---

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda

---

La Hispano de Fuente En-Segures

---

Els precedents a la fundaci�	La fundaci�: 23 de maig de 1913

---

La fundaci� de La Hispano de Fuente En-Segures
a Benassal el 23 de maig de 1913

1. Els fundadors i les primeres passes

La fundaci� efectiva de La Hispano de Fuente En Segures t� lloc el 23 de maig de 1913 per iniciativa del seu promotor Enric Monferrer i de Gerard Roig i fam�lia, amb capital hum� i econ�mic exclusivament benassalenc. M�s endavant, el 30 de mar� de 1915, es va haver de constituir davant de notari com a societat an�nima, per imperatiu legal, per optar a la conducci� del correu d'Alcal� de Xivert a Cantavella, amb l'afegiment de capital econ�mic forani testimonial.

Tanmateix, el vertader pioner dels autom�bils de transport de viatgers i mercaderies als Ports de Morella i al Maestrat �s el de Morella a Vinar�s, que es va crear l'any 1908 (m�s tard va prendre el nom de La Hispano Suiza del Maestrazgo. Transportadora Morellana). Tamb� existia l'any 1909 una ef�mera companyia amb la l�nia d'Alboc�sser a Castell� per les Coves, que a l'estiu de 1910 organitz� un trajecte fins a Benassal. Per� devia tenir poc �xit:

El cotxe de Don Pio ni corre ni correr� perqu� s'ha perdut lo x�fer i no'l poden topetar.

Aquesta l�nia de Castell� a Benassal s'obr� de nou l'estiu de 1912, amb dos viatges a la setmana (dijous i diumenge) realitzats per autom�bils de Russell Ecroyd Neild i Baltasar Lavall de Castell�, que sortien del carrer de Moyano. Per� l'aparici� del servei de la companyia l'estiu seg�ent, quan Ecroyd ja feia tres viatges setmanals, el va fer desapar�ixer. Per�, cal recon�ixer que tothom sembla oblidar aquests precedents i, pocs anys despr�s, donen a La Hispano de Fuente En-Segures, quan ja era la principal empresa valenciana de transports de viatgers per carretera, el car�cter de pionera.

La fundaci� �real� de la companyia �s dos anys anterior a la constituci� �legal� com a societat an�nima, que sempre pass� desapercebuda. La Hispano es va fundar �a Benassal, per i per a la Font d'en Segures�, el divendres 23 de maig de l'any 1913, en mig de l'euf�ria motivada pel creixent augment d'estiuejants, el proc�s de declaraci� d'utilitat p�blica de l'aigua de la Font i l'avan� de les obres de la construcci� de la carretera. El document original encara no s'ha trobat i segurament s'ha perdut, per� del seu contingut n'ha quedat const�ncia. Els fundadors foren vuit persones, en aquest orde, que reprodu� la constituci� com a societat an�nima dos anys despr�s:

1. Josep-Enric Monferrer For�s, de 37 anys, metge de Benassal i de la Font (Val�ncia, 20), que en seria president;

2. Francesc Roig Monterde, de 49 anys, comerciant de Benassal (Major, 17);

3. Gerard Roig Vives, de 27 anys, comerciant i carreter, fill de l'anterior (Val�ncia, 5), que en seria gerent i apoderat;

4. Leovigild Roig Vives, de 26 anys, comerciant, germ� de l'anterior (Pla, 18), que en seria secretari;

5. Demetri For�s Miralles, de 62 anys, casat amb Regina Monferrer For�s, oncles del metge, que tenien una fonda, hostal i cotxera a Benassal (Balasc d'Alag�, 18-19);

6. Antoni Vives Monterde, de 50 anys, comerciant de Benassal (Major, 3);

7. Alfred Miralles Barreda, de 48 anys, comerciant de Benassal (Esgl�sia, 5), que tamb� en seria apoderat;

8. Josep-Maria Saragoss� Folc, de 58 anys, propietari benassalenc (Font, 14), que despr�s transpass� la seua participaci�.

El Dr. Josep-Enric Monferrer For�s
(Benassal 1875 - Castell� de la Plana 1926),
promotor i fundador de la companyia,
en el moment de llicenciar-se en medicina el 1900.

Els objectius de la companyia els reflectia clarament aquest text de l'enginyer en Joan Barcel�, despr�s estatut n�mero 3:

�La Sociedad tendr� por objeto el establecimiento y explotaci�n de l�neas de coches y camiones autom�viles y carruajes de tracci�n animal, tanto para el servicio de pasajeros como para el de mercanc�as y conducci�n del correo; y al efecto podr� realizar todos los actos que supone la explotaci�n de una l�nea de dicha naturaleza; celebrar contratos de la misma �ndole con el Estado, empresas y particulares; concertar y establecer combinaciones entre el servicio de las l�neas establecidas por ella y el de otras Empresas de transportes, ya sean ferroviarias, mar�timas, de autom�viles o de cualesquiera otras clases, y fusionarse con otras Empresas o Compa��as para la explotaci�n del mismo negocio. Tambi�n podr� adquirir y poseer bienes inmuebles y derechos reales.

El objeto inmediato de esta Sociedad es el establecimiento y explotaci�n de una l�nea de coches autom�viles entre Castell�n y Benasal, sin perjuicio de extender el radio de acci�n a otras l�neas o regiones, si se considerara pr�ctico o conveniente.�

El testimoni coetani del cronista �s clar i irrefutable: �Benasal. En esta poblaci�n se ha constitu�do una sociedad para el servicio de autom�biles desde Castell�n. El ilustrado se�or m�dico don Enrique Monferrer, que es el alma de esta empresa, tiene ya comprados los autos de la Hispano-Suiza. Probablemente comenzar� el servicio el d�a 15 de julio�. Com hem vist, fins llavors els aig�istes havien arribat a Benassal en cotxe de cavalls -i a la Font a cavall, amb unes enginyoses selles de fusta que s'adaptaven als albardons, o a peu-, per� aquell estiu se'ls ofer� com a nou mitj� de transport mecanitzat fins a Castell� (posteriorment fins a Alcal�) un �mnibus de la casa Hispano-Su�ssa (com el que feia el servei entre Morella i Vinar�s des de 1908, i el de la l�nia Hispano-Plana-Castell�n). L'adopci� del nom de Hispano, com tantes altres companyies, es devia al fet que la casa Hispano-Su�ssa oferia certs avantatges -de pagament, en especial- a canvi de la publicitat indirecta que li suposava.

Segons Eul�lia Monferrer (+), per poder pagar l'�mnibus el seu pare, el metge Monferrer, compt� amb l'ajut econ�mic dels seus oncles Joan-Baptista Monferrer, Ambr�s Monferrer i Demetri For�s, casat amb Regina Monferrer. Els dos primers recuperaren els diners prestats, i mai no foren accionistes de la companyia. En canvi el tercer, Demetri, no recuper� els diners i es convert� en fundador i accionista. Tamb� col�laboraren el comerciant Francesc Roig, amb el seu fill Gerard, que, segons Conxa Monferrer, aportaren a m�s un cobert llogat, que serviria de garaig, taller i dip�sit de benzina, a l'entrada de Benassal, precisament al carrer nou que s'anomenaria popularment �dels Autos� i que despr�s es dedicaria al metge Monferrer.

Aquell emblem�tic �mnibus, amb la matr�cula CS-19 S.P., t� una fotografia oficial profusament divulgada, per� cal advertir que es tracta d'una imatge retocada. Recorda Conxa Monferrer que ella pint� al lateral del cotxe la ruta �BENASAL - ALCALA� i el lletrer amb el nom de �LA HISPANO FUENTE EN-SEGURES�, per� quan se va fer la fotografia havia estat repintat, i a m�s despr�s, per divulgar-la, en l'estudi fotogr�fic li retocaren el tipus de lletra de la ruta i del nom de la companyia. Aix� ho prova el fet que n'hi ha dues s�ries distintes, que es diferencien per la disposici� i tamany de les lletres: l'original i la rectificada.

 

Despr�s de la fundaci� de La Hispano de Fuente En-Segures el 1913, per tant, a Benassal hi havia tres societats de transport de viatgers, de les quals nom�s la m�s moderna tenia opcions per sobreviure. Les altres dues, de cotxes de cavalls, clarament en desavantatge, van tenir destins diversos: la de Perfecte Barreda va �sser absorbida a canvi d'accions (comen�ant aix� aquella tend�ncia que tanta for�a donaria a la companyia en els anys a venir, i que ja s'enunciava en el seu futur estatut 3), per� la de Castell� es resist� a la uni� i acab� per plegar.

2. La constituci� com a societat an�nima (1915)

El 1915 es va produir un fet cabdal en el desenvolupament de la companyia. La Direcci� General de Correus va unificar totes aquelles concessions de correu per separat dels cotxes de cavalls, en una convocat�ria feta a mida per a la Hispano, que era la �nica que la podia obtindre (conducci� de correu amb autom�bil d'Alcal� de Xivert a Cantavella, i fillola amb carruatge de tracci� de sang o autom�bil de l'Hostalet a Benassal). A m�s, les condicions eren molt favorables: quatre anys de durada, a 13.000 pessetes l'any. La subhasta es va publicar el 15 de febrer, i el contracte l'obtenia la companyia el 27 de febrer.

Llavors va caldre fer la constituci� com a societat an�nima, de manera que el que era un conveni particular de vuit socis havia de legalitzar-se i prendre personalitat jur�dica. Aquest fet es va resoldre en constituir-se davant de notari a Benassal el 30 de mar� de 1915. Per� aquest fet, ara molt valorat, llavors represent� un simple tr�mit sense la menor import�ncia per als seus protagonistes i els contemporanis, que l'oblidaren i l'obviaren completament: per a ells l'important era la fundaci� anterior, la de 1913.

Esta sociedad de tracci�n, la m�s importante de la provincia y del Reino de Valencia, naci� en Benasal por el a�o 1913... al objeto de establecer un servicio r�pido y c�modo entre Castell�n y Fuente En-Segures (Alard Prats, 1925).

A su crecimiento y por su crecimiento [el de la Font d'en Segures] se debe la Hispano de Fuente En-Segures, empresa local de transportes que naci� por y para la Fuente en el a�o 1913 y que hoy, en plena temporada, hace llegar al balneario tres �mnibus diarios (Carles Salvador, 1932).

Per aix� d'aquest document de constituci� nom�s se'n conserva un breu extracte, amb els que intervenen i els testimonis, per� sense l'articulat. Una difer�ncia advertim en el nombre de socis, que han passat de vuit a onze amb la incorporaci� de tres noves persones: Antoni Casanova Tena, de 62 anys, llaurador vilafranqu� (Major, 6); Tom�s Sales Vilallonga, de 58 anys, cotxer d'Alboc�sser (Roquetes, 1); i Josep Miralles Tena, de 37 anys, comerciant i hostaler d'Alcal� (Sant Ferran, 7), ori�nd de Benassal. Tot aix� evidencia que la companyia de cotxes de Vilafranca a Alcal� de Xivert havia quedat tocada per la compet�ncia de les altres companyies benassalenques, i despr�s de perdre la conducci� del correu els accionistes se n'adonaren que no tenien futur i que l'�nic que podien fer era unir-se a la puixant societat d'autom�bils constitu�da dos anys abans a Benassal.

Quan a l'articulat, del conveni privat es prengu� el text d'en Joan Barcel� abans reprodu�t, canviant-li nom�s la destinaci� per fer-la coincidir amb la concessi� del contracte de correu: �Alcal� de Chivert y Cantavieja, con hijuela servida por autom�viles o veh�culos de tracci�n entre Hostalet y Benasal� (article 3). A m�s es van afegir totes les formalitats del dret mercantil i codi de comer� relatives a les societats an�nimes, aix� com disposicions transit�ries sobre l'adquisici� de les accions i reuni� de la primera junta d'accionistes.

La seu social seguia a Benassal, perqu� no hi havia cap motiu per canviar-la, i, a m�s, sense necessitat de fer constar cap domicili concret, perqu� era prou que a la correspond�ncia, fins i tot l'arribada de l'estranger, digu�s �La Hispano de Fuente En-Segures. Benasal� i les cartes es portaven a casa del gerent Gerard Roig a la Placeta o, despr�s, se li baixaven a l'oficina del passeig de Ribalta de Castell�. La seu social, malgrat el canvi de resid�ncia a Castell� del president i del gerent, no es canviaria oficialment a aquesta ciutat fins l'any 1929.

Per acabar aquest proc�s de �legalitzaci�, la companyia convalidava el consell d'administraci� existent des de 1913 i comen�ava a emetre accions al portador de 250 pessetes l'1 de maig de 1915, signades pel gerent Gerard Roig (per delegaci� del president del consell d'administraci�) i el secretari Leovigild Roig, i era inscrita en el registre mercantil de Castell� el 12 de maig de 1915.

Des de llavors la companyia va funcionar amb relativa normalitat, de manera que fins al 1921 cada any solia obrir una nova l�nia (Sant Mateu - Castell�; Alboc�sser - Castell� per Vilafam�s i la Pobla;...) o adquirir alguna empresa petita (com la que feia el trejecte Atzeneta - Castell�). Tanmateix, la guerra europea caus� algun ensurt: entre l'11 de desembre de 1917 i el 30 d'abril de 1918 es suspengueren, sense excepci�, totes les l�nies servides per vehicles mec�nics (que es tancaren al garaig de Benassal, llavors central), i s'habilitaren dues tartanes, condu�des pels xofers dels busos, que mantingueren nom�s la l�nia fundacional de Benassal a Alcal�, amb el transport posterior del correu a cavall fins a Vilafranca, i a peu fins a Cantavella, car calia cumplir el contracte signat vigent.

Un balan� d'aquests trepidants quinze anys d'activitat (1905-1920) el fa n'�lvar Agut Monferrer, metge de Culla i diputat: �2. Establecimiento de un servicio de coches [de caballos] desde Benasal a Alcal�, por negarse la empresa que hac�a igual clase de servicio desde Villafranca hasta el �ltimo pueblo nombrado a acceder a la justa demanda de los benasalenses, que ped�an un servicio que era tan �til como necesario. Conseguido este servicio y visto que resultaba insuficiente, pensaron en sustituirle por el de autom�biles y, ni tard�os ni perezosos, constituyen la sociedad, compran los carruajes y, en muy poco tiempo, convierten lo que a muchos parec�a locura en efectiva realidad. Y esto, que no fue m�s que un ensayo, ha adquirido cada d�a m�s vitalidad, hasta el punto de constituir una potente empresa, con abundante material y un personal numeroso y competente que, as� como el capital de aquella, puede decirse que casi todo es de Benasal.�

3. Els defensors de la companyia

La companyia va tenir moltes dificultats de funcionament per les males condicions de la xarxa vi�ria, les defici�ncies de reposts i subministrament de benzina i l'oscil�laci� de viatgers i mercaderies, que van fer desapar�ixer moltes altres empreses semblants. Nom�s va sortir endavant gr�cies al seu capital hum� (m�s important que l'econ�mic) i les contribucions de molts consellers, col�laboradors i defensors ocasionals, els noms dels quals no han figurat fins ara en els annals de la casa i que, tanmateix, tenen actuacions decisives per crear-la, mantenir-la, fer-ne publicitat o evitar-ne la desaparici�.

Frederic Guardiola Colom, canonge vilafranqu�s, ocup� la rectoral de Benassal des de 1904. Durant la seua breu estada a aquesta vila arrel� prompte i va fer nombroses amistats, entre elles la del metge n'Enric Monferrer For�s. Va �sser estiuejant a la Font d'en Segures, com hem documentat, l'any 1913, contribu�nt aix� a una de les causes que motivaren la fundaci� de la societat. Per� la seua actuaci� va �sser decisiva no en els anys fundacionals de la companyia, sin� una d�cada despr�s, en els anys dif�cils de 1926 i 1927, despr�s de la mort del metge Monferrer, quan ha de viatjar ell personalment a Madrid i fer valdre la seua amistat amb el seu correligionari en Juan de La Cierva y Pe�afiel (el pol�tic maurista, no l'enginyer inventor de l'autogir, que era fill seu), per obtenir algunes adjudicacions de l�nies segons la llei de 1924. Tamb� en va �sser accionista important, amb un significatiu paquet de 248 accions, i fins i tot, per la seua intervenci�, va tenir el c�rrec de conseller de l'empresa, com ho prova un passi que se li exped� l'any 1936.

Tarja expedida a en Frederic Guardiola,
conseller de l'empresa, l'any 1936.

Blai Vives Llorca, advocat ori�nd de Benassal, cos� d'Eliseu Vives Artola -tercer president de la companyia-, va tenir un paper fonamental, car a Madrid ocup� c�rrecs directius de l'empresa ferrovi�ria MZA (Ferrocarrils del Nord) i llocs de responsabilitat en l'administraci�. Ell, a m�s d'estiuejar a la Font d'en Segures, inform� de la subhasta del contracte de correu d'Alcal� a Cantavella i despr�s esdev� l'home fort de la societat a Madrid, amb un paper decisiu en els plets per les l�nies -sempre s'opos� a la llei de 1924- i m�s tard, amb Joan Barcel�, en les concessions de l�nies paral�leles a les del ferrocarril i en l'obtenci� de l'exclusiva de la benzina. Editor d'una revista d'ind�stries de l'alimentaci�, tamb� s'encarreg� de la impressi� dels estatuts de l'empresa a Madrid l'any 1930. Per tot aix�, segons ens confirma Josep-Maria Chavarria, va �sser despr�s molts anys secretari del consell d'administraci� de la companyia.

Joan Barcel� Marc�, enginyer de camins, mallorqu�, que cas� amb Maria Matutano, molt vinculada a Benassal. Com a enginyer en cap d'obres p�bliques redact� el projecte de carretera de Benassal a Vilafranca (1911), i de la Pobla d'Aren�s a la d'Alcal� a l'Anglesola (1908) i en dirig� la construcci� amb el sobrestant Francesc Rodr�guez-Trelles (que obr� provisionalment el tram entre Benassal i la Font nom�s amb explanaci� i matxaca perqu� ja circularen els vehicles l'estiu de 1914). Tamb� redact� l'estatut principal de la companyia i gestion� l'asseguran�a amb la casa �La Estrella� de Madrid i, des de l'any 1922, en qu� va a viure a aquesta ciutat, com a enginyer i despr�s directiu a la divisi� de Ferrocarrils del Nord i al Consell Superior de Ferrocarrils i Transports per carretera, en ser� tamb� home fort. En mem�ria de tan decisives actuacions, a Benassal li dedicaren el carrer de la Font, on era la casa pairal dels Bertran-Matutano. Tamb� t� dedicades sengles places a Culla i a Vilafam�s.

Eduard Rodr�guez Villanueva, de Val�ncia, gran propagandista de l'aigua de la Font d'en Segures i impulsor de la seua riquesa. Convert� una empresa exigua en un gran empori hosteler en obrir l'any 1905 l'Hotel Fuente En-Segures, on acudiren centenars de persones de totes les classes socials, que cada estiu s'incrementaven de tal manera que li calia anar reformant l'edifici per les necessitats d'ocupaci�. Tamb� constru� xalets i pavellons familiars. Sempre anunci� els seus allotjaments fent refer�ncia als serveis de transport existents (fet que donava a la companyia publicitat gratu�ta a Val�ncia i a Castell�). Va �sser l'art�fex de la creaci� del servei especial de cotxes de cavalls l'any 1908, i del d'autom�bils o 'auto de migdia' de Castell� a la Font d'en Segures, inaugurat amb gran �xit l'any 1924. Tamb� se li va dedicar un carrer a Benassal, la nova via travessera del Tancat (l'altra se li dedic� a en Ramon Vallterra) i paral�lela a la Vall.

Llu�s-Alvar Agut Monferrer, metge de Culla i diputat a Castell�, amic personal de Linus Vives, del metge Monferrer i de Joan Barcel�, impuls� amb Gabriel Matutano la construcci� de la carretera fins a Culla, promocion� la Font d'en Segures, i encoratj� sempre els fundadors de la companyia. Redact� unes consideracions sobre Benassal enumerant els protagonistes del progr�s de la vila, encap�alades pel seu amic Vives, llavors ja difunt, i va fer l'any 1920 una breu ressenya sobre la fundaci� de la societat.

Francesc-Ignasi Villalonga Grangel, de l'Alcora, nebot del pol�tic i financer, diputat i metge bi�leg a Castell�, i president de l'Associaci� de Ramaders del Regne de Val�ncia, que va �sser dirigent de la companyia i inspirador dels eixamples de capital, i posse�a amb la seua germana un paquet de 248 accions.

Francesc-Ernest Monfort Fabregat, apotecari de Benassal i gran amic del Dr. Monferrer. Era el propietari del cobert llogat usat com a garaig, que va llogar i vendre a la companyia, per� t� una contribuci� m�s important: l'any 1918, el de les defici�ncies d'abastiment, que estigueren a punt de fer desapar�ixer la companyia, ide� un sistema d'estalvi de combustible, posat en pr�ctica al garaig de Benassal, amb l'addici� a la benzina d'alcohol (en una proporci� que arrib� en moments l�mit fins al 60 per cent) que pujaven de les destileries de Xert i del Grau de Castell� i, en alguna emerg�ncia, arrib� a destilar ell mateix.

Alard Prats Beltran, periodista ori�nd de Benassal, redactor del Diario de Castell�n, on public� dos articles fonamentals per a la hist�ria de la companyia: una cr�nica dels primers anys de vida, a partir d'una entrevista amb el gerent Gerard Roig, i despr�s la ressenya necrol�gica del Dr. Monferrer.

4. La consolidaci�: el garaig de Castell�

Fins l'any 1921 no es consolida definitivament, amb l'establiment a Castell� d'un garaig i taller molt moderns i, malgrat l'entrebanc de la llei de transports de 1924, amb l'absorci� a poc a poc de moltes l�nies prec�ries i la creaci� de noves. Ben aviat l'obtenci� de l'exclusiva de la benzina reconegu� primer i referm� despr�s la seua posici� capdavantera entre les empreses de transports.

 

En la reorganitzaci� general motivada per l'entrada en funcionament del garaig central de Castell� s'unificaren les dues l�nies Benassal-Alcal� i l'Hostalet-Cantavella en la de Cantavella-Alcal�, i el trajecte entre l'Hostalet i Benassal (i la Font d'en Segures) qued� com a fillola, per no duplicar recorreguts. Finalment, quan expir� la darrera renovaci� del contracte del correu, s'abandon� el trajecte de Cantavella fins a Vilafranca, i aquesta vila reempla�� Alboc�sser com a cap�alera de la l�nia fins a Castell�, mentre el trajecte d'Alboc�sser a Alcal� qued� com a fillola.

El principal entrebanc per a l'avan� de l'empresa va �sser la llei de transports de 1924. Fins llavors hi havia lliure compet�ncia i llibertat d'establiment -i supressi�- de l�nies de transport de viatgers, sense exclusivitat alguna, amb la simple autoritzaci� del govern civil, segons el reglament de 17 de novembre de 1900, desenvolupat per la instrucci� de 24 de maig de 1907. Aquesta instrucci� prescrivia tamb� la presentaci� d'un informe d'un enginyer de camins, la matriculaci� dels vehicles, el l�mit de velocitat (28 km/h), l'obtenci� d'un certificat d'aptitud dels xofers i la subjecci� al pagament d'impost de carruatges de luxe. En el cas del transport de viatgers calia complir totes aquelles condicions, per�, a m�s, el fet de tenir tamb� un contracte de transport del correu donava una certa garantia al servei i, finalment, a partir de dita llei 1924, serveix per obtenir-ne una concessi� exclusiva, feta amb atorgament per la junta de transports de Castell� i adjudicaci� definitiva per la junta central de Madrid.

Els problemes que li caus� a l'empresa la nova llei van obligar el president, n'Enric Monferrer, a baixar a viure a Castell� i a viatjar m�s d'una vegada a Madrid, cosa ins�lita fins llavors (mai havia calgut anar a aquesta ciutat a gestionar cap concessi� d'�s de carreteres ni perm�s de circulaci� ni res per l'estil). I al final li causarien la malaltia que el port� a la tomba als 49 anys. Gerard Roig fou el nou president, que compt� amb l'ajuda de nombrosos col�laboradors. Ben aviat adquiria altres empreses, i en pocs anys es salvava l'entrebanc de la llei i s'aconseguia el monopoli de la benzina.

En Gerard Roig Vives
(Benassal 1885 - Castell� de la Plana 1949),
fundador, gerent, president
i enlairador de la companyia.

Per� aquest monopoli cre� expectatives irreals, que portaren a una agosarada ampliaci� de capital l'any 1929 que superava el mili� i mig de pessetes i que, amb els desastres de la guerra, no es va poder cobrir fins ben avan�ada la d�cada de 1940. Aix� s'ha pogut saber a partir de l'examen visual de diversos paquets d'accions originals que es conserven. El capital fundacional era de 75.000 pessetes, repartit en 300 accions de 250 pessetes, i no va �sser fins al 10 d'agost de 1929, amb una modificaci� dels estatuts, quan s'augment� aquest capital fins a 1.625.000 pessetes, amb 6500 accions (cinquena s�rie), numerades a partir de la 301.

Era una ampliaci� desmesurada que, com s'ha dit, va tardar molts anys a cobrir-se. Les accions de dita s�rie cinquena porten dates que van des del 1930 (n�m. 400) al 1934 (ja pel n�m. 4435) i seg�ents, fins al 5 de setembre de 1941 (n�m. 5490). El balan� de l'any 1941 parla encara de 217 accions en cartera. No �s fins a 1949, un cop mort en Gerard Roig i sota la presid�ncia de n'Eliseu Vives, quan es fa una nova ampliaci� de capital. Cal concloure que llavors ja s'havia cobert completament l'anterior, i que el llistat no �s altre que un estat complet dels propietaris de les 6500 accions, un cop cobertes, previ a dita ampliaci� de capital de 1949.

N'Eliseu Vives Artola
(C�lig 1892 - Barcelona 1956),
accionista, president i culminador de la companyia.

No cal comentar detalladament les identitats de tots els accionistes, o de les empreses integrades, per� s� que es pot afirmar que, en aquell moment, el capital benassalenc encara suposava una gran majoria. De fet, els presidents de la companyia foren tots benassalencs (Enric Monferrer, Gerard Roig i Eliseu Vives), fins a la d�cada de 1950, i despr�s la presid� n'Eliseu Vives Cerc�s, fill del darrer