Com
funciona el procés de creació de les vostres cançons.Amb lletres
metafòriques.
Xavi: A nosaltres no ens agradava fer lletres panfletàries.
A mi el que m'agrada quan faig una lletra és expressar el que
senc jo, posar-li un poc de creativitat a les lletres. Per exemple,
La revolta de l'ànima és un poema que vaig adaptar a cançó. I
qui fa la música.
Jaume: És curiós, perquè per exemple Xavi porta una idea i
arribes a un assaig i veus com cadascú afegix lo que li va neixent
a partir d'eixa idea. Llavors no és que una persona arribe allí
i diga hi ha que tocar això i ací teniu la partitura i ja està.
És un treball que se fa entre tot el grup.
Esteu vinculats a algun grup polític o militeu en alguna
causa? Personalment o com a grup?
Xavi: A la Ciutat de València, a nivell polític fa
cinc anys que gairebé no hi havia res i ara hi ha prou coses.
Nosaltres portem molts anys col·laborant en diferents organitzacions
en el que hem pogut. Però en organitzacions concretes no hem militat
mai perquè creiem que hem de mantenir la nostra independència
com a grup.
Llavors a l'hora de tocar primeu més la música, o intenteu
combinar-ho.
Xavi: A nosaltres ens agrade tocar i som un grup de música
que disfrutem tocant i fent cançons. I quan toquem, reflectim
tot allò que ens passa com a joves catalans de València. No podem
viure d'esquenes a la nostra realitat, sinó que ens volem implicar,
volem que el nostre missatge arribe a quanta més gent millor.
No som un grup polític, som un grup de música marcadament polític,
perquè som joves independentistes i revolucionaris i cadascú individualment
té la seva forma de pensar.
Amb quines trabes us veu trobar quan veu treure el disc,
perquè hi ha una cançó que diu: "La indústria del rock ens dóna
per morts".
Xavi: Quan vem començar, tocàvem prou i érem prou coneguts
i vem tocar a la Plaça de Bous i vem tocar amb Negu Gorriak a
València i un poc tot el món va intentar dur-nos cap a la seua
banda per treure negoci de nosaltres.
Però com?
Xavi: El rock català, entès com la indústria del rock d'aquí
el Principat ens van fer guanyar el premi de la revista Enderroc,
amb la col·laboració d'Acció Cultural. I en guanyar-lo, la discogràfica
primer ens va oferir un contracte de tres discos. Nosaltres estàvem
molt emocionats, perquè teníem moltes ganes de treure un disc,
però vam consultar amb gent que entenia d'això i el contracte
era molt exagerat, un contrate de multinacional.
Jaume: Era el típic contracte del 5% pel grup, per treure
diners. Era aprofitar-se de tu.
Xavi: Al final ens ho van dir clarament, el que volien
era gravar-nos el disc per ficar grups com els Ja t'ho diré en
el País Valencià. I ens van dir que vigilèssim, perquè creien
que no poguèrem gravar en cap altra discogràfica catalana.
|
I
com es fa el pas des d'aquí fins a crear 45 revolucions?
Xavi: A nosaltres ens van deixar molt penjats, no teníem cap
altra possibilitat i vem decidir que gravaríem cinc cançons i
que les treuríem nosaltres sols. Vam anar a un segell de València
que és d'autoproduccions. Ens van dir que podíem posar un segell
propi i si volíem treure més grups, que també podíem fer-ho. Ens
va agradar la idea i vam crear 45 revolucions. Nosaltres tampoc
tenim molta ambició, però poc a poc creiem que és possible treure
d'altres grups. Podem arribar a menos gent, però decidim nosaltres
el que volem fer.
Creieu que hi haurà un grup de gent important que voldrà
seguir la vostra tònica?
Xavi: A València, el moviment independentista, és un moviment
que va creixent cada dia, encara que des Barcelona no es veja
res.
Més o menys es pot dir que sou els pioners a València.
Xavi: Des del boom bo del Tirant de Rock dels primers anys,
van sortir uns quants grups que s'han acabat dissolent tots. Un
poc per la política d'Acció Cultural.
Jaume: Abans d'Obrint Pas ja n'hi havien grups que cantaven
en català al País Valencià, però eren dos o tres. El rock dels
Munlogs i dels altres grups és el que s'ha potenciat des d'Acció
Cultural. I a nosaltres ens han dit que som els radicals, els
impresentables.
Aquesta actitud més apartada us ha donat més força.
Xavi: Jo crec que sí. A banda que el fet que ser de València...
més apartats
Jaume: A més, nosaltres des de 45 revolucions tenim, com
si diguèrem, més ganes de treballar. Xavi: Nosaltres sempre
hem intentat trencar el gheto de la gent de cultura catalana amb
el de la gent de cultura castellana que sempre ha estat en València,
els catalanoparlants en València sempre hem estat molt minoritzats
i era com una secta. I hem intentat trencar això, perquè entre
nosaltres com a joves tenim els mateixos problemes que puga tindre
joves de la nostra ciutat que sigan fills d'immigrants o que els
seus pares els hi hagin educat en castellà.
I on està la diferència entre valencià i català.
Xavi: També hi ha diferència entre el català que es parla
a Barcelona i el català que es parla a Girona o al Priorat. A
València és que n'hi ha molta violència pel fet de parlar català
o castellà. I Las Provincias un diari que llegeix molta gent i
que incita a la violència, que incita a què vagin a per tu.
Parlem dels blaveros.
Jaume: El tema dels blaveros, és que és ignorància i au.
Xavi: El que passa és que el blaverisme va sortir de la
dreta més reaccionària d'empresaris, més que res per interessos
econòmics, per defensar més lo seu i atacar el nacionalisme, perquè
el nacionalisme valencià sempre ha sigut d'esquerres i atacant
això, desvertebraven tot el que podia ser un moviment nacional
fort dels Països Catalans. Jo crec que ara s'està tornant a produir
un moviment independentista molt fort. Hi ha molta gent independentista
que des d'aquí no es veu, i que des de la ciutat de València es
veu. Nosaltres anàvem a tocar pels pobles del País Valencià i
flipem amb la de gent que n'hi ha més o menys independentista
o el que li volguem dir.
|
