---

P�gines WEB multim�dia dissenyades per Pere-Enric Barreda

---

Carles Salvador

El 1993 va �sser l'Any Carles Salvador, per complir-se el centenari del seu naixement. Un article preparat llavors remarcava la import�ncia que la seua estada a Benassal t� en la seva vida i obra, atenent sobre tot a algunes informacions fins llavors in�dites. Ja va afirmar Vicent Andr�s Estell�s que l'estada a Benassal li va permetre fer-se "de poble": la tasca docent, el matrimoni, la paternitat, la vida quotidiana... li permeten copsar la realitat -la gent i el seu parlar- des del seu nivell m�s elemental. I des d'aquest afermament dels arrels pot elaborar, en un per�ode que tot just arriba als vint anys, la part fonamental de la seva obra, i posar els fonaments de la restant.

---

Segons els que el van con�ixer, tenia la tipologia dels homes del Maestrat -descenia de Vistabella-, amb cos d'aparen�a feble, per� amb una gran energia i for�a d'�nima, treballador, sornut i, amb la terminologia local, "valent i curi�s". Naix i estudia a Val�ncia, per� despr�s de rebre el nomenament de mestre en propietat de Benassal, s'hi transllada -l'any 1916- amb els seus pares, Ramon i Maria (ell hi moriria el 1931). Dos anys despr�s es casa amb Sofia Monferrer, i aquest matrimoni el situa en el cor d'una fam�lia molt tradicional: els pares de l'esposa, Ambr�s i Ant�nia, van voler que el matrimoni no se n'an�s del poble mentre ells visqueren, i aix� va �sser, de manera que els dos fills, Carles i Sofia, nasqueren a Benassal, i Sofia, despr�s d'uns anys a Benimaclet, hi torn� amb la seua mare (que mor� el 1975) i hi cas� amb Enric Monferrer.

   

Aquestes circumst�ncies familiars les t� el poeta molt presents quan, en el motiu de Cant i encant de Benassal, amb gran lirisme, afirma: "De tu, oh Benassal, han naixcut el fill i la filla meus. Jo, en canvi, t'he donat la c�rpora del meu pare. A tu, doncs, Sofia, esposa meua, que has fet possible aquest transvasament vital, et dedique aquest Encant que �s un Cant a la teua terra nadiua."

El seu treball li permet entrar a Benassal en contacte amb un sistema educatiu absurd: l'ensenyament dels infants en una llengua diferent de la materna, com assenyala Ernest Mart�nez Ferrando. En aquest moment Carles, segons Vicent Simbor, ja estava conven�ut per les idees valencianistes progressistes de Val�ncia Nova (front a l'immobilisme de Lo Rat Penat), i aix� aparegu� la seua reivindicaci� idiom�tica en l'�mbit docent, que el portaria a fundar l'Associaci� Protectora de l'Ensenyan�a Valenciana, a participar en cursos d'estiu, a pronunciar confer�ncies i publicar diversos assaigs sobre el tema -ja l'any 1920-.

Precisament hi ha un intent avui en dia de fer de menys la seva tasca docent a Benassal amb l'afirmaci� que descuidava l'ensenyament per dedicar-se a les altres tasques. Res m�s fals: l'efica� tasca docent del mestre provocava intranquil�litat al cacic, que li arrib� a dir en p�blic que ensenyava massa. Evidentment, la formaci� de persones lliures i aut�nomes era el principi de la fi del fen�men caciquil, i el principal interessat en la seva conservaci� -i els seus serfs- s'oposaria ferotgement. I a m�s les altres tasques eren pr�cticament desconegudes per la immensa majoria del ve�nat, com a m�nim aquells anys anteriors a la guerra.

La integraci� en la vida benassalenca el fa, com podem veure, un ve� m�s, i el contacte amb la gent li permetr� marcar difer�ncies amb la seua ciutat natal de Val�ncia. El contrast entre la ciutat castellanitzada i el poble fidel a la llengua i els costums nacionals el far� meditar tamb� sobre la q�esti� valenciana, en especial pel car�cter tur�stic de la vila, amb el balneari de la Font d'en Segures, on acudia en aquells moments la classe mitja-alta de Val�ncia i Castell� de la Plana. Alguns d'aquests turistes, i tamb� d'altres amistats de la literatura i el valencianisme, li obriren les portes de diverses publicacions, sobre tot de la premsa.

   

La fidelitat del poble envers la llengua influ� tamb� en la seua recerca folkl�rica i hist�rica, amb la recollida de textos i tradicions populars, i tamb� dels mots, tasca que ja s'evidencia l'any 1920 a les p�gines del butllet� de la Societat Castellonenca de Cultura. Amb els anys, es convertiria en el principal estudi�s de les festes populars benassalenques, aix� com organitzador entusiasta m�s d'una vegada, en especial en l'Entrada de la Tea i les desfilades de Festes d'Agost.

Tamb� hi desenvolup� una gran tasca cultural, en tots els seus camps. Des de reunir-se amb els joves m�s inquiets per a fer teatre valenci�, seguint les bases que la colla dels "pantalones" havia fet la d�cada de 1890, fins a organitzar l'any 1931 una Exposici� d'Art, un museu posat al servei del turista, on apareixien els principals documents hist�rics locals junt a l'art antic i popular, aix� com llen�os de Teresa Pascual i aquarel�les de Puig Roda... Fou el principal propagandista de la Font d'en Segures i del turisme, tant des de les p�gines de la premsa i d�algunes revistes com Valencia Atracci�n, com amb el text del fullet tur�stic que es public� l'any 1932 (sense el seu nom), i que encara no ha estat superat per la pastosa publicitat actual. Tamb� hi va organitzar concursos po�tics i activitats tendents a que fins i tot l'estiueig tingu�s una diversi� liter�ria.

A m�s de les tert�lies amb els estiuejants de la Font d'en Segures, tamb� en mantenia amb els lletrats locals, com el mestre Josep-Francesc Boix, alguna vegada el periodista Alard Prats, i tamb� moss�n Joaquim Garcia Girona (autor de Seidia) i moss�n Ferrer Cadroi, i m�s tard amb Manuel Llorens, "el Mestre de les Llometes", sempre sobre temes de valencianisme i de llengua i literatura. Cal recordar que els treballs de lexicografia de Garcia Girona, continuats per Salvador, han estat qualificats per Francesc Ferrer Pastor com "la m�s gran contribuci� de l�xic dialectal al corpus de l'idioma", i que l'any 1918 moss�n Antoni Alcover en persona visit� Benassal per a la tasca de redacci� del seu Diccionari, en el que col�laboraren tant Carles com Moss�n Joaquim.

   

El fet d'anar a viure a Benassal i a�llar-se personalment de l'ambient literari de Val�ncia no fa que disminuesca la seva producci� escrita, sin� tot el contrari. En el recolliment del poble t� temps per a llegir i posar-se al dia en literatura -sense deixar de fer ressenyes bibliogr�fiques-; per a recollir els mots i les construccions m�s pures de la llengua que ja s'havien perdut a Val�ncia -base de la seua tasca gramatical-; per a meditar sobre la did�ctica a l'escola i posar en pr�ctica les noves tend�ncies; per a tractar, en resum, tots els camps literaris (poesia, novel�la, teatre, contes, assaigs i articles,...). En certa manera, ens recorda la tasca dels primers escriptors de la literatura llatina, com Livi Andronic o Nevi, que abra�aven tots els g�neres sense especialitzar-se, degut al desig de crear una literatura nacional. Carles Salvador �s a Benassal, per tant, un gran creador de literatura, en tots els seus camps, per la necessitat que, situat en el particular context del Pa�s Valenci� entre 1920 i 1950, en sentia.

Per� despr�s, amb el pas del anys, aquella resid�ncia, que al principi li havia aportat tantes coneixences i avantatges, esdev� un inconvenient molt gran. Primer, per la llunyania de Val�ncia, que havia passat a �sser el centre de l'activitat que tant li interessava, quan es va fer evident que amb la seua pres�ncia all� es multiplicava la seua capacitat de participaci� directa en les empreses valencianistes; despr�s, per la salut, que amb l'exc�s de treball i el clima fred i sec se n'havia ressentit molt (els dolors reum�tics que li havien aparegut es convertirien en cr�nics i li acurtarien la vida); i tamb� per les necessitats familiars, car la formaci� dels fills passava a �sser un objectiu primordial. No per aix� es perdria el contacte amb la vila, on acudia tots els estius, i que seguiria �ssent objectiu de la seva activitat liter�ria: en s�n testimoni Cant i encant de Benassal, Les Festes de Benassal i moltes obres m�s.

Per aix� l'Ajuntament de Benassal, presidit per Tom�s Fabregat Fabregat, el nomen� Cronista en sessi� de 10 de setembre del 1954, "en reconeixement de tots els llargs anys dedicats a l'ensenyan�a en aquest poble i per l'esfor� d'investigaci� i divulgaci� dels valors folkl�rics i art�stics de Benassal i del Maestrat." M�s endavant va participaria en el seu soterrar, presidint el dol amb la fam�lia i autoritats, Enric Porcar, tinent d'alcalde de Benassal.

   

Malgrat el pas dels anys, en el record local segueix viva la figura del seu "mestre de Benassal", i en s�n testimonis diversos actes com la massiva assist�ncia a la inauguraci� del seu monument a la Placeta, amb un perfil d'Octavi Vicent, l'any 1971; la recuperaci� del seu Cant de l'escola, adaptat com a himne local per la seua filla Sofia, amb m�sica del prestigi�s director i compositor Perfecto Artola, l'any 1974; la constant reproducci� de textos seus en les revistes locals Intento i Les Tres Forques, aix� com la feta, amb l'assessorament de Sofia Salvador, per al recull bibliogr�fic Benassal, en dos volums, commemorant el 750� aniversari de la Carta de Poblaci�; els actes que diversos anys s'han fet en el seu monument,... i tot all� que amb motiu del seu centenari, amb voluntat i dedicaci�, i amb suport institucional o sense, es va poder fer.

© Pere-Enric Barreda, 1997.
Pots enviar-me un missatge E-mail ([email protected]) prement aqu�.
M�sica de fons: Himne a Benassal de P. Artola (1928-1974) (lletra de Carles i Sofia Salvador) (©: Hereus de P. Artola).
Optimitzat per  Netscape 3.0 i  Microsoft Internet Explorer 3.0.
�ltima actualitzaci�: 20 de setembre de 1997.