..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
Da la rivada di Bàrber al 1000
.il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
E sèmm, insci per rid, al 452. E chi, purtropp, comincen le dolenti note. Ven Attila, re degli Unni, che l'invad l'Italia e senza di nè vun nè duu, el devasta Milan al punto che la cèssa de vèss la sede di Imperator. Siccome sto noster pover Milan l’è semper staa in man a can e borian, in del 476 el ghe borla in di sciamp di Eruli menaa giò da Odoacre. Foeura di sgrinf di Eruli borlom in quèi di Goti che, in del 493, guidaa da Teodorico, s’impadronissen de Milan... e lassa che la vaga. Ma quèst, in confront, l’é ancamò nagotta a quell che g’ha de vegnì. Intanta in del 530 é nominaa véscov San Dazio, milanes. E l’é in del 599 che piomba su Milan Uraia, nevod de Vitige, re goto, e la nostra povera cittaa la va a l’inferno. E tutt per vendicass di milanes perché, savend pù a che sant votass, aveven domandaa ajutt all’Imperator d’Orient. Se dis che tresentmila milanes sien sta a massacraa o venduu. Fémmegh pur la tara, ma quéll che é cért che’l stermini el gh’é staa e de maladétt. Basta dì che’l noster Milan el devéss staa rasaa al soeul perché non gh’era rèstaa in pee che ona quai colonna e ‘na quai torrétta. E Milan, già segònda capital de l’Impero Romano, l’era diventaa men della Bovisa, tant è vera che per on bon mézz secol Milan el se sent pù a nominà nanca... in la fila di can e i princip ghe volten i spall e ciappen residenza a Pavia, Monza, Verona e Ravenna. Pover Milan! El trii settember del 569, Alboino, capo dei Longobardi, el ven e l’occupa el milanes, el stabiliss a Pavia la sede d’on nuovo regno e poeu el fa el so bravo ingrèss a Milan.  On regno abbastanza bon, se voeurom véss giust, l’é staa quéll de Teòdolinda cont so fioeu. In del 750 ven faa su la gesa de San Giorg, dètta al Palazzo, perché se ritégn che lì taccaa ghe fuss staa el palazz de Massimiano, Imperator roman, e noeuv ann dopo ven elètt Tommaso Grassi, arcivèscov de Milan, e quèll l’è el primm arcivèscov faa, perchè tucc i alter, S. Ambroeus compres, non eren che vèscov.  In del 770 da Desiderio, ultim Re dei Longobardi, ven costruii la gesa de Sant Sist. Ma ses ann dopo, Carlo Magno, el fa presonee Desiderio e el fonda on regno noeuv d’Italia. Inscì la monarchia, così détta dei Longobardi, la g’ha fin, dopo véss durada dusentsèdes ann precìs. Minaccia però on pericol, quèll che’l rito ambrosian el vaga a fass benedì, causa on trattaa combinaa tra ‘l papa Adrian e Carlo Magno. Ma Carlo Magno, avend capii che l’aveva faa ona toppica, prudentement el revoca el decrètt... e poeu el se nomina lu Re d’Italia. Ma a fagh capì verament a Carlo Magno la gambarada che’l faseva cont el Papa Adrian a adottà domà el Rito Roman e fa ritirà tucc i liber ambrosian, l’è staa Eugenio Vèscov, se sa minga de qual diocesi, che a furia de insist perchè se mancass minga de rispètt a S. Ambroeus l’ha ottegnuu el so intent. Carlo Magno, dopo che gh’è nassuu on fioeu, che’l ven ciamaa Pipino, el continoa la conquista del regno d’Itàlia cont Pavia semper per capital. Intanta fann arcivèscov Pietro Oldrati, milanes. Carlo Magno l’ha faa anca di leg e tra i tanti quèlla di giudizi, dètta “della Croce di Dio”, che quasi semper la serviva a nagotta e che la consisteva nell’obbligà i duu litigant a sta on dato temp coi brasc avèrt come vèss in cros per podè conoss chii di duu l’aveva giuraa el fals. Intanta Dateo, arcipret, el fonda on ospizi per i trovatèi propi visin dove gh’è adèss la Galleria Vittori Emanuèll e l’arcivèscov Pietro I° el fa ricostruì per inter la Basilica Ambrosiana. Se andava avanti anca minga mal, tant è vera che in del 796 è staa fondaa la zècca milanesa che la batteva moned d’argent e anca d’or col monogramma de Carlo Magno, ma siccome stoo pover Milan l’era minga staa provaa assee, per completà l’opera ven, in del 801, anca el terremott e siccome quand capita quij affari lì non fann che dagn, tanti cà vann a tomborlon e tanti pover diavol se troeuven senza cà nè tecc. Moeur Pipino, fioeu de Carlo Magno, in del 810 e Carlo Magno el ghe va adree al vintott de gennar del 814. In del 836 ven fondaa la gesa de Santa Maria Beltraa e quèlla de Santa Maria Maggior, ciamada però jemale, perchè non se fonzionava che a l’inverno. Confèssi che savaria no div el perchè la funzionava minga d’estaa. Intanta l’arcivèscov Angilberto II° el fa fà i sepolcher a S. Ambroeus, Gervas e Protas e l’altar maggior de la Basilica Ambrosiana.  El cinqu magg del 840 i milanes, per on ecliss total de sò, ciappen on tal spaghètt de no dì. Eren semplicement terrorizzaa tant che credeven che la fuss la fin del mond, ma malgrado l’ecliss, propi in quèll di lì ven nominaa vicario imperiale el conte Leone. Dopo vott ann, tant’assee de tegnì su on poo viscor stii pover milanes, l’Imperator Lodovico el pensa ben de menai in guèrra contra i Saraceni su’l napolitan. Cont che... consolazion sien andaa l’è pussee facil immaginall che descrivel. In del 869 ven fondaa la gesa de S. Satir e duu ann dopo quèlla a Maria Vergin, propi lì in di cinqu vij e la gh’è ancamò adèss, fada fà da on certo Werolfo ma che de soranomm ghe diseven Podone. In del 873, in Agost, inveci de la passada di quaj e pernis, gh’è staa on tal passagg de cavallétt che hann rovinaa tutta la campagna lombarda e per completà l’opera s’è verificaa anca ona quàntitaa de fenomen in ciel e in tèrra che i pover milanes per la paura eren terrorizzaa e saveven pù nanca cosa ghe n’aveven in saccoccia... dato che in quèll’epoca i saccocc ghi avèssen. E come la manna ven l’Arcivèscov Anspert che l’aveva savuu acquistass de la potenza e subit el restaura Milan, el ghe slarga la cinta, el fa costruì l’arco de la basilica de S. Ambroeus, dove poeu dopo l’è staa seppèllii. E tutt quèst el succed in del 881. Milan in... cinta el se trovava discretament ben. Pover diavol, l’aveva soffèrt pussee che pussee pocch, quindi on premi se le meritava e difatti in del 883 scioppa la pèste che la fa strage. Cosa podeven desiderà de pù stii pover milanes? Cinqu ann dopo, Berengario, duca del Friuli, l’è incoronaa Re d’Italia, ma dopo trii ann, ecco che ven giò i Ungari che nissun i aveva ciamaa, e, strada facendo, tant per ingannà el temp, devasten tucc i paes rispèttand pèrò Milan. Meno male! In del 900, Lodovico, Re de Provenza, el ven faa Re d Italia e se fabbrica la gesa de S. Maria Segrèta. Ma Lodovico el ven casciaa foeura d’Italia da Berengario el qual el mett la soa cort a Pavia. Ma la roba la se fa spèssa. Lodovico el tra insèmma on esercit, ma de maladètt, el torna in Italia, el cascia via Berengari, ma Berengari se le mètt minga in saccoccia, el giura vendetta e el manten el so giurament. L’entra in Verona a la sordina, el fa presonee l’Imperator Lodovico, el ghe fa rinnncià a la Corona de Lombardia e me le fa scortà in Provenza, minga prima però de vègh faa cavà i oeucc. L’è anca quell li on gust come on alter! Malgrado sto delitt, Berengari in del 913 el ven proclamaa in Roma, dal papa Giovanni X°, Re d’Italia... e lassa che la vaga. Ma anca per lu gh’è el so castigamatt e difatti Rodolfo II°, Re de l’alta Borgogna, instigaa da on cèrto Gilberto, el ven in Italia, l’entra in Pavia e l’è acclamaa Re d’Italia. Berengari el fing de mètt la bèrta in sen, el se ritira a Verona, ma cònt on brus d’inferno. On bèll dì, ma brutt per lu, approfittand d’ona scorreria che fann i Ungheri, el se uniss a lor, el va sotta i bastion de Pavia e la mètt a fèrr e foeugh. Ma, siccome el diavol el fa i pignatt e minga i covèrc, el ghe borla in man a on pugn de congiurati, comandaa da on certo Flamberto che, senza digh nè crèppa nè s’cioppa, el passen da ona pàrt e l’altra. Berengari el rend l’anima a Dio e Rodolfo II° el riacquista l’Italia. E quèst, per vèss precis, el succed in del 924. Duu ann dopo e cioè in del 926, Rodolfo el se accorg che anca per lu incomencia a tirà aria de tramontana; i amis diventen nemis e fina i so parent ghe se mètten contra, e lu, vist la mal parada, l’ha de vè ditt come Ferravilla.. “quasi quasi e meglio fuggir” e l’è filaa pussee ,che imprèssa. La corona d’Italia ghe la mètten in coo a Ugone, conte di Vienna, faa vegni apposta da l’Arcivèscov Lamberto, e la Dieta de Pavia le proclama Re d’Italia. Moeur l’Arcivèscov Lambèrt e ven faa Arcivèscov el frances Ilduino e Ugone el se associa, nel regno, soo fioeu Lotario che’l g’ha avuu in regali da Alda soa miee. L’è minga staa on regali straordinari, perchè l’è vun de quij tai regaj che ancamò incoeu i miee ghe fann ai so marì. Anzi ghe ne de quèi chè guarda minga a spes e ghe ne regalen magara duu e fina trii per volta. Ugone, content come ‘na Pasqua, l’approfitta de la zècca per fa batt moneda cont sta leggenda chi: “ Hugo Piissim, rex - Christiana religio”.  In del 936, moeur Ilduino e fann Arcivèscov Arderico, di puro sangue milanese. Semm in del 944 e Ugone el vorraria mètt su la sede metropòlitana soo fioeu. Ma l’è minga ona roba facil! Pensa che te pensa, el provoca ona lit indiavolada tra i milanes e, col pretèst de mètt paas, el tenta de fa coppà el vègg Arcivèscov Ardeneo. Ma siccome generalment tra i due litiganti il terzo gode, inscì cent milanes, che gh’aveven nè colpa nè peccaa, ghe lassen la vita. Scopèrta la trama, per fass perdonà, Ugone el regala a la gesa ambrosiana la ricchissima badia de Monantola... e c’hii ghe n’avuu ghe n’avuu. Se arriva insci, in del 950, a la fondazion de la gesa de San Raffaèll. On ann dopo, Ottone, Re de Germania, el manda a Milan so fioeu Litolfo, minga sicur per fa di spes, ma per vedè che aria tira e sentì cosa disen e come la pensen i sciori de Milan. Litolfo el torna da so pader, el ghe cunta tutt quèll che l’ha vist e l’ha sentii e Ottone, fa su, come se dis, sacch e fusèlla el ven giò, el corr a Pavia e là el se fa acclamà Re d Italia. El ven poeu a Milàn e anca lu el fa batt’ subit moneda a la zecca, moned d’argent che ghe diseven Ottolino cont la leggenda: “Otto Imperator Mediolanum”.  Intanta: Valperto de’ Medici, on ecciesiastich milanes, el riess, a furia de dagh, a riconcilià Menasse e Adelmano che tucc duu vorreven vèss nòminaa Arcivèscov, ma siccome de post de Arcivèscov ghe n’è vun sol e podend minga contentai tucc e duu, tajandegh la tèsta al tor, còme se dis, el se fa fà Arcivèscov lu... e i duu aspirant rèsten cont on palmo de nas e forsi anca de pù. In del 963 se fa i mercaa de la Cittaa, che vègnen ciamaa Carobbi. In quèll de Porta Comacina non se vendeva che paja, fen e legna e se comandava che: “Nullus Marosserius vel Mediator signorum et feni possit ire vel stare in Broleto, vel super pontem Porta Cumana, quand ligna vel femen vel palee ibi venduntur”. L’origin de la parola Carrobbio par che la deriva da la parola latina Carruvium che la vorraria di on quadrivi come ei gh’è ancamò incoeu in fond de via Turin e prima de incomincià el cors de Porta Cines. In del 964 s’cioppa ammò la pèste a Milan, e l’è inutil dì, che la fa strage e che l’è, per la cittaa, on’altra batosta e minga de pocch. Nell’istèss ann cèssà el governo monarchich de Milan che’l ven ricostruii da on misto panera, perchè i Arcivèscov s‘eren miss anca lor a fa la guèrra cont di sòldaa so de lor e che mètteven insèmma a quèi dei sovrani, e eren comandaa da capitani speciai della cittaa. Devi confèssà che me sont dimenticaa de di che la prima cinta, fada dai ròmani, la girava la cittaa propi dove gh’è adèss: S. Giovann in Conca, S. Maurili, la Scala, l’Agnèll, S. Fedel. La segonda cinta, fada da Massimiano Erculeo vèrs la fin del tèrz secol, l’era molto pussee larga perchè l’andava fina al Carrobbi, in fond de via Amedei, via Maddalèna, in fond de S. Zen, S. Francesch de Paola, S. Marcellin, S. Vicenzin, Santa Maria Porta, S. Babila, che tanti voeuren che’l sia ona femmina menter inveci l’è on mas’c autentich, e da S. Steven fina alla cròs de Santa Enfemia. L’era minga ona gran cinta, ma i abitant eren pocch e ghe staven denter minga mal. Oltre la cinta no gh’era che campagn e gran parch pien de selvaggina. Basta di che, in del 925, 1’Arcivèscov Lambèrt, l’ha invidaa a la caccia del cèrv Burcardo e la caccia l’è propi stada fada in la campagna che andava da Piazza S. Steven a la gesa de S. Nazzar. Chii l’è che le disaria, èh?... L’è vera che de selvaggina ghe n’è ancamò a S. Steven, ma l’è sui banch e la se vend carna salada. E in del frattemp ven edificaa i ges de S. Cels, S. Vittor, S. Giovann a la Conca e el Monastee Maggior. Salvo cambiament de Arcivèscov, per mort, gh’è propi nient de straordinari. Nel 983 Milan l’è sotta el domini de l’Arcivèscov Landolfo, el qual, oltrepassand i limit, el va a cercà rogna de grattà incitand a la guèrra civil. Moeur a Roma Ottone II° Imperator de Germania, e ses ann dopo la sciora Teofania, Imperatrice de Germania e mader del piscinèlla Ottone III°, la ven chi e la rend tutt el paes sòggètt a lee. Ma in del 991 la moeur e l’Italia, ma specialment Milan, stann in pee cont di istituzion improntaa a vera libertaa. Ma in del 996, Ottone III°, che l’aveva minga mangiaa per nagotta e l’era vegnuu grand, me’l fann Re d’Italia. E l’è staa on ann dopo che i pret hann incomenciaa a di la mèssa cantada. Sigura! L’è propi staa in de l’ann 997 che i pret hann comenciaa a fa sonà l’orghen e d’allora l’hann mollaa pù. Hann mollaa inveci... la miee!... Com’è la miee? La miee, sì!... ma i pret... podeven toeu miee? Sigura ! Voeuna sola però. E me par che la sia... anca tropp! Siccome le così dette discipline de S. Ambroeus, concedeven on sol matrimonio ai membri del clero milanes, se capiss come tanti se l’abbien minga faa di dò volt e abbien tolt la soa brava miee e gh’avarann avuu anca i so bravi fioeu. Ma Roma i pret cont miee e fioeu la pò minga digerii e la voeur assolutament el celibato applicaa fina all’eccèss.. e la manda a Milan el direttor de la soa cort, Ildebrando, pur savend che la diocesi de Milan l’è on ossètt on poo dur de resignà. El noster Arcivèscov Guidone el voeur che sia rispèttaa assolutament el privileg che g’hann i pret milanes de podè toeu miee, ma el Papa scandalizzaa, el manda la scomunica a Milano... e inscì succed on pien ... de Maria Luisa ...
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]