..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Sforza: Lodovico il Moro
il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Intanta la povera Isabèlla la s'è ritirada a Napoli, vist che'l so fioeu Francesch el pò minga, come ghe spèttava de diritto, vègh la succession del Ducaa, tutt ben intes, perchè Lodovico el gh'aveva mèttuu el sciampin. Lodovico, furb come l'era, al Consilli dei maggiorenti l'ha faa mostra, el loder, de propon el so nevodin Francesch come successor al Ducaa de Milan, ma el popul el g'ha rispost che l'era stuff de seguità a vègh di Duca ancamò de tètta e di reggenz e che’l vorreva un omm che savèss governà come se doveva e per conseguenza ghe n'era minga vun che fuss staa mèi de lu... e l'era quèll che'l cercava l'orb de vedègh!... Lodovico, semper da quèll filon che l'era, el fing de fass pregà... e l'ha finii ad accettà... propi perchè l'hann obbligaa. Quanti negoziant de tolla gh’era però anca allora!... Intanta el Re frances Carlo VIII°, che l'era staa spint dal Moro, el riva a Napoli, ma vist la sua facil conquista, tutt i potentati d'Italia se spaventen e Lodovico pussee de tucc e senza sta lì... tintora e menara, fann una Lega per podè andà contra i frances. In sta Lega gh'è: el Re de Spagna che, per chii le savèss no, l'era anca Signore de l'Isola de Sicilia, l'Imperator e Lodovico, el qual el se mordeva i ung per vèss staa lu stèss a tirass la zappa sui pee, tanto pù che'l Duca d'Orleans, da Asti, el comenciava a spungel un poo a causa del tradiment de divèrs cittadin che vedeven Lodovico come'l fumm in di oeucc, e che gh'aveven già portaa via Novara. A Carlo VIII°, che gh'era andaa a orèggia l'affari de la Lega combinada in l'April del 1495, l'è tornaa pussee che a la svèlta in del so regno. Bisogna però notà che Carlo VIII° el gh'aveva cont lu un capitani de gran valor che l'era el Gian Giacom Triulz, milanes puro sangue e nemis de maladètt de Lodovico el Moro. Col temp Lodovico el torna a vègh Novara per un accord special faa tra lu e el Carlo che, se voeurom vèss giust, l'era minga cèrt quèll che ghe dava pussee de grattass in coo, anca perchè, pover diavol, in del 1498, ghe ven on colp apopletich che le manda de la part de là a vintisètt ann e l'è un poo dolorosa!... El Duca d'Orleans el ciappa el post del Carlo cunt el nomm de Luigi XII° e col titol de Re de Francia; e quèst chi, per el Lodovico, l'è un ossètt un poo pussee dur de resignà del Carlo. A Asti ghe ven in ment al Luis che in di vènn ghe scorr el sanga di Viscont perchè l'era staa nevod de Valentina Visconti e allora el se cred in obbligh de vèss, oltra che Re de Francia e Napoli, anca Duca de Milàn.' Apriti cielo!... Ve l'immaginee el Moro?... Disaster pussee gross ghe podeva minga cèrt capitagh, ma chii voeur, nient ghe doeur, dis el proverbi. Intanta Luis XlI°, appèna el g'ha in coo la corona, el fa paas cont el Re de Spagna e lega cont Venezia. Lodovico n'ha vorsuu pù e disperaa de vègh minga l'appogg de l'Imperator che semper el ghe promètteva ma mai el mantegneva, el s'è lassaa ciappà da un tal spaghètt, al ponto de consiglià fina el Sultano di Turch de dagh l'assalt ai Venezian inventand che ghe minacciaven anca el so impero. Appèna che s’è vegnuu a savè sta roba, vattafarti! Se incomincia a tra attorna la vos che Lodovico l'era el nemis di cristian e podii immaginaff!... L'era già pocch in su'l birla che l'è andaa giò del tutt. Lodovico, prima che vegnèss i frances per la seconda volta in Italia, el gh'aveva ancamò un discrètt esèrcit, ma i milanes podeven pù soffrill, per conseguenza el decid de scappà in Germania da l'Imperator, affidand el Castèll, che l'era pien d'ogni ben di Dio, de munizion e de omen, al paves Bernardino da Corte cont l'ordin tassativ de difendel almen trii mes, dopo i quai l'era cèrt de podè dagh man forte. Lodovico l'è fllaa al duu Settembre del 1499 e el dì ses entra in Milan, a la tèsta de l'esèrcit frances, Gian Giacom Triulz. El primm mestee l'è quèll de fà arrend el Castèll. Bernardino da Corte el ten dur per ona donzènna de dì, ma dopo el s'è lassaa corromp... inscì i port de quèll Castèll, che l'era la maggior fortèzza del Ducaa, s'hinn dervii. El traditor Bernardin, quand el s'è vist schiivaa de tucc come on appèstaa e disprezzaa di stèss frances, el s'è tolt la vita... e l'ha faa benone. Milan el conta un vigliach e un traditor de men. La fuga del Moro l'ha sbigottii tucc, perchè nissun avaria mai pensaa ona roba simil! Parlèmm poeu minga di sò amis che hinn rèstaa lì come quèi de la maschèrpa. A ruvinà Lodovico l'è stada la mania del lusso, roba de non cred adrittura, e per sta ben lu el faseva sta mal la popolazion e l'ha giugaa la popolaritaa che’l s'era acquistaa in trent'ann!... e che l'era minga poca. El gh'aveva poeu... che’l se credeva invulnerabil e i milanes diseven: “Dio in cielo el Moro in terra savio sarà chi intenderà questa guerra.” E inscì torna per la segonda volta in Italia i frances... e lassa che la vaga! E intanta Milan l'è semper in man a can e borian. Luis XII° el ven giò quasi... senza colpo ferire, come se dis, a occupà el Ducaa de Milan el ses Ottober del 1499. Bisogna confessà che in di vintisètt dì che'l Luis l'è staa chi, l'ha faa di gran bèi robb e l'ha miss fina el Senato. L'omm, come omm, l'era bon e l'ha savuu acquistass la simpatia de tucc, ma siccome el provèrbi el dis che minga tucc i giambèll rièssen cunt el bus, inscì de tucc i robb bèi che l'ha faa voeuna la gh'è propi riussida mal, è l'è stada precisament quèlla de fa, prima de tornà in Francia, governator de Milan el Triulz, dopo che l'aveva creaa Maresciall de Francia. Lu el credeva de fa una roba ben fada, tanto pù che l'era anca milanes, ma la manera de comportass del Triulz coi so compatriott, l'aveva tanto indispèttii i milanes che ghe n'aveven fin dessoravia di cavèi, al punto de accusall come traditor del Re e de la Patria. Come hoo già ditt, Luigi XII°, l'è staa chi circa un mes e quand l'è ritornaa in Francia el s'è portaa cunt lu Francesco Sforza e el fiueu piscinin del pover Galeazz Maria e de Isabèlla. Dato donca i bèi prodèzz del Triulz i milanes, che da la pàdèlla, senza vorrèll, eren borlaa in la brasa, fann del tutt per fa tornà indreè Lodovico.  El Moro, quantunque in Germania ospite de l'Imperator Massimilian, sentend la nostalgia per el Ducaa de Milan, el pensa, scortaa de palanch, e tanti, come l'era, de tirà aprèss Svizzer e Borgognoni, e quatter mes dopo el torna in Lombardia e subit el ricupera i tèrr del Lagh de Comm. Savuu la roba, i milanes se armen per andà contra i frances. Sbaren i strad, fann sonà campann e martèll fasendegh ciappà 'na tal paura al Triulz, el qual el cred ben de daghen ona fètta. Lodovico l'entra trionfalment in Milan applaudii da chii prima l'aveven schivaa, al quatter Febbrar del 1500, el che voeur di cinqu mes e duu dì dopo che l'era andaa via. Però el trionfo del Moro el dura poech. Subit el va cont i so Svizzer per assedià Novara, ma el ven lu stèss assediaa dal Triulz. Lodovico el se ved pèrs e inveci de seguì l'esempi di so soldaa lombard è fass largo cont la spada in man, el tenta de scappà travèstì de fantaccin svizzer, ma l'è ricugnussuu, faa presonee e inscì consciaa el ven portaa davanti al so mortal nemis Gian Giacom Triulz. E quèsta credi che la sia stada la sua pussee grand umiliazion. I milanes, o per di mèi i poèta popolar, faseven parlà inscì Lodovico: 
“Fui destinato ove morendo vivo 
E così estinta tutta la mia gloria 
Ch'era nel mondo già tenuto un Dio.”
Lodovico el comencia la sua via crucis. Guidaa da Monsignor de la Tremoja, capitani frances, cont tresent cavalier, el ven menaa in Francia. A Asti, la folla vedendel, la vusa furibonda: “Mora il Moro!” e lu, ross come on pollon, el se quatta la faccia piangend come un fioeu. Luis XII° l'aveva daa ordin che’l Duca tant in del vèstii come in del mangià, el fuss trattaa come lu stèss. Ma lu non el mangiava che frutta. El moeur in del Castèll de Loches nel Berry dove el gh'è staa per vott ann, al vintisètt de Magg del 1508 a l'etaa de cinquantasètt ann, lassand indree duu fioeu, Massimilian e Francesch, ricoveraa a la cort de Francia. Anca Ascanio, cardinal e fradèll del Moro, l'è staa faa presonee e portaa in Francia. E inscì ha finii la sua vita Lodovico el Moro. Nè podeva vèss divèrs perchè l'è inutil, o prèst o tard i cattiv azion se paghen e in, su la coscienza, ghe n'aveva divèrs: el sangu de Cicco Simonètta e quèll de avè privaa del Ducaa de Milan el fioeu de Galeazz Maria. Però devom vèss giust. Se Lodovico l'aveva imitaa Tiberio in una bassa politica, l'aveva però sorpassaa in munificenza Augusto. Cont men ambizion, Lodovico el saria staa el princip pussee dègn del so secol, perchè cont talent innegabil e coeur generos, l'ha daa spinta a ogni cultura e l'ha faa oper taj che deven per forza dèstà l'ammirazion de tucc come el Lazzarètt, la Madonna de S. Cèls, el Mont de Pietaa, l'union di Navilli de l'Adda e del Tesin, l'introduzion di gèls o mori dal qual, pararia, fuss vegnuu el soranomm de Moro. El s'era poeu circundaa de artista e letteraa, come el Calcondilla, primm editor de Omero, el Merula, el Paccioli, el Calchi, el Bramante che l'ha abbellii Milan, el Gafurio, president del primm Conservatori de musica che ghe fuss in Italia, el Vinci che l'ha fondaa la Scuola Lombarda e che l'ha pitturaa la famosa Cena degli Apostoli che n'ha parlaa e ne parla anmò tutt el mond. A Lodovico el Moro se ghe attribuiss anca l'inizi del palazz universitari a Pavia che'l saria poeu quèll in corrispondenza ai primm do cort dèstinaa per i dottor e per quèi che studia leg. L'ha regalaa vint mila pèrtegh de tèrren ai Domenican che gh'aveven el convent taccaa a Vigeven che ancamò incoeu se ciama la Sforzesca. Bisogna però di che l'esempi de Lodovico l'era imitaa anca da alter milanes, tant è vera che'l Dumenican Stefano da Seregno l'ha fundaa la confraternita de S. Corona: “Con una spiziaria, con il spiziario et medesine, et fu ordinato uno medego che andasse a visitare li infermi; et secondo le ricette facevano, così sid esse via, et ditti medici fudessero pagati, salvo quelli che facevano amore Dei.” Bartolomeo Calchi, segretari de Cort, l'ha fondaa i scoeul dei quài gh'è ancamò incoeu traccia in di pension che ghe se dà ai fioeu che g'ha i so gent scars de palanch, in del collegio Calchi e Taeggi a Porta Vigentina. Lodovico el gh'aveva anca una gran affezion per la sua Beatrice che, poverina, l'è morta a vintitrii ann! E la proeuva de sto grand amor l'è che prima de scappà in Germania l'è cors in Santa Maria di Grazi, el s'è buttaa su'l sarcofogh de la sua Beatrice e piangend el diseva che, pussee del Ducaa, ghe dispiaseva de abbandonà quèll sass. La statua de Beatrice la se ved in la Certosa de Pavia, de fianch a quèlla de so marì. Se voeur che Lodovico el gh'abbia avuu dò relazion, voeuna cont Cecilia Gallerani e l'altra cont Lucrèzia; sarà benissim e gh'è propi nient de dì!... Si sa.., l'uomo non vive di solo pane!
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]