|
|
Jorge Lucio de
Campos
Salvador
Dali. O nascimento de Narciso, 1937.
OBSERVACIÓ MINUCIOSA (Segona versió)
a James Valerio
Pense quan vull i també quan no tinc necessitat. En aquest cas, pense quan el meu
pensament, aparentment, vol que jo pense, quan ell així ho sembla dessitjar, o
pitjor, quan ell, de certa manera, m'ordena que així ho faça o quan ell
decideix pensar, igual sense mi o la meua anuència, en un absurd acte d'egoisme
i solitud cerebrals. Aleshores esdevinc un joguet del meu propi pensament i és
dur a més, de vegades, admetre-ho. Pense quan em drece davant d'un full en
blanc, quan em
gite a l'ombra d'un arbre, quan passege
en una vesprada assolellada o quan em mescle amb el silenci de la meua
habitació i passe a imaginar, en la fosca, geometries multicolors, amorfies que es multipliquen
sempre més del necessari o es transmuten en l'esvoranc lliure de l'imaginari.
Hi ha moltes màquines dins d'un
home, unes que generen i elaboren, altres que destrueixen, balafien i fins i tot maten. Màquines que pensen, que ensumen,
devoren i vomiten. Máquines que senten el que no deuen i pensen el que ja no val la pena. Així ocorre quan pense amb el que pense o amb
el que pensa en mi. Ara genere
utilitats, cree conceptes frescos, elabore sentits que omplin les meues
llucanes. Vull creure que siguen sentiments purs. Ara ho transtorne tot al meu voltant, ho paste com les pàgines d'un llibre caduc
i ho llance tot fora,
cap endavant, incloent-m'hi, com si ja no precisés més de mi, ni un poquet. Tota aquesta maquinària sóc jo mateix, per a bé o per a mal. Però continue pensant
i insistesc en allò. Com si n'hi hagués prou, amb aqueixa condició tan petita, perquè jo arribés a existir...
(*) Traducción al
catalán de Joan Navarro para sèriealfa - fulls temporals d'art i literatura.