EL CLIMA:

És més dur que a les planes de la vora. El massís actua com una illa altitudinal elevalada entre planes i depressions. Això fa que hi siguin notables les influències continentals i, alhora, les mediterrànies. D'un cantó els efectes de l'altitud contribueixen al domini d'unes temperatures moderades i per altra l'absència de protecció contra el mestral, la tramuntana i el serè, que són els vents més freqüents i secs, expliquen el perquè d'aquesta continentalitat. La pluja no és abundant (640 mm anuals a Prades), el que passa és que les baixes temperatures limiten l'index d'evaporació , fet que afavoreix el desenvolupament del mantell vegetal.

LA GEOGRAFIA:

Les muntanyes de Prades constitueixen un conjunt orogràfic orientat en direcció NE-SW que forma part de la Serralada Costanera Catalana. La seva superfície total és d'uns 260 km,

culmina amb el Tossal de la Baltassana (1211 m), els Plans de la Guàrdia (1140 m) i la Mola de Roquerola (1126 m). Pel nord i per l'est són contornejades pel riu Francolí. Dins del massís neixen els rius Montsant i Siurina que constitueixen els cursos d'aigua fonamentals que drenen el Priorat, i el riu Brugent que porta les seves aigües cap al Francolí.

LA GEOLOGIA:

Les muntanyes de Prades estan constituïdes per dues grans unitats geològiques que són, de baix a dalt, el sòcol i la cobertora.

El sòcol és format per roques sedimentàries antigues parcialment modificades pels fenòmens metamòrfics (pissarres, quarsites, marbres...) i per roques ígnies (granits, pòrfirs, roques volcàniques...). Les ròques sedimentàries que formen part d'aquest sòcol es van formar en un periode comprès entre els 438 i els 320 milions d'anys (era paleozoica), van ser afectades per plegaments i processos metamòrfics i al final dels temps paleozòics van ser introduïdes per roques ígnies. Tot aquest conjunt de processos va donar lloc a una serralada anomenada Serralada Herciniana, que s'estenia per tot Europa. Posteriorment fou desmantellada per l'erosió i convertida en una extensa plana, sobre la qual es comen╡aren a dipositar els sediments que formen la cobertora.

La cobertora està constituïda per roques sedimentàries (calcàries, dolomies argiles, gressos...) d'edat més recent (era mesosoica compresa entre uns 248 i uns 188 milions d'anys), les

quals es disposen horizontalment sobre els materials més antics del sòcol. Durant els temps terciaris pertanyents a l'era cenozoica (fa d'uns 65 a uns 2 milions d'anys) tant les roques del sòcol com les de la cobertora foren afectades per l'orogènesi alpina, que provocà el moviment d'un conjunt de falles.

LA VEGETACIó:

Les importants variacions climàtiques i altitudinals, sumades a la heterogeneïtat dels substrats geològics i a la diferent intensitat de l'impacte humà, donen una gran diversitat paisatgística a les muntanyes de Prades.

A les muntanyes de Prades es troben algunes espècies vegetals

d'afinitats ibèriques o eurosiberianes que atenyen aquí localitats extremes de llur àrea de dispersió, ja sigui vers el sud (cas de les espècies eurosiberanes) o vers llevant (cas de les ibèriques).

Entre d'altres espècies notables es poden esmentar el mateix roure reboll (Quercus pyrenaica), el tamborino (Lavandula stoechas subsp. pedunculata), l'estepa populifòlia (Cistus populifolius) i petites plantes com Delia segetalis, Minuartia dichotoma, Evax pygmaea, Jasione crispa, Sedum elegans, Galium rotundifolium,...algunes de les quals no es coneixen enlloc més del Principat.

- Els boscos:

A les terres catalanes es pot trobar diverses menes de boscos, la major part dels quals són presents a les muntanyes de Prades exceptuant les fagedes, les avetoses i les pinedes de pi negre.

A les muntanyes de Prades, per dessota dels 800 m, les comunitats climàciques forestals -o sia, les que ocuparien la major part del terreny en condicions naturals sense la intervenció de l'home- són els alzinars i els carrascars. A les parts més altes la comunitat climax correspon, segons els indrets, als carrascars i a les rouredes de diversos tipus, en les quals el pi roig (Pinus sylvestris) ara per ara és molt sovint l'espècie dominant. Convé aclarir que la majoria de les formacions vegetals del massís són pinedes, que sovint recobreix en els primers estadis de degradació de les comunitats climàciques.

- Els matollars:

En condicions naturals, els matollars devien ocupar superfícies bastant reduïdes, als llocs més rocosos i pendents, i fent de mantell marginal de les comunitats forestals. Actualment, a causa essencialment de la continuada acció humana, ocupen grans extensions, especialment al vessant meridional del massís, més sec. Així doncs, els matollars succeeixen els boscos quan aquests pateixen degradacions importants. Els matollars que trobem al massís són la garriga, dominada totalment pel garric (Quercus coccifera); la màquia litoral d'ullastre i margalló; les brolles calcícules -brolla de cipell i romaní amb bufalaga, recoberta sovint per un estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis)- i les brolles silicícules -brolla mediterrànea d'estepes i bruc-; la bardissa; el matollar de ginestó (Osyris alba); i finalment les formacions d'orenga (Origanum vulgare)

- Els prats:

De vegades, els herbassars resulten d'intervencions humanes intensives (conreus) o bé de la freqüentació dels animals (pastures).

Els prats no ruderals són generalment el resultat de la degradació dels boscos i matollars. Sense l'acció de l'home els prats ocuparien superfícies molt reduïdes. Els llistonars, les joncedes, i les jonqueres són les principals comunitats.

EL POBLAMENT ANIMAL:

L'interès de la fauna del país ve definit per l'amplitud de l'espectre faunístic. Així doncs, hi ha una superposició d'elements faunístics d'àmbit eurosiberià amb elements pròpiament mediterranis, i fins i tot , de tipus nord-africà. Per aquest motiu tobem més riquesa faunística a les muntanyes de Prades que a les comarques totalment mediterrànees, i també a bona part de Catalunya, on la fauna presenta més uniformitat corològica.