LEO BAECK (1873 - 1956)

Rabí i pensador religiós alemany, líder del judaisme progressista. Baeck va néixer a Lissa (actualment Polònia), fill del R. Samuel Baeck. Leo Baeck va iniciar els seus estudis rabínics en el Seminari Teològic Jueu Conservador de Breslau i a partir de 1894, continuà a la Hochschule für die Wissenschaft des Judentums a Berlín. Compaginava aquests estudis amb la carrera de filosofia a la Universitat de Breslau i a la Universitat de Berlín.

Baeck va treballar com a rabí a les comunitats d’Oppeln, Düsseldorf i Berlín (des de 1912 en endavant), i fou rabí de l’exèrcit durant la primera guerra mundial. L’any 1912 va començar a ensenyar literatura midràixica a la Hochschule fuer die Wissenschaft des Judentums.

L’any 1933, després de la nit dels vidres trencats, va declarar que els “mil” anys d’història dels jueus alemanys havien arribat a la seva fi. Durant el període nazi fou el cap del Reichsvertretung, que representava tots els jueus d’Alemanya. Va rebutjar totes les possibilitats d’escapar i va continuar treballant com a rabí i educador. Deia que volia romandre a Alemanya amb el darrer minian de jueus que romangués, mentre fos possible.

L’any 1943 va ser deportat al camp de concentració de Theresienstadt. Allí va continuar encoratjant i ajudant  la gent mentre fos possible. D’aquesta forma es va convertir en un “testimoni de la seva fe.” Va sobreviure, i el Juliol de 1945 va emigrar a Londres. Leo Baeck fou el president del Consell dels Jueus Alemanys i el president de la World Union for Progressive Judaism. Des de 1948 fins a la seva mort va continuar ensenyant temes d’història de la religió en el Hebrew Union College, a Cincinnati.

Va fundar l’Institut Leo Baeck dedicat a l’estudi de la història dels jueus dels països de parla alemanya, i en va ser el primer president.