..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Sforza: Francesco Maria II°
il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Allora i frances cont el so Re, Francesch primm, hinn entraa in Milan trionfalment e hann tegnuu el Ducaa per la bellèzza de ses ann e, per la veritaa, devom dì che hann faa del tutt... per non fass vorrè ben e a consciamm in tutt i sals ghe pensava el Signore di Lotrecco che'l governava in nomm del Re. I milanes, fina che hann poduu, hann portaa pazienza, ma quand n'hann poduu pù, jutaa da Carlo d'Austria e dal Papa Leone X°, hann faa ona Lega per vedè de podè desfescià i frances da l'Italia e specialment da Milan. Bisogna però convègnì che anca i frances ghe tegneven a fa vedè che faseven quaicossa per el Ducaa de Milan. Francesch I°, per esempi, l'ha tentaa de lassà on monument de la soa beneficenza e l'ha assegnaa des mila ducaa a l'ann per di oper benefich. La mètaa de sta somma la doveva servì, nientemen, che a fa ona specie de navilli tra Milan e el Lagh de Comm. E infatti hann faa di sopraluoghi a Malgraa e poeu in vall del Seves, e poeu taccaa a Ciass, ma hann trovaa di difficoltaa immens. Hann tentaa anca quell de Lugan e el Lagh Maggior, ma hann dovuu rimangiass l'idea. La religion l'era.., diroo... piena d'intolleranz e ne faseven d'ogni èrba on fass, El fraa, Bono da Cremona, per vedè de podè mèttegh on ripar, el fa on ricover per i donn che s’eren convertii e che i ciamaven de Santa Valeria. El Senato, che cont el ricover el gh'aveva a che fa, l'ha decretaa che, se ona convertida de Santa Valeria l'avèss domà tentaa de scappà, la doveva vèss bollada in front cont on fèrr infogaa. A pocch a pocch è vegnnu su di alter istitutt religios, i quai però, bisogna dill, per quij pover crist che gh'era ricoveraa, eren peg che vèss a la reclusion! Se vedeva poeu attorna di pret cont di vèstii che faseva schivi e ona berètta tonda in tèsta e tucc senza cappèll. E minga cèrt perchè el fudèss de moda come incoeu... ma percbè podeven minga toeull. Gh'era anca la compagnia de le Dimesse, che eren tosann che portaven on patèll in tèsta e che andaven a cerca su... in cèrti dì de la settimana. Alla tèsta de stii oper benefich e confraternit, gh'era la contessa Lodovica Torello de Guastalla. Sta contessa, che l'era propi la beneficenza in persona, l'aveva venduu el so domini ereditaa dal pader Achille Torello a don Ferrante Gonzaga e l'aveva faa su el gran monasteri de S. Paol per le Dimesse e quèll del Crocifiss per le Converite; ma disgustada, perchè le Dimesse s'eren ridott a clausura, la s’è ritirada in del colleg de la Guastalla, fondaa da lee anca quèll, per l'educazion di tosann pover che gh'avèssen in del sangu almen duu o trii quart de nobiltaa. Ed ecco che, senza vorrèll, hoo ciappaa la solita scorsètta. Abbiee pazienza e tornèmm indree che, dopo tutt, i passeggiad fann minga mal, e poeu, anca se vorressom no bisogna tornà indree per forza percbè g'hemm in cà i frances, come avii vist, e voeurom disfesciai pussee che a la svèlta. Maria Francescò II°, che l'era fradèll del Màssimilian e per conseguenza fioeu de Lodovico el Moro, l'aveva minga cèrt rinunciaa al Ducaa de Milan che'l ghe spècciava de diritto e el fa de tutt per vèghel. Ma l'è ben che durant la famosa battaglia de Marignan, Maria Francesch l'era staa portaa in Germania!... L'Imperator e tutt i potenz d'Italia, men i Venezian, se mètten insèmma per rimèttegh el Ducaa al Sforza e, a furia de dagh, ghee rièssen. Maria Francesch II° l'entra in Milan accolt dai milanes cont gran dimostrazion de contentèzza e de allegria el quatter April del 1522: “Fece la intrata in la città Mediolanense; e tutto il popolo con sonar de campane e sparare de artellaria, parendo rovinasse il mundo”. I milanes speren tutt dal bon Duca e principalment quèll de podè vèss on poo tranquij, ma purtropp la tranquillitaa e la paas l'è minga roba per lor. On Bonifacio Viscont, camerer de Cort, el branca a tradiment el Sforza tra Milan e Monza, e cont on pugnal el cèrca de mazzall, ma Dio l'ha minga vorruu on'infamia simil, perchè el Duca el rèsta domà ferii leggerment. El camerer vigliacch el fa in temp a scappà. On cèrto Galeazzo Birago el tenta ona rivolta... ma el fa marron e inscì el ghe lassa la tèsta. Intanta Guglielmo de Gluffier, conossuu cont el nomm de Ammiraglio Bonnivent, el ven giò cont l'esèrcit de Francesch I°, ma contra'lu ghe va i Confederaa Imperiaj e Veneti comandaa del vicerè de Napoli Carlo Lannoy. L'Ammirali el se ferma a Biagrass per resping la milizia milanesa comandada dal Sforza stèss, ma ghe tocca filà pussee che imprèssa. La vittoria ottegnuda dai milanes, Milan l'ha pagada cara. La pèste che gh'era in Abbiate, la ven ciappada da la milizia che torna indree e l'è on disaster: “Appiccata la peste crudelissima in epsa città per le robe ammorbate de epso castello portate in dicta cittade de exstima moressero delle anime octanta milia (in di mes de Giugn, Luj e Agost 1524) e più presto de più che de manco”. El Re de Francia, esòs come l'era al ponto de vèghen mai assee, l'approfitta de la squallida miseria che l'infieriss su Milan per vegnimm ancamò a giramm intorna; ma el g'ha el castigh che'l se merita. El vinticinqu de Febbrar del 1525, el scior Re de Francia, che l'è poeu semper Francesch primm, combattend a Pavia el ghe borla in di sciamp ai Imperiaj. I duu soldaa spagnoeu Diego Abila e Giovann d'Urbieta el mènen in la Certosa propi in del moment che i fraa cantaven: “Bonum mihi quia humiliasti, me ut discam iustificationes tuas”. Ma supèrb come l'era se ne infischia altament del salmo, almen apparentement, perchè la battosta l'ha de avèlla sentida in pien, tant è vera che dopo l'ha scritt a soa mader i famos paroll: “Tutto è perduto fuorchè l'onore”.  Devi dì, per la verità, che la vittoria la se ghe dev on poo tanto al milanes Gian Giacom De Medici detto, de soranomm, el Medeghino, che'l vareva tanto or come'l pesava, per el so valor, la soa astuzia e la soa furberia e Carlo V° le tegneva come vun di so pussee bravi capitani. Lu l'era staa bon de penetrà in Valtellina, ciappà Chiavenna che l'era in di man di Grigioni e costring Francesch de Francia a distaccà ses mila omen per difendes de stoo alter attacch del De Medici. Inscì essendes el nemis slegerii de forz su'l Paves gh'è rèstaa pussee facil ai Imperiaj, Lannoy, Pescara, Borbone resist e Antonio de Leyva l'ha poduu sta in Pavia anca ben che i frances gh'avèssen già faa ona brèccia in di bastion. La potenza de l'Imperator de Germania e, per bona misura, Re de tutta la Spagna, l'era arrivada al ponto de minaccià tutt i princip d'Italia. El Papa Clement VII°, i Venezian, el Sforza cont el so cancellier Girolom Morone, aveven capii che gh'era minga tant de dormì su la cavèzza e se accorden de fa in manera de desfescià da la penisola i nemis che minacciaven l'Italia. Essendegh andaa a l'orèggia al Morone che Ferdinando d'Avalos, marches de Pescara, l'era minga staa content de come l'aveva ricompensaa Carlo V° per tutt quèll che l'aveva faa per lu, el cerca de faghel andà giò del birla del tutt, promèttendegh a nomm del Papa, se'l se mètteva da la part de la Lega, la corona de Napoli. El Marches de Pescara l'avaria accettaa se la soa miee, che l'era la poètessa Vittoria Colonna, l'avèss minga dissuas. Antonio de Leyva el ven a savè de la cospirazion e subit el mètt denter el Moron el qual l'ha poduu salvà la tèsta pagand vint mila ducaa. El Sforza el ven dichiaraa mèzz matt e l'è miss in Castèll guardaa di soldaa spagnoeu. I milanes, davanti a tanta infamia, n'hann vorsuu pù e gh'aveven minga tort, anca perchè i saccheg eren a l'ordin del giorno. El vintiquatter April 1526, el popol el se mètt in armi e ‘l se raduna in Cordus, e poeu el va a sfondà i port del palazz Ducal e di preson. Per l'intromission d'on personagg, che l'era el Francesco Visconti, se pò vègh on poo de calma, ma in Giugn i milanes tornen de capp a radunass in via Bij, a la Scala, in di Cinqu Vij, al Bocchètt, ma i spagnoeu e i Lanzichenecchi rièssen a vègh reson lor e mètten Milan a fèrr e foeugh. Intanta in Lombardia e a Milan specialment, seguitava a vègnì giò soldaa todesch e spagnoeu a martirizzà i pover milanes. Saccheggen bottegh, ges, tutt! In ultim è vegnuu giù do mila spagnoeu, pussee affamaa e strasciaa di alter al ponto che i milanes g'hann miss de soranomm “Bisognosi”. Lor de nott, cont i scai, andaven denter di poggioeu, di finèster, di tècc, andaven in di cà a spazza via el bèll e el bon. Se poeu ghe borlava in di man quaighedun de nott, el sbiottaven come Dio l'aveva creaa. Insomma l'era peg del bosch de la mèrlada. Liberaa el Sforza, che l'era mai staa matt, in del 1529 l'otten, da Carlo V°, l'invèstidura del Ducaa de Milan pagandola 400.000 ducaa e l'obbligh de dagh a Antoni de Leyva Pavia e la contea de Monza. Intanta moeur Girolom Morone e va al so post de cancellier, Francesco Taverna. Al Sforza ghe ven daa, dal stèss Carlo V°, la soa nevoda in sposa, la bèllissima Cristina, tosa de Cristiano II°, Re de la Danimarca e d'Elisabètta de Austria sorèlla de Carlo V°. E adèss, se ve fa nagotta, ghe doo la parola al cèrvelee Gianmarco Burigozzo. Sèmm al trii de Magg del 1534. Guardee che l'è el cèrvellee che parla, nee!... “Sotto al baldacchino portato dai dottori era la sposa, tuta vestita di brocato d'oro e alla franzetta; e appresso de lei ghera el Cardinal de Mantova. Per staffieri di sua Excellentia gherano dodici conti dei prima della città nostra vestiti di brocato d'oro con le sue berette con le penne dentro, che ciascheduno de loro pareano un imperatore; talchè pareva che soa Excellentia fosse in un bosco in mezzo di quelli baroni per quelli penaggi bianchi tanto grandi quali avevano. De la bellezza di sua Excellentia veramente è più cera divina che umana. Intrò per la Porta Ticinese e così rinandò alla piazza del Castello fu tirata l'artellaria d'allegrezza”. El cèrvellee che l'aveva lassaa scritt a la bèll e mèi tutt quèll che l'aveva veduu dal 1500 al 1554, el finiss la soa cronaca disend: “Il resto lo vedrete nella cronaca del mio filioro, imperciocchè per la morte, che mi è sopragiunta, non posso più scrivere..” El Sforza el ghe fa poca compagnia a la soa bèlla Cùsina perchè dopo on asin, e cioè el primm November del 1535, el moeur de consonzion. El dolor provaa di milanes ve le dis ancamò el cèrvellee... che allora l'era minga nancamò mort. “In Duomo framezzo al gran piangere messer Gualtero de Corbetta fece una sermone in laude de sua Excellentia che fu una cosa maravigliata” Inscì dopo vottantacinqu ann finiss la sovranitaa de cà Sforza... per incomincià quèlla Austro Spagnoeula e anca cont lee... gh'è minga tant de sta sù allegher! Ecco andada, cont l'epoca Viscontea, anca quèlla Sforzesca. De dodes Viscont, sètt hann faa ona fin de màladètt e de ses Sforza, quatter hinn mort massacraa, velenaa o in preson. L'è pero on fatto che, tanto i Viscont che i Sforza, se n'hann faa on poo de tutt i color, hann faa anca di oper che hinn rèstaa e che Milan l'è orgoglios de vègh, e, se non me sbali, me par anca de avèi già citaa, ma forsi minga tucc. Per esempi in del 1450, sotta Francesco Sforza, i ingegnee Ducai, Filippo degli Organi, modenes, e Fioravanti, de Bologna, hann inventaa i conch, che tanti voeuren che sien staa ideaa da Leonardo da Vinci, e l'è on bèll gamber che ciappen. Per el bisogn de fa avvicinà pussee che l'era possibil al Domm, i barch che portaven el marmo per fall su, e cbe'l tiraven foeura di cav de la montagna ciamada Candoglia che se troeuva su la sponda del fiumm Toce vesin al laghètt de Mergozo, i duu ingegnee hann donca ideaa i conch per mètt al livèll l'acqua del navilli grand de Porta Cines, cont quèlla del navilli interno e podè vègnì cont i barch fina a la gesa de S. Steven, dove gh'era on laghett, sta faa apposta per quèii. El laghètt l'è staa poeu quattaa in del 1857, e incoeu non gh'è rèstaa, per soa memoria, che la via Laghètt e quèlla de Poslaghètt. Minga per nagotta el temp di Sforza l'è staa nominaa el secol d'or, anca per arti e letter.  E l'è semper per merit de Francesco Sforza II°, che i orfanèi g'hann avuu ona cà. L'Orfanotrofi l'è nassuu in del 1530. Ha comenciaa a ciappass a coeur quij pover fioeu abbandonaa, S. Girolom Emilian, e tutt quij bagajtt che'l trovava abbandonaa per Milan je menava in d'on local che'l gh'aveva lì a San Sepolcher, ma siccome el local l'era minga de soa proprietaa on bèll dì gh'è toccaa spazzà e l'è andaa a fenì in del Crocefiss dove poeu è staa faa anca el Rifugio de S. Maria Egiziaca. El rifugio el gh'è poo ma la via Crocefiss la gh'è ancamò incoeu. Francesco Sforza el se ciappa subit a coeur i orfanèi e l’Ospizi che gh'era adree a nass per merit de Emilian  dal Crocefiss je manda in d'on local pussee bèll e pussee comod, in via del Giardin, incoeu via Manzon. E siccome el local l'era vesin a la gesètta de S. Martin, i bagaj ricoveraa hann ciappaa el nomm de Martinin che consèrven ancamò incoeu. S. Girolom l'ha poeu traa insèmma i Padri Somaschi col titol de Servitor di pover orfanèi. E adèss fèmm on poo de conoscenza coi spagnoeu che per nun, francament parland, l'era mèi pèrdi che trovai. Pensee che sotta quèll so car domini ghe s'hemm staa la bellèzza de centsessantacinqu ann e tutt quèll che hann faa de bèll in quèll temp per Milan, non l'è staa che sgarbelà a man salva. Per fortuna che in quèll'epoca g'hemm avuu on Carlo Borromeo, se de no in dove andavom a fenì le saveva nanca Pinco. 
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]