Narrador: En les últimes setmanes s’ha arribat a un acord entre equip de govern i grup de debat per aprovar un pla general que només creuarà la riera per fer-hi una zona termal i que, això sí, creuarà la carretera de Sant Feliu. Actualment, l’equip de govern està presentant el projecte als grups de l’oposició per tal d’arribar a un consens. Però,qui sap si les forces polítiques de Caldes estàn disposades a complir-lo.
Montse: Això no pot ser. Ara els de l’equip de govern quedaràn com els bons de la pel·lícula si nosaltres votem a favor del pla general. Però es clar, no podem votar en contra perquè és precisament el pla general que hem vingut demanant. Es clar, que sempre podem posar-nos en contra al·legant el de sempre: La poca informació, el poc temps per llegir els informes… No, no, haig de fer alguna cosa, si no ho faig jo, qui ho farà!
Narrador: La Montserrat Domènech havia de pensar ràpidament un pla per poder votar en contra. Després de moltes voltes, va trobar la sol·lució ideal.
Montse: Ja està! Després de moltes voltes he trobat la sol·lució ideal! Em disfressaré de treballador de la brigada de la son, amb un mono de color carbassa que tinc per casa. Entraré de nit a l’ajuntament sense que ningú em conegui i canviaré el text del projecte de pla general. Posaré que l’equip de govern vol ampliar la població fins els 50.000 habitants, no només creuant la riera, sinó el torrent de les Elies i el Gorg d’en Pèlags.
Narrador: Dit i fet, la Montserrat va anar-se’n a casa, es va posar el mono de color carbassa i un casc de color groc i se’n va anar cap a l’ajuntament.
Montse: A veure, aquesta clau que no entra…Ara! Ui, que fosc que està això! Ah! mira, allà al fons hi ha llum, hi aniré, segur que hi ha la caixa forta on es guarden els documents del pla general.
Alcalde: ¡Carnaval Carnaval!!
Vicenta: Senyor alcalde, sembla mentida lo bé que balla el mambo. I a més fa molta gràcia vestit amb aquestes mànigues amples i de colorins, aquest barret de cordobés, aquests pantalons blancs i aquestes maraques.
Alcalde: Es clar que sí Vicenta, vaig de rei del Mambo! De fet, sóc el rei del Mambo, perquè, qui mana en aquest poble? Jo, no? Doncs ja està, sóc el rei del mambo.
Vicenta: Molt bé, senyor alcalde. Va ballem-ne una altra.
Tots dos: 1,2,3,4,5,6,7,8 Maaaaambo! Uh!
Alcalde: Es clar que, Vicenta, vostè també fa molta patxoca amb aquest vestidet de Sissí Emperatriz.
Vicenta: Doncs què es pensa. L’he rescatat de quan anava a les monges, i miri, encara em va que ni pintat.
Alcalde: Va, ballem-ne una altra. ¡Ay mama que será lo que quiere el negro!
Vicenta: M’agrada molt aquesta festa que hem organitzat només per l’equip de govern. Així no haurem de parlar de política en tota la nit.
Alcalde: Sí, a més tothom s’ha disfressat amb molta gràcia. El Baulenas va de hawaiano. Amb unes faldilles fetes amb fulles de palmera i aquells típics collarests. El Balart va de pirata, amb un lloro a l’espatlla…
Vicenta: El que no sé de què va és el Costas.
Alcalde: Sí home, va de venedor de cupons. No veus que porta unes ulleres fosques i tot de números de loteria penjats a la camisa.
Vicenta: Ai sí, i porta un bastó i va picant al terra que abans una mica més i em fa una carrera a les mitges.
Montse: Hola, què hi feu aquí?
Alcalde: Montserrat! Què hi fas tú aquí?
Vicenta: I vas disfressada. Qui t’ho ha dit que els de l’equip de govern celebràvem el carnestoltes, segur que ha estat el Costas, m’hi jugo aquest collaret de perles.
Montse: Jo, no, venia a…d’això….jo venia a…
Alcalde: Quina disfressa més lletja, de què vas?
Montse: Jo…de brigada de la son. He pensat que s’havia de fer un homenatge a aquests nois que treballen tant pel nostre poble.
Alcalde: Home, però com a mínim podries haver rentat el mono abans de posar-te’l. Vés a saber per quines mans ha passat abans que tú.
Montse: Home, jo, he pensat que seria més autèntic. De fet, he vingut per buscar eines de la brigada d’obres, per la rua, que serà com a més real.
Vicenta: Ai, Montserrat, no se m’acostis, que vas bruta de grassa i em deixaràs perdut el vestit de Sissí, i l’haig de tornar com nou!
Alcalde: Però que no havies dit que era de quan anaves a les monges?
Vicenta: Sí, bé, de fet…Es que sap què passa senyor alcalde, que fa uns anys el vaig donar a una empresa de lloguer de disfrassos. L’altra dia vaig anar-hi a buscar un vestit per la festa i em van donar precisament aquest, eh que és curiós?
Alcalde: No sé, no sé.
Montse: Ai, Costas, què fas? Deixa de tocar-me d’aquesta manera. Marrano!
Costas: Es que vaig de venedor de cupons i, es clar, per identificar la gent els haig de tocar.
Montse: Sí però normalment els cecs toquen la cara!
Costas: Es clar, però primer l’haig de trobar la cara!
Montse: Doncs on segur que no la trobaràs és a l’altura del pit!
Costas: Perdó!
Vicenta: Tranquila Montserrat, amb mí ha fet el mateix. I la Boluda ha hagut de marxar de la festa, perquè anava disfressada de dida, i es clar, les dides normalment van sobrades de pit i la Boluda s’hi havia posat un postís..
Alcalde: El Costas no parava de grapejar-la dient que no la reconeixia. Es clar, com que no eren seus.
Vicenta: Al final, de tant tocar el postís li ha caigut i, es clar, una dida sense pit deixa de ser una dida.
Montse: Es clar.
Alcalde: Bé, el cas és que Montserrat, aquí no hi fas res perquè aquesta és una festa privada de l’equip de govern i no hi pot entrar ningú de l’oposició.
Sanz: Hola.
Tots: Sanz!
Sanz: Que carai hacéis todos aquí?
Alcalde: La pregunta és què hi fas tú, Sanz. Repeteixo que això és una festa privada.
Sanz: No, yo he venido a comprovar algunos puntos que no me han quedado claros del nuevo proyecto del pla general. A ver, cuántos contenedores inteligentes puede necesitar una zona termal de 12 hectàreas?
Alcalde: No ho sé Sanz. Però, estàs segur que no has vingut a consultar el projecte sinó a cambiar-lo?
Sanz: Yo?…No!
Alcalde: Doncs com s’explica que vagis disfressat de Marilyn Monroe. Amb aquesta perruca rossa i aquests llavis tan ben pintats de carmí.
Vicenta: És veritat, i amb aquest vestit arrapat de color negre, aquestes mitges de reixa i aquestes sabates de tacó alt. Segur que és per no cridar l’atenció!
Sanz: Pero, pero…Es carnaval. Señor alcalde, si se mira en el espejo verá que usted va disfrazado de rey del mambo. Y usted, Vicenta, usted es Anastasia de Russia.
Vicenta: No, Sanz! Vaig de Sissí Emperatriz! Va, comfessa, has vingut a boicotejar el pla general!
Montse: Que no, que no veieu que el pobre Sanz només venia a fer un inventari dels contenidors que necessitaria la zona termal? Va, Costas, Vicenta, senyor alcalde, aneu a prendre alguna cosa que jo acompanyaré el Sanz a donar un cop d’ull al projecte de pla general.
Alcalde: Està bé.
Sanz: Uf, menos mal, estaba harto que el Costas me toqueteara todo el rato la cara. Pero que le pasa?
Narrador: Així doncs, el Costas, la Vicenta i el senyor alcalde van anar a fer una copa metre el Sanz i la Montserrat anàven a revisar el projecte de pla general.
Montse: Sanz, sigues sincer, tú has  vingut a boicotejar el text del pla general, igual que jo.
Sanz: Sí Montserrat, ayúdame, no podemos permitir que no se construia al otro lado de la riera, yo ya he construido todos los contenedores necesários.
Montse: Però Sanz, home de déu. Com esperaves passar desapercebut vestit de Marilyn Monroe? Va, anem a la feina, aquest és el projecte de pla general. Aquí on posa creixement controlat fins a 16.500 habitants hi hem de posar 50.000 i aquí, que posa que es creuarà la riera per fer-hi una zonar lúdico-termal, hem de posar-hi que es creuarà la riera per posar-hi una central nuclear, dues o tres fàbriques de paper i un abocador de productes químics perillosos.
Alcalde: A ha! Us hem enganxat conspirant contra l’ajuntament de Caldes.
Sanz: Coño, el senyor alcalde!
Montse: D’això res, nosaltres no estàvem conspirant, ens hem unit per fer una acció conjunta contra algú, com el Luis Maria Ansón.
Vicenta: D’això res, estàveu conspirant.
Sanz: Os equivocáis. No íbamos a tocar ni una coma del proyecto de plan general.
Alcalde: Doncs com s’explica que volguéssiu posar que Caldes creixerà fins als 50.000 habitants?
Sanz: Eso es mentira. No nos podeis haber oído.
Vicenta: Amb això tens raó Sanz, nosaltres no ho hem sentit. Però es dóna la casualitat que el Roc, que ha vingut a la festa disfressat de planta de decoració, havia vingut aquí a fumar-se un cigarro. Vosaltres no l’heu vist, es clar, perquè la disfressa era molt bona, però ell sí que us ha vist a vosaltres i ens ha vingut a avisar de seguida.
Sanz: Sí, ya he encontrado estraño que hubiera una planta fumando, pero he pensado que hoy en dia ya no saben qué inventar.
Alcalde: Bé, ara això és igual, perquè us hem enganxat conspirant contra el govern del poble i això es mereix un pam pam al cul, com a mínim.
Vicenta: Sí, ho direm a tothom i a les pròximes eleccions ningú us votarà, per conspiradors.
Sanz: No! Nos votaràn igual.
(tots comencen a discutir)
Alcalde: Calleu! Calleu! Prou!
Costas: Hi hagi pau!
Pau: Qui em crida?
Tots: Pau!
Vicenta: Què hi fas aquí Pau?
Pau: No, que, he vingut a revisar el projecte de pla general perquè penso que les condicions medi ambientals de la zona lúdico-termal no són les idònies.
Alcalde: I per això t’has hagut de disfressar d’armari arxivador?
Pau: Sí, m’he disfressat molt bé. He estat tota l’estona aquí i no m’heu vist.
Vicenta: No pot ser! Tú també volies conspirar contra nosaltres boicotejant el projecte de pla general!
Pau: No, jo només volia repassar les condicions medi-ambientals de…
Costas: Sí, sí, sí. Ja ho hem sentit abans. El cas és que ningú ha pogut canviar ni un accent del projecte. Ara el que hem de fer és tancar-lo a la caixa forta.
Alcalde: D’acord. Espera’t, No ho fem. Qui ens diu que la caixa forta no és en realitat el Navarro disfressat i ens roba el projecte?
Sanz: Es verdad, ya lo guardo yo.
Vicenta: No, tú no guardaràs res. Me’l ficarés sota les faldilles, que amb aquest corpinyo aquí sota m’hi cap tot.
Alcalde: I ara, siusplau, tothom fora. Això és una festa privada!
Narrador: D’aquí poc temps, si déu vol, s’aprovarà el projecte de pla general. Si abans no hi ha una altra festa de carnaval!.