
2000 i no ha passat res.
Pare Prior: Que no ha passat
res? Que no ha passat res? Serà imbècil el tio? I què
m’en diu del confessionari, el campanar, el Sant Cristo Gros, el Santíssim.
Pare Guai: Senyor, el Santíssim
funciona perfectament.
Pare Prior: Calli Pare Guai!
Pare Guai: Vale, guai.
Pare Prior: I deixi de dir
guai!
Pare Guai: G....molt bé
senyor, com vostè vulgui, senyor, a disposar senyor.
Fra Ternal: Què ha
passat, que vostès han sofert els efectes de l’efecte 2000?
Pare Prior: Miri, si no tingués
la mà enganxada a la pica baptismal per culpa de l’efecte 2000 li
fotria una hòstia que se’n recordaria tota la vida del canvi de
mil·leni.
Pare Normal: Així hem
canviat de mil·leni? Nois, agafeu ganivets....arremengueu màniga
esquerra...
Pare Prior: L’únic
que em motiva ara és l’striptease que anirem a veure a Scorpia quan
pugui treure la mà de la pica baptismal.
Pare Normal: Vale....,deixem
el suicidi col·lectiu per a l’any que vé...
Mùsica