..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Viscunt: Gian Galeazzo
il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
El ciappa el post del Galeazz so fioeu, Gian Galeazz Conte di Virtù, che essend rèstaa vedov de Isabèlla, el sposa soa cusina Caterina, tosa del Bernabò e de la Regina de la Scala. Gian Galeazz l'era on furbon matricolaa, el faseva, come se dis, la moneghèlla falsa, on ver basapili, semper coi oeucc rivolt al ciel e i man in l'acqua santa, el cantava in di cori coi fraa, el vèstiva modèstament, el faseva di gran caritaa, el mortificava el corp, ma tutt per tirà l'acqua al so mulin... e come l'ha savuu tiralla ben! El popol l’ha creduu nientemen che on sant tant l'è staa bon de fa el gesuita e dagh a tucc el fumm in di oeucc. Ajutà el succèss del nevod, l'è staa el zio, perché intanta che Gian Galeazz el cantava in di còri, Bernabò el seguitava, per nagòtta, a fa torturà, mètt al rogo o sarà in di gabbi de fèrr in compagnia di cinghiai rabbios o avvelenaa... e via discorrend, tucc quij pover crist che ghe borlava in di ong. Andand avanti vedarèmm che anca el nevod l'è dègn del zio. Bernabò Viscont, che l'era l'omm pussee discol, intemperant, cattiv e sfacciaa che ghe fuss staa su la madre tèrra, el gh'aveva ona passion matta per la caccia e per conseguenza el gh'aveva i so sit de caccia riservada. Se on quaivun el gh'avèss mazzaa ona legora o ona quaja, quèll l'era sicur, pover diavol, de andà drizz su la forca e tutt i beni, se ghe n'aveva, eren confiscaa. A differenza di alter cacciator inveci de duu o trii can, lu ghe n'aveva la bellèzza de cinqu mila e je tegneva part in S. Giovanni in Conca, in la così dètta cà di can, e part in campagna e quij pover diavol che ghe vegneven daa in custodia doveven viv semper cont la tremarèlla adoss. Sì perchè se on can el diventava, magher la colpa l'era del custod, el qual senza tanti compiiment l'era spogliaa de tutt; viceversa, se'l can el vegneva via polit, el custod el gh'aveva el toeu e poeu toeu. E guai se quaigheduu vorrevà mètt denter el nas... Basta di che duu pover Francescan che s'eren permèss de digh a Bernabò de vess on poo pussee uman, lu i ha faa subit brusà viv. El bèll l'è che'l se ostinava a di che lu l'era el cristian pussee divot! L'è vera che'l faseva dì di mèss che lu el sentiva immancabilment, ma in l'istèss temp l'insultava el Papa, i Vèscov e i pret le mètteva sotta ai pee adrittura. Ai convent el ghe dava di beni, sì... ma eren quèi che lu el confiscava ai alter però! In del 1384 moeur Regina de la Scala, miee del Bernabò, l'unica che gh'aveva su de lu on poo diroo così d'impero, e che l'era bona de calmà on ciccinin i so impeti de collera. Guai se la fuss stada voeuna de 'soffià su'l foeugh' inveci de mètt acqua! Se a Bernabò ghe sia dispiasuu de la mort de soa miee o se inveci el fuss content per avègh pù chii cercava de mèttegh on quai freno ai sò birbonad, mi savaria minga divel. I milanes, de sta principèssa, g'hann ona memoria in del Teater de la Scala che'l porta el so nomm e per vèss staa fabbricaò propi in del post dove gh'era la gesa de S. Maria de la Scala fondada e dotada da lee. Ma del Teater de la Scala me risèrvi de parlaven pussee avanti. Gian Galeazz, come hoo già ditt, l'era on finton de prima forza e se ne stava a Pavia cercand la manera de vègh in di sciamp tutt el Staat. El fing on viagg a la Madonna del Mont, che, come tucc sèmm, l'è visin a Vares per fa on voto e de bon nevod, l'avvèrt el zio Bernabò, scusandes che per la prèssa el podeva minga vegnì in cittaa a saludall, ma che l'avaria veduu inscì tanto volontera se'l gh'aveva la bontaa de trovass, ven stabilii el sit dove poden vedèss. Infàtti la mattina fissada, Gian Galeazz el ven a Porta Cines cont on gran seguit de gent armada e par che'l voeubbia dislenguà da la consolazion quand el ved e vegnigh incontra duu, fioeu del Bernabò mandaa dai pader che, a cavall d'ona mula e scortaa da dò guardi del so seguit, le spècciava su'l pont de S. Vittor. Appèna s'hinn vist gh’era pù nissun che je tegneva. Brascia su de chi, basa su de la... insomma ona roba commovent, ma dopo tutt i salamelècch, Gian Galeazz el ghe dà l'ordin in tedesch a duu so ufficiai, de arrèstà el zio. Ditt e fatt, circonden Bernabò e i so fioeu, i disarmen, e faa presonee vègnen, pussee che imprèssa, portaa al Castèll de Porta Giovia, intanta che Bernabò e i so fioeu dann foeura de maladètt, minacciand e vosand al tradiment. Gian Galeazz se ne infischia, el lassa che vosen e strillen e content come 'na Pasqua che'l colp l'era andaa ben, l'entra trionfalment in Milan fra i evviva del popol che l'acclama Signore Generale. Ai alter fioeu de Bernabò non ghe rèstava che cercà de mèttes al sicur e g’hinn riussii. Mèttuu a post Bernabò, Gian Galeazz, el permètt che se saccheggia i palazz del zio dove gh'era raccolt ona gran quantitaa de ricchèzz e in l'istèss temp ghe se arrend el Castèll de S. Nazzar e la torr de Porta Romana. Gian Galeazz, fint semper pussee de Giuda, el mandà a tutt i cort di regnant on manifèst, corredaa da cèrti procèss fals, dove se descriveva tutt i balossad de Bernabò e di so fioeu, aggiungend che'l tradii l'era staa lu e minga el Bernabò e che se l'aveva faa presonee so zio e i cusin, l'è staa per la soa difesa personal, perchè ghe l'aveven giurada. Bernabò l'è poeu staa mandaa al Castèll de Trèzz, sta faa fabbricaa propi da lu, e che mai pù el se saria immaginaa c'he on bèll dì l'avarien saraa denter lu per fagh espià i so pèccaa. Bernabò el moeur, tant per cambià, anca lu avvelenaa a settantases ann, in del 1385, lassand indree la bellèzza de trentases fioeu tra legittim e naturai. Se pò immaginà el... dolor de quèll car nevodin, che l'ha piangiuu la mort de so zio come pocch nevod piangen. El g'ha faa di funerai straordinari e la faa mètt in dona tomba de marmo in gesa de S. Giovann in Conca. Quanta bontaa d'anim! . -. E che coeur... el gh'aveva quèll Gian Galeazzo Visconti!... La soa potenza e la soa politica. g'hann assicuraa, minga domà quèll che'l gh'aveva giamò, ma ghe l'hann ingrandii e aumentaa. Scommètti che tanti se domandarann come mai tanti princip che hann sposaa i tosann de Bernabò hinn minga staa bon de uniss ai fioeu e andà contra al Gian Gaieazz e fagh pagà car quèll vil tradiment? Hann minga mancaa de fall, ma santo Dio!... se trattava, dopo tutt, de vendicà on tiranno de la peggior specie e che la soa mort la' ghe permètteva a tucc de tirà el fiaa! L'era anca giusta che se la ciappassen minga calda!  E Gian Galeazz, cont la soa arte raffinada de fing, el saveva conquistass i simpatij de la popolazion; l'ha subit diminuì i gabèll, el g'ha ridaa i privileg che Bernabò el gh'aveva tolt, l'ha tiraa via tutt i abusi e l'amministrava anca cont ona cèrta giustizia e imparzialitaa. Cèrt, che l'era ambiziosissim e che'l ghe tegneva molto a l'immortalitaa, e a provall bastaria el Domm de Milan e, la Certosa de Pavia che lu l'ha ordinaa de erig in del 1386. Per quèll che riguarda el Domm, ghe nè de quèi che... tra'l sì el no... hinn de parer contrari. Ma ne parlarèmm dopo. Continoa però i guèrr e semper per la sfrenada ambizion de Gian Galeazz. In del 1387 el fa alleanza coi Da Carrara e cont i Signori de Padova per andà contra al Signore de Verona che'l ven sconfitt, rèstand a Gian Galeazz i so domini che pèrò el doveva spartì coi Da Carrara che, giustament, pretendeven la soa part, come era staa stabilii; ma Gian Galeazz el ghe dà nanca a trà, e siccome el vègg Da' Carrara l'andava adree a alzà la vos, le ciappa e le fa mètt in del Forno de Monza e le lassa crèppà. El gh'aveva on gran bon coeur anca lu, vedii! In del 1389, l'unica tosa de Gian Galeazz, Valentina, la va in, Francia, sposa al fradèll de quèll Re là, cont ona dote che non ve soo di e per gionta el ghe dà anca la cittaa de Asti e alter tèrr e castèi del Piemont. Ma el pussee content de tucc l'è staa el popol che l'ha dovuu pensà lu a fa i spes del matrimoni. Inscì Gian Galeazz el gh'aveva daa ai frances la ciav per podè dèrvì la porta e vegnì in cà nostra. E quèlla porta la ven infatti dèrvida in del 1391 dal Cont de Armagnac, parent de Bernabò, che cont di forz considerevol el ven a fagh la guèrra a Gian Galeazz, el qual el comencia a sentiss a tremà el bamborin. A tirall foeura d'imbarazz ghe pensa Jacopo Dal Verme, on capitani coi fiocch, che cont ona bona scorta el va in Alessandria a spèttà che vègna el scior Armagnac per tajagh la strada. El ven, el scior Armagnac, e siccome i frances hinn semper staa fanfaroni e spavald come fussen staa lor a inventà el fumm de ras, appèna l'entra in Alessandria coi so soldaa e smontaa de cavall, tucc se mètten a vosà: Foeura! Foeura, lombardi vigliacchi! E siccome i lombardi hinn mai staa vigliacchi ai so dì hinn vegnuu foeura e g'hann daa ona tal mastegada de lassagh el sègn, e l'è stada ben dada. Di frances, ona part hinn staa massacraa e ona part faa presonee compres el scior Armagnac che, vegnuu per sonà, l'è staa sonaa in piena regola. Siccome a istigà i frances de vegnì giò eren 'staa i fiorentin gelos de la potenza di Viscont, inscì el capitani Dal Verme l'ha pensaa ben de andà a dagh el rèst ai toscani e ghe l'ha daa de maladètt. Gian Galeazz, sèmper per la soa ambizion senza limit, ghe bastava minga i titol de Signore di Milano e de Conte della Virtù, el vorreva vèss Duca e per avègh on tal titol gh'è toccaa comprall da Venceslao, Imperator, cont cent mila fiorin d'or e par che'l gh'abbia faa propi el ristrètt, e l'è staa investii, come vassallo imperial, da vinticinqu cittaa. E quèst el succed in del 1395. Parlèmm poeu no de la solennitaa de la cerimonia de quand g'hann daa el manto e i insègn Ducai ! Basta di che gh'era tutt i Vèscov e tutt i ambasciator di potenz d'Italia. I spes, se capiss, i ha pagaa pantalon. Quanti famili hinn andaa in rovina per la manera indecente che vegneven continoament mongiuu! Siccome poeu l'apetitt el ven mangiand, se capiss come de venticinqu cittaa ghe n'avèss minga assee. El pensa de comprà Pisa per dusent mila fiorin e chii ghe l'ha venduda l'è staa Gerardo Appiani, che l'era succeduu al pader in quèll domini. Siena inveci la se dà a lu spontaneament e per mèzzo di so generai el ven a vègh anca tutta la Lunigiana. Ma l'era minga content nancamò! Sigura de no! Tant è vera che'l g'ha daa, el g'ha daa... fina che l'ha poduu vègh: Perugia, Assisi, Nocera e Spoleto. Per favela curta, de venticinqu cittaa l'è diventaa padron de trentacinqu e cioè: Milan, Bergom, Brescia, Comm, Bormio, Novara, Vercelli, Alessandria, Tortona, Casal, Bobbio, Valenza, Pavia, Lod, Crema, Cremona, Reggio, Borgo San Donnino, Verona, Vicenza, Feltre, Belluno, Perugia, Arezzo, Nocera, Assisi, Spoleto, Siena, Pisa, Pontremoli, Carrara, Sarzana, Parma, Piacenza e Bologna, e scusee s'hinn pocch. E propi quand l'era adree a mèttes in coo la corona d'Italia Gian Galeazz el moeur a Melegnan al trii de Settember del 1402. Lu che'l gh'aveva inscì paura de la pèste, per combinazion l'ha incominciaa' a infierì in del 1398 e l'ha propi dovuu morì de quèlla. Se veurom vèss giust, devom confessà che, malgrado tutt, sto Duca l'ha tentaa ogni mèzzo per portà la patria a on grado straordinari de floridèzza perchè oltre al Domm e la Certosa, ghe se dev a lu di canai per la fertilitaà de la campagna, ona Biblioteca e on'Accademia de Scoltura e Pittura a Pavia. 
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]