..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Viscunt: Ottone
il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Ottone el molla minga el mazz, el cerca de vendicass de vèss staa casciaa via da la rocca de Arona e de avè ciappaa la pèttenada a Angera, su'l Lagh Maggior, dai milanes. Ottone el cova el velen in l'anima, el tira a prèss de la milizia, el ven ben accolt dai comasch, el piomba su Desio, dove lu el gh'aveva di simpatizzant per vèss staa là come canonich, e se ne impadroniss in la nott del vint Gennar del 1277. I Torriani, che ona tal sorpresa se la spècciaven propi no, vègnen faa presonee e saraa denter in gabbi de fèrr, confinaa in del castèll Baradèll. Ottone Visconti l'entra in Milan, i milanes el ricognossen Signore de' la cittaa e invochen la paas. El manda a spass tucc e fina el marches de Monferraa, che da lu stèss l'era staa elètt capitani di milanes, e el ghe toeu la carica per daghela al so nevod Matteo. El marches, ferii in la soa dignitaa, el tenta de reagì, ma l'è ciappaa e saraa su anca lu in d'ona gabbia de fèrr. Napo Torriani el viv in gabbia on ann e mezz, in che manera l'è forse pussee facil immaginall che descrivel. Però, cosa l'è mai el destin! Napo l'è andaa a fenì i so dì in di preson del Baradell e propi in la stèssa gabbia de fèrr dove lu l'aveva faa soffrì Simone da Locarno. Se innalza a Milan, per la prima volta, la bandera cont la vipera e se entra in pieno governo monarchich. Quatter paroll circa l'origin o, per mèi dì, la creduda origin di Viscont, me par de fa ben a spendi. Tanti sostègnen che i Viscont discenden nientemeno che dai Cesari romani, tanti dai Re Longobardi e di alter da Anchise trojano, ma propi con sicurezza se pò no savèll. Però per induzion se po ritegnì che  discenden da on Eriprando, milite in Milan in del 1065 e scèpp de vari ramm di Viscont d'Oleggio Castello, di Masino e di Invorio. Bisogna però regordass che'l vocabol “Visconte” el ghe se dava a chii faseva le veci de cont o governator d'ona quai cittaa e l'ha finii poeu, in del secol XI°, cont el diventà cognomm de famili, come precisament la famiglia de Eriprando. Se voeur poeu che on cèrto Ottone, fioeu de quèll Eriprando lì, in la prima crociada in Orient, l'avèss mazzaa in duèll on famoso Saraceno e che ghe sia rèstaa a lu, come trofeo, el scud del Saraceno contrassegnaa cont ona bissa che ten in bocca on bambin cont avèrt i brasc, che l'è poeu diventea el stèmma gentilizzi di Viscont. Quèll che podi diff l'è che anca i Viscont, prima de la nomina de Ottone a Arcivèscov, gh'aveven minga tant de sfojà verz, come se dis, perchè tutt se limitava a on quai fondo che possedeven in su'l Lagh Maggior, ma dopo!... Ve basta dì che in men d'on secol, la famiglia di Viscont, l'è minga domà sovrana de la soa patria, ma de trentacinqu cittaa e l'aspirava anca al regno d'Italia. Sì, va ben, ma se voo avanti a cent ann per volta la stòria de Milan se fa prèst a cuntalla su. Donca, tornèmm indree e andèmm in regola e a pian, che chii va pian va san e va lòntan, se de no non fèmm che de la confusion. L'è vera o no? Intanta a Firenze, in del 1265, nass Dante Alighieri, el Gran Poeta che, a so temp, cont la soa Divina Commedia, el ghe dà a tucc quèll che ghe spètta e, segond i so merit, je manda senza tanti compiiment a l'Inferno, al Purgatori e in Paradis. Ottone Arcivèscov che l'era on gran politegon e padron, come se usa a di, de la melonera, el sostituiss al Carroccio el stendard de S. Ambroeus, el trà giò Castèll Seprio che l'era el covo di ribèlli e i avanz di Torriani je obbliga a confinass nel Friuli. El riforma, come'l voeur lu, i statutt, 'e circa dusent femilii el ghe dà l'ordin Patrizio poeu el desfa “le quattro Credenze” e el ghe picca el so bravo tribunal. Credii minga che Ottone el fasèss tutt stii bèi robb chi per amor de la patria! Ma nanca per sogn!... Je faseva per lu e per la soa famiglia. Basta di che tutt quèll che conquisteven i Arcivèscov, che gh'era staa prima de lu andava alla gesa, ma Ottone da quèll'orèggia lì el ghe sentiva minga e tutt l'era... onorato per'lu e per el so nevod Matteo per el qual el gh'aveva on debol. Bisogna regordass che da Desio i Torriani o Della Torre eren minga staa casciaa via tucc. Cassone, che l'era fioeu de Nepo e on cavalier in gamba, el se trovava a Cantù dove l'erà staa mandaa da so pader e, appèna savuu la soa fin, el giura de vendicass e l'era anca uman, e cont di todesch che l'aveva poduu vègh da l'Imperator, el ghe fa guèrra a Ottone e tanti volt ghe la fada dì. Ona nott a Gorgonzoeula, dove gh'era minga nancamò Sindegh... Gioacchino Finocchi, nè el famoso carabinier Pinèlla, Cassone el troeuva el vègg Arcivèscov a la tèsta de la soa milizia e ghe la dispèrd. L'Arcivèscov el pensa ben de scondes in d'on campanin e nissun ghe ven in ment de andà a scovall se de no Ottone la pacciava frèggia. Le resistenza de Cassone per vendicà so pader la dura fina a la metaa del 1281, ma a Vaprio vèn desfaa el so esèrcit e lu stèss el ghe lassa la pèll. Ottone el fa eleg capitani di milanes Guglielmo di Monferrato, ma chii gh'è in difètt gh'è in sospètt, inscì Ottone el comencia a dubità de lu e on bèll dì, e cioè el duu Gennar 1283,  intanta che Guglielmo l'è foeura de Milan, Ottone bèll e vègg come l'era, perchè i settanta je vedeva pù, el se mètt e la tèsta di sò soldaa, el cascia foeura de Milan tutt i ufficiai de Guglielmo e a lu el ghe imponn de mètt pù pee in cittaa. Guglielmo che l'era staa per des ann Signore de Comm, el se fa amis di nemis de l'Arcivèscov e el lassa che faghen scappà Guido Torriani che l'era vun di trii presonee ancamò viv in del Baradell. Appèna Guido l'è liber, el tacca e fagh guèrra a Ottone che la dura duu ann. Dopo se firma ona specie de paas che la finiss a portà on'altra guèrra. Qttone el tocca i vottant ann e se capiss come a quèlla tènera etàa se poda minga tropp governà; el pensa ben de ciamà el pronipote Matteo Viscont de trentasètt ann, favorevolment cognossuu per intelligenza e valor. Faa capitani del popol in del 1287 el ten el grado per tanti ann. Ottone, che l'era arrivaa a la bellèzza de vottantott' ann, el moeur lamentandes coi dottor, che ghe faseven corona intorna al lètt, col digh che eren bèsti perchè eren minga bon de tegnill al mond. Malgrado el so grand dispiasè de lassà sta vita e forsi cont el desideri de fa crèppà i dottor che eren minga staa bon de fall guarì, Ottone Visconti el rend l'anima a Dio che l'ha de avèlla trovada minga cèrt... nètta de bugada.
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]