CAP A UNA CRONOLOGIA
DE LA HISTORIA JUEVA
DE MALLORCA
SV. Dues tauletes amb el nom de Xemuel ben Haggai localitzades a Menorca. Es de suposar que també a Mallorca hi havia comunitat. Poca cosa se sap des del segle VI al VIII.
SXII. Els Almohades ataquen el sud d'Espanya. Refugiats jueus del sud d'Espanya arriben a Mallorca, dominada pels musulmans.
ca.1270. Els jueus són força pròspers a l'illa. Decret reial permetent- los negociar amb els cristians amb un sistema de crèdit especial (tèxtils, cereals, oli, vi, safrà i altres productes).
ca.1271. La comunitat de Palma paga unes taxes de 5.000 sous. Juntament amb les comunitats del principat, Perpinyà i Montpeller, reuneixen 25.000 sous que es destinen a la campanya de la corona a Lleó. El monarca, no obstant això, decreta que jueus i cristians no poden viure als mateixos barris.
ca.1349. Judà Mosconi (Lleó Grec) s'estableix a l'illa, tot deixant Grècia: sorgiment d'una important escola de cartògrafs i astrònoms a l'illa, que durarà fins a final de segle. Personatges: Abraham Cresques, Isaac Nifoci, R. Vidal Efraïm Guerondí.
ca.1368. Correspondència de R. Isaac bar Xeixet amb el talmudista R. Xelomo Tsarfatí, invitat a Mallorca per Jucef Faquim.
ca.1370. Epidèmia de pesta "la mort negra", que delma la comunitat i la població en general. Vàries epidèmies més durant aquesta dècada i la següent. 1373. La població d'Inca ataca els jueus. Molts deixen l'illa. Conversions forçades. Els jueus es queixen al rei, qui insta el bisbe de Mallorca a atenir-se a l'antic decret que prohibia les conversions forçades.
Setembre de 1391. La població demana que els jueus que han quedat siguin batejats a la força o morts. Les autoritats insisteixen que la conversió és un assumpte voluntari.
Octubre de 1391. Nova insistència de la població perquè els jueus siguin batejats o eliminats. Conversions forçoses en massa.
Gener de 1393. Nova amnistia per als avalotadors. Prohibició de nous atacs sota amenaça de pena capital. Primers decrets de persecució dels conversos que havien tornat al judaisme.
ca 1970. No serà fins dos-cents anys després, en ple segle XX, a la dècada dels setanta, que la Comunitat Jueva de Mallorca és re-fundada. El boum turístic ha portat a l'illa un cert nombre de jueus de diversos orígens, principalment anglesos, americans, francesos i neerlandesos. Després d'un temps de reunions a diferents hotels i locals, s'inaugura la primera sinagoga mallorquina des de l'expulsió.