---

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda

---

Les Creus de Terme (peirons)

El tema dels peirons havia estat encetat per Mossèn Jaume Bertran, que identificà Mossèn Pere Vilalta com a donant del Peiró dels Plans. Després Mossèn Salvador Roig parla sobre tot del Peiró de la Codina i del seu particular finançament amb feixos de llenya, i també aporta la data -1606 o 1607- per al Peiró dels Plans. Però fins a Mossèn Gordià Ribera el tema no serà tractat en general, aportant el text de 1444, tot i que amb algunes errades d'identificació dels peirons. Mossèn Ferrer Cadroi aportaria el text de 1404, i tot el material va ser de nou recopilat amb una magnífica descripció per Mossèn Manuel Milian Boix. Val a dir que la dècada de 1900 també es van fer plaques de quatre dels peirons, que ara es conserven a l'Arxiu Mas de Barcelona. Amb les dades dels mateixos, adientment criticades i esmenades, he confegit el present inventari de Creus de Terme de Benassal. S'hi dóna la situació i noms de cada creu, una descripció antiga, la documentació escrita i la documentació gràfica, sempre anterior al 1936.

Construïda al camí reial d'Ares, a la cruïlla amb el que anava al de les Serrades, a l'altura de les Eres després dites de Sant Domingo. En créixer el nucli urbà ha quedat en una placeta entre els carrers de Roquetes, Sant Domingo i el Pany de Dalt, del qual ha pres el nom habitual. També ha estat anomenat peiró de les Eres i peiró del camí d'Ares o del Saulonar.

L'estil era gòtic flamíger, datable cap a la dècada del 1430. La graderia era circular i triple, amb repeu de mampost. La base era també circular, amb biaix a la vora, i el fust octògon uniforme. El pom era octògon, en tambor, amb les figures estilitzades de vuit sants dins de fornícules trifol·liades: Sant Jordi, Santa Bàrbara, Sant Miquel, Sant Joan Evangelista, Sant Jaume, Sant Pere, Sant Pau i un altre, impossible d'identificar pel desgast atmosfèric. La creu era trifurcada gòtica, amb un calat flamíger als angles. Al davant, imatge esculturada de Crist; al darrera, la Mare de Déu amb el Nen.

 

Documentació - Va ser fet amb una donació del prohom local en Jacme Calbó, com ho prova una clàusula del seu testament, atorgat el 17 de juliol del 1444 davant del notari en Guillem Barreda:

E en aprés, fetes e complides les dites lexes e coses, vull e man que [per] los dits meus marmessors, dins un any comptador aprés lo dia de la mia fi, venen tots los meus béns, axí setis com mobles e altres, sens licència de cort e de altre qualsevol jutge, axí ecclesiàstich com setglar, e sens ninguna solempnitat de fur e de dret... (i els diners que s'obtinguen els carreguen en forma de censal amb renda anual)... e en aprés vull e man que, del dit censal o censals eo rendes, quiscun any perpetualment lo tercer dia de les Ledanyes, com la processó irà al peyró de les Eres appel·lat lo peyró d·en Jachme Calbó, en remessió de mos pecats e de mon pare e de ma mare e de tots mos benfeytors, sia donat per charitat per los dits meus marmessors a quiscuna persona que a la dita processó irà e aquella acompanyarà, com sien al dit peyró e aquí la oració serà dita, daran un diner... e en aquesta manera se seguescha per totstems.

L'any 1537 es documenta encara com a peyró de Jacme Calbó, però el segle XVII rep el nom de peiró (1633) o creu de les Eres (1644). Evidentment, es veu que no és certa la notícia que dóna Mossèn Gordià Ribera sobre que el va fer el beneficiat Mossèn Miquel Fabregat (que va viure al la primera meitat del segle XVIII). A més, identifica el peiró esmentat el 1444 com el de Loreto, errada en què cau també Mossèn Milian.

Documentació gràfica: una fotografia de l'Arxiu Mas el presenta des del camí del Saulonar, de cara al Pany de Dalt. Una altra, amb Carles Salvador, és feta de cara a Sant Domingo (Benassal I, 112 i 252).

Construïda al camí reial de Vilafranca, a la cruïlla amb el de la Torre de Monfort i la Mangranera, junt al Calvari i Pedrissa d'en Gargil. El segle XVII es construeix al costat l'ermita de Loreto, que li ha donat el nom, el segle XVIII el Calvari, i el segle XIX el Fossar, noms amb què també es designa.

L'estil era gòtic del segle XV. La graderia era circular triple, amb base circular i fust octògon. El pom era octògon en tambor, alternant quatre figuretes de sants (Sant Antoni, Sant Pau, Sant Pere i Sant Jaume) i quatre escudets heràldics gòtics de la donant, alternant les figures parlants del colom (Palomar) i el pitxer o gerra (¿Algerri?). La creu era arborada, semblant una palmera. A l'anvers, Crist i romanalles d'un capitell; al revers la Mare de Déu, dreta sobre un Serafí escambell i coronada per dos angelets.

Documentació - La va fer na Maria Palomar, vídua del notari en Jacme Gargil, segons consta en una clàusula del seu testament, datat a 31 de juliol del 1404 davant del notari en Pere Calbó, en què nomena marmessors el fill, en Ciprés Gargil, i el gendre, en Pere Prunyonosa, tots dos notaris:

Item més, encara vull e man que dels dits béns meus romanents sien preses per los dits meus marmessors mil sous, moneda reals de València, dels quals dits mil sous sien comprats cinquanta sous reals de València per los dits meus marmessors... censals, rendals, anuals e personals per cascun any, pagadors en lo termini per aquell assignador,... e los quals dits cinquanta sous... sien donats per cascun any per los dits meus marmessors, qui ara són o per temps seran, ço és, en lo primer diluns de les Ledanyes, quant la professó va e ha acostumat d·anar per certs lochs del terme, e passa entre·ls altres lochs del terme per la pedriça nomenada d·en Guillem Çahera, en la qual yo [he] feit edificar un peiró o creu a honor, llaor e glòria e·n reverència de la passió de nostre senyor Déus e de la sua gloriosa beneyta mare e de tota la cort celestial e en remessió de mos pecats, ço és, VII diners a cascuna persona qui la dita professó acompanyaran ne al dit peyró o creu per mi edificada plegaran... com yo així hu vulla, e man sien distribuits los dits cinquanta sous censals, rendals annuals e perpetuals, e al dit peyró o creu en la manera dessús dita...

Es documenta l'any 1443 amb el nom de peyró de na Gargila, i no es torna a documentar. El topònim de Pedrissa d'en Gargil encara figura el 1633 i 1652, però ha estat gairebé totalment desplaçat pel de Loreto (amb pronúncia 'Lorito'), tot i que encara actualment es conserva, però amb pronúncia 'Garzil'. Ribera confon la dotació del 1404 amb el peiró de Sant Roc, i Mossèn Milian amb el del Pany de Dalt.

Documentació gràfica: no n'hi ha. Tanmateix, popularment es creu que potser va arribar a ser representat en una sèrie de capsetes de mistos abans, evidentment, del 1936.

Situada a la cruïlla dels camins de Culla (per la Creveta) i el dels Molinets i la Torre de Monfort. Rep aquest nom per ser a la partida de la Codina.

Estil gòtic, dels voltants de 1420. Graderia circular única, base octògona i fust octògon amb inici quadrat (reforçat en la base i part superior amb tires de ferro pel seu avançat estat de deteriorament). Pom octògon en tambor, historiat amb figures de sants i una dona portant un feix de llenya, a més de tres escudets gòtics quartel·lats. Un espigó treballat l'unia a la creu, que era emmarcada per un quadre trifoliat amb fronda. Al fris de les arestes hi ha àngels orants ressagants. A l'anvers, figureta senzilla de Crist; al revers, de la mare de Déu, molt deteriorades.

 

Documentació: la va sufragar Jaume Vives, que fa testament amb data de 15 de novembre de 1410 (no consta el nom del notari), amb una clàusula on deixa cent sous per a que es faça una creu a la cruïlla dels camins de Culla i de la Torre dels Catalans. Aquesta quantitat, marcadament insuficient, es va veure augmentada per un sufragi particular de na Gracieta Reula d'en Belluga (fundadora d'una almoina), que, essent molt devota i malgrat llur avançada edat, va costejar el que faltava amb el producte de vendre públicament a la Plaça els feixos de llenya que ella mateix recollia als boscs comuns i portava a la vila (per això se la va representar al pom). Es torna a documentar l'any 1649, amb dit nom, com a confrontació del Molí d'en Rillo.

Documentació gràfica: a l'Arxiu Mas, i a un full de propaganda d'aigua de la Font d'en Segures tirat l'any 1932, ambdues fetes des del camí de la Creveta de cara a la vila (Benassal, I, 78).

Situada a l'antic camí del Molinell, després de les Serrades, a la cruïlla amb el que anava cap al d'Ares, i designat també amb aquest darrer nom. Després se l'ha anomenat també amb el nom de dels Llavadors, per haver estat construits l'any 1917 uns tolls de rentar al seu costat, i també de la Font d'en Segures per ésser junt al camí i carretera d'accés.

Estil renaixement, de començaments del XVI. Graderia circular triple, base circular amb biaix a la vora, canya octogonal amb inici quadrat. Pom octògon en tambor, alternant figures esculturades de serafins, de Sant Miquel i escut del donant amb un bou i un estel. Creu quadrangular; a l'anvers, Crist; al revers, la Mare de Déu.

 

Documentació: construït l'any 1527, essent justícia en Bernat Santmartí, per sufragi de frare Guerau Bou, comanador de Benassal i de la Torre d'en Besora per l'Orde de Montesa. El paga el comanador potser perquè les forces de l'Orde destruïren el peiró anterior a la revolta agermanada o, amb menys probabilitat, a les guerres de la dècada del 1470.

Documentació gràfica: Carles Sarthou a la seua Geografia, i a l'Arxiu Mas, totes dues des del camí de la Font i de cara a la vila (Benassal, I, 105 i 202).

Al camí dit antigament d'en Pedró, després de l'Ermita de Sant Roc. També se l'anomenà peiró de Farinoles, perque a prop hi havia un molí fariner de vent que aprofitava les fortes corrents d'aire del lloc. Ha donat nom al collet on es troba, anomenat el Peironet.

Estil desconegut. Graderia circular triple, base circular i canya octogonal. Pom i creu desconeguts: era molt exposat al vent, i cada vegada que ha estat reparat el remat ha tornat a caure. Ribera el confon amb l'esmentat al testament del 1404. Tradicionalment s'hi parava la processó que anava en romiatge a l'ermita de Sant Roc per dir un respons fúnebre en direcció a Sant Bartomeu del Boi.

Documentació: cap, ni escrita ni gràfica.

Situada al camí reial de Sant Mateu, a la cruïlla entre l'antic (de la Pedrissa) i el modern (de les Voltes), al bell mig dels Plans, dels que ha pres el nom. També se l'anomena de la Pedrissa o, genèricament, el Peironet.

Estil plateresc, d'inicis del XVII. Graderia circular triple, base circular, canya octogonal. Pom octògon en tambor, amb figures de sants i escut de cartel·la plateresca de Vilalta (una torreta). Creu desconeguda, substituïda el 1905 per una d'eclèctica.

 

Documentació: al mateix lloc hi havia un peiró enderrocat, testimoniat el 1563 i 1596 com a Peiró Vell. L'any 1606 o 1607 Mossèn Pere Vilalta de Francesc, beneficiat i familiar del Sant Ofici, va sufragar la seva reparació. La creu, emperò, es va perdre a finals del segle XIX, i la va suplir l'any 1905 Mossèn Pere-Maria Saragossà Boix, natural de Benassal i arxiprest de Morella, que va fer restaurar tot el conjunt.

Documentació gràfica: a l'Arxiu Mas, amb la creu sense restaurar i suplida per una de ferro (Benassal, I, 69).

Situada al davant de la porta de l'Ermita de Sant Roc. Estil modernista, d'inicis del XX. Graderia circular doble, base circular, i a sobre canya i creu metàl·lica de ferro colat sense cap figura, tret dels adornaments modernistes.

Documentació: feta amb una donació del prevere de Sueca Mossèn Gordià Ribera Marquès l'any 1908 (la instància on demana la seua col·locació, datada el 2 de maig de dit any, diu que és per commemorar una infundada victòria contra els francesos al mateix lloc cent anys abans), i beneïda pel rector, Dr. Frederic Guardiola Colom, el 16 d'agost del mateix any. Va ser la única que, degut al seu material, escapà a la destrucció l'any 1936.

Documentació gràfica: original, no cap, car totes són posteriors a la guerra.

Les creus de terme de Benassal, excepció feta de la de l'ermita de Sant Roc, no van escapar a la fúria iconoclasta que la segona setmana d'agost del 1936 les va fer desaparèixer. Les dones dels revolucionaris, provistes de cordes, van accedir a les creus i, després de lligar l'extrem de la corda a la part superior, estirant amb força van fer caure a terra els monuments, i després remataren llur tasca trencant els troços amb malls. Només quedaren en peu les grasades, i els fragments de creus i canyes van quedar abandonats i dispersos, de tal manera que l'any 1938 ja no se'n va poder recuperar cap. Segur que si havia quedat alguna cosa aprofitable ja havia passat discretament a mans particulars molt abans.

La dècada del 1950, al temps que traballava en les obres de restauració del campanar, l'arquitecte de Regiones Devastadas en Ramon Troitiño Soto, a precs dels benemèrits alcalde nacional en Tomàs Fabregat Fabregat i rector Mossèn Aureli Ferrando Miralles, va procedir a la restauració del que quedava. Així, va reparar totes les grasades antigues, va fer canyes noves de pedra de Xert i també va tallar les noves creus, totes estilitzades i amb símbols ecumènics. Només el peiró dels Plans, del 1954, s'apartà de l'aspecte general dels altres, per ser tot ell de pedra de Xert i estil eclèctic. No obstant aquesta restauració, la creu del peiró de Sant Roc va caure al poc temps, i avui en dia segueix igual. Igual sort va córrer l'any 1982 el de Loreto, sense ser reparat fins el 1989. I el de l'Ombria també és fora del seu lloc des de fa ben poc.

   

   

La tradicional processó de les Lledanies, que ja s'esmenta als documents de 1404 i 1444, es va seguir celebrant a Benassal fins poc abans del 1970. Mossèn Aureli Ferrando hi anava els tres dies abans de l'Ascensió (de dilluns a dimecres), però es limitava als de Loreto, el Pany de Dalt i l'Ombria (que devien ser els que històricament tenien una almoina). S'hi anava en Processó de Rogativa, amb participació de dones majors i de xiquets d'escola, cantant-se les Lletanies majors, amb l'Adeste Domine. La celebració era la mateixa del dia de la Santa Creu de Maig, en què el rector, des de la porta de Sant Agustí de la Mola, beneïa el terme de Benassal fent aspersions en totes quatre direccions.

© Pere-Enric Barreda, 1997.
Pots enviar-me un missatge E-mail ([email protected]) prement aquí.
Música de fons: Pare Nostre del Rosari de l'Aurora (tradicional), tr. d'A. Celades.
Optimitzat per  Netscape 3.0 i  Microsoft Internet Explorer 3.0.
Última actualització: 18 de setembre de 1997.