..
Computers melegnano.net Melegnano.net
Associazioni 
.
I Sforza: Massimilano
il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Tornaa donca a Milan i frances el quindes April del 15O0, la cittaa l'è condannada a pagà 800 mila scud d'or se la vorreva fass perdonà el tentativ de schivà, se la podeva, el domini stranier. La somma la ven poeu ridotta per intercession de la Regina... comprada cont di gioèi. Però el Triulz, semper impastaa d'odi e de cattiveri, el rinuncia minga al piesè de vendicass di Ghibellin, so nemis, e senza procèss, on poo i ha faa morì e on poo i ha mandaa in esili. Per on poo e duu poo i milanes manden giò, ma on bèll dì che ne podeven propi pù, inoltren ona supplica al Re disendegh che se'l ghe tegneva a
la Lombardia el doveva desfescià subit el Triulz, perchè, come governator, ghe ne faseva passà de tucc i razz. El Re l'ha mandaa giò amar per spuvà dolz e quantunque ghe girass i scatol el g'ha tolt el governatorato al Triulz lassandegh però el comand militar. Per ona desènna d'ann i pover milanes stann on poo tranquij... e la par fina nanca roba de cred. L'Imperator, quèll de vedèss on feudo del so imper in man ai frances, la ghe andava minga giò e ghe dava anca sui nèrv che Luis XII° el gh'avèss cont lu i duu fioeu del Moro. Ma se Luis XII° el gh'era indigèst a l'Imperator Massimilian, el Papa Giuli II° ghe l'aveva adrittura su'l venter. Siccome lu el vorreva minga vedè i frances in Italia, per conseguenza, in del 1510, el fa lega cont i Svizzer che s'impègnen de ridagh el Ducaa de Milan a chii el ghe spècciava de diritto sacrosant, e l'ann dopo el tra insèmma la Lega Santa cont i Re de Spagna, d'Inghilterra e i venezian per faghela di ai frances. Tenten el tutt per el tutt per rimètt su'l trono del pader, Massimiliano Sforza, el primm fioeu del Moro, ma el prode Gaston de Foi, regio governator de Milan, el sosten i frances e in del 1512 el veng la battaglia de Ravenna, ma el ghe lassa però la pèll. Intanta che i Grigioni ciappen Bormio, Chiavenna e tutta la Valtellina, i svizzer branchen... e i mollen pù, Lugan e Mendris, e poeu, in nomm de la Lega, invaden el milanes. I frances; minacciaa davanti e dedree, sann minga da che part voltass, tant che'l regio governator el dev ritirass lassand on pressidi frances in del Castèll de Milan e in quèll de Cremona. I milanes, trovandea lor i padron de la melonera e cèrt de sta mèi cont governator on Sforza, fann di gran fèst a Massimilian che l'entra in Milan accompagnaa dal Cardinal de Sion, comandant de la Lega e da on bordèll de vèscov e cont on'armada de svizzer che finiva pù. Massimilian el va su'l trono Ducal che Luis XII° l'aveva tegnuu per dodes ann. Scommètti che ve domandarii che tipo l'era sto Massimilian?... E mi, che savii che de pel su la lingua ghe n'hoo minga, ve rispondi subit che l'era on tipo.. - de imbottiglià. Anca lu? Anca lu! Quand hoo ditt che l'era debol, spensieraa e ignorant me 'na boggia e che inveci de governà el gh'aveva bisogn devèss governaa lu, hoo ditt tutt! L'ha comenciaa a dagh el governo del Ducaa a di personn che'l conosseva nanca e lu non el pensava che a godèssela! Lu el mètteva verament in pratica el: “Non ti curar dell'incerto domani se oggi ti è dato goder”. Sèmm in del 1512. El Re de Francia, che la ghe brusava ancamò, insèmma coi venezian el rièss a lassagh a Massimilian, de tutt i so tèrr, domà Comm e Novara, ma la battaglia de la Riotta, guadagnada di svizzer, che eren i so protettor e che'l mongeven a quèll biondo, la ghe ridà l'ubbidienza de tucc i cittaa lombard e cont el temp anca i Castèi de Milan e Cremona, essend staa casciaa via i frances da l'Italia.  El mal l'è... che doveven avègh el bigliètt d'andata e ritorno, perchè, casciaa via per la seconda volta, tornen la tèrza. Luis XII° el moeur propi el primm dì de l'ann 1515 e a Re de Francia ven prociamaa Francesco I°, on giovinott de vintun ann, nevod de Luis, che’l se crea anca Duca de Milan e subit el ven giò per ciappà el Ducaa. Appèna el veden a comparì cont tutt el so esercit in la pianura lombarda, tanti cittaa s'hinn lassaa ciappà e Milan el se offre lu spontaneament, intant che'l Duca Massimilian, faa su sacch e fusèlla, el se salva in Castèll, ma el g'ha minga tant de sta su allegher. La battaglia de Marignan, che disen la sia stada  gigantesca  adrittura,  comandada  dal  Cardinal  de Sion d'ona part, e da i'istèss Re Francesch I° da l'altra, la finiss in favor di frances, i quai, se capiss, se sètten giò chi tranquillament da padron per la tèrza volta. Ve l'hoo ditt o no... che gh'aveven el bigliètt de andata e ritorno!... A Massimilian non ghe rèstava donca che’l Castèll, dove l’era saraa denter cont on bon presidi e quèll de Cremona. Per on complott combinaa su da Girolom Morone che l'era el consiglier pussee furb de Massimilian, quèst el ven manipolaa in manera che, in del 1515, el rinuncia al Ducaa de Milan, accettand de andà in Francia come on bon bòrghes qualunque dove poeu l’è mort in del 1530. Inscì Massimilian, ignorant come l'era, per trii ann l'è staa, come se dis, on magatèll che’l Re de Francia el faseva ballà come'l vorreva lu. 
.inizio pagina
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
[email protected]