..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Viscunt: Giovanni Maria e Filippo Maria
il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Cont la mort de Gian Galeazz se entra in d'on periodo on poo de decadenza e on poo anca per colpa del Gian Galeazz stèss che l'ha faa l'asnada, in del tèstament, de divid el Staat in duu per lassaghen mètaa per un ai so duu car fioeu, duu beleritt propi de tirà su cont la moeuja. El doveva ben capì, fasend tèstament, che'l so Staat l'era compost de cittaa in part compraa e in part avuu cont la violenza e che per tegnill unii non gh'era che conserva tutt i forz insèmma inveci de dividi. Gh'è toccaa el titol de Duca de Milan, cont el rèst, a Giovann Maria de quattordes ann, e a Filippo Maria de des ann, el nomm de Conte de Pavia. Però el s'è regordaa anca del so fioeu natural, staa poeu legittimaa, de nomm Gabrièll, lasandegh Pisa e Crema. Causa però la minor etaa di fioeu, Giovann Maria e Filipp, s'è formaa ona reggenza tra la Caterina, vedova de Gian Galeazz e divèrs generai, ma tucc eren dominaa d'on'idea sola, quèlla de fa el so interèss personal e in conseguenza de sta mancanza d'accord, i nemis hann alzaa el coo e subit s'è movuu i Fiorentin, i Estensi, el Papa che, fiaccaa da Gian Galeazz, ghe pareva minga vera de vendicass sui fioeu. I Viscont hann dovuu mollà a la svèlta vari cittaa lontan, compres tutt quèi de la Romagna e in la Reggenza g'h'era on malumor d'inferno causa l'arroganza e i crudeltaa del Barbavara, fàvorito de la Duchèssa Caterina. El Staat a pocch a pocch el ven smembraa, malgrado che al servizi de la Reggenza ghe fuss di capitani valoros come Ottoboni Terzi, Pandolfo Malatesta e Facino Cane. El Cane però el faseva mostra de combatt per i Viscont ma inveci, francament, in di sacchegg, che eren a l'ordin del giorno, el pensava per lu, inscì in men de trii ann tutt el gran domini visconteo el s'era ridòtt ai dò sol residenz de Milan e Pavia e gh'aveven minga tant de sta su allegher... i Viscont! Giovann Maria, che l'era Duca de Milan, l'era guardaa a vista in del palazz, de Cort e tegnuu in ostaggio cont la mader; el Filipp, inveci, l'era tegnuu d'oeucc a Pavia in man di Beccaria che, volere o volare, eren pussee potent de lu. Mi credi che dò paroll su la... gran bontaa di duu fioeu de Gian Gaieazz sien minga sbattuu via, èh ! Se ne disii?... Sii? Bene! L'è semper mèi savèi i robb! Incominciaroo dal maggior Giovann Maria che oltre vess on impast de crudeltaa, l'era anca on fior d'on imbecille. El gh'aveva poeu on corin che quèll de Nerone l'era ona marmellada in so confront e minga per nagotta ghe diseven el Nerone milanes, e per conseguenza... capace de quèst e alter. El Filipp, se l'era minga pegg de so fradèll, mèi no de cèrt. Impastaa de cattiveria, de superstizion e incostant, el se interessava domà de astrologia e i so confident eren i astrologh. De comandà on esercit el vareva on fich, ma el gh'aveva però bon nas in del cattà foeura chii le doveva comandà, ma quand l'aveva scèlt el diventava gelos e diffident. Adèss che podii vèghen on'idea de quij duu bèi robb lì che l'ha lassaa indree de regall ai milanes el bon Gian Galeazz, bisogna vègh pazienza e tornà indree on pass. Vun di pussee bèi divertiment de Giovann Maria l'era de sta' lì a vedè a sbranà i omen dai so can mastin che lu el mantegneva apposta. La però minga mancaa de fa sbranà anca di bambitt!.. - Santo Dio, in d'ona quai manera el doveva ben falla passà la giornada! L'è vera o no?... A procuragh stii bèi spettacol ghe pensava el famoso Squarcia Girami, on'altra canaja che andava benone! La Duchèssa Caterina che la se fidava pocch o nagott a conviv cont so fioeu Giovann Maria, l'ha pensaa ben de ritirass a Monza, custodida da Giovanni Pusterla, e dove poeu la moeur el dersètt Ottober 1404, on poo per i dispiesè e i spavent... ma anca per el velen che l'ajutaa ona man e minga mal, a mandalla al creator. Vittima di can l'è staa anca Giovanni Pusterla accusaa d’aveè mazzaa la Duchèssa, e poeu on so fiolètt, el qual, pover bambin, fina i can s‘eren refudaa dò volt de saltagh adoss, per quanto andassen adree a aizzai. Lor stèss gh'aveven compassion de quèll pover angiol che'l ciamava pietaa strengendes ai genoeucc de Giovann Maria el qual l'ordina minaccios ai Squarcia de finill e quèll, come nient, le scanna. El Pusteria, tolt ancamò viv dai sciamp di can, el ven decapitaa. Se dis anca che on dì, Giovann Maria Viscont, passand de la gesa de S. Tomas, el ved ona donna che la vosava come on strascee cont el prevost che'l vorreva minga fa sotterrà el marì se prima la miee non la pagava el dovuto, ma sta, povera diavola de danee ghe n'ha no e savend minga come fa, l'andava adree a piang e vosà come on'anima disperada. El Duca, che per combinazion el passava in quèlla, el se ferma e el voeur vess informaa de la question. Sentii come l'era la storia, l'ordina ai prevost de fa seppellì el mort gratis et amoris e lu insèmma. L'avuu inscì de piang e sgarrì el prevost, ma el Duca l'è staa irremovibil e gh'è toccaa lassass seppellì viv. I barbaritaa de Giovann Maria g'hann minga fin. In del 1409 i Ghibellin blocchen Milan e subit se ne sent i conseguenz e la prima l'è quèlla de mancà el pan. On dì el Duca el ven circondaa da la popolazion affamada che l'implora la paas! Quèi la parola paas la fa imbèstialì el Duca al ponto de comandagh ai so guardi de slanciass su la folla e fa strage. Se l'hann minga faa di dò volt e pusseè de dusent g'hann lassaa la vita e la pèna de mort l'era poeu risèrvada a tucc chii avèss pronunciaa ancamò la parola paas. Ma la paas, dopo on poo, per amor o per forza l'ha dovuu falla l'istèss. Intanta da la Cort s'era allontanaa Jacopo Dal Verme, rivale di Bonifacio Cane detto Facino, ch'eren i duu capitani de ventura de Gian Galeazz e che gh'aveven vos in capitol. Se sa che la gelosia l’è mai morta e Bonifacio l'ha faa tant che l'è riussii a fagh cred al Duca che'l Dal Verme l'era on nemis. Ma el Dal Verme el ven a savèll e ghe le perdona minga. El ritorna fort e visin a Binasch el ghe dà ona pèttenada coi fiocch al Cane che gh'è toccaa daghela a gamba levada. Sèmm in del 1412, Facino Cane, che non l'era che on popolan del Monferraa ma tutt'alter che stupid, el fa tesor de l'imbecillitaa grassa di duu fioeu de Gian Galeazz, el ghe gira intorna a Giovann Maria el qual le crea so Governator e ona tal nomina l'è approvada anca da Filipp Maria. El Facino el diventa el ver padron de Milan e de Pavia e i duu Viscont i so schiavi e per soramaross el ghe lassava mancà anca el necessari. A onor del vero i milanes, al Cane, ghe tegneven, ma l'è ben che'l se mala de maladètt e i milanes per paura de pèrdel e che Milan el tornass a borlagh in di man ai Guelfi, incomencen a pensà a la manera de desfesciass del Duca Giovann Maria. In la congiura preparada gh'è duu Baggi, on Pusterla e divèrsi de la famiglia del Maino, tutta gent che vorreven fagh pagà al Duca i parent che lu el gh'aveva faa mazzà o sbranà. Sèmm a la mattina del sedes Magg 1412. Giovann Maria Viscont, intanta che'l va a la mèssa... de bon cristian in la soa gesa de S. Gottard, i congiuraa ghe salten adoss e a furia de pugnalad me'l distenden per tèrra mort, lassand là el cadaver che poeu in l'istèss dì l'è staa portaa in Domm senza che ghe fuss adree on can. Se dis che ona donna sola la gh'abbia portaa di ros. Quèll che l'è l'è che al so cadaver gh'è minga sta daa sepoltura e l'hann sbattuu su ona meda de letamm o in d'ona cistèrna. Quèll'impast de cattiveria e de crudeltà, che se ciamava Giovann Maria Visconti, non el gh'aveva che vintiquattr'ann de vita! L'era molto gioven sì, ma l'era scampaa fin tropp! I congiuraa, dopo vègh faa la fèsta a Giovann Maria, proclamen so successor Ettore Visconti, che'l ciamaven el capitani senza paura, faa vegnì da Monza cont el so nevod Giancarlo. La soa, però, l'è stada ona signòria che ha duraa pocch, forsi nanca on mes. Contemporaneament a Giovann Maria, è mort de podagra a Pavia anca Facino Cane, che l'era diventaa Signore de Tortona, Vercelli, Novara e Alessandria. L'era vun che saveva fa i so robb polit. A Filippo Maria, dopo la mort del fradèll e quèlla del Cane, ghe rinass la speranzà de' ottegnì el Ducaa de Milan. El comencia cont el sposà Beatrice Tenda, vedova de Facino Cane, e cont la miee el gh'avuu i beni del suocero e se capiss anca l'esercit. Filipp non el gh'aveva che vint ann e Beatrice on poo pussee tanti de lu, ma lu l'è minga staa lì a guardà quij bambanad li, tanto pù che allora se ona miee la dava fastidi s'e faseva prèst anca a disfesciassen. Subit el se mètt in moto vèrs Milan, e dopo, per non tra via temp, el comencia a espugnà Monza dove staven saraa denter quèi che aveven mazzaa so fradèll e su tucc el se vendica, lassand tra i cadaver anca quèll de Ettore Visconti che' l'è poeu staa faa seccà come una mummia e portaa in del cimiteri attaccaa a la Basilica de S. Giovann. Dato la vittoria, Filippo Maria, el se convinc semper de pù che, per governà, ghe voeur guèrr, carneficin, corruzion, perfidia e crudeltaa, ma malgrado quèst, el g'ha paura a fass vedè, el sta semper sconduu in di so castèi o de Porta Giovia o de Biagrass. In dodes ann l'ha ottegnuu on bordèll de vittori, dovuu al merit e a la spada di pussee quotaa condottier d'Italia Francesco Bussone conte di Carmagnola, Niccolò Piccinino e Francesco Sforza. A Filippo Maria ghe ven in odi la miee Beatrice Tenda, e el cerca tutti i mèzzi per liberassen. Roba subit fada! El fa corr in gir ona falsa accusa de adulteri e la duchèssa malgrado la soa virtù e la soa etaa, la ven mèttuda a la corda in del 1418. E benchè innocente, a sta povera donna, ghe ven tajaa el coo in del palazz ducal de Binasch. Stoo misfatt, perchè se pò minga ciamall divèrsament, el proeva ona volta de pù come la sia impastada de infamia e crudeltaa l'anima nera de Filippo Maria. Ma i so prodèzz se fermen minga chi. EL fa morì de famm, in d'ona gabbia de fèrr, Giovann da Vignate cont la soa Beatrice, el ghe fa tajà el coo a Michele Orombelli, el fa morì avvelenaa in preson Niccolò da Valentino, el mètt su la forca, a Castelleone, Gabrino Fondulo, el fa assassinà el pret Eusebio Canni... e podaria seguità fina doman a parlà di vittim faa da la pervèrsitaa de quèll car scior Filipp Maria Viscont. Siccome cèrti capitani de ventura g'hann ona part minga indifferent in sta storia, inscì me permètti de parlann on poo diffusament. El primm l'è el celebre Francesco Carmagnola de umilissima origin faa dal Duca, per fedeltà e valor, so primm capitani. L'è lu che ha ricuperaa Monza, Alessandria e Piacenza! L'è staa lu, che dopo sconfitt i Malatesta el ghe ridà al Duca, Bergom e Brescia e poeu Cremona ,e Parma e ,finalment, in del 1422, el porta i arma Ducai sotta Genova e la conquista cont Albenga e Savona. Magara sarii bon de cred che Filippo Maria el ghe fuss staa riconoscent? Tirevesel foeura del coo! Anzi, l'era gelos e invidios al ponto de toeugh el comand de la milizia, e de mandall governator a Genova, riservandes poeu dopo de' toeugh anca el comand de quij pocch tresent cavalier che'i gh'aveva sotta de lu e che gh'eren affezionaa. El Carmagnola, vedendes trattaa a quèlla manera, el ven a Milan, el se porta a Biagrass, dove el Duca per paura el stava semper sconduu, per podè fa foeura i so reson cont lu, ma pùsillanim come l'era, el se refuda de ricevel e el pover Carmagnola, cont el velen al stomegh, el va a mettes al soldo de la Repubblica Veneta e in del 1426 el mètt contra ai Viscont ona lega formidabil de Venezian, Fiorentin, e signori de Mantova, Ferrara, Savoia e del Monferraa, de la qual lega el Carmagnola l'è el generalissim. Subit el ghe toeu al Duca Brescia e Bergom. Filippo Maria el comencia a sentì el savor de la soa ,ingratitudin e l'è costrètt a ciamà la soa gent da la Romagna e cedegh al Papa, Forlì, Imola e Forlimpopoli. El Viscont per amor o per forza el dev vègnì a ona paas per lu poca onorevol. E chi salta foeura Francesco Sforza.
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]