Nº1 Gener-Febrer 1998 -5758
Espiritualitat: Renovació en la pregària jueva
Dones: Tenim dret a observar tots els preceptes?
Cuina: Dues receptes sefardís de Grècia
Música: "Primavera en Salónica" de Judith Cohen
Un dels nostres: Ionà ha-Guerondí
Renovació en la pregària jueva, per Itzhak Burbaum
En els darrers anys, un nombre creixent de jueus s�està i nteressant cada cop més a involucrar-se en la pregària, cosa que és lògica, a tès que la pregària és una de les pràctiques espirituals bàsiques del judaisme.
Però molta de gent encara troba que pregar és difícil. Per a molts, la pregària no sembla portar prou recompensa o satisfacció com per veure-la talment el camí cap a la seva autorealització espiritual. Aquesta manca d�entusiasme quant a la pregària es deu principalment al fet que a la majoria de gent ningú no els ha ensenyat mai com pregar.
Habitualment, quan algú arriba per primer cop a la sinagoga �i no sap res de la pregària jueva�, algú altre li posarà un siddur a la mà, tot dient-li: som a la pàgina 23 . És el mateix que si algú que no sabés res de la meditació anés a un centre de ioga i tan sols li diguessin: asseu-te al terra, creua les cames i medita, sense cap altra instrucció.
La majoria d�ensenyaments sobre la pregària jueva intenten familiaritzar la gent amb l�estructura del servei sinagogal o explicar-los el significat de les diverses pregàries o la teologia de la pregària, per què preguem, i coses similars. Però la pregunta més bàsica és: com puc pregar de manera que la pregària em commogui espiritualment? Com podem pregar a fi d�experimentar i tastar la proximitat de Déu? Només podem aconseguir-ho mitjançant una pregària real �que no pas mecànica�, pregant amb fervor, devoció i intenció.
La pregària és una pràctica espiritual. Cal ensenyar-la i aprendre-la. Tan aviat com tothom se n�adoni que tenim coses per aprendre en el camp de la pregària com a pràctica espiritual, estarem en el camí d�una renovació de la pregària jueva.
La renovació khassídica de la pregària
La naturalesa mecànica de la pregària de moltes sinagogues d�avui en dia és probablement típica en la història jueva. Una pràctica ritual com la pregària normalment té tendència a esdevenir mecànica. No obstant això, encara que hi ha sempre individus que preguen a consciència, de tant en tant apareixen revifaments, moments en què molta de gent cerca una pregària real, en què cerquen el trencament de la mera forma per tal d�abastar-ne el contingut vivent.
El Khassidisme del Baal Xem Tov inspirà una d�aquestes revifalles. Abans de la vinguda del Baal Xem Tov, a l�Europa Oriental del segle XVIII, l�estatus de la pregària �comparat amb el de l�estudi de la Torà� era relativament poc important. D�altra banda, pietosos i místics de totes les èpoques havien preferit la pregària a l�estudi de la Torà, perquè la pregària implica una comunió amb Déu més cara a cara. L�estudi de la Torà, fins i tot quan és devocional, és més intellectual i indirecte . El propi Baal Xem Tov feia grans esforços en pregar i deia que si havia aconseguit un cert nivell espiritual no era pel seu estudi de la Torà, sinó perquè pregava amb molta d�intensitat.
Una coneguda anècdota ens conta que el Baal Xem Tov un dia es va aturar davant d�una sinagoga, tot dient que no hi podia entrar perquè estava massa plena d�oracions. Els estorats deixebles li demanaren si no era precisament allò el més recomenable per a una sinagoga. Ell replicà que la Qabalà diu que les pregàries sinceres se�n pugen al cel, però que allà les pregàries mecàniques no havien arribat a pujar al cel, així que omplien de tal manera la sinagoga que no hi podia pas entrar: no quedava lloc per a ell! També avui en dia hi ha molta de gent que troba difícil anar a la sinagoga per aquesta mateixa raó. La pregària no està viva, no és real. El que està passant a l�interior de l�edifici no és sincer ni gaire inspirador. Les pregàries no tenen ales.
Deu aspectes de la pregària jueva
1. El punt essencial de la pregària és adonar-se que es tracta d�una forma de meditació: hauríem de pregar amb una concentració contínua, sense trencar-la, entrar-hi cada cop més profundament, amb la intenció de gaudir d�una experiència directa en la Presència de l�Etern.
2. Com podem estar concentrats en la pregària? Primer, prepareu- vos per pregar, almenys un minutet, asseguts en silenci i dirigint els vostres pensaments cap a Déu en meditació silenciosa.
3. No converseu amb ningú durant el servei ni mentre pregueu. És impossible conversar i meditar al mateix temps.
4. No mireu distretament el que passa en el local mentre pregueu. És impossible concentrar-se. Manteniu els ulls sobre les paraules del siddur o millor acluqueu-los, si podeu.
5. Aconseguiu una meditació contínua mentre pregueu, participant en cada part del servei sinagogal.
6. Les paraules que es diuen en la pregària ordenada han de ser pronunciades. Heu de moure els llavis i almenys xiuxiuejar les paraules a fi de poder-les escoltar.
7. Poseu especial cura a imaginar-vos a vosaltres mateixos en presència de Déu durant la Xemà, imaginant-vos envoltats per Déu de totes bandes, inclòs el vostre interior; imagineu-vos Déu davant vostre: esteu mirant Déu i Ell us està mirant.
8. Podeu incrementar la vostra meditació incloent una frase, mentre hi hagi les usuals interrupcions breus en el servei. Repetiu-vos un cop i un altre interiorment: sempre he posat Adonai davant meu�(Salm 16,8) o qualsevol altra frase apropiada o un Nom de Déu.
9. No tan sols heu de pregar en meditació contínua, sinó també amb devoció i fervor.
10. Si esteu en una congregació tradicional i el servei es diu amb tota rapidesa, no us preocupeu per seguir-lo constantment. En lloc d�això, la vostra primera preocupació hauria de ser mantenir la vostra meditació i acostar-vos a Déu. Durant el servei, el vostre pensament principal hauria de ser: Déu meu, vull acostar-me a tu. Revela�t davant meu!
L�única manera d�arribar a dur més gent a la sinagoga i de renovar la vida religiosa jueva és renovar la pregària. Aquest renovament en la pregària ja ha començat. Molts de grups de pregària intenten resar sincerament i de cor. Molts de rabins treballen per aconseguir una pregària plena de significat espiritual a la seva congregació. Aquest nou interès en la pregària és part de l�actual nou interès en l�espiritualitat. La gent vol que la seva relació amb el culte sigui plena de significat. Volen conèixer l�essència de la religió, però també experimentar-la una mica. No els resulta atractiu només deixar-se portar.
La pregària com a meditació
L�objectiu principal de la pregària és acostar-se a Déu, sentir i experimentar la seva presència i intimitat. La nostra relació amb Déu no ha de romandre com un mer concepte, sinó com una realitat completa. L�ensenyament fonamental del judaisme quant a la pregària és que podem comunicar-nos i parlar amb Déu i a més sentir la resposta de la seva presència.
Com podem aconseguir-ho i pregar de manera que ens sentim commoguts espiritualment? És crucial comprendre que pregar és una forma de meditació. I per a beneficiar-te de la meditació has d�aprendre i d�aplicar els mètodes adequats. Només pots pregar i progressar espiritualment si saps com has de pregar. La literatura khassídica conté moltes d�indicacions de com aconseguir una pregària real.
Preparar-se per a pregar
Una de les claus de la veritable pregària és preparar-se per a pregar, mirant a dins de nosaltres per tal d�adreçar-nos a Déu. Rabí Menakhem Mendel de Kotz, el Rebbe de Kotz, solia dir que el temps que et passes esmolant la destral és tan important com el temps que inverteixes a tallar els arbres. R. Iaakov Itskhak, anomenat el Sant Jueu, un dels mestres de l�esmentat Rebbe, sovint retardava les seves pregàries matinals durant una bona estona, fins que havia aconseguit un intens estat de devekut, consciència devocional de Déu. Es diu que els seus deixebles sabien quan el rebbe havia acabat la seva preparació i ja estava llest per a començar a pregar pel fet que el seu cabell es retorçava fins a fer que la seva kipà es retorcés!
No converseu, controleu la mirada. Hi ha moltes de tècniques tradicionals per a concentrar-se i centrar-se durant la pregària. La majoria són molt simples, de l�estil de no conversar mentre es prega. Si en un centre de ioga o de meditació, dues persones s�asseuen l�una al costat de l�altra, és evident que no es posen a parlar entre ells. Igualment no té gaire sentit que la persona, a la sinagoga, es posi a parlar amb el veí mentre preguen, perquè la pregària és una forma de meditació. Controlar la mirada a fi de centrar-se en la pregària és una altra tècnica simple però important. Si una persona va al centre de ioga, es posarà a mirar pertot arreu mentre medita? No, perquè així no es pot meditar. Ni tampoc no es pot pas pregar.
Un cop la persona ha entès que pregar és meditar, moltes coses s�aclareixen. Per exemple, ens adonem que quan els antics rabins deien que no hem de parlar o mirar pertot arreu mentre preguem, no ho feien perquè fossin molt estrictes, sinó simplement perquè és impossible meditar mentre es té una conversació o s�està mirant aquí i allà.
Continuïtat i profunditat
Un altre aspecte de la concentració durant la pregària té a veure amb evitar les distraccions internes i externes que impedeixen que la persona s�adreci a Déu per ella mateixa. A mesura que la persona evita distraccions i es concentra més i més en Déu, comença a sentir la seva Presència. La major part de tècniques tradicionals de pregària són simplement maneres de concentrar-se més i més en allò que es diu i en Déu, fins que s�entra en un estat mental adequat, en un món espiritual elevat i s�experimenta la proximitat de Déu.
La principal manera de pregar meditant i amb kavanà ve per una concentració en la pregària i en Déu de manera constant i ininterrompuda. Cal participar en totes les parts del servei, sense excepció de cap. Això significa que cal meditar durant el servei, tant quan es canta com quan es prega, escoltant qui dirigeix la pregària, meditant en silenci, o mirant devotament el séfer Torà quan surt de l�arca. Si continuem així, amb una atenció ininterrompuda, anem profunditzant més i més, transformem el nostre estat mental i experimentem.
Les tècniques tradicionals de pregària estan provades. Funcionen. Proveu-les i ho veureu vosaltres mateixos. Però pregar no és simplement una qüestió de tècniques . La pregària-meditació no tan sols involucra la ment, també el cor. No tan sols precisa d�una meditació contínua, sinó també de devoció i de fervor. La persona ha d�anhelar acostar-se a Déu.
Si hom pot aconseguir això, també es pot conseguir pau, goig, fins i tot èxtasi. La Torà diu: Hi ha goig i força en el seu lloc (1Cron 16, 27). Els rebbes khassídics interpretaren aquest verset dient que Déu és goig i força, i si t�acostes a Ell i entres en el Seu Lloc , el goig i la força divines es revelaran dins el teu cor. També ensenyaren que podem entrar en el Seu Lloc per mitjà de la pregària.
Un conte khassídic
El Rebbe de Kotzer solia dir que el temps que es perd esmolant la destral és tan important com el temps invertit a tallar l�arbre. També va ensenyar que si escurçant les teves pregàries tens una major concentració i kavanà, és millor que les escurcis, perquè una pregària curta amb kavanà és millor que una de llarga sense. Cal que ens prenguem seriosament aquest ensenyament radical i l�apliquem. Una paraula de pregària recitada amb sinceritat i devoció val més que totes les paraules d�un servei cantades d�una manera buida i automàtica.
Un conte khassídic illustra aquests ensenyaments del Rebbe de Kotzer. Varen demanar a Rabí Iehiel Meïr de Gastinín, un dels principals deixebles del Rebbe de Kotzer, com és que havia arribat a ser un khassid de Kotzer. Ell els contà: Quan jo tenia quinze anys i m�havia acabat de casar, vivia amb el meu sogre . [En aquell temps, els matrimonis eren convinguts. Els nois es casaven just després de ser un Bar Mitsvà. Un noi estudiós podia aleshores viure amb el seu sogre, que el mantindria, durant un temps, a fi de poder estudiar i esdevenir un entès o un rabí.]
El meu sogre �proseguí R. Iehiel� m�havia donat com a regal de noces no tan sols l�habitual tallit, sinó també un parell de tefillín nous, fets especialment per a mi. Em va commoure tant aquest regal que vaig prendre la ferma resolució de només tenir els més sants pensaments mentre tingués posats aquells tefillín.
En aquella època jo estudiava nit i dia. Podia aixecar-me a les quatre de la matinada, estudiar i pregar amb el minian de xakharit per tonar posar-me a estudiar i fer un descans cap a les dues per dinar. A les dues, jo ja havia estudiat vuit hores. Un dia, a la tarda, jo estava assegut a la casa d�estudi, quan va entrar un khassid. Per la seva manera de comportar-se, era evident que es tractava d�un khassid de Kotzer. [El Rebbe de Kotzer i els seus khassidim eren molt impulsius i radicals. Si veien alguna hipocresia, amonestaven i insultaven fins i tot els rabins més famosos]. Aquest khassid caminà cap a mi i em digué: �jove, que pots deixar-me el teu tallit i els tefillín? Encara no he pregat avui� Jo estava pensant: �quina mena de khassid és aquest que són les dues i encara no ha pregat gens?� Li vaig dir: �com és que encara no has pregat? Jo només tinc quinze anys i ja he pregat i estudiat la Torà durant vuit hores!�. Em va contestar: �no necessito consells, necessito un tallit i uns tefillín�. Jo no havia deixat mai els meus tefillín a ningú i em posava molt nerviós fer-ho. Li vaig dir: �pots agafar-los, però vull que sàpigues que he pres la ferma resolució de només tenir els pensaments més sants mentre els porti posats!� Em va mirar de fit a fit i em digué: �me�ls vols deixar o no? Ja els demanaré a algú altre�. Li vaig dir: �No! Au, vinga, agafa�ls!�, perquè la veritat és que la halakhà ens obliga a deixar el tallit i els tefillín si algú ens els demana. Va agafar el meu tallit i els meus tefillín, i jo esperava que comencés a pregar com una explosió. Al cap i a la fi, encara no havia pregat i ja eren les dues de la tarda! Però ell caminà lentament cap a la finestra i començà a mirar cap a fora. Va mirar durant cinc minuts, deu minuts... Jo pensava: �i ara què fa? Qui sap què estarà veient al carrer i quins pensaments rodaran pel seu cap!� M�estava refrenant per no córrer cap a ell i estirar-li els meus tefillín .
Finalment, al cap d�una hora, va començar a pregar! Es va precipitar cap a l�arca, enfosà el rostre dins la cortina que la cobria i en quatre minuts de rellotge ja havia acabat! Això ja ho vaig trobar massa. Vaig anar cap a ell decidit a treure-li el tallit de les espatlles. Però en agafar el tallit... vaig adonar-me que estava ben xop de llàgrimes. Vaig tocar la cortina de l�arca i estava igual. Estava estorat. No m�havia adonat que estigués pregant així! Li vaig dir: �em sap tant de greu! Sisplau, perdona�m! No sabia que pregaves així ni què hi feies mirant per la finestra!�
Em va respondre: �vine i t�ho ensenyaré�. Ens vàrem acostar a la finestra i em va demanar: �què hi veus, allà fora?�. Li vaig respondre: �una unitat de cossacs fent instrucció�. Ell em va dir: �Saps què és un cossac? Un borratxo. I saps què és l�oficial dels cossacs? Un borratxo encara pitjor. Així i tot, si l�oficial li diu al cossac que vagi a la dreta, aquest s�estima més arriscar-se a ser ferit que desobeir-lo. I saps què és el general dels cossacs? Un borratxo encara pitjor que l�oficial. I si el general diu al cossac que vagi a la dreta, s�estimarà més morir que anar a l�esquerra. I si el propi Tsar li digués que vagi a la dreta, abans cometria suïcidi que anar a l�esquerra! I jo penso: així actuen tenint un rei de carn i os!... Aleshores sentia com si la meva ànima estés a la muntanya de Sinai i sentia Déu que em deia: �vés a la dreta�. I jo em demanava per què així i tot encara vaig a l�esquerra. Amb aquests pensaments, he començat a pregar�
Em vaig sentir tan malament... No sabia que hagués pregat d�aquella manera! Quan ell va veure l�angúnia del meu rostre, m�assegurà: �no t�amoïnis, que el teu tallit estarà sec demà de matí� Vaig començar a plorar i li vaig dir: �mai més vull pregar amb un tallit sec�. Ell em digué: Oh, així que vols pregar de veritat! Si és així, fes les maletes i vine amb mi a Kotz!
Així és com R. Iehiel Meïr va esdevenir un khassid: es va commoure en veure com pregava aquell khassid. Com s�havia preparat aquell khassid? Meditant fins que es penedí i decidí obeir la voluntat de Déu amb auto-sacrifici (tal com un cossac obeia el tsar!). El Rebbe de Kotzer deia que el temps utilitzat per esmolar la destral era tan important com el temps en què es talla l�arbre. Quant de temps va estar aquell khassid preparant-se per a la pregària mitjançant la meditació? Una hora! També deia que era millor escurçar les pregàries si així aquestes tenien més kavanà. Durant quant de temps va pregar el khassid? Quatre minuts! El Rebbe també deia que a Déu només li plau allò que és real. Aqueix conte parla de pregària real. Tant de bo el nostre judaisme esdevingui així de real.
- Itskhak Buxbaum és professor de misticisme jueu i d�espiritualitat. Està impartint un curs sobre Pregària al New York Kollel. És l�autor de Real Davvening: Jewish Prayer as a Spiritual Practice and a form of meditation for beginning and experienced davveners. c). New your Kollel, HUC-JIR -
Tenim dret a observar tots els preceptes?, per Rb P. Bebe
Si tradicionalment les dones no han pogut participar a un bon n ombre de mitsvot, és pel que trobem escrit a la Mixnà, Kiduixín 1:7, q ue diu: Tot precepte positiu que depèn del temps, els homes tenen o bligació de complir-lo, les dones n�estan exemptes.
Aquestes lleis de les quals les dones n�estan exemptes són, per exemple, la pregària a temps fix, la recitació de la Xemà, portar tallit i tefillín, per citar-ne només uns quants. Podem veure fàcilment que a la Bíblia no hi surt cap diferenciació al respecte, si exceptuem que la Bíblia empra el masculí plural per referir-se als fills d�Israel; naturalment, entenem que el masculí plural comprèn homes i dones. La Mixnà utilitza l�adjectiu peturot, exemptes. Aquesta exempció de les dones ha estat sovint interpretada per la tradició com una prohibició. Ara bé, si ens referim a l�opinió dels codificadors, ens adonem que molts d�ells permetien que les dones complissin aquestes mitsvot, aquests manaments. En tenim un bon exemple al Talmud (Roix ha-Xanà 33a): Mikhal, filla del rei Saül es posà els tefillín i els Savis no varen protestar. A més, al tractat de Menahot 43b, podem llegir: Tothom està obligat a portar tsitsit: cohanim, israelites, prosèlits, dones i esclaus. Raixí, en el seu Siddur Raixí (par. 267) escriu: El fet que el Talmud digui que les dones estan exemptes dels preceptes positius relacionats o subjectes al temps significa simplement que no estan constretes a obeir-los, no obstant això, si desitgen assumir l�obligació d�aquests preceptes, hi tenen tot el dret i no els podem impedir de fer-ho. Maimònides, a la Mixné Torà (Tsitsit 3:9) escriu: Fins i tot aquells preceptes dels quals les dones n�estan exemptes, els poden complir.
Isaac de Molina, a finals del segle XVI, escriu a un xut (Besamim, Roix #89): encara que les dones estiguin exemptes de recitar l�ofici de Minkhà, ja han pres el costum de pregar a tots els oficis, i així han pres l�obligació de totes les mitsvot.
Per altra banda, es pot qüestionar la pròpia lògica del principi talmúdic segons el qual les dones estan exemptes dels preceptes positius lligats al temps (Kiduixín 1:7), perquè les seves exepcions són molt nombroses. Per exemple, l�estudi de la Torà és una mitsvà positiva no lligada al temps, perquè està escrit: l�estudiaràs nit i dia (Jos 1:8). I, en canvi, les dones n�estarien tradicionalment exemptes. El mateix ocorre amb la procreació, precepte positiu no lligat al temps, del qual les dones n�estan exemptes. L�obligació de menjar matsà a Péssakh, d�alegrar-se a les festes i de reunir-se per escoltar la lectura de la Torà són coses obligatòries per a les dones, tot i que, en canvi, són preceptes positius lligats al temps. Per tant, sembla que aquí la halakhà, com a molts altres casos, intentava explicar un fet ja existent. Les dones de certa època no complien tots els preceptes, així que intenta justificar aquest fet. Si les dones assumeixen totes les mitsvot, caldrà que la halakhà, en tant que text descriptiu de la realitat, se�n faci ressò. -
R. Pauline Bebe és rabina ordenada pel Leo Baeck Col. de Londres. Actualment, exerceix a una congregació jueva liberal de París. Aquest article, i els següents, són extractes traduïts del seu llibre Le Judaïsme Libéral, París, 1993.
Arroz kon Piniones
Un plat molt senzill que prové d�Edirne, Grècia.
Ingredients per a 3 o 4 p ersones: 3 cullerades soperes d�oli d�oliva 1 ceba grossa picada ben fina 1/2 tassa de pinyons 1 tassa d�arròs 3 tasses d�aigua sal i pebre
Escalfau l�oli dins una casserola. Fregiu-hi la ceba i els pinyons a poc foc, de 5 a 10 minuts. Afegiu-hi l�arròs i cobriu-lo d�aigua fins a una alçada de 3 a 5 centímetres per damunt de l�arròs. Feis-lo bullir a poc a poc i deixau que es cogui fins que apareixin petits cràters a la superfície. Retirau-ho del foc i tapau-lo hermèticament. Deixau-lo estovar 20 minuts.
Aquest arròs resulta deliciós amb menta fresca picada o guarnit d�una salsa de iogurt, de la qual aquí en teniu una recepta fàcil: Feis fondre quatre cullerades soperes de margarina, afegiu-hi una cullerada de cafè de paprika. Incorporau la mescla a una tassa de iogurt natural.
Fritada de koliflor
Un plat de Salònica, Grècia, que tradicionalment es fa afegint-hi carn capolada de bou o de xot (450 grams per a les proporcions esmentades). Sense carn, és un plat vegetarià excellent.
Els ingredients són: 1 col-i-flor mitjana 2 cullerades soperes d�oli d�oliva 1 ceba grossa tallada menuda 1/2 tassa de pastanaga ratllada 1 culllerada sopera de juliverd picat 5 ous sal i pebre a voluntat
Tallau la col-i-flor a brots, posau-los dins una olla i cobriu- los d�aigua. Bulliu-los tapats, fins que siguin cuits, però encara ferms. Retirau-los del foc, colau-los i reservau-ne el brou. No els cogueu massa a fi que no perdin aroma i sabor.
En una paella grossa, fregiu-hi la ceba fins que quedi transparent (ara afegiu-hi la carn, si en voleu). Baixau el foc, afegiu-hi la col-i-flor, la pastanaga, el juliverd, sal i pebre. Mesclau-ho tot bé, tirau-hi el brou reservat i deixau-ho coure 15 minuts. Retirau-ho del foc i deixau-ho refredar.
Quan estigui fred, afegiu-hi els ous batuts i mesclau-ho bé. També hi podeu afegir primer els vermells d�ou batuts i després el blanc a punt de neu; així pujarà una mica. Posau-ho tot dins una llauna d�anar al forn prèviament preparada amb un poc d�oli. Posau-ho al forn ja calent uns trenta minuts a temperatura mitjana. De 4 a 6 persones.
Stavroulakis, N. Cuisine des juifs de Grèce
Ens presentem
Lògicament, com que és el nostre primer número, no hi ha c artes ni tampoc articles dels lectors. Així que aprofitem aquest espai p er presentar-vos aquest butlletí i demanar-vos la vostra collaboració m és entusiasta. Butlletins jueus al nostre país no n�hi ha una munió en c atalà... Només aquest!
Si voleu expressar la vostra opinió, o bé enviar-nos una notícia, article, recepta de cuina o comentari, serà molt benvingut. Podeu escriure a la nostra adreça: MFC- Apartat de correus 24139- 08080- Barcelona; o també per e-mail a [email protected].
El butlletí pretén ser plural i obert a tothom, i no es fa responsable de les opinions dels seus collaboradors. Tots els que fem �El Call� treballem de manera altruïsta, i ho financiem de la nostra butxaca, així que... s�accepten donatius! Ah, i si coneixeu algú que vulgui rebre �El Call�, doneu-nos-en l�adreça. Gràcies.
Un butlletí jueu en català? Però si som quatre rates!... Sí, però cada dia són més els jueus que s�expressen en la nostra llengua, gent que ja ha nascut aquí i també descendents de conversos jueus que han tornat a la fe dels seus pares. Malauradament, de vegades ens sentim un element anòmal, fora de lloc, difícil d�enquadrar. Hereus d�un brillantíssim passat i amb un cert complex de �pobre gent�, potser comença a ser ben hora que pensem en el futur. És innegable allò que s�ha avingut a anomenar com el Retorn a Sefarad: el nostre poble, expulsat fa tans d�anys d�aquestes terres, ara torna a moure-s�hi amb naturalitat (potser no tanta com encara voldríem). ¿És la comunitat jueva als Països Catalans un mer grup d�immigrants com qualsevol altre? Al nostre parer, el futur del judaisme català no depèn de meravelloses subvencions estrangeres, ni d�esforços personals i de campanyes públiques: el futur està en les teves mans, en el teu compromís. Tant de bo puguem ser cada dia més els que preguem: Renova els nostres dies com d�antuvi.
Judith Cohen - Primavera en Salónica
Judith Cohen, canadenca, és doctora en musicologia, e specialitzada en música sefardí i en la seva transmissió. Reputada i ntèrpret multinstrumentista, la Dra. Cohen porta a terme conferències i r ecitals comentats sobre música sefardí arreu del món. No fa gaire, v àrem tenir l�oportunitat d�escoltar-la a Barcelona, ja que visita el nostre p aís amb assiduïtat, degut al seu treball de camp.
Primavera en Salónica no és un disc nou de trinca, però és un d�aquells tresors mal coneguts als que convé donar ressò. En el seu enregistrament, l�artista fa un recorregut per diverses tradicions de transmissió musical, sovint fent-nos veure com una mateixa melodia pot ser localitzada en diferents països i traduïda a diferents idiomes amb la vitalitat que la cultura tradicional jueva imprimeix a la seva música. Cohen és igualment experta coneixedora de la tradició musical medieval catalana, havent re-musicat, entre altres, els famosos poemes de noces en judeo-català.
Una escolta imprescindible que no pot faltar de cap manera a ca nostra. A més a més, el treball de Cohen cap a la preservació del patrimoni musical sefardí també depèn una mica de tots nosaltres: les subvencions són minses i escasses. Comprant aquest disc podreu, doncs, contribuir a aquesta tasca de recerca. Primavera en Salónica està distribuït per Tecnosaga, tel: 91.4665900, fax: 91.4618653.
Igualment, si esteu interessats a contactar amb l�autora per a consultes, recitals o conferències, no dubteu a escriure a El Call.
Rabí Ionà de Girona
Poques coses sabem amb certesa sobre la biografia de Ionà ben Avraham ha-Gerondí, rabí, autor i moralista. L�àmplia difusió de les seves obres ètiques, juntament amb el seu èmfasi en l�ètica i la justícia social, han contribuït notablement a la seva popularitat en el món jueu i a la seva influència sobre els autors de generacions posteriors.
Els estudiosos han proposat la seva data de naixement al voltant de l�any 1200, probablement a la mateixa ciutat de Girona. Situem la seva mort cap al 1263. En la seva joventut estudià a diferents escoles rabíniques franceses amb el cèlebre R. Moixé ben Schneur i el seu germà X�muel d�Evreux. Posteriorment estudià al costat de X�lomó ben Avraham de Montpeller. Estava emparentat amb Nahmànides, que es casà amb una de les seves cosines.
Quan en 1232 X�lomó de Montpeller enceta la seva controvèrsia contra les obres filosòfiques de Maimònides, R. Ionà prendrà partit pel seu mestre, esdevenint un dels seus més fidels seguidors. D�acord amb la tradició (posada en dubte per la crìtica actual), el conflicte acabà quan les obres del Rambam foren cremades per la Inquisició. L�anècdota vol que, uns anys després, en el mateix lloc on foren cremades les obres de Maimònides, la pròpia Inquisició fes cremar tractats del Talmud, cosa que R. Ionà interpretà com a càstig del Cel. D�acord amb la carta de Hillel de Verona, es conta que Ionà es penedí d�haver atacat Maimònides i proclamà a les sinagogues: �M�he de prostrar sobre la tomba de Maimònides i confessar que he pecat en parlar contra els seus llibres�.
R. Ionà de Girona estava en contacte amb el controvertit Itskhak el Cec, fill d�Avraham ben David de Posquières, potser el primer autor cabalista que coneixem amb nom i cognoms.
Establert a Girona després de la seva època de formació, comença a predicar públicament allò que en les seves paraules anomenava Torat ha-mussar, la Llei del penediment, doctrina de l�ètica i de la moralitat, tema que constituí un del puntals de la seva producció literària durant tota la seva vida. La seva reflexió sobre la penitència trobarà el seu punt àlgid en l�esmentada obra Les portes del penediment.
R. Ionà abandonarà Girona al cap dels anys per establir- se a Barcelona. Entre els seus deixebles d�aquesta època figuren autors de la talla de X�lomó Avraham ben Adret i de Hillel ben X�muel de Verona. Cap al final de la seva vida, Ionà projectà emigrar a Palestina, però, havent romàs a Toledo durant el seu sojorn, la comunitat local l�instà a establir-s�hi per un període curt de temps. El Gironí ho acceptà i hi establí una gran iexivà, acabant els seus dies a la mateixa ciutat de Toledo, el 1263.
Ionà exhibeix un amplíssim coneixement de les fonts jueves, bíbliques i rabíniques enteses com un tot perfectament harmoniós. El seu prestigi com a erudit ens arriba envoltat d�una fama d�home just i virtuós, un autèntic asceta entre els seus coetanis. En les seves obres, Ionà de Girona deplora l�estat espiritual de la comunitat jueva de la seva generació, que al seu judici exhibeix molt poca cura a seguir els preceptes, ans es troba submergida en la immoralitat i la desídia més flagrant. Igualment no dubtà a enfrontar-se a la injustícia social regnant en la seva època, no tan sols en el si de la societat comú, sinó també entre els dirigents de la pròpia comunitat jueva. R. Ionà suggereix que, en lloc de poderosos líders comunitaris que infonen respecte i temor en el poble, a cada ciutat hi hauria d�haver grups de voluntaris llestos per a ajudar qualsevol home o dóna jueva que estigués en dificultats. Les activitats de la comunitat haurien d�estar controlades per tots i cada un dels jueus, i no pels dirigents comunitaris, de qui opina que sovint fan que la gent els temi no per amor al Cel o per temor de Déu, sinó pel simple gust de sentir-se influents.
Un Gironí illustre! ¿Sabeu quants d�escriptors, de rabins, de científics, de pensadors i de savis jueus han nascut i viscut als Països Catalans? Un ràpid cop d�ull a l�enciclopèdia us presentarà un passat tan brillant com desconegut. I nosaltres intentarem contribuir en cada Call a presentar-vos �un dels nostres".