..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Viscunt: Lucchin e Giovann
.il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Lucchin e Giovann Visconti gh'aveven donca el governo de Milan, ma chii propi verament tegneva in man i reden l'era el Lucchin. Giovann, essend staa faa Arcivèscov de Milan dopo vèss staa vèscov de Novara, el lassava fa tutt al fradèll, el qual l'era jndifferent, vizios, e la soa manera de viv l'aveva nauseaa i milanes fina al ponto che aveven tentaa... coi bèi maner de spedill al mond de là. La congiura, per vedè de desfesciass del Lucchin, l'era capitanada da Francèsch Pustèrla, che'l gh'aveva i so bon reson de avèghela su a mort cont Lucchino. Fatalitaa voeur che'l Viscont 1'avèss de scoprì la congiura e tucc i congiuraa hann dovuu lassagh la pèll. E l'è staa precisament in del 1341 che g'hann tajaa via el coo a Francèsch Pustèrla, ai so duu fioeu e a soa miee Margherita Visconti, cusina de Lucchin e per conseguenza anca de Giovann. Gh'è chii sosten che a sping el Pustèrla a mèttes a la tèsta de la congiura per fa mazzà Lucchin, la sia stada la miee per ambizion, ma gh'è anca chii assicura che'l sia staa per vendicà el so onor minacciaa da Lucchin che'l ghe faseva el broccol e de maladètt alla miee. Bisogna però convegni che dopo la scopèrta de la congiura, Lucchin l'è staa ciappaa da on fio fio, volgarmente detto spaghetto, che le faseva camminà ben drizz e l'era diventaa anca benefich. E guardee che hinn minga stori perchè quand è vegnuu quèll'orrenda pèstilenza in del 1348, lu l'ha savuu salvà Milan, e poeu l'ha daa svilupp al commercio e a tanti alter bèi robb. Ma savii el proverbi: Che el loff el pèrd el pel ma mai el vizi, per conseguenza l'ha comenciaa a odià i so trii nevod Matteo, Bernabò e Galeazz, per el motivo che je credeva anca lor complici in la congiura del Pustèrla, ma de proeuv ghe n'era no, e malgrado quèst, dopo quattr'ann, essend aumentàa in lu la diffidenza, l'ha pensaa ben de esiliai. La soa mierina cara, che l'era Isabèlla del Fieschi de Gènova, on ann prima la gh'avuu el caprizzi de andà a Venezia per vedè la gesa de S. March. E fina chi' nient de mal. L'è vera o no? Ma l'è ben che l'è andada cont on tal corteo che ghe l'avaria nanca avuu on'Imperatrice e, stand a quèll che se diseva, par che i damm e i cavalier del seguit n'abbien faa d'ogni èrba on fass e che anca la sciora Isabèlla la sia minga stada indree. La roba la gh'è andada a orèggia al Lucchin che l'ha daa foeura comè on arian, minacciand de maladètt la dolce metà. L'Isabèlla, per la maronada, ghe s'è incominciaa a strenges quaicoss e prusmand che'l mari per vendicass l'avaria poduu anca fagh, la pèll, ghe sèccava on ciccin e a furia de pensà e ripensà... la de avè conclus che puttost de lee, el saria staa mèi che la pèll ghe l'avèss fada a lu. E difatti, senza di nè vun nè duu, l'ha pensaa ben de avvelenall. Inscì Lucchin el moeur a cinquantasètt ann in del 1349... avvelenaa da la soa dolce metà. E' rèstaa sol a governà el ,fradèll Giovann che, a onor del ver, l'è staa el segond e l'ultim bon princip 'de la famiglia di Viscont. El comencia a fa tornà indree i nevod che Lucchin l'aveva esiliaa e ciòe: Matteo II°, Galeazzo II° e Bernabò. L'ha stabilii che a la soa mort el domini el passass minga domà ai so trii nevod, ma a tutt i mas'c discendent per linea legittima da Matteo I°. Dopo l'ha pensaa anca a liberà Lodrisio e i so fioeu ch'eren in preson a S. Colomban. Per rinforzà la casa Visconti cont del bèll parentori el ghe dà per miee a Bernabò, Regina de la Scala, al Galeazz, Bianca de Savoja e a Matteo ona Gonzaga.  Coi danee di pover milanes che moriven soffegaa dal pes di gabèll, l'ha compraa Bologna perchè, a quanto par, allora se comprava i cittaa come andà a comprà on polaster al mercaa e siccome per ambizion el ghe stava indree a nissun, el g'ha faa guèrra ai Venezian, ai Carrares, ai Scaligeri, ai Estensi e ai Gonzaga. Insomma, basta di che l'è riussii, dal port de Genova, a spiegà sul mar, per la prima volta, el Bisson destand invidia e paura ai alter princip d'Italia. L'ha poeu tentaa de fa rappacificà i dò repubblich, quèlla de Genova e quèlla de Venezia mandand, come ambasciator dal Doge Andrea Dandolo, nientemen che'l Petrarca, ma è staa conclus nagotta. Allora la flotta de Genova ghe la fada di a quèlla de Venezia che l'aveva tentaa de abbassà el Bisson che, come già tucc sèmm, l'era el stèmma Visconteo. Giovann Viscont l'ha poduu god pocch de la vittoria perchè l'è mort in del 1354 lassand la Signoria ai trii nevod, che se l'hann divisa inscì: al Matteo, che l'era el primm, gh'è toccaa: Lod, Piacenza, Parma, Bologna e Bobbi; a Bernabò: Bergom, Brescia, Crema e Cremona; e a Galeazz: Comm, Novara, Vercelli, Asti, Alba, Alessandria e Tortona. Milan e Genova eren però soggètt a tucc e trii, staa riconossuu vicari imperiali da Carlo IX° incoronaa a Milan, da dove però l'è filaa pussee che imprèssa per el spavent che l'ha ciappaa quand l'ha vist l'enorme milizia di Viscont. Se avègh on soci l'è già ona roba difficil andà d'accord, disi poeu mi avèghen duu! Per conseguenza el triumvirato l'è duraa pocch. Matteo l'ha comenciaa a pèrd Bologna che la gh'è andada in di man a Giovanni Visconti da Oleggio. Matteo el gh'era on poo in sui crost a Galeazzo II° ed a Bernabò, e siccome, salvo eccezion, l'è giust el provèrbi: amor de fradèll amor de cortèll, lor, da buoni fratelli, eren pront a mazzass vun cont l'alter. Matteo el moeur on ann dopo a Monza, e cioè el vintinoeuv Settember 1355. Se la vita scioperada che'l faseva Matteo l'è stada la causa de la soa mort, se pò però minga esclud che i so duu fradèi, semper per el gran ben che se vorreven, l'abbien àjutaà andà al mond de là cont del velèn. L'era forsi ancamò cald el Matteo, che i alter duu s'hinn divis subit l'ereditaa. A Bernabò gh'è toccaa: Bergom, Brescia, Cremona, Lod, Crèma, Soncin, Valcamonica, la Riviera del Garda i castèi de Caravagg e Vaprio; a Galeazz inveci: Comm, Alessandria, Tortona, Vigeven, Asti, Bobbi, Piacenza, Monza e col temp anca Pavia. E' rèstaa ancamò in societaa Genova e Milan. Genova, però, ghe l'hann avuda per pocch, perchè i genoves, che di Viscont ghe n' aveven pien i scatol, s'hinn ribèllaa e hann elegiuu a Doge Simon Boccanegra. I Viscont, credendes i padron del mond, vorreven fagh guèrra a tucc, inscì i hann ciappaa su a Pavia difesa dal Marches del Monferraa, dal Conte Lando, che l'era el capp d'ona banda de masnadieri e da la grand'eloquenza del fraa Jacopo Bussolari che, pover diavol, l'ha finii su'l patibol. In quattr'ann la cittaa l'è stada ciappada e pèrsa quatter volt, fina che el Lando e i Beccaria, padron de mèzz Pavia, s'hinn lassaa corromp dai palanch e Galeazz el se sètta giò de padron in del 1357. Appèna in possèss de Pavia, Galeazz el compra, l'è la parola, la man de Isabèlla per so fioeu, tosa del Re de Francia, Giovanni II° di Valois, che'l ghe dà in dota la Contea di Vertus in Sciampagna e al gèner Gian Galeazzo el ghe assegna el titol de Conte di Virtù. Galeazz, per non pèrd l'abitudin, l'era semper in guèrra cont tucc e specialment cont el Marches del Monferraa, mandand inscì in ruvina la Lombardia. Basta di che in voeuna de stii guèrr, el Marches del Monferraa l'aveva miss al soldo la così dètta “Compagnia Bianca”, composta da masnadier ingles, normanni, borgognoni, tedèsch e spagnoeu che dove toccaven taccaven, come se dis, portand de per tutt strage, devastazion e la pèstilenza per gionta e hinn mingà ball, perchè in del 1361, domà Milan l'ha sottèrraa la bellèzza de settantases  mila mort. St'ultima guèrra l'è finida in del 1364 per vèsses miss de mèzz l'Imperator Carlo IV° e i Re de Ungheria e de Francia. Pandolfo Malatesta, Lucchino Dal Verme, Giovanni Caimi e l'ingles Aucud eren i capitani de ventura al soldo de Galeazz.  Se Galeazz l'era on tiranno, on omm senza coeur, capace de tutt fasend soffrì i pover milanes cont el soffegai de tass e gabèll per podè fa su palanch, Bernabò l'era el so dègn fradèll. Intanta che a Milan regnava la pèstilenza, lu se ne stava tranquill come on papa in del so castèll de Marignano. On bèll dì andand a caccia, el troeuva su'l pont del Lamber duu fraa mandaa dal Papa el qual, giustament, ghe l'aveva su cont i duu Viscont e cont Bernabò pussee ammò, per tutt i infamitaa che commètteven. I duu fraa el fermen, e ghe consegnen la pergamena che'l Papa el ghe indirizzava. Bernabò el ghe dà ona oggiada e vist i rimprover e i minacc de Innocenzo VI° el se volta ai duu pover fraa cont cèrti oeucc e ona faccia de fa paura, el ghe domanda, mostrandegh la pergamena, se gh' aveven famm, e l'acqua del Lamber se gh'aveven set! Per falla curta, ve disaroo che quij pover duu fraa hann dovuu, se vorreven minga finì in del Lamber, mangiass la pergamena, la bolla de'piomb che gh'era taccaa e anca i so duu bravi cordonitt de seda che la tegneven ligada. Vun de quij fraa, l'era Guglielmo da Grimvaldo de Marsiglia, staa poeu faa Papa, cont el nomm de Urbano V°. Se pò immaginass, come l’infamia de Bernabò, se l'avèss ligada al dit. Se capiss come cèrti robb se poda minga perdonai nanca vèss Papa. Galeazz, semper per acquistass... simpatia e benevolenza, je pensava de nott per fai del dì, infatti l'ha creduu ben de inventà on supplizi noeuv tant per tegnì su on poo allegher la gent, ciamaa poeu: Quaresima de Galeazz. Credi che infamia ,pusseè de quèsta l'avaria minga poduu pensà el peggior tiranno. L'era on supplizi che' durava quaranta dì... e scusee se l'è pocch. El primm dì se ghe dava al condanaa cinqu còlp de corda, el segond dì el se lassava riposà, per podè, al tèrz, tajagh via i orègg, on alter dì se ghe cavava on oeucc, el dì dopo l'alter, poeu se ghe tajava la man dèstra, dopo la sinistra e via via per quaranta dì. Roba addirittura de fa vegnì su la pèll d'oca. Se Dio voeur Galeazz el crèppa el quatter Agost del 1378 in del castèll de Pavia. Sperèmm che'l Signor ghi abbia faa pagà tucc carna salada. Però Pavia la ghe dev al gran interessament de Galeazz se l’ha ottegnuu da l'Imperator Carlo IV° on diploma in data tredes April 1361 col qual se creaven, oltra a quèlla de Diritto che ghe l'aveva già, alter Facoltà noeuv e per l'Universitaa de Pavia, stada fondada in del 825 da Re Lotario, l'era minga ona roba de nagotta. L'era la vita d'ona cittaa perchè Galeazz l'aveva miss l'obbligh a tucc i student del so domini che i studi dovèssen fai a Pàvia. 
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]