DECLARACIÓ DE PRINCIPIS.

Potser no l'importi a ningú però, soc nascut a Barcelona ara fa una pila d'anys, suficients com per a recordar la guerra del Vietnam o la nit que no vaig dormir, assegut al llit dels pares, per veurer com l'home arribava a la lluna.

Em vaig criar en una época en que John Wayne sortia per la tele continuament, demostrant que els americans eren invencibles, al temps que els "Charlies" deixaven molt clar a Saigon que això era fals.

Era una época en que tots feiem veurer que erem comunistes però bebiem Coca-Cola; que voliem l'amor lliure però juravem que no ho fariem fins estar enamorats; que voliem ser Hell's Angels però ens acavabem comprant un R5; que voliem ser hippies però estudiavem una carrera. No se com li diuen els altres, però jo crec que la meva va ser la Generació dels Cagadubtes.

I com qualsevol bon membre d'aquella honorable i gloriosa germandat de Cagadubtes, encara arrossego una bona part de bogeria continguda i follia colectiva, suficient com perque un psiquiatra fes uns bons dinerets, però no prou com perque necesiti gastar-mel's. Només os he de dir que he acabat treballant d'informàtic i, al damunt, agradant-me la meva professió.

Avui per avui, amb totes les objeccions posibles a les clasificacions,

soc més d'esquerres que no de dretes,
més agnóstic que catolic,
més creient que no pas ateu,
més New Age que no pas Pop,
més lliure que no esclau,
més celtic que mediterrani,
més independentista que nacionalista,
més hippie que yuppie,
més pobre que no pas ric.

I per si algú encara està llegint això, només acabar dient que tinc una filla de set anys que es una pasada, (i l'unica cosa de la que no tinc dubtes en aquest mon). I per mostra, una foto seva.

I perque no hi ha cap Declaració de Principis sense declaració política, potser que piqueu aquí i la veieu. O sinò, que torneu a la plana principal.