Espacial Mir. Any 1998 de la nostra era. Diari de a bord.

Avui el meu col.lega kukuskin , el camarada americà i jo, hem decidit fer un canvi de look a la  nau, i com no, a nosaltres mateixos. Els primers tocs se'ls ha enportat la nau. El camarada americà a sortit fora la nau amb un quants pots de pintura Titanlux. Després de destapar els pots fent pressió amb "el tapa-cubus" d'una roda del tren d'aterratge de la nau, ha començat a posar la  primera mà de pintura, i mai millor dit, ja que degut a la falta de pinzells ha tingut que ultilitzar la mà.  Mentrestant a dins la nau el meu col.lega kukuskin ha començat a instal.lar parquet a totes les estàncies de la nau, i jo intento canviar tots els panys de les portes, per uns de disseny més bonic .

Aprofitant que jo estava posant parquet al lavabo,  el meu company Brikolaiev a canviat el pany de la porta. Durant tres hores i 10 minuts he intentat  sortir d'aquí, però no hi ha hagut manera d'obrir aquesta ditxosa porta.  Cal dir que el pany és molt bonic, però no trobo el "truco". Quin aborriment, esperant que algú li entrés pixera i em tregués d'aquí, he mirat de distreure'm com  podia,  l'única manera que se m'ha acudit és posar parquet a tot arreu. He posat parquet a la tapa del wàter, a la cisterna, a la aixeta de l'aigua freda i la de l'aigua calenta, al mirall, a tot el rotllo de paper higiènic, a la tovallola, al radiador, a la capsa d'aspirines i a totes les aspirines, als respalls de dents, ...
 

Ja havia canviat tots els panys, només em faltava canviar el de la porta exterior.  Després de posar-me l'escafandra he sortit de la nau per instal.lar l'últim pany que em quedava, així de pas veuria el treball del camarada americà. Quina ha sigut la meva sorpresa en sortir i veure que la via làctea era de color rosa amb una mica de groc i un color taronja fosc. Sí, no hi ha dubte, el camarada americà quan havia de canviar de color  per pintar la nau, es netejava la mà amb la via làctea. Quina mala llet ! i mai millor dit.  La nau queda horrible, el gust del camarada americà per convinar colors és intolerable,  té menys traça que l'Amparo Moreno fent la vertical-pont.  Per postres ha resseguit malament les lletres i allà on posava "Mir" ara posa "Tir" com si fossim un d'aquells llargs camions que corren per totes les autopistes.  Després de fotre-li 4 crits i fer-li entendre que tornés a repintar la nau aquest cop d'un color més escaient, he volgut entrar a la nau però no hi ha hagut forma possible d'entendre el funcionament d'aquests nous panys que he posat.  No he tingut més remei que tocar el timbre a veure si desde dins m'obria el meu company Kukuskin.
 

Algú  trucava el timbre de la nau. Qui podia ser ! Tots tenim claus ! Quina emoció, i si eren extraterrestres que ens venien a saludar? Merda! i jo estava  al lavabo sense poder sortir. Per culpa d'aquest ditxosos panys podia perdre l'oportunitat de la meva vida, l' oportunitat de ser el primer humà de conèixer en "persona" a un extraterrestre i convidar-lo a la nau a pendre un gotet de Vodka. El timbre seguia  sonant. He intentat esbutzar la porta d'una puntada de peu, però he agafat tanta embranzida que degut a la falta de gravetat he anat a parar al penjador del costat de la dutxa, on el meu company Brikolaiev hi penja el seu gorro de bany. El timbre seguia sonant, el que no entenia és com encara no havia obert ningú.  La porta era impossible d'obrir, no podia donar-li puntades de peu perque jo perdia  l'equilibri, l'única sol.lució possible era anar rascant la fusta de la porta amb la gilette d'afeitar del camarada americà per intentar fer un forat per sortir. No sé si abans havia de posar espuma d'afeitar a la porta? Al final no he posat espuma, ja que he posat parquet a tot el pot de l'espuma d'afeitar i encara es tacaria.
 

He cremat el timbre de tant trucar. Kukuskin segur que s'havia posat el Walkman a tota pastilla i per això no ha sentit el timbre.  El camarada americà necessitava entrar urgentment, la seva bombona d'oxigen  s'acabaria en 2 minuts.  El camarada americà no sé que em deia.  Les piles del meu transimissor s'havien  gastat del tot. Per comunicar-se amb mi ha agafat  pintura negra i ha pintat un missatge a la carrosseria de la nau: "Entrem per la finestra".  Nedant crol per l'espai exterior, hem anat a parar davant la finestra del lavabo, que curiosament és la més grossa.  Amb un pot ple de pintura hem trencat el vidre, però malauradament un tel marró ens impedia entrar a la nau. Horror !!!  Al camarada americà li quedàven 30 segons d'oxigen. Què era això marró? No recordo tenir aquest tipus de cortines a la nau?
 

Ja havia aconseguit fer un foradet molt petit, de la mida del diametre d'una agulla, això sí, he hagut de canviar 7 vegades la fulla de la gilette. Sense voler he tallat els fils d'electricitat que hi havia a la paret del costat de la porta. Sóc un manasses! L'emoció de veure una mica de llum per el forat fet a la porta m'ha portat a la distrecció i he tallat per descuit aquest coi de cables.  M'havia quedat a les fosques. Si no fos perque he posat parquet a la finestra, a lo millor entraria llum d'algun estel o astre lluent. Seria millor que mirés de treure el parquet de la finestra.  Així ho he fet. "Ojalá" no ho hagués fet, només treure el parquet he enxampat el meu company Brikolaiev fent-se un morreix amb el camarada americà.  Per no incomodar-los i per que no es donguéssin compte que havia descobert les seves inclinacions homosexuals, he intentat col.locar un altre cop el parquet a la finestra, però  no he estat a temps. El meu col.lega Brikolaiev i el camarada americà han entrat per la finestra. No sense abans donar-se un altre morreix davant del meus nassos. Seguidament han posat el parquet  a la finestra.
 

El camarada americà i jo estavem per fi salvats, després que haviem aconseguit entrar a la nau. No he tingut temps ni de saludar al meu col.lega Kukuskin perque lo primer que  he fet a sigut fotre-li 4 crits per haver posat parquet a la finestra. Ell no ha contestat, i només feia que posar-se d'esquena a la paret . I si no estava d'esquena a la paret es tapava amb les mans el cul. El seu comportament era molt estrany. El lavabo estava fosc, he encès una espelma que tenim per a casos d'emergència a una estanteria del lavabo. L'espelma ha tardat molt a fer flama, ja que estava tota recoberta de parquet.  Li he explicat a Kukuskin que el camarada americà s'havia quedat sense oxigen a la bombona i que per tant jo li havia d'anar donant oxigen del meu.  En acabar de dir això s'ha tret les mans del cul i ajupint-se d'esquena a nosaltres s'ha posat a continuar a rascar la porta amb la gilette, fins que el camarada americà li ha comentat que tenia un cul preciós.

El  meu company Brikolaiev m'ha comentat mil vegades que no eren petons a la boca, sinó que li donava oxigen. Però després de sentir lo que m'ha dit el camarada americà sobre el meu cul i encara que he comprobat com la bombona d'aire del camarada americà estava ben buida, segueixo pensant que s'han tornat monyes. Confesso que primer m'ho havia cregut lo de l'oxigen. He tirat la gilette i he deixat que fes el forat el camarada americà.  Mentres anava fent el forat, jo he allargat la mà i dissimuladament he tret una  revista porno de chicotes en pilotes que tenia amagada darrera una rajola. Dissimuladament le tirat a terra per comprovar si algú s'hi fixava, l'agafava i això em desmentia que eren ...com eren...o com no eren.  Ningú no n'ha fet cap cas de la revista. Ha sigut més tard, quan me n'he adonat, que havia forrat la revista amb parquet i per això no es distingia que era. He obert la revista per la meitat, per el desplegable, i això si ha fet efecte.

Mentres el camarada americà seguia intentant fer més gros el forat de la porta amb la gilette, he descobert una revista porno al terra.  Feia temps que no veia una guarrada d'aquestes, ni me'n recordava de com eren les noies del nostre planeta.  En sentir el meu crit d'emoció en descobrir aquesta revista, el camarada americà s'ha aixecat de cop volguent-la veure, amb tanta mala sort, o bona sort, que s'ha donat un cop amb el pany de la porta i aquesta s'ha obert. Salvats!  El camarada americà ha quedat inconscient però.

Després de comprovar que no eren maricons i veient com en Kukuskin anava al  magatzem a buscar el llibre d'instruccions dels panys que havia instal.lat, jo he aprofitat per fer-liel boca a boca al camarada americà que havia quedat inconscient.

Avui ha sigut un dia per oblidar. He posat tots els panys al revés. En comptes d'obrir-se cap aball s'obren cap amunt. He salvat de morir ofegat al camarada americà i en Brikolaiev ja ha pensat malament. Però el més fort de tot és que el que haig de pensar malament sóc jo, ja que a ells si que els he enganxat morrejant-se al lavabo. No m'ho empasso això de dir que li està fent el boca a boca.