Espacial Mir. Any 1998 de la nostra era. Diari de a bord.

Avui el meu col.lega Kukuskin i jo ens hem assegut a la taula a parlar. Hem estat parlant de la nostra situació, portem molt de temps aquí dalt i pràcticament no hem après res.  Tenim la sensació d'haver estat perdent el temps.  Per aprofitar el temps que ens queda, hem decidit fer una preposició deshonesta al camarada americà: Que ens ensenyi a parlar l'anglès.  Gràcies a la meva afició per la costura, he teixit dos bates igualetes com les que feiem servir quan anavem als escolapis de Moscú.  Per no confondrens, també he bordat Kukuskin o Brikolaiev a la butxaca de l'altura del pit de les nostres respectives bates.
 

La classe ha començat a les 6 de la tarda hora de Moscú.  Brikolaiev ha començat en mal peu, ja que s'havia deixat el "Studient's book" a la seva habitació, i he tingut que posar el meu llibre al mig.  Això sí, el camarada americà l'ha castigat 5 minuts de cara a la paret perque no se'l tornés a deixar.  Després de 3 hores i 18 minuts de classe, hem aconseguit que en Brikolaiev arribés a dir la primera frase en anglès "my name is Brikolaiev", jo en canvi he tardat 5 hores i 53 minuts per dir "My name is Kukuskin".  Ja ho diuen que els rusos som molt cap quadrats.  Al camarada americà una mica més i li agafa un atac de nervis al veure com ens costa d'apendre.  Però diuen que la lletra amb sang entra, i ha aconseguit que diguessim aquestes frases a base de clavar-nos diverses punyalades amb la punta d'un tornabís amb punta d'estrella.  Cal dir que el més mal parat he sigut jo.
 

Mentres li curava les múltiples ferides d'en Kukuskin a l'hora de classe, li he dit al camarada americà "Fuck you".  S'ha quedat molt sorprès i m'ha preguntat d'on ho havia après, mentres em tirava un cendrer pel cap.  Sagnant li he dit que ho havia après de la versió original de la pel.lícula "Pulp Fiction", però que no tenia ni la més remota idea del que volia dir.  M'ha dit que no tingués pressa en saber-ho, que això ja ho apendriem a la lliçó 129 i que tot just anàvem per la primera.  Tot seguit s'ha assegut a la cadira i s'ha clavat el tornabís d'estrella al cul.  Ha cridat algo així com "Shit" i l'ha tirat amb tanta mala fortuna que ha trencat la pantalla de l'ordinador central.
 

Apendre anglès és molt dur, he perdut 6 litres de sang.  Després d'apendre a dir com ens diem, hem après els colors.  El camarada americà no ens els ha volgut dir tots, diu que per nosaltres ja n'hi ha prou que aprenguem el color roig, algo així com "red".  Tot seguit el camarada americà ens ha ensenyat a pronunciar els pronoms.  Al meu col.lega Brikolaiev no li sortia la pronunciació del pronom jo.  El camarada americà ho ha sol.lucionat ràpidament, l'ha fet sortir a la pissarra i li ha fotut un puntada de peu allà on els homes presumeixen de la seva hombria.  Brikolaiev a repetit mil cops el pronom jo amb crits secs i forts de "ai,ai,ai,ai,ai,ai" .  Tot seguit el camarada americà s'ha mirat el dit gros de peu,  ha tornat a dir "shit" i ha marxat coixejant a seure a la cadira.  Mai es recorda que els russos els tenim molt ben posats.
 

Estic agonitzant però és gratificant saber que arribarem a la terra parlant l'anglès correctament.  Per uns moments el meu col.lega Kukuskin ha perdut el coneixement al mig de la classe.  Ha sigut amb el tema dels pronoms, en comptes de dir ella, o sigui "she", s'ha confós i ha dit "shit", lo que diu sempre el camarada americà.  Aquest s'ha girat de cop en sentir-ho, la tatxat de masclista i li ha fotut el descompresor de forces alternes al mig del front.  Els mètodes del camarada americà per ensenyar-nos anglès no em convèncen gaire, però funcionen.  Per apendre a dir sí i no, m'ha agafat la cartera plena de billets.  Se l'ha posada a la mà i m'ha dit:  ara què passa?  Jo li he contestat: ara hi és.  M'ha fet repetir la frase sense l'ara, o sigui, Hi és. "Yes" vol dir sí en anglès.  S'ha posat la cartera a la butxaca i m'ha tornat a preguntar que passava ara. Ara no hi és li he dit.  M'ha fet repetir la frase sense les paraules ara, hi, i és, i m'ha fet afegir una u després de no, "no". Genial, hem après a dir "yes" i "no".
 

Apendre "yes" i "no" al meu company Brikolaiev li ha costat la cartera plena de billets, ja que ara es troba en poder del camarada americà.  Aquest a vingut  a mi m'ha dit que li digués meu en anglès, que ja ho hauria de saber.  Li he dit que no me'n recordava.  Tot seguit ha agafat el meu puntax i m'ha depil.lat les celles.  Cabrejat m'ha dit que si no li deia meu en anglès em robaria tota la meva col.lecció de revistes porno.  Li he dit que això mai.  Tot seguit m'ha felicitat, meu en angès es diu "my".  De l'alegria d'haver-ho dit bé, tot i que hagi sigut de pura xiripa, li he fet un morreix, se me n'ha anat l'olla.  Ell ha tornat a dir el seu famós "shit" i mentres s'aixugava els llabis amb una encenedor Zippo m'ha cremat les orelles.
 

El meu company Kukuskin sembla un sant Llàtzer, però jo no em quedo curt.  Si això no acaba anirem a parlar amb el director.  El camarada americà ens ha dit que ell era el professor i el director.  Tot seguit ens ha agafat per la bata, ens ha clavat dos puntades de peu al cul i ens ha fet una nota pels pares, perque aquests ens la firmin quan arribem a la Terra.  El pitjor de tot és que diu que haurem de repetir curs i ens ha posat un Molt Deficient.  El meu col.lega Kukuskin s'ha enfadat molt, ha agafat el camarada americà i l'ha lligat al tub del radiador de la sala de màquines.  Li hem pintat cercles vermells i blancs que abarquen tot el cos i tirant-li dardos el fem servir de diana fins que aprengui a dir "Supercalifragilisimoespialidoso" en rus.  A veure qui pot més!!!