---

P�gines WEB multim�dia dissenyades per Pere-Enric Barreda

---

Pere Fabregat Fabregat (1902-1968), industrial moliner

Pere Fabregat Fabregat

Pere Fabregat, nascut com s'ha dit a la Ca�ada, segu� l'itinerari del seu pare fins que marx� uns anys a Barcelona, on va treballar a la Fira Internacional del 1929, i va obtenir el carnet de x�fer, residint al 400 de la Travessera de les Corts. Tornat a Benassal i casat, com s'ha vist, segu� treballant i a la marxa del seu pare s'independitz�. En uns anys va fer progressar la f�brica en gran manera, i es va plantejar crear-ne una de nova, com feia el seu pare. A tal efecte, aconsellat per l'enginyer industrial de Val�ncia en Vicent Calatayud, el 7 de novembre del 1935 comprava el que havia estat garaig del Tancat a la seua esposa na Maria-Ign�sia Vallterra, fet que el port� a vendre l'altre mol�.

  

Sobre dit garaig reformat instal�l� la nova f�brica, que es pos� en funcionament, despr�s d'alguns entrebancs, l'any 1936, i va ser destruida per un bombardeig aeri. Reconstru�da l'any 1939, va iniciar l'any 1940 la moltura per als ve�ns del poble i comarca, i des del 1941 fou integrada al Servei Nacional del Blat (SNT), del qual va ser-ne magatzem distribuidor.

L'any 1945 millorava aquesta activitat amb dos nous aspectes: per una banda, una m�quina de trencar ametles (per� pr�cticament es limitaria a actuar de comerciant d'entrada d'ametles i avellanes: la m�quina trencadora es va vendre gaireb� sense estrenar); i per d'altra, amb el seu germ�, una trilladora que funcion� a les Eres Tancades (per obtenir un gra m�s net que el que es tra�a batent a l'era, i per tant m�s f�cil de moldre), per� que es va vendre poc despr�s a Leopold Porcar de Benassal.

  

Entre els anys 1948 i 1957 la f�brica de farines figur�, a efectes oficials, a nom de Josep-Manuel Monfort, i l'any 1954 es va reformar seguint el sistema de l'enginyer alemany Woudstra, establert a Mallorca. Per aquest temps el local destinat a les ametles es va emprar per criar gallines, per� a partir del 1956 va funcionar l'anomenat triturador, on s'elaboraven pinsos composts i granulats per a gallines i �necs, si b� despr�s del 1965 es limit� a la moltura de cereals.

Pere Fabregat segu� portant totes aquestes activitats sense cap soluci� de continu�tat, per� un atac d'insult el deix� molt afectat des de l'any 1964, havent de llogar la f�brica, que nom�s funcion� fins a la mort del mateix, esdevinguda l'11 de juliol del 1968, i a la qual segu� la de Matilde Monferrer Beltran, el 12 d'octubre del 1969. Nom�s el triturador de cereals segu� funcionant, malgrat la pr�ctica desaparici� del conreu de cereals en favor de l'avellaner, fins l'any 1982.

La primera f�brica de farines (1936-1938)

Les obres de remodelaci� del garaig adquirit per Pere Fabregat, del que encara queda la paret mitgera entre la casa i el mol�, s'iniciaren el 23 de novembre del 1935, treballant-hi d'obrers Antoni Monfort i Juli� Claramonte. Amb un cami� que tenia, Pere va portar els materials de construcci� de Castell� i de les Coves, la fusta de Vilafranca, la pedra de la Pedrissa i de les Vinyetes. La maquin�ria la va subministrar la casa de Josep Ylla, del carrer de Val�ncia de Barcelona, segons un contracte signat el 4 de mar� del 1936 amb Pere Fabregat i Quint�n Edo.

El motor es va portar de Cinctorres, els ferratges de la S�nia i altres m�quines de la f�brica de les Coves. El 29 de maig arribava de Barcelona el montador de la f�brica, Joan Donadeu, que instal�l� la maquin�ria amb la col�laboraci� del seu fill Isidre. Des de finals d'aquest mes ja comencen a entrar partides de blat, d'entre 600 i 2500 quilos, de proced�ncia local, transportades pel camioner de la f�brica Joan Salvador. Tamb� hi va treballar d'escribent Wenceslau Saragoss�.

Per�, en aquest entremig, el 17 de juliol del mateix any, es va sublevar l'ex�rcit a les col�nies africanes, i comen�ava una guerra que provoc� una revoluci� de signe esquerr� a la part no controlada pels militars. Com a an�cdota de la dif�cil primera quinzena d'agost, Pere Fabregat va haver de posar com escusa haver-se-li trencat un eix, o la manca d'una manegueta, del cami� de la f�brica per impedir que el feren servir per a la tasca de transportar els ornaments de l'esgl�sia fins a una pira a la sortida cap a Vilafranca. Tamb� va intentar salvar un banquet, dient que la gent hi podria seure quan anaren a moldre, per�, despr�s d'haver-se'l emportat, el van anar a cercar a la f�brica i tamb� el van cremar.

Amb aquests incidents, la f�brica no va poder comen�ar a funcionar efectivament fins el 28 d'agost, i les primeres saques de cent quilos de farina no es van poder vendre fins el 15 d'octubre per problemes burocr�tics. El dia 30 de dit mes ja se'n venien, per exemple, 40 per dia (quatre-mil quilos de farina). Respecte del coneixement d'aquesta etapa, la f�brica nom�s conserva una m�nima documentaci� i s'han perdut per causes diverses molts actes, com els llibres d'operacions entre 1936 i 1938 (amb les entrades de blat i sortides de farina), o, per exemple, un contracte original del 1937 entre l'empresari, Pere Fabregat, i la CNT-UGT de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Benassal, sobre uns convenis d'horaris.

L'activitat de la nova f�brica, per�, no arribaria ni a dos anys: el 25 de maig del 1938, quan el front de la guerra arrib� a Benassal, com a introducci� a la "liberaci�n", la Legi� C�ndor deixava caure damunt la vila una pluja de bombes que arrasaren el nucli antic, Sala i Esgl�sia. La f�brica va ser encal�ada, i, tot i que es van poder traure moltes coses m�bils, es va enfonsar la teulada i es van cremar les m�quines: no es podria posar en funcionament de nous fins molts mesos despr�s.

La segona f�brica de farines (1939-1968)

Un any just despr�s de la destrucci�, el 30 de maig del 1939, Pere Fabregat rebia un pressupost de la mateixa casa de Josep Ylla de Barcelona per a la instal�laci� d'una f�brica de farines autom�tica amb cilindres, capa� de molturar de 4000 a 5000 quilos de blat al dia, per un preu d'unes cinquanta-mil pessetes. El 14 de juny es signava el contracte, i per pagar-lo va rebre diversos pr�stecs, amb l'an�cdota d'un masover que envi� el seu fill de vuit anys a portar-li, amagats a la butxaca, dos mil duros en bitllets del govern de Burgos.

Tot seguit comen�aren les obres, amb les quals la f�brica qued� transformada en un edifici de dos pisos, amb revolt� de fusta, i planta baixa, destinant-se cada pis a una secci� espec�fica. Els viatges de transport de maquin�ria es feren per Saragossa, el 31 de juliol, 19 de setembre i 20 d'octubre. El dia 23 arribava el motor-bomba de la f�brica vella, reparat per la casa Lambert de Castell�. El 23 de desembre del 1939 s'obria de nou la f�brica, rebent Pere Fabregat el n�mero d'empresari CS-2552.

En aquell moment quedava formada amb tres secions: neteja, molturaci� i porgat, a m�s d'accesoris i motors. La secci� de neteja constava, en base, d'un monitor a "zaranda zig-zag" marca Robinson; una despedradora de 4 vies Daverio; un cilindre separador de llavors ("triarvej�n") R�pido; una despuntadora autom�tica de doble aspiraci�, i un arruixador tamb� autom�tic. A aquesta base s'afegia una semi-secci� de rep�s amb una satinadora de doble separaci� i un aparell separador magn�tic (augmentada ja el 1941 amb un recol�lector de pols Cicl�n).

La secci� de molturaci�, a la planta baixa, era formada per tres molins dobles Robinson, de 4 cilindres estriats cadascun, que donavan sis parells de passades, tres de trituraci� i tres de compressi�. El primer era un triturador est�ndard Daverio, amb cilindres de 420x200 mm., per a la primera i segona passada de trituraci�; el segon era mixte, amb cilindres iguals, per a la tercera de trituraci� i la primera de compressi�; i el tercer un compressor, amb cilindres de 500x200 mm. (que el 1954 ja s'havien substitu�t per d'altres de 400 mm) per a la segona i tercera de compressi�. Pertant, l'extensi� inicial era de 2600 mm, baixada a 2400 mm. despr�s. Tota aquesta secci� va ser reformada el 1954 segons el sistema Woudstra.

La secci� de porgat constava d'un planxister Buhler de 8 vies i 6 tamissos; un sassor senzill amb aspirador, una cepilladora de serg�, una deslligadora-afinadora, una aspiradora de 500 mm., i un grup recollidor de pols amb 90 m�nigues. A tot aix� s'afegien dues barrejadores i dues empacadores. La for�a s'aconsegu� primer amb dos electromotors Siemens de 15 HP, un per la f�brica i un per la secci� de netaja, que consumien 5 Kw/h. El 1945 s'incorpor� un motor d'explosi� de 4 cilindres Hispano-Su�ssa de 30/40 CV -el del primer autob�s de Cantavella a Alcal�, i Vilafranca a Castell�-, convertit en gas�gen de gas pobre, de reserva. Des del 1955, acabades les restriccions, funcion� amb tres motors el�ctrics de 25, 15 i 0,5 HP, respectivament.

Els permisos oficials per obrir la f�brica, per�, es retrasaren un temps: el 19 d'agost del 1940 el SNT permetia moldre el blat dels llauradors locals, i des del 28 de febrer del 1941 entrava de ple en el negoci fariner. La primera recepci� de blat tenia lloc el dia 13, i a finals de mes s'incorporava a l'Associaci� de Fabricants de Farines de Castell�, que portava Vicent Ulldemolins. El 17 de novembre del 1941 s'acabava de pagar la f�brica a la casa Ylla de Barcelona, que poc despr�s presentava a Pere Fabregat un pressupost per augmentar la capacitat de molturaci� fins a un m�xim de 6000 quilos, que no es va acceptar.

L'any 1942 va patir dues clausures, i a partir del 1943 hi ha refer�ncies a racionaments i un major control per part dels organismes de l'estat (com ordres per barrejar pan�s al blat). El mes de juny del 1945 es van canviar i modificar uns cilindres, fet que exig� la signatura d'una acta amb intervenci� de la Delegaci� d'Ind�stria, Grup Fariner i CGAT perqu� el fabricant no ting�s problemes. El mes d'octubre, per les dificultats de trobar combustible, es va instal�lar un nou motor alimentat per un gas�gen. El juliol del 1946 es feia el registre de la marca "Pedro Fabregat" al Registre de la Propietat Industrial.

Durant aquesta etapa el personal fou el seg�ent: Josep Monfort, carretiller; Jaume Alc�cer, escrivent; primer empacador Francesc Colom, Pl�cid Garcia, Leopold Villalvilla, Isidor Beltran, Antoni Miralles, i Arcadi Badal; i segon empacador (des d'agost del 1945) �ngel Monferrer.

Les campanyes de 1949-50 a 1954-55 foren les m�s pr�speres. El desembre del 1952 s'afegia un recol�lector de pols "Cicl�n", i es demanava donar de baixa la mola catalana d'1'40 m. Per� la principal reforma tenia lloc l'any 1954: amb data de 6 d'abril, la casa Woudstra feia un pressupost d'adaptaci� dels cilindres de moldre, amb un nou estriat que modificava els resultats de les tres passades de trituraci� i de compresi�. Obtinguda llic�ncia del SNT, el 16 de juny es signava el contracte, el mes d'agost es feia el canvi i el 19 de setembre es reprenia l'activitat.

Durant aquesta etapa, a m�s del llogater i empacador, Josep Monfort, el personal fou: administratiu, Francesc Fabregat; empacador, Miquel Roig i Quint�n Edo; carretiller, �ngel Monferrer i Francesc Moya. Acabat el lloguer, figur� de nou l'empresari Pere Fabregat, per� es suprim� un empleat: administratiu, el mateix; empacador �nic: Quint�n Edo; carretiller: Antoni Colom, i Francesc Moya. Des de l'1 d'octubre del 1964 era llogada a Quint�n Edo i Francesc Moya. Despr�s de la mort del propietari, es tramit� un expedient de crisi davant la Delegaci� Provincial de Treball, que amb data de 5 d'octubre del 1968 declar� tancada la f�brica i atorg� el subsidi d'atur als treballadors.

  

El magatzem de fruita seca (1945-1952)

Situat a l'edifici adjunt a la mateixa f�brica, al primer pis del carrer Vallterra, posse�a una m�quina de trencar ametles amb capacitat de classificar i separar les clasques, moguda per un motor de benzina de 25 CV (1946), despr�s per un electromotor de 5 CV (1946-50), i per un de 10 CV (1950). L'electricitat la subministrava la companyia Teledin�mica Turolense, i el personal eren el propietari i dos obrers, els mateixos de la f�brica de farines. L'any 1950 tenia capacitat per trencar 5000 quilos d'ametles al dia. La inst�ncia demanant perm�s per instal�lar-la era del 14 de maig del 1945, amb una Mem�ria de l'Enginyer Industrial Francesc Mascota, i el 26 de novembre es donava el perm�s, amb condicions. Una nova inst�ncia de 30 de gener del 1946 demanava perm�s per al motor de 25 CV, que era autoritzat el 10 de juny.

No obstant, funcion� com a magatzem d'avellana i ametla: l'any 1948 es constitu�a l'Associaci� Nacional d'Ind�stria Trencadora d'Ametla i Avellana, que el 31 de Juliol aviava un q�estionari d'inclusi� al llistat oficial. Dit impr�s es cumplimentava el 9 d'agost, figurant com magatzem d'entrada, amb una capacitat de 15.000 quilos. Pere Fabregat va rebre el n�mero d'agrupat 236, figurant al llistat oficial entre 1948-49 i 1951-52, per� sense fer operacions, tret de la campanya 1949-50, en qu� negoci� 35.413 quilos d'ametlles, venudes a Josep Adell de Benicarl�. A partir del 3 de juliol de 1950 el magatzem an� a nom de Benjam� Monferrer, i acab� la seua activitat al final de la campanya 1951-52.

La ind�stria de pinsos composts i granulats (1956-1965)

La d�cada del 1950 va haver a Benassal un gran desenvolupament de l'avicultura, exemplificada en la creaci� de nombroses granges de gallines i �necs, sobre tot. Aix� va generar una gran demanda de pinsos adients per a l'alimentaci�, i Pere Fabregat va decidir instal�lar una mol� de pinsos a la mateixa f�brica, la cant� entre la Canaleta i el carrer de Vallterra. Amb data de 5 de febrer del 1955 es dirigia al delegat nacional del SNT, adjuntant certificacions de l'alcaldia i de la Germania Sindical de Llauradors i Ramaders. Com se li deman� l'autoritzaci� del Patronat de Biologia Animal a les f�rmules de pinsos, es van fer 3 f�rmules (dues per a pollets i una per a ponedores), i el 31 d'octubre del mateix any s'enviaven al director del dit organisme.

Amb data de 8 d'octubre es dirigia al director general de Ramaderia, incloent l'informe d'un enginyer amb el perfil i esquema de la granuladora adoptada (el model L-48), i de l'empla�ament de la mateixa a la f�brica. El pressupost d'instal�laci� va ser de 21.000 pessetes, comprenent un mol� Omega del n�m. 2, i un empacador Cicl�n n�m. 2, a m�s d'un motor de 15 HP per fer-los funcionar. Per�, el SNT ho va denegar per haver-ne ja dos, un de la Cooperativa i un altre de Francesc Roig (el que havia constru�t el seu pare Josep Fabregat).

Com el 23 de desembre del mateix any 1955 va apar�ixer un Decret sobre ind�stries de pinsos composts, es va refer el projecte, dirigint-se el 25 d'abril del 1956 al director general de ramaderia. Segons la mem�ria presentada, la ind�stria seria de pinsos granulats, donat que a Benassal hi havia unes 15.000 gallines amb necessitats d'uns 1800 quilos diaris de pinsos, que venien de fora. El mateix va fer el 30 d'abril, dirigint-se al Ministre d'Agricultura, amb una mem�ria cient�fica de pinsos per ponedores (gallines, �necs) i pollets.

El 12 de juliol del 1956 era autoritzada la f�brica, amb un triturador de mola catalana de 140 cm (motor el�ctric de 15 HP), una barrejadora (motor 1 HP), una amasadora-granuladora (motor 2'5 HP). Aquesta instal�laci� prompte es va quedar menuda, i n'era demanada una de nova, autoritzada el 24 de maig del 1957. Si b� despr�s no s'ajust� exactament al projecte, el 14 de gener del 1959 es feia constar una dilig�ncia aprobat�ria. L'any 1958 de la direcci� general de ramaderia van demanar les f�rmules exactes i mostres del producte, que s'enviaren el 28 de mar�: gallines ponedores, �necs femelles ponedores, i pollets.

Aquesta ind�stria, que des de l'any 1965 es limit� a la molturaci� de cereals (avena, ordi, pan�s, remolta, etc.) va ser la �nica que segu� funcionant a la mort del propietari, amb la denominaci� de "triturador", si b� no es tenen dades car per una equivocaci� es van destruir els quaderns de producci�. Va segur funcionant espor�dicament fins l'any 1982 en qu� es va tancar definitivament.

© Pere-Enric Barreda, 1997.
Pots enviar-me un missatge E-mail ([email protected]) prement aqu�.
M�sica de fons: Can�� de batre (tradicional), tr. de P. Artola (1949).
Optimitzat per  Netscape 3.0 i  Microsoft Internet Explorer 3.0.
�ltima actualitzaci�: 21 de mar� de 1997.