Narrador: El dia 20 de Gener de 1998 uns desconeguts van entrar al magatzem de la brigada d’obres de l’ajuntament i van robar tres milions de pessetes en material de construcció. La notícia va estranyar molt a tothom, començant per l’equip de govern i acabant per el mateix vigilant de la brigada d’obres, que va dir que només recordava que el gos havia deixat de bordar i, quan va anar a mirar què li passava va rebre un fort cop al cap amb la culata d’una pistola. El misteri encara no s’ha desvelat, però els investigadors continuen la seva búsqueda.
Sanz: Oye Olóndriz, dónde vas con este sombrero tan raro, de quadro escocés i con una visera delante y otra detrás?
Pau: Calla Sanz, no veus que ens han designat com a investigadors de l’estrany robatori a la brigada d’obres?
Sanz: I?
Pau: Doncs que vaig vestit de Sherlock Holmes, no veus que a més del barret fumo amb pipa i porto una lupa?
Sanz: Es verdad! Además, llevas una gabardina muy rara.
Pau: Sí, algun problema?
Sanz: No, no, en absoluto, sólo una pregunta. Si tú eres Sherlock Holmes, yo debo ser…
Pau: Elemental querido Sanz, tú ets el doctor Watson.
Sanz: Qué emocionante.
Pau: Sí, però ara deixa’t d’emocionante. Hem de descobrir el misteri del robatori de la brigada d’obres.
Narrador: Sherlock Olóndriz i el Doctor Sanz van investigar durant tot el matí i no van trobar cap pista. Al final, van anar a buscar "huellas dactilares" al lloc del crim.
Pau: Ja veuràs com aquí trobem alguna pista Sanz.
Sanz: No sé, no sé. Sabes que pienso? Que el ladrón a estas horas ya debe estar en el himalaia.
Pau: I que farà a l’himalaia amb dos-cents kilos de ciment, vint martells, trenta pales, una retro i dos milions de mahons?
Sanz: Bueno Olóndriz, era una forma de hablar, es como decir "Macaguml’olla" que no quiere decir expresamente que te vayas a cagar dentro de una olla pero…
Pau: Basta, basta, que me haces venir ascos!
Sanz: Mira Olóndriz, aquí hay una cosa que nos puede interesar.
Pau: Aviam?
Sanz: No, el calendario michelín de la pared no! Este trozo de ropa.
Pau: Carai, sembla que algú s’ha deixat la meitat dels pantalons en aquest ganxo!. A més, són de color beix, i tenet un plec molt marcat, cosa que indica que són de la part de davant del camal.
Sanz: Además, hacen un olor como a Channel número 5, cosa que indica que són de mujer!
Pau: Elemental querido Sanz, parece que uno de los ladrones es una mujer.
Sanz: Mira Olóndriz, otra pista!
Pau: Una goma Milan!
Sanz: Quien puede llevar una goma Milan a estas alturas?
Pau: Un professor, de matemátiques!
Sanz: Claro!
Pau: Mira, aquí hi ha un gorro de natació!
Sanz: Un gorro de natación?
Pau: Sí, un altre dels lladres pot ser que estigui vinculat amb el club natació Caldes.
Sanz: I aquí hay como un cinta!
Pau: Si, sembla com aquelles cintes que es posen les misses en un concurs de miss espanya.
Sanz: O, peor, parece la cinta de algun mandatario!
Pau: Es veritat.
Sanz: Olóndriz, aquí hay algo que no me quadra. Una mujer, un profesor de matemáticas, un miembro del Club Natació i un mandatario. Que banda de ladrones más rara, no?
Pau: No creas, Sanz, yo ya he descubierto el enigma.
Narrador: En un altre lloc no gaire allunyat.
Vicenta: Oh! Com pesen aquests sacs de ciment.
Alcalde: Ja ho pots ben dir Vicenta! Estic cansadíssim.
Vicenta: A més a més, se m’han estripat els pantalons!
Alcalde: Això rai, Vicenta. Vostè en té un armari ple. Jo he perdut la cinta d’alcalde, aquella que és igual com la que porten les misses.
Vicenta: I a sobre, el Roc i el Baulenas només són capaços de portar un pic i una pala cadascun.
Alcalde: Va, Vicenta, que vostè encara podria portar un parell de sacs més.
Vicenta: Em sembla que no podré arribar a l’altra banda de la riera, em quedaré sense forces en arribar al pont romà.
Alcalde: Tranquila Vicenta, més enrere vé el Madurell amb la retro, i li direm que carregui els sacs de ciment que portem nosaltres.
Home: Hola, senyor alcalde.
Alcalde: Ah, hola, com va tot això.
Home: Bé, força bé. Li vull comunicar que estic molt content que haguem arribat a un acord els de l’ajuntament i els del grup de debat.
Vicenta: Sí, hem arribat a un acord pel qual no creuarem la riera.
Home: Al final han entrat amb raó! Per cert, on  van amb tot aquest ciment i aquestes eines per a la construcció?
Alcalde: No, es que, sap què passa? Que, de fet, anem a portar-ho a Can rius, per això hem de creuar el pont romà…
Vicenta: Sí, ho portem a Can Rius perquè les monges volen construír una escultura i…
Home: I no podrien haver-ho portat per la plaça?
Vicenta: Sí, però mentrestant caminem. Es que avui teníem poca feina i es clar…
Home: Perquè, aquest ciment i aquestes eines no són pas els que van robar de la brigada d’obres veritat?
Alcalde: No!! i ara! Què li fa pensar?
Home: No, res. Que en aquest sac hi posa "Brigada d’obres, no tocar".
Alcalde: Veu? Ja li havia dit Vicenta, que no podiem agafar els sacs que quedaven a la brigada d’obres perquè es pensarien que els hem robat nosaltres.
Vicenta: La veritat es que aquests els vam agafar després. S’ha d’entendre, també, pobres monges.
Home: I de què serà l’escultura?
Vicenta: Vostè ha vist el David de Michelangelo? Sap que està una mica desproporcionat de la part davantera. Tot el que serien…
Home: No l’entenc.
Vicenta: Sí home, allò que la Paula Jones sap identificar tan bé…
Home: Ah, ja!
Vicenta: Doncs a mí sempre m’ha fet il·lusió fer una estàtua del David però més proporcionadet, perquè es clar, la té tan petita…
Alcalde: Vicenta!!!
Vicenta: Què passa! És la veritat. Quasi bé ni se li veu!
Alcalde: Vicenta que anem a fer l’escultura en un convent de monges!
Vicenta: Ehem!
Pau: A ha! Us hem enganxat. Sou vosaltres els lladres del magatzem de la brigada d’obres!
Sanz: Confesad malfactores!
Alcalde: Torna-hi. Però perquè havíem de robar material de construcció i portar-lo a l’altra banda de la riera?
Sanz: Para construir edificios a espaldas del grup de debat y la oposición!
Pau: Ara que havíeu arribat a un acord amb el Grup de debat per no construïr a l’altra banda de la riera, no volíeu baixar del burro i vau robar material d’obres per anar a fer els pisos vosaltres mateixos. Aprofitant que de nit todos los gatos són pardos!
Sanz: Eso, así se habla!
Alcalde: Jo…nosaltres….Va ser idea del Roc. Jo no en tinc cap culpa.
Vicenta: Això, va ser culpa del Roc. Ja sabeu, és d’aquella manera que no se li pot treure una idea del cap. Ell volia edificar i, es clar, també ens sabia greu!
Home: Així, tot allò de l’estàtua del David superdotada era mentida?
Pau: Quina estàtua?
Home: La del convent de monges.
Vicenta: Res, res, tonteries.
Sanz: Mira, ahora llega el Madurell con la retro que faltava en la brigada de obras!
Pau: Pari, pari Madurell. Madurell, pari!!!
Sanz: Aaaaah!!!!
Narrador: Aquesta vegada, Sherlock Olóndriz i el Doctor Sanz, tot i descobrir l’enigma del robatori a la brigada d’obres, no ho van poder comunicar a les autoritats. En part perquè eren precisament les autoritats les implicades, i, a més, perquè van ser atropellats misteriosament per una retro. Quan es van despertar, cap dels dos se’n recordava de res. Tenien una forta commoció i amnèsia. Ara per ara, ningú sap què va ser del ciment i les eines desaparegudes de la brigada d’obres. Per això, si un dia aneu a l’altra banda de la riera i us trobeu que hi ha una gran quantitat de pisos construïts, no us penséssiu pas que han estat els de l’equip de govern!