..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
I Rioni storici
per la versione italiana
visti dallo storico e poeta dialettale Don Cesare Amelli
Il Carmine
I Baloss spassapulè
Tanti volt,
fin de fiö,
quand girevi
a pè per tèra
cùme un singulin,
sentivi a dì
che a gh'èra i balòss.
E u savüd che là,
vers el Punt de Milàn,
i balòss
i gh'avèven el su riòn:
i balòss del Carmen,
o ànca i balòss del cav
E cunt poca creànssa
gh'hann dài la numinanza
de spassapulè.
A vurè vess un peverìn,
un filòlegh che el va a cercà
el perchè e el percùme
sül significàd di parol,
se duaria scriv che balòss
vör dì press'a poch
un fürfant, un nimàl,
un imbruiòn, una canàia.
Ma i balòss de Meregnàn
a ièn no propi insìna:
a gh'è un queicòss
che i a fà diventà simpatich,
quasi de vurègh ben
per la fürbìssia
senssa cativèria;
per la manèra
de imbruià la gent
senssa fagh del mal.
Se ti, ti a vedarìet,
i balòss
te fann una bèla impressiòn,
e magari a te vegn la vöia
de andà a guardà el tacuin
per vedè se a gh’è
San Balòss
cùme a gh'è‚ San Giuàn
e Sant'Ambrös,
talment sti balòss
a ien garbàd.
Sì, sì, va ben...
ciàpen la ciùca
ogni vott dì;
i pichen la miè
quand a ièn invèrs;
roben la legna
ai fitàul;
spàssen i pulè
de tant in tant.
Ma se vurì?
l'ost a l'è cuntènt
de vend el vin;
la miè la impara a tasè
e a stà a cà sua;
el fitàul el và no in malùra
per una quei pianta de men;
e per impienì i pulè
a gh'è tanti pularö,
ed anca lur
i gh'hann dirìtu de viv.
Saràn quei che saràn,
ma i balòss i ghe vören
anca lur:
bisogna purtà la Madòna
in funssiòn?
I riven a sètt a sètt.
Gh'è da fà una culèta
per un queidün
che sta mal?
I balòss a ièn i prim!
Mör un om o una dona
al Punt de Milan?
adrè al füneral
i balòss i vann tücc.
Pensa:
quand vün a l’è‚ un pù svèli,
o a l'è bon de sta al mund,
el ciàmen balussètt.
E quand a ièn insèma
tri o quater
per cumbinàn vüna gròssa,
i a ciàmen i balussùni.
Ma a l'è una verità
bèla ciàra:
Meregnàn senssa balòss
el saria pü
Meregnàn!
Meregnàn quèll bèll,
quèll di crapòn,
ch'el gh'ha i su fiùr
a tuti i stagiòn
el presenta
cume campiòn
tra i bèi gèner
püssè brav
dal Punt de Milàn
àla Maioca,
dal Carmen
a Bass i Munegh,
i Spassapulè
balòss del cav.

Svignèven quatt quatt
de nott
a rubà i galin,
bèi pulastrott mürüsin
tiràd sü cui pastò
pièn de sustanssa
fin dàla primavera,
in un cantòn del giardìn
o in camarìn
o in capunèra.

Ma bütèven lüghìd
tüti i matin
del santu ann,
a spassà i foss
per guadagnàss
pan e strachin
al dì de laù.
Per el vin
minga de pensèr:
un gutìn legèr
in de l'Urlandù,
un càliss
in del Bigìn,
un tassòn
in dèla Cechina,
tracanèven in del Tunèia,
se rüsèven denter
in del Sachètt,
sbevassèven al Genio,
scapüssevèn in de l'Isula,
al Trambaìn
faseven el ribatìn;
al Bunesch, àla Fiòca,
al Belvedere
svuièven i butigliètt;
e lott lott,
chiètt chiètt
se setèven giù
al Giardinètt,
tra una carèssa al gatt
e un'ugiàda a l'ustìna,
güstèven el bell ciarètt
in santa pas cùi amìs.

Oh gent meregnanina
genüina!
Oh balòss, oh balòss!
spassapulè senssa tèma!
puerètt me i can,
sincer me 'l su,
cI cör in man,
campiòn da ümanita'!
Mi cerchi amù
i sègn antich
in dèla Curt del Falcòn
vègia me Nuè
pièna de sigiòn
e de fursèll;
i sass dèla curt
del Piciài;
la trùmba,
l'umbra amisa
in del Vanètt;
l'acqua fresca
in quèla del Mascaròn;
la cadreghèta dèla nona
in del Magnàn,
in del Cicìn,
in dèla curt del Grapàtt.

Sbarlatèvi i ögg
de fiö
àla quarta domenica
de lüi,
quand el südùr
el se impiastrèva
ànca in sü la s-cèna
püssè tegnìssa:
gh'era la festa
patrunal;
gh'era la Madòna,
gh'era el paiàss,
gh'era l'anedott,
gh'era la funssiòn.

Rivàd la selva
di palàss:
i spassapulè
balòss del cav
ganassòn e generus
hann pers la vucassiòn:
fann pü el làder,
roben pü in di pulè.
El bèll quàder
di virtü,
di stüpidàd,
di gasaghè,
l'è là,
mes rutt,
tacàd
in dèla pulver
in d'un cantòn del surè.

San Pietro
I Rüscapelòi 
Tanti stori no!
Anca il mes de agùst,
quand la sira
la riva svelt
grisa e ümeda,
e i sansal
i besien me i vesp rabiùs,
San Rocc,
cunt la su gamba strüpiàda
puntigliùs me 'n lechè,
el vègn a ralegrà
Meregnàn
dal Purtòn àla Stassiòn,
dal Mulin Rutt
al Giardin.

Agùst,
el mes di ingüri!
Tel giüri
che mi u semper vist
i caretàd pièn:
tanti balòn pelàd
come la melòta di suldà.
Intrègh.
Taiàd in dü.
San, russ, güstùs,
insèma ai petòn...

La funssiòn,
bèla garbàda,
la girèva in mes ai fiur
tacàd in di üss, 
ai lenssö tiràd
adrè ai mür,
ai ciarin süla porta:
una pietà de santòn,
una devussion
de suor e de frà.
Ma in cà, vècc e bagài,
per tütt el mes
mangèven i ingüri,
rüschèven i pelòi.

In pagamènt
ambülànt e frütarö,
cume benefatùr
de l'ümanità,
te meteven el barachin
suta al nas
in tüti i cantòn
de Meregnàn.
Perfin del trambài,
sti bèi rutundon triunfài
ti a rüsèven in di piass:
e per  tütt el mes
mangèven cume füri,
rüschèven a tutt-andà;
ne restèven pocch
de pelücà,
assè de dagh ai och
del visin de cà.

I Rüscapeloi!
un riòn meregnanin
in santa pas,
senssa lofia sicümèra,
vecc de tanti sècul,
giàld de tèra crèa,

un burgh di furnàs.
Dal Purtòn àla Stassiòn
ai Ca Növ,
una strada antiquaria
rustìda dal su.
La malaria al Sguassètt.
La tèra agrària
àla Maravèia.
E un badalücch
de ort e de giardìnett:
la sès verda,
strafugnàda de sambücch
e piena di spusètt,
e la purtèia marssa.
Un retangulin de fadiga
per tüti i dì.
Ma quasi in riga
i giübilassio'n del vin:
i Tri Marter,
cunt la buta pièna
senssa dona de cà;
el Telegrafo,
el giübilè
di rumàntegh e di gulùs;
la Culumbina
di lipaquart;
el Gelùs,
per i secaperdè
mort de sed;
el Vapur,
un paradìs di lüganeghè;
el Bigiö, la Crus Bianca,
la Primavera,
l'oasi di barberàtt.

Parèvi vun
che 'ndèva in America
quand passèvi el punt,
traversèvi i piàss
de San Giuàn e di Nimài
e rivèvi fina ai Cancèi.
Meregnàn
el me parèva largh,
Meregnàn
el me parèva lungh:
la via Zuavi
pièna de buteghètt,
de curtilètt
intanàd da mistèri,
denter e föra
tra el su e l'umbria,
un planisfèri da cà,
de vita de tüti i culùr,
la finiva mai
de incantà.
E guardèvi. E guardèvi
ultra la feruvia
luntàn, luntàn,
i piànt, el sentè
i foss per Carpiàn;
ma vegnèvi indrè
de cursa
in mes ai Rüscapelòi,
püssè sicür
suta el cièl de Meregnàn.
 

Il Borgo
I Goss
Quàter cà de dü piàn
dopu el Punt del Làmber
ingrupàd d'ümidità,
una quèi ratatùia
pièna de berlafüs,
negussiètt bei nètt
de artigiàn,
curt e curtin
quadràd, rutund,
bislung, sagumàd,
madunìn
margheritàd in sül mür,
el campanìn
ch'el ciuchèva de spèss:
sèmm rivàd
al rion di Goss
de cent-ann fa.
Burgh di Ratt,
Pus i Serv,
Casarin,
Stradèla,
ièren una discrèta cùa
àla via principal.

Perù èmm lassàd indrè
el püssè,
la vera belèssa ràra,
la filigrana genüina,
la curùna presiùsa
che gh'hann miss adòss:
i hann ciamàd i Goss!
Bunalàna.
Lauradùr me i sàgher.
Chiètt me i bèe
tra la trìpa e la pìpa:
ma 'l mèrit
püssè gross
l'era quèl de vèss
i Goss.
Sarà Stài l'acqua di puss,
sarà stai l'ària de Lod,
fàtu sta
che gh'havèven el coll
rüstegh
e bell gross.

Ma prima de menà i toll
e de 'ndà a cà,
ve disi mì
la verità
ciàra ciarènta.

Arènta e atùrna
a la gèsa di Serv
gh'è semper vegnüd
i fitàul
cùi birocc imbeletàd,
süi landò lüster,
süi calèss imperial,
süi carètt
de tüti i gèner,
per el mercàd.
Lasseven i cavai
e i su strass
in di usterìi,
in di alberghi,
in di stalàss,
in di traturìi:
l'albergo dèla Curuna
cunt vott stanss
e l'acqua colda
e un pu' de sìmes;
l'albergo del Gall
in dùe el camerèr
el parlèva francès;
l'albergo de Sant Giorgg,
prufüment de salàm,
ai temp indrè pien
de generài piemuntès
gurguàn
e de capurài italiàn;
la traturia dèla Speranssa
cunt un bicèr di vin
nustràn;
la bùna tàula del Milàn
(e de lì
a te vegnèvet fora pü);
l'usteria di Serv
una volta scundüda
là in fund
quasi sül Lamber;
la Crusèta
per setàss giù
quand i gamb
a ieren quei di gamber;
la Rösa,
tra un burdelèri
de gent
de tüti i rass;
el Puss,
cunt stì biceròn
de fa diventà russ
el pirutòn
in mes àla fàcia de sümia;
el Cantinòn,
per 'ndà a càcia
d'un piatin fürb;
el Demetrio
sü quater meter quadràd

de vèra amicissia.
Oh riòn di Goss!
bèi temp indrè
dàla Palvesina al Casarin,
dal Burgh di Ratt
al Sangregòri:
la parola l'era vangèli
vèrt in sü l'altar!
Un mar de laurà
senssa tropp rusegabüsècch!
Oh benedèta regula
dèla sucietà meregnanina:
cui danè se cumandèva,
cui miseri
se stèva gne'cch!
E tütt rivèva
sül mercàd de Meregnàn
cumòss di stori
di fitàul e di paisàn.

Dopu la cilapàda
d'la piàssa
e i afàri
del fen, de l'èrba,
di cavai e di bö,
i sciuri dèla campagna,
senìch senìch,
sgnifèven la risutàda
e 'na puciùna
muntagnàda
de carne e de patati
spargiüda de barbèra.
Per tütt el Stat lumbàrd
gh'era
un prufüm de lèss,
un udurìn de rost.

Sèmm a post! 
La tràpula l'è scatàda;
tücc quèi del burgh
hann fài istèss:
ièn diventàd goss
ànca quèi
che prima
ruseghèven i oss!
 

La Piazza
I Lecapiatt
La piàssa centràl
- quèla del Cumün,
quèla dèla gèsa
de San Giuàn -
cunt i su mür
rubüst me una rura,
i su palàss
impastàd
de sècul e de danè,
strèta
ma làrga assè per tücc,
l'era el riòn di sciùri:
i Lecapiàtt.

Divèrs dai narigiàtt
del burgh;
tacàd intra de lur
püsse' di Balussùni;
luntàn dèla minüdràia
di Rüscapelòi.
Famìli cunt el bursòtt
pièn o quasi.
un queidün: un capuralètt
senssa tròpa linùsa,
la fàcia de pagètt
ma forsi, sùta sùta,
la cusciènssa de baràba.
I Lecapiàtt:
la barunàia
de Meregnàn.
Butegh, impègn,
ufissi afàri
el sègn d'una Meregnàn
burghèsa.
Rivèva in gèsa
L'ültima festa riunàl,
la festa del Rusàri.
cume una porta
che la te sàra sü
in cà.
I tri fest
de lüi, agust e setèmber
hann fài föra
tuta la cüsìna,
hann svuiàd tüta la cantina:
mangia mi
che te màngiet ti,
gh'era pü gnent
de mètt suta i dent.
I sciùri dèla piàssa,
sti puri crist,
eren lì, toni-moll,
scamùff scamùff,
cunt i piàtt vöi;
quèi del Càrmen, del Burgh,
de San Rocch,
avèven safagnàd
cume cavalètt
padèll e fiaschètt.
Roba de matt! Per ültum
gh'era de fà
el lecapiàtt!
quàter fergüi de pan
tri ussin in crus,
mesa nus,
l'ültum gutìn de vin.
 

Un brütt destìn
quèll del lecapiatt.
Senssa antipàst
de salam casalìngh,
senssa raviö fài in cà,

senssa manz a lèss
e galina a rost,
senssa cuntùrna
de mustàrda
e de buna insalata,
senssa furmagg del casè,
senssa früta del Malvàn,
senssa turta del Cambièri,
senssa cafè
e gràpa cunt la rüta,
senssa trì o quater
qualità de vin
schissàd cunt i pè,
l'èra propri 'na berlìna,
una roba disunèsta
e antipatica
per la festa dèla piàssa,
per una ràssa meregnanina
insì aristucratica.
 

inizio pagina
AdCComputers
tel. 02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]