1. Introducció *

2. Aspectes de l’anàlisi d’un entorn d’escriptura hipermèdia *

2.1. Elaboració Documental *

2.2. Navegació assistida *

2.3. Cerca d’informació *

2.4. Aspectes corporatius dels sistemes d’escriptura hipermèdia *

3. Proposta d’un entorn d’escriptura hipermèdia *

3.1. Introducció *

3.2. L’explorador documental *

3.3. Els quatre contextos de navegació *

3.4. Dinàmica de treball *

4. Conclusions *

1. Introducció

El naixement d’una "Societat Documental" que necessita treballar en entorns digitals és el que fa necessària l’aparició de l’escritura hipermèdia. Cal facilitar les tasques dels usuaris que es comuniquen per internet i tenen la possibilitat d’accedir a grans quantitats d’informació, de manera que se’ls faciliti la recerca i selecció de la informació que realment necessiten, evitant així pèrdues de temps innecessàries. Existeixen problemes a l’hora d’unir els conceptes de treball en grup, individual, creació de documents i recerca d’informació, sobretot pel fet que no es tracta amb documents molt grans sinó que es tendeix a la fragmentació. Per altra banda, la fragmentació facilita la lectura i augmenta la rapidesa a l’hora d’accedir a la informació, que tendeix cada vegada més a ser multimèdia. Actualment existeixen aplicacions per a facilitar l’escriptura hipermèdia, però encara tenen moltes limitacions que no estalvien prou feina a l’usuari.

2. Aspectes de l’anàlisi d’un entorn d’escriptura hipermèdia

Hi ha quatre perspectives d’estudi dels entorns hipermèdia bastant generalitzades:

1. Elaboració Documental
2. Navegació
3. Recerca d’Informació
4. Aspectes Corporatius

1. Elaboració Documental

El nucli creatiu d’un sistema hipermèdia és l’elaboració documental, aplicació que hauria de facilitar la feina d’escriptura amb la intervenció mínima de l’usuari.

1. Nodes i documents
2. El node és la unitat atòmica dels sitemes d’hipermèdia, i els diferents nodes, units i estructurats per enllaços, contitueixen el document.
3. Enllaços
4. Uneixen els nodes per tal de formar el document.
5. Gestió de recursos multimèdia
6. Alguns sistemes consideren els recursos com a nodes que s’enllaçaran en un node comppost, com per exemple el web. Altres sistemes usen la incrustació del recurs en el node, com l’Ajuda del Windows. El principal problema d’aquests sistemes és que obliguen l’usuari a saber la situació completa del fitxer i de la carpeta.
7. Agents d’elaboració documental

Haurien d’evitar a l’usuari la feina d’actualitzar els resums, índex de continguts..

2. Navegació assistida

Els assistents per a la navegació haurien de ser creats pel propi sistema (com fa el word), pero gairebé sempre és l’usuari qui els ha de crear (com els bookmarks del navegador). Els agents de navegació s’haurien d’adaptar a les necessitats de cerca de cada usuari, i haurien de suggerir línies de cerca noves segons el tipus d’informació solicitat.

3. Cerca d’informació

Els processos de recuperació d’informació haurien de fer-se a partir de quatre tipus de consultes: atributs (data, autors, versions, etc); semàntica dels documents (text i recursos multimèdia); eines de recuperació textual (amb criteris estadístics) i enllaços entre nodes (documents relacionats amb un node determinat). L’usuari podria crear agents de cerca segons les seves necessitats específiques, delimitant l’ambit, la durada, o la utilitat de la cerca.

4. Aspectes corporatius dels sistemes d’escriptura hipermèdia

Un sistema d’escriptura hipermèdia hauria de contemplar uns administradors de l’organització, caps del grup de treball, i l’usuari individual, i l’accés a la informació estaria restringit a segons quins nivells, depenent dels documents que elabori cada element de la jerarquia.

3. Proposta d’un entorn d’escriptura hipermèdia

1. Introducció

Seria un ordinador buit (sistema) que inclouria quatre aplicacions: edició, navegació, cerca i comunicació, a les quals s’afegirien dues icones d’eines de treball i de personalització.

2. L’explorador documental

L’explorador hauria de visualitzar les carpetes i fitxers, i hauria de ser un element actiu, i permertre l’arrossegament de missatges als diferents òrgans de la jerarquia de la base. Els arxius desapareixen i apareix una base de dades documental.

3. Els quatre contextos de navegació

La proposta hauria de ser amb uns menus contextuals a cada icona, que permetrien gestionar nodes i documents, elaborar, index, i editar les bases de dades (elaboració). També, amb l’aplicació de "navegació", es podria, tornar enrere, gestionar bookmarks, consultar índex, etc. A l’aplicació de "cerca" hi hauria eines per a definir, controlar i mantenir els agents de cerca, i per gestionar els nodes de resultats. L’aplicació de "comunicació" permetria crear i controlar nodes de comunicació, adreces, llistes, filtres, etc.

4. Dinàmica de treball

En el nivell individual s’ha de treballar amb els documents; a nivell corporatiu, el sistema és una base de dades; i el grup de treball manipula part de la informació i la tracta. S’hauria d’evitar dispersar les aplicacions, i permetre simultanejar l’escriptura i la navegació, al mateix temps que es crearia la figura de l’agent bibliotecari que orienti al treballadador sobre l’organització de la informació.

4. Conclusions

Una de les barreres a superar hauria de ser el concepte d’ordinador com a processador de textos, ja que la digitalització de la informació fins ara ha topat amb el mite de la màquina d’escriure i les fotocòpies, i ha impedit el desenvolupament dels documents multimèdia i hipertextuals, tot i que les bases de dades i internet han sofert un gran impuls.