 |
P�gines WEB multim�dia dissenyades per Pere-Enric Barreda |  |
 |
Cases modernistes a Benassal
Sempre tindr� present a la mem�ria el bassi dels Plans. El Modernisme va �sser un estil arquitect�nic tan influent que arrib� a influir fins i tot en el m�s m�nim dels detalls de l'urbanisme: tamb� un bassi, en el moment d'�sser renovat, seguia els seus c�nons est�tics de corbes, motllures i simetria. Per� el recordo a m�s per una altra cosa: en plena �poca fosca, potser amb motiu de la vinguda del governador de Castell�, o potser per la inauguraci� del Monument a Carles Salvador, hi van fer una pintada en lletres negres maj�scules, que contastaven sobre el fons salm� del bassi, que deia: "VIXCA VAL�NCIA!". La pintada fou raspada a conci�ncia, per� eliminant tamb� la primera capa de pintura... de manera que qued� com esgrafiada. Aix� devia passar per l'any 70 o 72, i quan van enderrocar el bassi, deu anys despr�s, encara es llegia.
Les dues primeres d�cades del segle XX s�n d'un notable desenvolupament econ�mic a Benassal, i aix� es nota en les grans cases edificades llavors. Un passeig per l'"eixample" de la vila (pla�a de Balasc d'Alag�, part del carrer de Val�ncia i l'avinguda del Doctor Monferrer) ens deixa veure els habitatges que aixecaren els grans protagonistes d'aquelles d�cades d'or. La segona part d'aquest passeig �s la Font d'en Segures, que, malgrat les reformes, conserva encara valuos�ssims testimoniatges de l'�poca: casa Roig (l'antiga), el xalet Novella, la Castellana de Baix, el "Barco", el xalet de Gorra, els xalets Miralles,...
Les reformes urban�stiques
El primer obstacle que va caler resoldre va �sser l'eixample de la vila en direcci� als Plans. Fins a la d�cada de 1890 tres propietats privades (el Tancat de Vallterra, les Eres Tancades i Hort de Grau, i l'Horta dels S�nchez de Cutanda) ho impedien. Llavors el cam� d'acc�s a Benassal era ple de corbes i, com una serp, feia fins a tres angles: un que deixava la pla�a de les Roquetes com un triangle, un altre davant de la casa de l'Horta dels S�nchez, i un altre a la porteta de baix de l'Hort de Grau i barranquet del Lladre.
Primer va �sser en Ramon Vallterra el que, a precs de l'alcalde Linus Vives, va permetre que es fes l�nia recta des del carrer de Val�ncia fins a la casa de l'Horta dels S�nchez: aix� es creava el llen� sud de la pla�a de Balasc d'Alag�. Tamb� es va eixamplar un poc per la part nord. Aix� es feia entre 1902 i 1903. Immediatament es venien els patis adjunts i el 1904 l'industrial Eliseu Miralles aixecava la primera casa, i al mateix temps la fonda de Demetri For�s.
En una segona etapa, es va adre�ar l'actual avinguda del Doctor Monferrer, entre la casa de l'Horta i el bassi dels Plans. Es va fer, amb la col�laboraci� d'en Josep-Maria S�nchez de Cutanda, a partir de 1910, per l'alcalde Antoni Fabregat, i s'acab� el 1916, quan es renov� el bassi, per iniciativa de l'alcalde Josep-Maria Saragoss�. Poc despr�s s'aixecava el Trinquet, motiu d'orgull per al Benassal dels anys vint.
A la Font d'en Segures la gran reforma fou l'obertura del carrer principal entre la placeta dels xorros i la carretera en construcci� a les Serrades. Abans d'aquesta reforma, s'havia edificat an�rquicament al cam� vell i a l'assagador de les Serrades de Dalt. En obrir-se la carretera i el cam� principal, el 1914, es bastiren, al sud, les dues Castellanes i la Col�nia, i al nord un carrer paral�lel amb tota una s�rie de xalets i instal�lacions d'hostatgeria. Tamb� la carretera s'an� omplint de xalets dispersos cap al Rivet i cap al poble.
Les edificacions a la vila
Com a precedents d'aquest modernisme en la construcci� hi ha dues cases: la d'Alfred Miralles, edificada el 1898 al Pati de l'Esgl�sia, i la de Joan-Baptista Vives, reformada el mateix any, al carrer del Joc. La primera �s de nova planta, i mostra una fa�ana de tres cossos rigurosament sim�trics. La planta baixa es destin� a comer� de teixits i les dues superiors per viure.
Al carrer de Val�ncia queden interessants construccions, com el que fou Hotel Maestrazgo, al pany nord, que mostra una fa�ana amb mirador exempt de grans finestres per aprofitar la claror del sol.
Al pany sud hi ha, del centre del poble cap a fora, la que fou f�brica dels Sales -ara partida i modificada-, amb una bella fa�ana de manises. M�s cap a fora hi ha la l�nia de cases del metge Monferrer, de Miralles de Val�ncia i de Ferrando. Cadascuna presenta les particularitats de l'�poca, i cal remarcar la conservaci� gaireb� intacta de tota la decoraci� interior de la primera.
A la pla�a de Balasc d'Alag� hi ha, al pany nord, la casa de Claramonte, amb fant�stiques formacions als pilons dels balcons i al frontis de la fa�ana.
El pany sud conserva el principal conjunt modernista, unit a la l�nia abans esmentada del carrer de Val�ncia. La severitat de l'Hostal de For�s contrasta, per exemple, amb les cases de Monferrer i de Mach�, edificades per l'industrial Eliseu Miralles el 1904.
Tot seguit es troben les cases de Garcia i de Miralles, i el mol� de la Llum, de la d�cada de 1910. Contrasta tamb� amb elles la severitat del que fou Quarter.
A l'avinguda del Doctor Monferrer han desaparegut moltes construccions (el garaig de la Hispano, el Trinquet, el xalet de Sobre, el bassi dels Plans, la casa de Gerard Roig), per� es conserven encara la casa de Porcar i el garaig dels Roig.
Pots enviar-me un missatge E-mail ([email protected]) prement aqu�.
M�sica de fons: Romanza, d'Alard Prats (1925?) (© Hereus d'A. Prats).
Optimitzat per 
Netscape 3.0 i 
Microsoft Internet Explorer 3.0.
�ltima actualitzaci�: 25 d'octubre de 1997.