 |
P�gines WEB multim�dia dissenyades per Pere-Enric Barreda |  |
 |
 |
Sofia Salvador i Monferrer (1925-95), |
El 18 de gener de 1995 era soterrada al Fossar de Loreto de Benassal la poetessa Sofia Salvador. No feia ni quinze dies que li havia parlat per darrera vegada, abans de tornar a Barcelona en acabar les vacances de Nadal. Encara volia organitzar coses, acabar d'endre�ar papers del seu pare, fer retolar algunes fotografies... Per� la malaltia avan�� r�pidament i no li deix� acabar res, com ja s'imaginava i com resa el seu epitafi "la vida �s curta i etern el record".
Les circumst�ncies d'aquell soterrament -un fred i vent�s dia d'hivern, quan la for�a de l'aire mou els arbres i fan remor- em va fer evocar immediatament uns versos del seu pare, Carles Salvador, del seu poema �Els xiprers del Calvari�, de Cant i encant de Benassal (1945), on es dirigia als arbres demanant-los que
|
Quan, la planeta resolta
d'aquest mon viure mesqu�, fred em duguen per ac�, canteu, xiprers, una absolta amb veus de vent per a mi. |
I �s que els podia demanar aquesta absolta amb tot el dret del m�n, car els havia donat tot el protagonisme -cosa in�dita fins llavors- al seu assaig Elogi del Xiprer i, a m�s, a diverses poesies (a Rosa dels Vents, al Dietari, etc.). Tanmateix, els xiprers del Calvari de Benassal no pogueren complir el seu prec: el poeta i gram�tic va morir a Benimaclet el 1955 i all� va �sser soterrat. Haurien d'esperar 40 anys per tornar el favor i cantar aquella absolta, amb veus de vent, ja que no ho havien pogut fer pel pare, per la seua filla.
No calia menys: tamb� Sofia els havia recordat i a ells eren dedicats par�grafs, com el seg�ent, del seu in�dit assaig Passejades i viv�ncies en record:
"I els xiprers, aquests xiprers d'un verd obscur, alts, m�s alts encara... en un jardinet dens de verds vegetals, de gessam� que a boqueta nit m'enbauma, de rosers florits, dues liles, llances de lliris... i ocells. Aquests xiprers, que amb una allargada de bra� quasi els toque, sembla hagen volgut transplantar-se des del Calvari per estar a prop de mi, per recordar-me l'assaig "Elogi del Xiprer" i aquells �ltims versos del poema "Els xiprers del calvari" que diuen... El poeta i assagista ens va deixar pel seu traspassament i el meu dol �s perenne com la fulla del xiprer."
I tamb�, al costat del xiprer, el mal temps, de vent i pluja, que Sofia coneixia tan b� i havia sabut descriure ben gr�ficament al poema "Romancet" del seu Jardinet (1947):
|
...
Solsment s'ou el caure l'aigua sobre l'empedrat lluent amb un estr�pit que espanta. Trons i trons i rellampecs i pluja i forta ventada... la negror de la tronada per l'arc de l'antic portal de la hist�rica muralla se veu l'agreste paisatge de la pr�xima muntanya. La masia d'en Vicento, entre roques amagada, cada rellampec s'atina com una coloma blanca que, emparada pel bon D�u, rep les ramalades d'aigua. |
| Sofia havia naixcut a Benassal el 1925, mentre el seu pare, conegut com a �el mestre de Benassal� per antonom�sia, exercia la doc�ncia a aquesta vila de l'Alt Maestrat. All� s'hi va casar amb Sofia Monferrer i hi van n�ixer els fills, Carles i Sofia. Ella curs� els estudis de magisteri, que exerc� despr�s un temps, a la vegada que comen�ava a conrear, els dif�cils anys de la postguerra, la literatura: poesia (amb el llibret de versos Jardinet, de 1947), i narracions, que public� a diverses revistes. Tamb� va participar a les reconegudes celebracions anomenades Taula de Poesia, i va col�laborar, en especial els darrers anys, amb articles en diverses publicacions cient�fiques especialitzades en literatura. |  |
Per� el seu treball m�s meritori �s la fidelitat i const�ncia amb qu� ha conservat i divulgat l'important llegat literari i gramatical de Carles Salvador. Des de l'edici� del recull Parleu b�, aparegut poc despr�s de la mort d'aquell i injustament criticat, fins a les darreres contribucions -amb motiu del 60 aniversari de les Normes de Castell� i, sobre tot, del centenari del naixement del seu pare- han estat trenta-cinc anys de conservaci�, recull i catalogaci� dels escrits i papers del seu pare. Aix� li va permetre el 1974 recuperar el text perdut del Cant de l'escola que, amb la seua adaptaci� po�tica, i m�sica de Perfecto Artola, va esdevenir Himne a Benassal per iniciativa de l'alcalde Abelard Escrig.
Fins poc abans d'emmalaltir, el mes de setembre de 1994, havia recorregut una per una les principals biblioteques i hemeroteques de Castell� i de Val�ncia portant endavant, a la seua avan�ada edat, una complexa recerca per completar, tant com f�ra possible, la bibliografia del seu pare. Si tenim en compte que s'havia de despla�ar cada vegada des de Benassal, on havia casat el 1961 amb Enric Monferrer i residia habitualment, l'esfor� encara t� m�s m�rit.
El seu esperit de col�laboraci� amb tot el que signifiqu�s estudi i promoci� de la literatura i cultura valencianes es fa pal�s amb el gran nombre de visites que desfilaren per la seua casa pairal benassalenca. La major part dels estudis apareguts sobre el seu pare han comptat amb la seua desinteressada i no sempre reconeguda col�laboraci�. La seua excel�lent mem�ria, i el tracte que va tenir, les d�cades de 1940 i 1950, amb tot el m�n literari i cultural valenci� -i no sols valencianista-, testimoniat en una rica correspond�ncia i records personals, han estat indispensables moltes vegades per clarificar els estudis sobre dita �poca.
Com el seu pare, va ser la cronista efectiva -tot i que no oficial- de Benassal i la persona que resolgu� els majors dubtes i va fer les explicacions m�s adients sobre el seu poble i la seua comarca. N'�s exemple l'ap�ndix al mai prou preat llibre Les festes de Benassal del seu pare i un notable nombre d'articles sobre la vila on va n�ixer, recollits nom�s en part a la publicaci� Benassal. Recull bibliogr�fic de textos. Va composar la Crida de Festes, amb la qual s'inauguren oficialment les Festes de Benassal tots els anys des del balc� de l'Ajuntament. Posse�a des de 1982, any de la seva instituci�, la ins�gnia d'or de la vila de Benassal, que li va imposar l'alcalde Manuel Pitarc.
Els darrers anys van ser, malgrat l'edat, de gran activitat. Presidia la Junta Qualificadora de Coneixement de Valenci� a Castell�, on es despla�ava peri�dicament per seguir aquestes proves, i no per aix� va amollar la tasca bibliogr�fica. Finalment, el 1993, any del centenari del seu pare, va participar en la majoria d'actes i va redactar diversos articles i confer�ncies, en especial la llegida a Morella el mes de juliol, en qu� va tenir l'oportunitat de desfer alguna de les llegendes infundades que sobre Carles Salvador s'havien anat elaborant. Tamb� va obtenir el guard� de Valenciana de l'any de la Fundaci� Huguet de Castell� de la Plana.
Al final, va participar l'any 1994 en els actes del 750� aniversari de la Carta de Poblaci� de Culla, fet que li va suposar el retrobament amb els seus antics alumnes de quan va ser mestra a l'escola del Pla del Sabater. Precisament �s la Biblioteca Municipal d'aquesta vila, capital de la Setena, la que conserva el seu darrer aut�gaf, datat el 29 de desembre, en qu� es fa evident l'avan� de la maligna malaltia pancre�tica que en poc m�s de quatre mesos li va provocar la mort.
Pots enviar-me un missatge E-mail ([email protected]) prement aqu�.
M�sica de fons: Himne a Benassal de P. Artola (1928-1974) (lletra de Carles i Sofia Salvador) (© Hereus de P. Artola).
Optimitzat per 
Netscape 3.0 i 
Microsoft Internet Explorer 3.0.
�ltima actualització: 20 de setembre de 1997.