(Música)

Narrador: Titànick.

(Segueix Música)

Narrador: Aquesta és la història d'un noi que es deia Nick i que era famòs per la seva tita, per això li deien Titànick,...
Sam: Ei,ei,ei..Tu de què vas tio?
Narrador: Jo? Estic explicant la pel.lícula Titànick.
Jordi: Sí, però t'has confós. La pel.lícula que hem d'explicar és la del Leonardo Di Caprio, no la versió pornogràfica de la mateixa.
Sam: Que no veus que hi ha nens? No pots començar dient que hi havia un noi que es dia Nick famós per la seva tita.
Narrador: Oh, és que com que aquest programa és tan així, jo em pensava ...
Jordi: Oh jo em pensava, jo em pensava...res! Volem la versió normal de la pel.lícula Titànic. Sam: Vinga Jos, torna a posar la música desde el principi.

(La mateixa música)

Narrador: Titànic

(Segueix la música)

Narrador: Una vegada fa molts i molts anys, bé de fet uns 86, hi havia un vaixell molt luxós anomenat Titànic. Era famòs per la llargària de...
Sam: Ei, a veure que diràs ! No volem fer la versió porno, que hi ha nens.
Jordi: Va segueix, era famòs per la llargària de què?
Narrador: Per la llargària de la distància entre la popa i la proa, que semblava una llarga tita.
Sam: Ei fora! Fora, et dic! Ja continuarem sense narrador.
Narrador: Però és veritat! No dic cap mentida, era famòs perque la llargària de la distància entre la popa i la proa semblava una tita.
Jordi: Au va, fora! ja te'm dit que hi havia nens i no es pot fer la versió pornogràfica. Au fora d'aquí!
Sam: Vinga, que passin els personatges de la pel.lícula i continuem sense narrador. No es pot vindre aquí dient que la llargària de la distància entra la popa i la proa semblava una tita. El pròxim que li senti dir això el foto fora també. Jos, torna a posar la música.

(La mateixa música un altre cop)

Leonardo: Hola, sóc el Leonardo Di Caprio, em sento tan feliç de poder viatjar en aquest vaixell. Mireu com disfruto. Mai no havia pujat a un vaixell tan preciós.

Sirena: AAAAAAAAAAAAAAAAAA

Operari: Vinga ja podeu baixar, l'atracció es tanca  fins demà.  Ei, vostè ja pot baixar.

Leonardo: Oh, és que encara em queda una fitxa.

Operari: Ja pujarà vostè demà, que demà tornem obrir, no desmuntem l'atracció fins passat Festa Major. Això sí, demà intenti no pujar tota l'estona al vaixell, ja que sino no hi pot pujar cap nen més. Pugi al cotxe de bombers o als caballs que és lo típic. A més vostè ja és una mica grandet per pujar als "caballitos".

Leonardo: Estic enamorat d'aquest vaixell. De fet he pujat tants cops seguits per practicar, ja que avui faig un trajecte amb el Titànic, aquell vaixell famòs per la llargària de la distància entre la popa i la proa que sembla una...bé deixe'm-ho, i com que no he anat mai amb vaixell he vingut a practicar aquí a la fira.

Operari: Ditxós de tu que pots anar al Titànic, que t'ho passis bé.

Leonardo: No us penseu pas que vaig en primera, jo viatjo en tercera, problema de peles.

Operari: És igual, el Titànic és el Titànic, ja t'ho canviaria jo per quedar-te aquí recollint fitxes per un viatge a l'atracció. Au, que disfrutis força.

Leonardo: Gràcies. Tralara,lara,lara. Ui és casi la hora, m'haig d'afanyar a arribar al moll o faré salat.

(Música)

Promès: Oh estimada dama del meu cor, em sento l'home més feliç del món al tenir-te al meu costat donant-vos la mà en senyal del meu infinit amor que sento vers vós.

Noia: No em vinguis amb cursilades i dieu-me perque m'heu dut aquí.

Promès: No ho sabeu oi? Doncs aquesta és la sorpresa. Vull que passem la nit més romàntica de l'any tot dos junts. Vull que el nostre prometatge sigui dalt d'aquest vaixell tan luxòs, per això us faig aquest regal: un creuer viatjant en primera per el Titànic. T'estimo pinyonet meu!

Noia: Oh! Gràcies, amor meu!!! Jo també t'estimo, no sé si és perque estàs forrat de peles o perque ets un carca que et puc dominar, però t'estimo.

Promès: Vinga donzella meva, pugem al Titànic, que serà el niu del nostre amor etern.

Noia: Ui aquesta passarel.la es mou molt.

Promès: Tranquil.la damisel.la, jo estic al teu darrera, no cauràs pas.

Noia: Gràcies estimat meu.

Promès: De reeeeeeeeeeeeeeeesssss.....

Noia: Ahhhhh! Socors! Home a l'aigua!!!!!!

Leonardo: Què li passa senyoreta?

Noia: El meu nòvio ha caigut a l'aigua, i no sap nedar!!!

Leonardo: Tranqui, jo el salvaré.

Noia: un moment!

Leonardo: Què passa?

Noia: Tu no ets el Leonardo Di Caprio?

Leonardo: Sí.

Noia: Uau! Sóc una fan teva, em vas agradar molt a la pel.lícula Romeo i Julieta.

Leonardo: Gràcies, però ara no és temps de felicitacions, he de salvar el teu nòvio.

Noia: Un moment, un moment! Pensant-ho bé, no cal que el salvis, per què no anem al bar del vaixell a fer una copeta nosaltres dos solets?

Leonardo: Però...

Noia: Vinga no ho espatllis, anem al bar.

Leonardo: Anem.

(Música)

Promès: Socors! Que m'ofego!!!!

Mariner: Capità, capità!

Capità: Què passa mariner?

Mariner: Hi ha un home a l'aigua ofegant-se!

Capità: Tranquil, sort que he llogat la Pamela Anderson perque ens fes de socorrista.

Mariner: La de los vigilantes de la playa?

Capità: Efectivament. Pamela, agafa un parell de flotadors i tira't a l'aigua a salvar aquest pobre home que s'està ofegant.

Pamela: Ara mateix!

Promès: Socors! Estic aquí!

PAmela: Tranquil, agafis als meus flotadors!

(Bufatada)

Promès: Oh, vostè m'ha dit que m'agafés als seus flotadors!

Pamela: Sí, però jo no em referia als  flotadors propis de la meva anatomia femenina, sino al flotadors especialment dissenyats per salvar gent.

Promès: Perdoni!

Pamela: Oh perdoni, perdoni... però "que le quiten lo bailado".

Capità: Vinga, ja està, no ha passat res!

Promès: Una mica més i em moro.

Mariner: Exagerat!

Capità: Ei mariner, no faci servir aquest to de veu.  Aquest és el millor passatger que tenim, és de classe alta.  És fill d'un famós empresari i ha pagat una generosa propina. Està forrat de peles.

Promès: On és la meva promesa? El meu radiant amor?

Capità: Vagi cap a la seva habitació que ara mateix li anem a buscar la seva promesa i li portem.

Promès: Moltes gràcies capità, us ho recompensaré econòmicament.

Mariner: Em sembla que tindrem problemes.

Capità: Per què ho dius mariner?

Mariner: Perque la promesa d'aquest senyor està lligant amb un passatger de tercera classe, aquell tal Di Caprio que va llogar l'habitació més senzilla perque no tenia gaires peles.

Capità: Doncs quan aquest home s'assaventi que la seva promesa es barreja amb gent de classes socials inferiors a la seva l'hem cagada. On són?

Mariner: Al bar.

Capità: Doncs som-hi!

(Música)

Leonardo: No hauriem de beure més.

Noia: Sí.  Hem quedat que provariem tots els xupitos de la carta.

Leonardo: Però ja t'he dit que no tinc un duro, que la vida d'actor no dóna per gaire, a no ser que et donguin un Oscar.  A més, no tolero que em convidi una dona.

Noia: No siguis carca. Per què no vols que et convidi una dona? Sembles el meu promès.

Leonardo: No m'insultis!

Noia: Ja ho sé, li carreguerem el compte a l'habitació del meu promès, així ho pagarà ell.

Leonardo: OK McKey! Tu si que ets enrollada.

Noia: Doncs perque no t'enrolles amb mi!

Leonardo: I el teu promès?

Noia: No ho ha de saber. Vinga acabem-nos tots els xupitos de la carta i anem cap a la teva habitació.

Leonardo: Cambrera!

Cambrera: Sí?

Leonardo:Per quin xupito anàvem?

Cambrera: Ara els tocava aquest

Noia: De què és?

Cambrera: Vodka, Martini, Cacaolat, Fanta de Taronja,Peepermint,J.B., vinagre, salfumant, Vichi i Anís del Mono.

Noia: Doncs a què esperes a servir-nos el?

Cambrera: Marxant el xupito especial!

Capità: Ei senyoreta, tenim ordres de portar-la a la seva habitació, el seu promès la reclama.

Noia: I una merda!

Capità: Vinga, no es faci pregar.

Leonardo: No capità, la noia es queda amb mi.

Capità: No, la noia ve amb mi.

Leonardo: Si li dic que la noia ve amb mi, la noia ve amb mi i punto! El client sempre té la raó.

Capità: Però el client que paga més té més raó que el client que paga menys.

Leonardo: També té raó.

Capità: Per tan, Mariner, deixi de tocar-li el cul a aquesta noia aprofitant que va borratxa i porta-la a l'habitació del seu promès.

Noia: Ràpid Leonardo, amaguem-nos.

Mariner: Ei capità! S'escapen!

Capità: Ja ho veig "tonto del cul" . I que fas aquí aturat, atrapa'ls!

Cambrera: Ei , on van? I ara que faig jo dels xupitos? Bé me'ls beure jo, hip!

(Música)

Promès: Oh, quina disort la meva! On deu raure la meva flor primaveral, el meu desitg íntim de gran amor, la meva estimada promesa? L'aniré a buscar. No puc viure sense ella entre els meus braços mentres en una forta abraçada ens diem paraules dolces. Ep Capità! On és la meva promesa?

Capità: Jo no li he promès res!

Promès: No, vull dir la meva xicota

Capità: Em sap greu. No l'he trobat.

Promès: Com pot ser que no l'hagi trobat. Ni que fos tan gran aquest ditxós vaixell!

Capità: Oh, és que aquest vaixell té tan llarga la distància entre la popa i la proa que sembla una...

Promès: No vull saber que sembla! Vostè m'amaga alguna cosa.

Capità: Em sap greu...

Promès: Si diu el que m'amaga, li dono una propina de 2 milions de pessetes.

Capità: La seva dona s'ho està muntant amb un passatger de tercera classe.

Promès: Oh ràbia! i a sobre de tercera classe!

Capità: Si em dóna 2 milions més li dic qui és aquest noi.

Promès: Digui!

Capità: En Leonardo Di Caprio!

Promès: Un actor! Quin fàstic! Un bohemi! Què he fet jo per merèixer tan infortuni!

Capità: Vinga, dongui'm els 4 milions!

Promès: Tingui un xec en nom seu per valor de 4 milions de pessetes.

Capità: És un plaer fer negocis amb vostè.

Promès: Ara els haig de trobar! Haig de fer canviar l'opinió de la meva promesa amb la flama del meu amor que em bessa del cor.

Capità: És més fàcil si ho fa amb diners, je,je!

(Música)

Noia: Vinga Leonardo corre més o ens atraparà aquest coi de mariner.

Mariner: No correu maleits!

Leonardo: No pus córrer gaire, porto aquest coi de calçotets que em van tan grossos que no m'aguanten res, i si corro la tita em molesta.

Noia: No diguis aquesta paraula!

Leonardo: Quina?

Noia: Tita.  Al narrador de l'història l'han fet fora de Radio Caldes per dir Tita.

Leonardo: Entra per aquesta porta, va a parar a un altre passadís.

Noia: Oh, el meu promès!

Promès: Oh, afrodita del meu cor! Flor del meu desitg no em defugis, t'estimo. Ahhh!! Qui ha deixat aquesta galleda aquí!?!? Mecagum la dona de fer feines.

Leonardo: Entrem aquí, ràpid, aprofitem que el teu promès s'ha posat de peus a la galleda i mai millor dit.

Noia: Però abans fes-me un petó davant del meu promès.

Leonardo: No tinc temps, el mariner ens persegueix per darrera.

Noia: Si us plau...

Leonardo: Està bé .  Mua!  Entrem.

Noia: On som? Això és l'habitació d'algú.

Pamela: Qui hi ha?

Leonardo: Algú s'està dutxant, no facis soroll.

Noia: Ahhh, és l'habitació de la Pamela Anderson. Què passa? Aquest vaixell està ple d'actors i d'actrius.

Pamela: Què feu a la meva habitació?

Leonardo: Jo...Nosaltres...glups.....uau.... és que... bufff!!!

Pamela: Què et passa nano?

Noia: Vol tapar-se, que no veu que va despullada?

Pamela: oh, és que m'estava dutxant.

Promès: Ja us tinc . AAAAHHhhhhhhh!!!!!

Pamela: Què li passa a aquest?

Noia: És el meu promès i s'ha desmaiat, és tan sensible que no pot veure ni una noia despullada.

Pamela: No n'hi ha per tan, si tot és silicona.

Mariner: Capità, ja els tinc!

Capità: Molt bé mariner! Porti la parella a les masmorres del Titànic, i al promès d'ella a l'ambulatori.

Mariner: I vostè que farà?

Capità: Ejem!... Jo em quedo aquí amb la Pamela.

Mariner: Serà pervertit el tio!

Capità: Escolta Pamela, vull explicar-te perque el Titànic té tan llarga la distància entra la popa i la proa. A que no saps a què s'assembla?

Pamela: No ho sé!

Capità: Vine a la meva habitació que t'ensenyaré a què s'assembla.

(Música)

Promès: Ai, ui, Mariner on sóc?

Mariner: A la infermeria del vaixell.

Promès: No recordo res! Quin vaixell.

Mariner: El Titànic, aquell que té tan llarga la distància entre la popa i la proa que sembla una...

Promès: Ah vale! Què ha passat?

Mariner: S'ha desmaiat en veure la Pamela Anderson en boles.

Promès: On és la meva xicota?

Mariner: A les masmorres amb el Leonardo Di Caprio.

Promès: Oh no!

Mariner: Tranquil, estan separats.

Promès: Què és tanta aigua al terra?

Mariner: Merda, la Pamela es deu haver deixat la dutxa engegada. Ens ofeguem!!!!

(Música)

Sam: Un moment, un moment!
Jordi: Què passa?
Sam: Això s'acaba així?
Jordi: Em sembla que sí.
Sam: Fes entrar al narrador de la història un altre cop.
Jordi: Narrador!
Narrador: Què passa? Que ja puc parlar de tites?
Sam: No!, volem saber perque s'enfonsa el Titànic. Tothom sap que va ser per culpa d'un iceberg.
Narrador: No, va ser per culpa de que la Pamela Anderson es va deixar la dutxa engegada. Així   amb tanta aigua el Titànic va naufragar. Haurieu d'haver vist tot d'aigua per la llargaria de la distància entre la popa i la proa que semblava un tita...
Jordi: Fora! Fora d'aquí i no torni mai més, tan parlar de tites!
Narrador: Bueno, bueno, perdoneu!
Sam: Vaia merda de pel.lícula.

(Música)

FI