..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
La Republica, el Barbarossa
.il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Sèmm donca in del 1002 e precisament al vintitrii de Gennar e l’è propi quèll dì che moeur Ottone III°. Siccome.. “mort el Re evviva el Re”, ven incoronaa Re d’Italia, Arduino, marches d’Ivrea. Ma pur tropp in su’l trono el ghe sta pocch, perchè in del 1004, Enrico, Imperator de Germania, el ven in Italia, el manda coi gàmb a l’aria Arduino e da la Dieta de Pavia el se fa proclamà Re d’Italia cont el titol di Enrico I°. Subit el ten on parlament a Pontelungo, che l’è on paes tra Pavia e Milan, e là el ricev el giurament di Lombard. Ma purtropp sètt mes dopo Milan el g’ha ona visita inaspèttada e minga cèrt desiderada: la pèste  cont tutt i so bèi amenicoi. In del 1008, l’Arcivèscov Arnolfo, faa dopo la mort dell’Arcivèscov Guidone, e cioè in del 998, el tira aprèss on cèrto numer de gent armada, la porta a Asti contra el Vèscov Olderico e le mèna a Milan presonee. Anca Enrico I° el fa lavorà la zècca battend moneda d’argent cont le leggende: Mediolanum - Henricus rex e i così detti ottolini finissen de vègh cors regolar. Des ann dopo moeur l’Arcivèscov Arnolfo e al so post ven elètt Ariberto da Intimiano. In del 1025, Aribert el fa ona scappada a Costanza a trovà Corrado il Salico, cont l’intenzion de riconossel Re d’Italia. Dopo duu ann, Aribert, el voerr imponegh a Lod on prelato de so gust, ma che i lodesan el voeuren nanca rostii cont i scigoli, come se dis; strètta la cittàa d’assedi Lod ghe tocca ced, purtropp, ma in del coeur di lodesan còva on odi terribil e g’hann minga tort. Corrado il Salico el ven incoronaa Re in del 1028. In del 1030 Benedetto Ronzone e Ferlenda, soa miee, fonden la gesa de la S. Trinità, incoeu S. Sepolcher. Corrado el fa la soa entrada a Milan domà in del 1037, ma per la veritaa i milanes g’hann minga faa troppa bèlla cera.  Allora lu, per riconoscenza, el fa presonee e portà a Piacenza l’Arcivèscov Aribert el qual, dopo duu mes, cont on strattagèmma el rièss a scappà de preson e tornà a Milan, dove el ven ricevuu a brasc avèrt, ma i milanes g’hann una paura malarbètta de Corrado e impienissen de monizion i cent torr che circondaven la cittaa. Vattafarti!... Corrado.. se le mètt minga in saccoccia, el se porta cont on esèrcit in vicinanza de Milan, tra Porta Cines e Porta Romana, ma i milanes fann prodigi de valor, specialment on cèrto Eriprandi Visconti. Corrado, vist che gh’è pù nient de fa, el se ritira pussee che a la svèlta sotta Corbètta e l’assedia el castèll de proprietaa dell’Arcivèscov Aribert. Corrado, podend minga batt el cavall el batt la sèlla.Papa Benedetto IX°, che me dispias a dill, l’è de scandalosa memoria, istigaa da Corrado, el scomunica Aribert, ma a lu ghe fa come Rosina; el sona a raccolta e l’inventa el Carroccio del qual parlaroo pussee avanti. El trii de Giugn del 1039 Corrado el moeur e i milanes riacquisten la paas e la tranquillitaa e quèi gh’è minga danee che je paga. In l’istèss ann se fonda la gesa de S. Giovann sul Mur. Ma la tranquillitaa l’è de poca durada perchè trii ann dopo s’cioppa la guèrra civii. I milanes hinn stuff dei giogo che je costring a servitù e rièssen a mandà via i nobil e anca l’Arcivèscov, ma quèsti troeuven di mercenari e strengen d’assedi Milan e i continov scaramocc duren la bellèzza de trii ann. On cèrto Lanzone, nodar e giudes del sacro palazzo che l’aveva biasimaa i nobil dandengh reson al popol, el ven, dal popol stèss, acclamaa come capp. Perchè i assediaa podèssen resist a longo, la cittaa la ven divisa in ses rion che ciappen el nomm di port principai che hinn: la Romana, la Ticinese, la Vercellina, la Comasina, la Nuova e la Oriental. Ven, come mèsso regio, mandàa da l’Imperator de Germania, per quanto minga nancamò incoronaa Re d’Italia on cèrto Adelgerio per vedè de conclud la paas tra i nobil e el popol, ma gh’è nient de fa, perchè se vun l’è dur, l’alter l’e pussee dur anmò. In del 1044 Lanzone, capitani del popol milanes, vist de podè minga seguità a tegnì tèsta ai assediant, el se travestiss e el va foeura de la cittaa per andà da l’Imperator Enrico. Ricordand però che anca i can mènen minga la cova per nient, el ghe porta on bordèll de regai de valor. L’accoglienza l’e bona e i promèss hinn tanti, ma ritornand a Milan l’ha d’ave pensaa che fidass è bene e fidass no l’è mei ancamò, inscì el cerca de ottegnì on abboccament coi nobil che assedien la cittaa e infatti cont lor el sottoscriv i preliminari per la paas. On ann dopo moeur Ariberto e ven nominaa Arcivèscov Guidone da Velate. Ven poeu a Milan on cèrto Azzone, che’l dèrva el so bravo tribunal in nomm de Re Enrico, propi in Cordus, in la cà dove stava Arivaldo, giudes de la cittaa. Finalment tucc i cittadin se radunen a consilli general per opera de Lanzone in d’on local che l’era on antico teatro romano, minga de la “Suvini e Zerboni”, propi in faccia a la gesa de S. Vittor al Teater. La paas la ven stabilida definitivament a la Dieta de Roncaglia, president Enrico II° de Germania, in del 1055. In del 1056 moeur Enrico II° e va sul trono Enrico III° de des ann. Siccome su on Re de quèll’etaa lì gh’è pocch de fa assegnament, Milan el se regg a repubblica. In del 1066 la cronaca la fa cenno diffusament a cèrti contrad che quai voeuna la gh’è ancamò incoeu... riveduda e corrètta, come quèlla di: Spadari, Manganatori, Cappellari, Orefici, Mercanti, Bindellai, Pescheria Vecchia, ma ne parlarèmm a so temp. Causa la scostumatèzza di pret, Arialdo e Erlembaldo predichen contra a tanta immoralitaa, fasend nass di torbid che duren ona cialada... des ann appèna. In del 1061 on incendi el distrug la basilica de S. Lorenz e moeur l’ArcivŠscov Guidone; e in del 1073 on alter incendi el distrug la basilica de S. Steven anticament ciamada S. Zaccaria. On tèrz incendi el distrug anca quèlla de S. Tecla, dètta estiva, perchè a quanto par, allora, gh’era i ges d’estaa e i ges d’inverno. Ven elètt Arcivèscov de Milan Tebaldo castiglione el scisma del qual, però, l’è mai staa riconossuu da la Curia Romana e inscì Milan el ven sottopost a lu e interdètt. In del 1085 Tebaldo el cèssa de viv e ven consacraa Arcivèscov Anselmo III° de Rho. Milan el rièss a sottrass a la dipendenza de l’Impero sotta Enrico IV° e V° per quanto riguarda i affari governativ e in del 1093 tutt se riconcilia cont la Curia Romana sotta el Papa Urbano II°. Ven poeu a Milan, come Re d’Italia, Corrado, fioeu d’Enrico de Germania, incoronaa a S. Ambroeus propi da l’Arcivèscov Anselmo de Rbo che, pover diavol, el moeur el quatter de Dicember e al ses ven faa Arcivèscov el milanes Arnolfo II° che’l g’ha anca lu la malinconia de morì dopo quatter ann, per lassagh el post a Anselmo IV° da Bovisio. Sèmm in del 1100, in piena repubblica, a la tèsta de la qual gh’è l’Arcivèscov Anselmo, che’l ciama el consens del popol rappresentaa dai consol, scèlt da trii ordin de elettor. I capitani eren i pussee nobil, i valvassori i men nobil e i cittadin eren i plebèi. Ottegnuu el consens de quasi cincent mila omen sotta el so comand, quèll del Vèscov de Pavia, di duu fradèi Landolfi, vun prevost de S. Ambroeus e l’alter de San Nazzar e de Albèrt cont de Briandate, parten poeu tucc per l’Asia, a la liberazion dei Luoghi Sacri. On ann dopo, in ona battaglia contra i saraceni, l’esercit lombard, tradii da Alessio Comueno, Imperator de Costantinopoli, el ven quasi distrutt e el noster Arcivèscov el ghe lassa là pell e l’e anmò staa assee s’hann poduu dagh dègna sepoltura in del monasteri de S. Nicolao in Costantinopoli. Arcivèscov de Milan ven consacraa on cèrto Grossolano, già vicari de l’Arcivèscov Anselmo, ma el dura pocch. In del 1105 prete Liprando l’accusa l’Arcivèscov Grossòlan de delitt de simonia e el domanda la proeuva de passà in mèzz ai fiamm, perchè i giudes gh’abbien de vèss persuas che l’accusa fada a l’Arcivèscov l’era vera e la proeuva la ven accordada.  Fann su ona catasta de lègn su la piazza de S. Ambroeus, longa des brazza e larga quatter, lassandegh però in mèzz ona specie de busa dove podèss stagh denter in pee on omm. El Liprando vèstii de pret e tranquill ‘mè on papa, el va in la busa, mèttend foeura ‘el coo e cantarelland “Deus, in nomine tuo salvum me fac...”. Ghe ven daa el foeugh che’l dura per on poo de minut e quand tuce creden che’l sia brostolii se’l veden a vegni foeura tranquill e sorrident senza nanca ona scottatura.. come el fuss staa al bagn. El Papa Pasquale II° cont el  consilli Lateranense, per quanto abbien dichiaraa che la proeuva l’era minga assee, el Grossolano l’ha poeu dovuu lassà el vèscovaa e andà a pellegrinà in Terra Santa. Tanti me domandarann in cosa el consist el delitt de simonia. Ecco chi. Simone di Samaria, dètto il mago, el gh’aveva offèrt a S. Peder di danee credend de podè comprà da lu la potenza di miracol, per conseguenza a tucc qnèi che tentava de mercanteggià in roba sacra ghe diseven simoniaci. Cosa la voeur di la superstizion! L’ann dopo brusa, per la segonda volta, la gesa de S. Lorenz. Bisogna di, per la veritàa, che i milanes, semper sott al giogo diria de la schiavitù, appèna hann sentii el dolz de l’indipendenza... “vattafarti!...” gh’è pù bon nissun de tegnij... e voeuren vendicass! Tacchen sotta con Lod, el devasten; assalten Comm, el brusen; la toeujen coi Paves e ghe dann la mastegada a Marcinago; vann contra Cremona e fann presonee el Vèscov Albert. Ma a Lod, a Comm, a Pavia e a Cremona, cova el foeugh sotta la sènner..  e ghe preparen a Milan la soa tèrza e gran catastrofe. L’è inutil nascondel, stavolta i milanes s’hinn creduu i padron del mond e s’hinn lassaa andà.. da la birra. Ma purtropp la pagarann cara e a faghela pagà ghe pensarà.. Federico Barbarossa. Sèmm in del 1112 e ven faa Arcivèscov Giordano da Clivio. I milanes però andaven d’accord come... i tradizionai cann d’orghen e succed lit e question d’inferno tra i partigian de l’Arcivèscov Giordano e quèj de i’Arcivèscov Grossolano ch‚’l voeur sta in carica a tucc i costi ma, come hoo già ditt, el dev lassà a la fin l’arcivèscovaa. In del 1116 Giordano el ciama i milanes a raccolta in piazza S. Ambroeus, el minaccia la chiusura di ges e la sospension de tucc i Sacrament se ven minga dichiaraa guèrra a mort ai comasch. Giordano el moeur in del 1120 e ven nominaa Arcivèscov el milanes Olrico. Siccome S. Lorenz el voeur minga pèrd l’abitudin de brusà ogni tant, in del 1124, causa on incendi a Porta Giovia che se estend fina a Porta Cines, la gesa de S. Lorenz la brusa per la tèrza volta, moeur l’Arcivèscov Olrico in del 1126 e ven nominaa Arcivèscov Anselmo V° della Pusterla. L’ann adree i milanes, jutaa da la milizia de Asti, Cremona, Piacenza, Parma, Mantova, Ferrara, Bologna, Modena, Vicenza, e, come el fudess minga assee anca de quèlla de la Garfagnana, se porten a l’assedi de Comm e, dopo avèll battuu tant da la part de tèrra come da la part del lagh, se impadronissen de la cittaa e la distruggen.  E inscì, se Dio voeur, g’ha fin la guèrra di des ann. Ma illudèmes minga per caritaa!... perchè dopo on qnai ann de tregua ... se torna peg de prima e la proeuva ghe l’hemm in del 1132, qnand i milanes batten i Paves e ne fann presonee on bordèll. In del 1133, a Milan, gh’è.. ris e zoccor fra l’Arcivèscov Ansèlmo che’l Papa l’aveva scomunicaa e i partigian del Papa Innocenzo III°. Dopo avègh avuu tanti mort e minga pocch ferii, i discordi finissen.. per la mort dell’Arcivèscov Anselmo. On ann dopo, i così dètt Umiliati, che non eren alter che fraa Benedettin, fann su el propi monasteri in del quartier de Brera del Guercio d’Algisio. Lor el fann su ma, a so temp, Barbarossa ghe le trarà giò. Siccome poeu l’invidia l’è mai morta, dis el provèrbi, i seguaci de S. Bernard preghen i milanes de tirà su di palanch e rièssen a fondà anca lor el so bravo monasteri nominaa: S. Maria di Chiaravalle a quatter miètt foeura de Porta Romana. Intanta Roboaldo, vèscov de Alba, el ven nominaa Arcivèscov de Milan. E tutt quèst in del 1135. L’ann dopo l’Imperator Lotario de Germania, se capiss, el ven in Italia, el se ferma a Mantova dove el raduna ona Dièta de lombard che decid in favor di milanes in la controvèrsia che g’hann coi cremones, ai quai, Lotari, el ghe fa l’obbligh de consegnà ai milanes i presonee che tegneven, ma i cremones voeuren minga savèghen. Allora Lotari je mètt al bando dichiarandegh guèrra. In del 1137 i milanes ghe la fann di ai cremones e fann presonee el so vèscov Uberti che, coraggiosament, el se batteva come on moschettier. In del 1141 ven riedificaa la gesa de S. Peder in Sala e duu ann dopo i fraa erigen el campanin che gh’è a destra de la basilica de S. Ambroeus. In del 1145 se incomencia a fabbricà l’Ospedai del Broglio. Al vintitrii de Dicember moeur l’Arcivèscov Romualdo e al vintitrii de Gennar, de l’ann dopo, ven elètt Arcivèscov, Obe-to da Pirovano. In on document che porta la data del vintun Marz 1147, ven citaa, per la prima volta, el corp di “veggion” de la collegiada de S. Giorg al Palazz. Fraa Daniele, Umiliato de Brera, el porta da Palermo la industria de la seda e l’è la prima volta che la ven introdotta in Lombardia, cioè in del 1148. Sèmm in del 1153, e domà tirà man quèlla data me ven la pèll d’oca. Gh’è chi el Barbarossa. Me pias però a vèss giust. Siccome l’hemm quasi vorruu nun, inscì l’è propi el caso de di: “Chi voeur, nient ghe doeur”. I milanes ghe n’aveven faa tropp ai comasch, ai paves, ai cremones e specialment ai lodesan, l’era quindi ona roba umana che quèsti avèssen de vendicass a la prima occasion. Capissi che la miglior vendètta l’è el perdon, almen inscì disen, ma i lodesan, specialment da quèll’orèggia li ghe senten minga, tant è vera che duu de lor vann in de l’Imperator de Germania, Federico Barbarossa, a domandagh giustizia. L’è quèll che cerca l’orb de vedègh!... Barbarossa, che l’è on omm energich e d’ona ambizion che passa i limit, ghe par nanca vera. El comencia a mandà a Milan on cèrto Sicherio intimand ai milanes de dagh on tai de tormentà i lodesan. Ma ai milanes, la forma on poo arrogante, la ghe fa andà la moscà al nas, ciappen el decrèt e ghe’l strascen su la faccia al Sicherio. El Barbarossa, fiol d’ona pipa, n’ha vorsuu pù e, senza mètt temp in mèzz, el passa le Alpi, e el ven a incomencià l’interminabil guèrra lombarda e tucc sann che’l Barbarossa n’ha faa... pussee de quèll che’l podeva fann. La prima guèrra la g’ha prencipi in del 1155 e strada facendo, tant per non pèrd temp, el Barbarossa el comencia a distrug Tortona, colpevol domà de vèss alleada coi miianes. El ven intorna a Milan e le fulmina cont di gran decrètt. E fina lì l’era minga on gran mal; ma vist però che l’era come parlà arabo, el devasta tutt el territori in gir a Milan, e la cittaa la mètt in staat d’assedi. Milan, però, el ten dur. I milanes scaven ona gran foppa intorna a tutta la cittaa, che l’è poeu quella che incoeu ghe corr denter l’acqua del navilli. In quèlla hann faa i so bravi pressidi che ciamaven i terragg che quaivun gh’è ancamò, preparandes a difend Milan. Ma per dur che tègnen, per la carestia e i bon paroll del cont Guido de Briandate, i milanes hinn costrètt a lassà giò el sacch e arrendes. Se firma la paas in del Settember del 1158, ma Milan el rèsta soggètt al Barbarossa. Credarii minga che abbien faa paas su’l seri, èh!... Ma che! Vun el fing pussee de l’alter. Se fann, l’è vera di gran mojnn, di gran gentilèzz, di gran dimostrazion d’amicizia, ma tutt è fals pussee che Giuda. L’odi che bujva de denter, el s’cioppa quand el Barbarossa el voeur umilià Milan imponendegh on so rappresentant, ma i milanes el voeuren minga assolutament. Anca quèsta, Federico, se le liga al dit e ghe le fa purgà con on altra guèrra che la dura duu ann. El comencia a assaltà Crema perchè anca lee, come Tortona, la ten per i milanes. Però a Carcano, el scior Barbarossa, l’è sconfitt dai miianes e dai brescian. Vist inscì, el Barbarossa el se ritira a Pavia preparandes a vendicass di miianes, quantunque ghe n’avèss già faa provà on poo de tutt i sort. In del 1161, dopo avè distrutt tutt i campagn, el se ritira momentaneament a Lod ma siccome l’inverno l’è on poo de maladètt, el Barbarossa l’è obbiigaa a sta quasi coi man in man. Bisogna ben che anca lu el cerca la mnera de passà el temp e le troeua tormentand i presonee e cioè asendegh cavà i oeucc a Arnoifo, a Ubertino da Melgate, a Waderico Verto, a Giordano Crivello e a Lanzecurto da Roncate. A Lugone da Ogeno el se limita a fagh cavà on oeucc sol, ma in compens el ghe fa tajà el nas, e a sto pover disgraziaa ghe, ven affidaa i àlter cinqu de menà a Milan. In d’on dì sol el fa taja via vinticinqu man che hinn quèi de gènt de coeur che, impietosii da la famm che pativen i milanes, cercaven de mandagh giò de la roba per non lassai morì. Milan l’è a la disperazion e i milanes piangen come forsi hann mai piangiuu, vedendes costrètt a la resa. El primm Marz 1162 i Consol milanes: Ottone Visconti, Arrivabene da Porta Romana, Anselmo da Mandello, Gotifredo Mainero, Arderico Cassina, Anselmo Dell’Orto, Aliprando Giudice e Arderico da Bonate, vann a Lod e, cont i spad al coll, in atto de servitù, se presenten a Barbarossa e fann att de sottomission a nomm de la Repubblica. Federico l’è gongolant. L’obbliga i milanes a consegnagh i ciav de Milan, el Carroccio i bander e tutt i insègn consolar. La cerimonia, commovent e imponent in l’istèss temp la ghe pias molto al Barbarossa che per avvilì de pù i milanes, l’ordina che la sia ripetuda. Anca el bis l’ha voruu... stoo animal cont su ‘l zuccher!... E l’è el colmo. Dopo el bis, Barbarossa, el se ten in ostaggio quattercent cittadin e l’ordina la demolizion de tutt i oper de fortificazion e la consegna de tutt i castèi in potere di milanes. El desdott Marz, l’Arcivèscov Oberto, l’arcipret Milone, Galdino arcidiacon e Algisio cimiliarca de la metropolitana, avend sentii quèll che gh’è adree a capitagh in sui spall a stoo pover Milan, creden ben de mèttes al sicur dandeghen ona fètta e a la sordina vann a Genova e da Genova in Francia, in compagnia del Papa Alessandro III°. El desnoeuv Marz, i milanes riceven l’ordin de Barbarossa de sgombrà Milan. Ubbedissen e se spanteghen in di quatter borgh de Nosedo, Vigentin, Carraria e S. Peder a la Vepra, distant on para de mia de Milan. A governai ven nominaa da Federico: Pietro da Curien, Marguardo di Venibach e el cont Grumbach. El vintises Marz Federico l’ordina ai lombard, quèi che gh’era rèstaa alleaa, la distruzion de Milan... e scusee se l’è pocch. A ogni confederaa ghe ven assegnaa la distruzion d’on rion, tirandel però su a sort, nè pù nè men.. d’ona pèsca real, dove nissun pesca ben e tucc peschen mal. E inscì ai lodesan ghe tocca la distruzion de Porta Renza, ai cremones la Romana, ai paves la Ticines, ai novares la Vercellina, ai comasch la Comasina e ai abitant de Seprio e de la Martesana, Porta Noeuva. La cinta la ven quasi rispèttada, come i sèdes colonn de S. Lorenz; i monasteri e tutt quèll che gh’è de sacro, men i torr e i campanin. E intanta che la cittaa la ven sterminada, Barbarossa, el primm d’April, l’è tranquillament in gesa de S. Ambroeus, ingenogiaa davanti a l’altar maggior a ricev.. el ramoscèll d’olivo. E chì me domandi se se pò vèss pussee... animal d’inscì. In del Settember del 1164 el Barbarossa el torna in Germania. Intanta in del ‘65 ven faa la gesa de S. Bartolomeo. In del ‘66 moeur l’Arcivèscov Oberto I° da Pirovano e dal Papa Alessandro III° ven consacraa Arcivèscov de Milan el Cardinail Galdino. Sèmm in del 1167. I pover milanes, spantegaa on poo de per tutt, senza cà nè tècc, dopo la distruzion de Milan, rièssen a riuniss e a giurà mort al Barbarossa, i minister del qual, vann adree a seguità a perseguitai. La sort di milanes la moeuv a compassion i cittaa chi adree e ona quai voenna anca de qnèi che hann ajutaa a distrug Milan, e stabilissen de jutà i milanes. Se forma ona specie d’intesa. I delegaa de Milan cont quèi de Cremona, Brescia, Bergom, Mantova e Ferrara se riunissen in l’antich monasteri de Pontida e giuren de ridagh ai milanes la patria desolada e de faghela finì al Barbarossa. La noeuva alleanza la ciappa el nomm de Lega Lombarda. I bergamasch, i brescian e i cremones hinn i primm a mandagh ajutt ai milanes che, incoraggiaa, rientren in Milan.. E per la veritaa devom di che i noster alleaa abbandonen minga i milanes fina che quèsti poden vèss sicur in cà soa. Milan la ven fortificada de noeuv, ven rifaa el fossaa, ven ricostruii i bastion e assicuraa i port. I milanes cerchen e fann de tutt per podè tirà da la soa anca i lodesan, mèttend de part tutt i odi, ma i lodesan hinn pussee dur del mur e se refuden. Allora i miianes trann insèmma on esèrcit cont el concors di alleaa de Bergom, Mantova, Brescia e Cremona e assedien Lod. I lodesan tegnen dur ma dopo des di ghe tocca ced, inscì hinn staa costrètt a fa per forza quèll.  che hann minga vorruu fa per amor. I alleaa bergamasch e i alter, se porten sotta al castèll de Trèzz, difes dal tedesch Ruino, e fann presonee tutt el presidi. In Settember quèll bon Barbàrossa, ei ven a Pavia e in la gesa de S. Peder l’è incoronaa de l’antipapa Pasquale. La pèste de la marèma la fa strage in l’esèrcit dei Barbarossa e ghe lassen la pèll anca: Ruinaldo, minister e favorito de l’Imperatòr, e el storich Acerbo Morena. L’è on poo de giustizia di Dio che incomencia. Ei vintun de Settember Barbarossa el raduna on parlament a Pavia e ven decis de mètt al bando de l’Impero tucc i cittaa ribèlli ad eccezion però de Lod e Cremona. Cinqu dì dopo el Barbarossa cont el so esèrcit, al qual ghe s’era unii paves, vercelles, novares e anca el cont de Briandate, spergiuro e traditor de la patria, l’entra in Milan portand el vandalismo e la desolazion e fasend man bassa su tutt el bèll e ‘l bon..  per compens. Ma i milanes hinn pront a la riscossa e costringen el nemis, a ritirass. In del Dicember i cittadin de Venezia, Verona, Padova, Vicenza, Treviso, Ferrara, Brescia, Bergom, Milan, Lod, Piacenza, Parma, Modena e Bologna tegnen on gran congrèss, ma minga de quèi che lassen el temp che troeuven, e fann on giurament de alleanza offensiva e difensiva contra qualsiasi nemis. Al congrèss ciappa viva part anca ona donna, Sofia di Colfosco, sposà a Guercello Da Camino, detta Maria Trevigiana, ona donna d’anim elevaa e de coragg, tant è vera che la concorr cont tutta la gent che la g’ha a la soa dipendenza. In del Marz del 1168, senza di nè crèppa nè s’cioppa, Barbarossa, per la via de la Savoia, el fila a gamba levada in Germania. I milanes regordandes che, fidass l’è on ben ma a fidass no l’è mèi, per paura d’ona quai sorpresa del Barbarossa, capace de quèst e alter, pensen de garantiss e garantì anca Tortona dai continov scorrerij di paves e deciden de costruì ona cittaa su la sponda destra del Tanaro, la fortifichen a quèll biondo, fasendegh intorna ona gran fossa. A la noeuva cittaa i milanes ghe dann el nomm de Alessandria, in onor del Papa Alessandro, tèrz, promotor e capp della Lega Lombarda. Siccome per la prèssa de fabbricala, i tècc i hann faa de paja, Barbarossa, tant per fa del spirit, ma cont la bava a la bocca, la ciamava Alessandria de la Paja. I abitant, ch’eren quasi tucc profugh milanes, s’hinn costituii in repubblica sotta la protezion del Papa. I donn milanes in del 1169 venden tucc i so gioèj per podè ricostruì in part la gesa de S. Maria Maggior, rovinada dal campanin intanta che’l boriava giò, durant la distruzion ordinada dal Barbarossa. In del 1172 anca i Paves, che eren molto contrari, se deciden a entrà in la Lega Lombarda e i so consol presten giurament. Intanta i milanes stann minga coi man su’l consolaa, rifabbrichen in prèja i port de la cittaa che hinn vott e cioè: Ticinese, Vercellina, Giovia, Comasina, Nuova, Argentea, per la strada che portava a Argentolium, che l’è el nomm antigh che’l gh’aveva el paes de Gorgonzoeula, Tosa e Romana. La cittaa l’è divisa in tredes pustèrla: Fabbrica, S. Ambreus, Azze, S. March, Noeuva, Monfort, S. Eufemia, Chiusa, Giovia, Tosa, Borgh Noeuv, S. Steven e Bottonuu. Federico però l’è viv ancamò e pussee rabbios de prima. Smanios semper de pescà in del torbid, sollecitaa dal marches del Monferraa e dai paves, quantunque strètt alla Lega, el torna a vegnì in Italia cont on esèrcit formidabil. Dopo ave incendiaa Susa, minacciaa Turin e ciappaa Asti, el streng d’assedi Alessandria. I paves se toeujen la maschera e se unissen ai todesch. El vundes de Marz del 1175 i milanes cont el Carroccio se porten a soccorr Alessandria. La roba la ghe va a orèggia al Barbarossa el qual el va incontra ai milanes che eren già su’l paves, se ven a patti tra Filippo, Arcivèscov de Colonia, Guglielmo da Piozasca e on S. Nazzar de part de l’Imperator e Girardo Pisto milanes, Alberto Gambara brescian e Gezzone da Verona per la Lega; patti che però l’imperator Barbarossa el se guarda ben de rispèttà. E intanta moeur S. Galdino Arcivèscov e al so post ven consacraa Algisio da Pirovano. Al vintinoeuv de Magg del 1176, Barbarossa, rinforzaa l’e-sèrcit cont de la milizia veguuda da la Germania, el tenta de uniss ai paves e de portass a Milan. I milanes vègnen a savèll e volend ad ogni costo impedigh l’union, ghe vann incontra e i duu esèrcit se troeuven in d’ona pianura tra l’Olona e el Tesin e ingaggen battaglia. A la tèsta de la milizia gh’era el Carroccio e cioè on carr che’l vègneva tiraa di boeu, cont in scima ona specie de globo doraa tra dò bander bianch. Mancava minga l’altar per di la soa brava. mèssa e on gran crocefiss. El Carroccio l’era guardaa dai soldaa pussee bon e de fidegh san, perchè se ‘l Carroccio el fudèss andaa in man ai nemis l’era ona disgrazia peg de la mort. Sui primm i milanes eren molto dubbios dè la vittoria, ma quand hann vist trè colomb a volà intorna al Carroccio e poeu posass su’l gran crocefiss, s’hinn sentii a slargà el coeur a la speranza perchè quij trè bèstioeul non podeven vèss che de bon auguri. Se voeur che’l pret Leone, i abbia veduu lu i trè colomb bianch a spiccà el vol da l’altar de Sant Sisinio, Martirio e Alessandro dove i corp di trii sant eren staa portaa da la vall de Non, taccaa a Trento, da S. Simplician e mèttuu in la gesa battèzzada poeu cont el so nomm e che se pò vedèlla anmò incoeu a metaa cors Garibaldi. Essend el vintinoeuv Magg la fèsta del pret Leon e quèll de vedè i trè colomb bianch a volà a Legnan e fermass propi su’l crocefiss del Carroccio in quèll di l’era pù possibil dubità de la protezion del Signor e la vittoria la podeva minga mancà. L’è vera o no? La battaglia l’è stada terribii, i milanes incomèncien a retroced e g’hann paura de pèrd el Carroccio, quand se fa avanti la Compagnia de la mort, composta de 900 giovinotti decis a tutt. Pieghen on genoeucc in tèrra e se consacren a Dio e a la Patria e dopo, cont ona furia de no dì, se scaraventen contra al nemis come leon e fann strage. La battaglia de Legnan l’è vera e propria gloria di milanes. Stravacchen de cavall Barbarossa che’l pèrd scud e lancia e i bander finissen in man di milanes. La Compagnia de la mort l’era capitanada da Alberto da Giussano, soo minga se’l ciamaven da Giussano perchè l’era nassuu a Giussan o perchè quèll el fuss el nomm de la soa famiglia, ma quèll che podi assicuraff, però, che lu l’ha decis de la gran vittoria e l’ha salvaa el Carroccio; per la soa forza e per la soa alta statura ghe diseven el Gigant. Federico l’è ritegnuu per mort, ma inveci errante e misero per i bosch el rièss, dopo on poo de dì, a comparì a Pavia. E finalment al primm d’Agost del 1177, in Venezia, città neutral, Federico el giura ona tregua de ses ann ai rappresentant de la Lega Lombarda. Barbarossa cont l’avanz del so esèrcit el rientra in Germania in del 1179 l’ann che Milan l’edifica el Brolètt noeuv, li dove gh’era el palazz del Comun del qual faseva part la loggia degli Osii e cont l’andà del temp, battèzzaa Piazza Mercant. Ei Brolètt vègg, inveci, l’era lì dove incoeu gh’è el Palazz Real col brolo che’l faseva part de l’Arcivescovaa e el comprendeva S. Vittorèll, S. Nazzar, Bottonuu, contrada Larga, contrada del Broglio, S. Steven e S. Nazzar in Broglio, allora foeura de la cinta. In de l’istèss ann s’è scavaa la Vettabbia e el navilii grand. Spiraa el termin di ses ann de tregua stabilii cont la Lega e cioè in del 1183, Barbarossa l’invida i rappresentant de la Lega Lombarda a on congrèss in la cittaa de Costanza e là, se Dio voeur, ven definitivament conclus la paas e riconossuu solennement la repubblica milanese. Meno male! Dopo on ann, torna a Milan el Barbarossa, el sta chi on mesètt. E in del 1185, tra i rappresentant de Milan e lu, se stipola on trattaa de alleanza e ai milanes ghe ven concèss on bordèll de privileg. Moeur l'Arcivèscov Adalgisio e ven faa Arcivèscov Uberto Crivelli destinaa poeu a vèss faa Papa cont el nomm de Urbano III°. Torna a fa on'altra passeggiadina a Milan Federico I° e l'è ospite fin del monaster de S. Ambroeus e la Zècca, per fagh onor, la batt moneda d'argent de trè qualitaa. Dò, porten la iscrizion: "Fiedricus" davanti e "Mediolanum" dedree, e l'altra, davanti "Augustus" e dedree "Mediolanum". El vintisètt Gennar 1186 se sposa a S. Ambroeus, Enrico, fioeu de Federico cont Costanza de Sicilia, tosa del Re Guglielmo e col sposalizi gh'è anca l'incoronazion de Enrico e Filippo. Ven nominaa, semper da l'Imperator, Uberto Visconti, piacentin, Podestà de Milan. Ai milanes, però, el ghe và pocch, ma manden giò amar per spuvà dolz. Stii podestà forestee eren veri dittator e faseven lor el bèll e el brutt temp e i milanes, che i hann vorsuu, eren saltaa da la padèlla in la brasa. Amizone Carentano el fa scavà el canal de la Muzza, Aldrado da Trezzeno el pensa ben de brusà i eretich e Beno dei Gozzadini el fa vègnì l'acqua del Tesin in la foppa chè gira attorna a Milan. Beno l'è i'ultim de stii podestà che g'ha ona potenza propria ma i milanes ghe l'hann cont lu a mort, tant è vera che'l furor popolar el ghe dà sepoltura propi in quèll navilli che per Milan l'è poeu staa fonte d'agiatèzza. E tutt per cosa? Per dò robb. Prima perchè come president de l'Uffizi di Gabèll, espèrt come l'era in affari de finanza, vist i condizion miserabil del Comun, l'ha applicaa i tass che'l credeva ben de mètt senza riguard per nissun, ricordand, da integerrim magistraa, che la legge la doveva vèss egual per tucc, e poeu perchè s'eren mèttuu in tèsta che l'acqua che'l faseva vègnì a Milan la portava di malatij contagios. L'hann faa negà el cinqu Dicember del 1257, propi l'ann che l'hann faa podestà e che l'era adree a sistemà el Tesinèll, che l'è poeu el navilli de Biagrass. Pover Beno dei Gozzadini, ona fin inscì se le meritava propi no! In del 1190 Federico Barbarossa, in Palestina, combattend contra i Greci e i Turch, el moeur per avè vorsuu fa on bagn, sudaa come l'era, in del fiumm Cidno e i cittaa italian ristabilissen, come ghe par la soa libertaa e la soa indipendenza. Chii l'è che credaria che'l Barbarossa, che domà a nominali el faseva vegnì la pèll d'oca, el fudèss on poèta e la proeuva ghe l'avii in sto madrigal in lode ai nazion ripàraa a l'ombra de la bandera imperial:
Piace a me il cavaliero Francese
E la donna Catalana,
L'onorar del Genovese
E la corte Castigliana,
il cantar Provincialese
E la danza Trivigiana
Ed il corpo Arragonese
E la perla Iuliana,
Mano e cera dell'inglese
E il donzello di Toscana.
I lodesan, in del 1193, tornen a fa trebulà i milanes i quai, per on poo e duu poo tasen, ma dopo ghe la fann dì. Ma dopo de avè ciappaa la mastegada, i lodesan hinn minga soddisfaa nancamò e i milanes ghe dann el rèst. Enrico de Germania, fioeu de tanto pader, el cerca tutt i mèzzi per tegnì viv l'odi di comasch, paves, lodesan, cremones e brescian contra i milanes, ma vist che'l rièssiva a nagot, el ven a Cremona, el mètt al bando Milan, Crema e Brescia. Intanta l'Arcivèscov Milone da Cardano el moeur e al so post ghe va l'Arcipret de Monza Oberto da Terzago. Tacca sotta ancamò i cremones coi milancs i quai però ghe dann on bon tegnament. Nel 1196 se rovina la gesa de S. Ambroeus e specialment la cupola e subit l'Arcivèscov Obert el pensa a falla restaurà,
ma al quindes de Giugn el moeur e Filippo da Lampugnano el va al so post. Malgrado el bando Enrico el ven a Milan fasend mostra de regordass pù de nagotta e coi bèi e coi bonn el ghe fa rèstituì i presonee ai cremones e la guèrra cont Cremona la g'ha fin.
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]