..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Sforza: Francesco
il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Se el Carmagnola, staa faa cont dal Duca, l'era de 'infima origin, anca Francesco Sforza, destinaa a vèss vun di primm guerrier d'Italia e Duca de Milan, el scherzava on accident! Figureves che, l'era fioeu d'on contadin de Cotignola, in Romagna, on cèrto Jacopo Attendolo, che gh'aveven miss de soranomm Sforza tant l'era fort e robust che se'l dava via on pugn l'era on castigh di Dio! On bèll dì ghe ven in la ment de sbatt via la vanga per ciappà la spada e siccome la maneggiava mèi de la vanga, el rièss a diventà capitani de la Repubblica de Firenze e cont el temp l'è staa fèsteggiaa e colmaa de onori da Ladisiao Re de Napoli. Francesco Sforza l'è vegnuu regolarment al mond per el tramit... de soa mader, Lucia Treziana, miee legittima de so pader, che'l g'ha consèrvaa el cognomm de Sforza. El Duca Viscont molto el ghe dev ai Sforza che l'aveva ciappaa el post lassaa dal Carmagnola, ma anca lu el ven pagaa cont la stèssa riconoscenza e gratitudin. E adèss vedarèmm ancamò la volubilitaa del Viscont, on  ver toeumel e damel el mè bèlee.  Quèll che francament se pò minga capì, l'è de che materia l'era compost stoo Maria Filipp! Della stèssa materia di alter Viscont, me se rispondarà, perchè se vun l'era a stanga, l'alter l’era a balanzin, e semm d'accord, ma se pò vèss ambizios, cattiv pussee de la pèste, cont on coeur che avarien refudaa anca i mèrli, insomma tutt quèll che vorrii, ma se capiss minga come poda vègnì in odi vun che, per quant'o pagaa, el me ingrandiss el Staat e che'l me procura, cont el so valor, di vittori, e i vittori che quèi gran capitani hann ottegnuu hinn minga staa pocch sicur! Ma l'è inutil!... L'è ona pèll de tambor e cos'hemm de fagh?... Però tra tutt i so bon qualitaa el g'ha anca quèlla de vess on ciribira. Sì, pèrchè... Comencèmm minga a corr... perchè quand hèmm ben cors me tocca poeu tornà indree e l'è propi on gust de regolizi... a fa de la strada inutil. Donca, come diseva prima, el Sforza ghe l'aveva sui crost, nè pù nè men, de come el gh'aveva el Carmagnola. Anzi ve disaroo de pù, che'l cercava tutti i mèzzi possibil per tirassel foeura di pee e vedè se'l podeva... cont i bèi maner fagh anca la pèll. Oeuh!... Gh'è minga tant de oeuh ! L'è inscì... Sistèma de la casa! El Sforza, che l'era minga stupid, l'ha capii l'antifona e senza di crèppa ne scioppa, el fila in Toscana, el se mètt insèmma ai fiorentin, el se crea comandant supremo de la Lega stada fada col Papa e i Venezian per andà contra al Filipp. Insomma, el Sforza l'ha faa nè pù nè men de quèll che l'è staa costrètt a fa el Carmagnola el qual, pover diavol, el g'ha lassaa el coo sul patibol, dopo vègh daa la mastegada al Viscont in del 1427, in la famosa battaglia de Maclodio, su'l brescian, e de avè faa on bordèll de presonee. Come l'ha faa a lassagh el coo allora... se l'è staa vittorios? L'è subit spiegaa. Siccome i capitani de ventura viveven de guèrra, inscì se lor se tegneven i presonee o i coppaven, cont chii l'è che se sarien battuu. E battendes no correva minga el stipendi e, corrend minga el stipendi, bisognava saltà el past. E per quèll, lor, tutt i presonee che faseven, i disarmaven per podè vend i arma e fa palanch e i presonee i lassaven andà. El Carmagnola l'ha faa anca lu quèll che faseven i alter, soltant che, in vista de ciappà de pù, l'ha lassaa andà anca quèi che'l doveva propi mollà no. Inscì la Repubblica Veneta, che le pagava, la s'è insospèttida, l'ha creduu a on doppi tradiment perchè, segond lee, el Carmagnola l'avaria poduu benissim portass fina a Milan cont la bandera de S. March e, senza tanti stori, la g'ha faa tajà el coo. I presonee, lassaa liber, hinn tornaa al Duca Viscont che i ha armaa de noeuv. Se dis che in pocch dì, sia staa armaa quatter mila cavalier e domila fant, domà da duu armiroeu! Bèll'affari! Cont tutt i arma che compraven, sfidi mi a vèss minga in cas de armà subit di reggiment de soldaa!... Non gh'aveven che dagh giò 'na lustrada e addio! Ma tornèmm ai Sforza. Premèss che'l Duca ghe l'aveva semper sui crost, pur el se grattava in coo perchè el saveva de avè pèrduu in del Sforza on gran capitani. Per avèghel ancamò, l'avaria faa moneda falsa al punto che l'era arrivaa fina a promèttegh in sposa Bianca Maria, che l'era l'unica tosa che'l g'ha avuu Filipp Maria e minga legittima nanca quèlla, perchè l'era staa on carich foeura via. Bisogna però tegnì present che quèll che'l promètteva incoeu el mantegneva minga doman, percbè la tosa, al Sforza, ghe l'ha promèssa e negada, soo minga quanti volt!... E quèst ghe tègni a dill per la veritaa e per giustificà el perchè g'hoo daa del ciribira. Ma ciappèmm minga la solita scorsètta. In del 1431 ven per mètt in coo la corona ferrea el tedesch Sigismondo, accolt sontuosament, ma el Viscont, saraa denter in del so castèll de Biagrass el se dà ammalaa per non fass vedè. L'era on omm inscì! Anca a Milan l'ha forsi mai miss pee ona volta in del palazz ducal, ma semper sconduu in castèll de Porta Giovia e in di so ultim quindes ann de vita el s’e mai lassà vedè ona volta in cittaa. In dove l'era... sta Porta Giovia? L'era in Piazza Castèll, in fond de via S. Vicenzin, e la menava vèrs Porta Tenaja o Borgh di Ortolan, ma incoeu l'è totalment sparida. Me raccomandi de interrompom no se de no pèrdi el fil. In del 1435, Genova, dovendegh fa guèrra ai nemis del Duca Viscont, la batt l'armada del Re Alfons, de Sicilia, le fa presonee e le manda poeu coi alter presonee chì a Milan al Duca, el qual, inveci de trattai come presonee el ghe fa on monton de cera, el ghe dà regai e a tucc la libertaa. Chii è bon de capì Filipp Maria l'è bravo. Lu l'ha vist che l'era mèi vègh amis el Re Alfons inveci del frances Duca d'Angiò che'l cercava, se'l podeva, de ciappagh el regno, ma sta amicizia la g'ha faa pèrd Genova. Intanta el Sforza, che l'era minga staa lì cont i man su’l consòlaa per avè pensaa ai fatt so, l'aveva per so cunt ciappaa la signoria d'Ancona e el Papa l'aveva creaa gonfalonier de la Santa Madre Chiesa, che l'era come dì capitani general di soldaa del Papa. Ridee no a sentì a tirà a man i soldaa del Papa, perchè ona volta eren soldaa, in gamba e ghe ne vorreva minga vott, cèrt, per strappà 'na rava, come disom nun incoeu. Mèttemm i robb a post! In l'istèss ann 1453 nass Cristoforo Colombo, chii voeur che'l sia nassuu a Genova, chii a Chiavari, chii a Quinto, chii a Savona e chii a Oneglia. Mi però sont del parer che se'l ritègnom genoves sbagliom minga. In del 1439, el Sforza, alleaa cont el Papa, Venezia e Firenze, el ghe dà ona bona remenada al Duca o per di mèi ai so soldaa perchè lu, come già v'hoo ditt, l'era... armiamoci e partite, ma chi, fiol d'on Nina, el Duca se la ved brutta, ma brutta de maladètt! Cosa l'ha de fa?! Giragh anmò attòrna al Sforza, cercà de indolzill e tirà foeura on'altra volta la promèssa de la tosa... ma sta volta l'ha propi dovuu daghela de bon! E sfidi mi!... O mangia sta minèstra o salta sta finèstra! I so capitani, che'l vedeven mal in gamba e senza fioeu, pretendeven che'l tajass giò el so regno come on'inguria e daghen ona fètta per un. Cialada! E allora l'ha pensaa che, a mali estremi ghe voeur i estremi rimedi: l'ha mollaa la tosa e l'ha acquistaa on gener che l'avaria savuu spalleggiali. Per conseguenza in del 1441 Francesco Sforza el sposa Bianca Maria, on fior de dersètt ann. El Sforza, elètt arbitro in d'on congrèss, l'ha faa firmà la paas tra el Duca e i so nemis. Appèna el Sforza l'è diventaa so gener el comencia a odiall ancamò, tant, è vera che, per vègh poeu el so successor in del Ducato de Milan, stoo animal, a nominall come viv, l'ha ciamaa chi on marchese d'Este el qual, pover diavol, in pocch temp el moeur e de che malattia... vattelapèsca! L'odi contra so gener l'è semper... pussee c'he pussee pocch e che'l pò minga soffriii, le dis apèrtament. I nemis del Sforza, compres el Papa che'l vorreva riprendes la Marca d'Ancona, fomenten la guèrra e al Duca ghe ven la tremarèlla; el cambia de pont in bianch, el proteg el Sforza, el fa lega cont Venezia, Firenze, Bologna e Genova, per fagh dà man forte a so gèner. Se pò vèss volubil sì, ma fina a quèll ponto li poeu no! El Sforza spalleggiaa in quèlla manera, el rialza el coo e subit el Viscont, per non pèrd l'abitudin, el torna a odià el gèner al ponto che'l tenta de portagh via on so capitani valoros, on cèrto Ciarpellone, per fann ona soa creatura promèttendegh mari e monti, ma el Sforza, che'l g'ha i oeucc avèrt, el fa impiccà el Ciarpellone e inscì ogni trattativa l'è àndada a finì su'l barì de l'asee. Figurèmes el Duca!... El g'ha veduu pù! El se riuniss coi nemis del Sforza per ruvinall e je manda a ciappà Cremona, ma el va minga a Roma a pentiss, come se dis, perchè Venezia e Firenze insorgen a difend i possediment del Sforza e senza tanti compliment invaden tutt el tèrritori da l'Adda fina a Milan, e de tutt quèst, el Sforza, el dev èssegh riconoscent ai so amis Cosimo de Medici che in Firenze el faseva el bèll e el brutt temp. Filippo Maria vedendes condii in quèlla manera, el scriv al Sforza de vègh compassion de lu, vègg e orb. Che'l ghe vedèss pù, l'era già on pèzz, ma n'aveva mai parlaa. El Sforza el pensa ben de moeuves nanca e el se limita a domandagh a quali patti e condizion. A patt de cedegh tutt a lu e a la Bianca e che lu el se saria contentaa di usufrutt, el ghe rispond subit el Viscont. Allora el Sforza l'acconsent, ma el Duca el se pentiss, el ghe lassa mancà la paga ai soidaa e el ghe proibiss de vègnì a Milan. Venezia e Firenze nauseaa de la manera d'agì del Viscont se accanissen pussee de prima. L'esèrcit venezian el ven fina al port de Milan e per trii dì non l'ha faa che devastà campagn e quasi tutta la Brianza; ma a Lècch el ven fermaa da l’esèrcit comandaa dal valoros Eusebio Crivelli e el ghe fa capì che de entrà in Lècch gh’era su'l gatt. Filipp Maria, ai estremi, l'invoca per caritaa el Sforza a vegnì a Milan, ma el Duca el fa minga in temp a vedèll. Filippo el moeur a cinquantacinqu ann e, per obesitaa, gross come on ballon, in del Castèll de Porta Giovià el tredès d'April del 1427 e l'è staa sottèrraa in Domm. E cont la mort de Filippo Maria finiss l'epoca Viscontea che l'era durada la bellèzza de centsessant'ann. In del tèstament el lassa però erede del Ducaa Re Alfonso d'Aragòna, ma Francesco Sforza, general de tutta la truppa radunada a Cremona, l'impugna el tèstament fasend varì i diritti de soa miee. Intanta stoo pover Milan che'l credeva de podè liberament tirà el fiaa dopo la mort del Viscont, l'entra in pièna repubblica che se pò benissim ciamà anarchia e ghe n'ha per trenta mes. L'eleg on Consilli de' Capitani difensori della libertà el qual el cerca de mètt a post cèrti pretenzios che taccaven lit tra lor in provincia, per vorrè la soa part de quèll che l'aveva lassaa indree el Viscont e disgraziatament per sto Consilii el s'è taccaa, per riussigh, al Sforza el qual, come l'e facil capì, el gh'aveva i so mir. I milanes a vèss in pièna repubblica ghe pareva d'avè toccaa el ciel cont on dit. Distruggen el Castèji Visconteo de Porta Giovia, brusen tucc i liber del Catasto che sèrviven per i impost, perchè in pièna repubblica de tass, segond lor, se doveva pù pagann. Pover diavoi! Eren appèna passaa dò settiman che gh'è toccaa, pussee che imprèssa, tra in pee anmò el Catasto e anca ona specie de lotteria. L'unica roba bèlla che l'ha faa la Repubblica Milanesa l'è stada l'Università in del 1448. El Sforza el lassa andà l'acqua per el so molin e quand el ved el moment bon el' comencia a distrug a Casalmaggior, sul Po, el sèdes de Luj del 1448, i sèttanta barcon veneti comandaa da Andrea Quirino e Nicolò Trevisan, el manda a tomborlon Micheletto Attendolo a Caravagg el quattordes Settember e senza digh nient ai Capitani della libertà el fa lega cont istèss nemis e l'assedia Milan. I pover milanes se la veden sgregia e g'hann on bèll pari a esponn in Piazza Mercant i tèst de Giorgio Lampugnano, de Giacom e Teodor Bosso, de Giobbio Orombello e de tanti d'alter staa ritegnuu complici d'ona congiura, a favor del Sforza! E l'era on pèzz che Milan el se trovava minga in d'ona condizion inscì disperada. El gh'aveva guèrra de foeura, guèrra de denter cont i duu Piccinini e el capitani Carlo Gonzaga che tradiven. La famm la fa prèst a fass sentì e de maladètt, perché on moeug de gran el costava nientemen che vint zecchin. I capitani del Consilli cont ona leg proibissen ai barbee de fa la barba a la fèsta. I milanes ne podeven pù, minga per podè no fa la barba a la fèsta, ma percbè anca i sofferenz deven vègh on limit e finalment on dì, in d'on tumulto, se mètten tucc a vosà el nomm del Sforza e a lu se sottomètten. Come l'è mai però el mond!... A pensà che domà duu mes prima eren dispost a pagagh vint mila ducaa a chii fuss staa bon de coppall! El Sforza l'ordina ai so milizi de caregass pussee che poden de pan e poeu el va incontra ai milanes che gh'aveven pù nanca l'apparenza d'omm, ma de spèttri el ghe fa dà subit el pan al qual se pò immaginass come ghe sien saltaa adoss. L'entra in cittaa in mèzz ai applaos de la folla e subit el va in Domm cont soa miee e so fioeu Galeazzo Maria a ringrazià Dio per i succèss ottegnuu e in l'istèss Domm, el vinticinqu Marz del 1450, el ricev i insègn Ducai. L'è vera che’l Sforza per arrivà al Ducaa l'aveva minga adoperaa di arma tropp leaj, ma l'è anca vera che quand el gh'avuu el potere l'ha savuu tegnill cont ona cèrta sapienza, giustizia e umanitaa e ai temp che correva l'era minga poca roba e credi de sbagliamm no a di che, in di sèdes ann de regno del Sforza, Milan el g'ha avuu on periodo de tranquillitaa. Siccome l'era on omm giust e leal, che'l ghe dava evasion a tucc e che'l maneggiava cont onestaa i danee di alter, ai milanes, de avegh on princip inscì, ghe pareva on miracol del Signor. Ecco che senza vorrèll sont adree a toeu su la solita scorsètta, ma torni indree subit dopo che v'hoo ditt che in stoo temp, e cioè in del 1452, nass a Vinci el famoso Leonard. Sèmm donca in pièna epoca sforzesca. Del Duca Francesco Sforza che l'è staa el quart Duca che gh'avuu Milan, ve n'hoo già faa ona specie de profil, l'era bon e giust e i milanes ghe vorreven ben perchè pussee che on Sovran l'era per lor on pader. Ma purtropp i milanes, per quanto in di sèdes ann de regno de Francesco Sforza, ghe pareva de vèss in del bombas in confront del temp di Viscont, eren però semper on poo per aria, come se dis, minga perchè el Duca el fudèss combattuu ma per el so esèrcit che per tanti motiv l'era semper in ball. Quand on omm el g’ha miee el g’ha anca la possibilitaa de vègh di fioeu, e i lettor me disarann che quèst le sa anca quèll che mèna el gèss. Benissim!... Donca nient de stupiss se la soa miee, Bianca Maria, ghe n'abbia regalaa me par trii: Galeazzo Maria, che per disgrazia di milanes l'aveva ereditaa dal nonno tutt i so bèi cattiveri, Ippolita e Drusiana. El Sforza el se trovava minacciaa dai Venezian, dal Duca de Savoja, dal Marches de Monferraa e fina dal Re de Napoli. Combinazion voeur che in del frattemp, Maomètt segond, l'abbia de ciappà Costantinopoli e la roba la g'ha. faa da giò on poo de ari a tucc i divèrs regnant italian e i ha faa decid de vèss pussee proclivi a la paas che a la guèrra. E infatti la paas la ven fada e anca sugellada cont vincol de sangu. Ma sigura! Francesco Sforza el ghe dà la soa tosa Ippolita in sposa al Duca de Calabria, che l'è poeu el fioeu maggior del Re de Napoli. El Re de Francia, el ghe dà in sposa a quèll bèll robb de Galeazz Maria, fioeu del Sforza, la soa cognada Bona de Savoja, che, povera crista... l'era de compiang, pensand in che man l'andava a borlà! In quanto al Sforza el se s’era miss a post poiit, e la paas tra i dò familii Sforzesca e Aragonese l'era fada. I Orleans gh’avarien pù rott i scatol per vorrè cèrti so domini cont el pretèst che eren di Viscont. Luigi XI° poeu, oltre a Bona de Savoja, el gh'aveva da sù de bona misura anca Genova e Savona. Cosa el podeva desiderà de pù el Sforza? L'andava de dò cont el ballin, come se dis! Ma l'invidia l'è mai morta nè la morirà pù come la cattiveria. On bèll dì corr la vos che'l Sforza el fuss staa partecipe al tradiment che el Re de Napoli l'aveva tramaa contra Jacopo Piccinino, staa poeu, dal Re, impresonaa e mazzaa barbarament dopo che, cont i bèi e cont i bon, l'aveva tiraa a la Cort cont giuramènt de gran amicizia. Se diseva anca che'l Sforza l'aveva colmaa de doni e onori e che'l gh'avèss daa anca per miee soa tosa Drusiana prima de mandall a Napoli al macèll! Va ben che on'infamia simil l'è stada smentida, ma el dispiesè che’l gh'avuu el pover Sforza l'è minga staa pocch sicur! Milan el ghe dev ona grand riconoscenza anmò incoeu, perchè l'è staa lu, Francesco Sforza, à fondà nel 1456 l'Ospedal Maggior per podè ricoverà tutt i ammalaa a qualunque nazion appartegnèssen e podè radunà tutt insèma i infermi che se trovaven spantegaa in di divèrs ospedai che se cuntava a Milan. Vun a S. Dionis, vun a S. Cèls, vun a S. Vincenz, vun a San Simplician, vun al Broglio, vun al Pont di Fabbri e vun a Santa Caterina, distant vun de l'alter e, s'hemm propi de di la veritaa, anca pocch curaa. El Sforza l'ha regalaa el so gran palazz che’l gh'aveva lì, tra S. Nazzar e S. Steven, dandegh ordin a l'architètt Antonio Filarete de fa su ona roba degna della altezza del suo ducale dominio e di una tanto e tanto illustre citta. E quèsti, se ve fa nagott, hinn i paroll precis che g'ha ditt el Sforza a l'architètt. A lu ghe devom anca se a Milan, fina dal 1457, ven l'acqua de l'Adda per mèzzo del canal de la Martesana per la via de Trèzz e Paderno, opera de l'ingegnee ducal Bertola da Novate. Parlèmm poeu no de quèll popò de roba che se ciama Castèll Sforzèsch! Perchè l'è staa Francesco Sforza che, appèna ciappaa el ducaa de Milan, l'ha pensaa subit a fa rialzà el Castèll che l'era poeu quèll de Porta Giovia, faa su la fondazion de la rocca viscontea, stada rasada al soeul da la Repubblica de S. Ambroeus. Francesco Sforza almen prima cbe'l moeura l'è in del so lètt, dove lu l'è agonizzant e al vott de Marz del 1466 el moeur sincerament piangiuu de tucc i milanes. L'è staa sepolt cont la soa spada fortissima, che l'aveva doprada in tutt i guèrr e stoo omm l'è passaa a la storia come gloria e onor de la milizia italiana e per vèss staa el pussee grand politich del so temp; ma anca modèst, a la bona in del mangià e in del vèstì, affabil, popolar e religios
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]