DIUMENGE A DIUMENGE
Amfiteatre, tercera fila, localitat dotze,
i una llum agonitzant que alimenta l'obscuritat...
¡Que redoblin els tambors!
Ens penetrà la fantasia i s'apropià de la ciutat.
Màgic univers dels meus vuit anys,
diumenge a diumenge forjat,
entre somnis de caramel i cotó.
I el malvat cavaller negre
al nostre heroi vol trair,
i segrestar aqueixa preciosa dama,
i a son pare, impunement matar.
Cavalcaré, rabent, mon blanc corser
a la recerca d'un robat amor,
salvant tossals, travessant rierols....
¡Sí! Això faré quan sigui gran.
Galopant a llom de ma butaca,
amfiteatre, tercera fila, número dotze,
els meus ulls són tos ulls, noble senyor.
No patiu! La seva noblia,
fortalesa, pruïja, i son honor,
al servei de tan gentil madona,
hi són prests per a dominar la situació.
Covard i mesquí cavaller sou
doncs fugiu davant el tall de la meva espasa,
mes la vostra vida serà pagament per la gosadia
de voler despullarme de ma estimada.
Prodigiós firmament dels meus vuit anys,
prenyat d'estels avui sens llustre,
que captiu està en un racó de ma memòria.
Anhels, esperances i projectes que encunyí
amb ranci cel·luloide per testimoni,
sustentant quimeres i mites vibrí
mes a mes, diumenge a diumenge.
Lucy in the sky with diamonds (The Beatles)
Darrera revisió: 04/08/99
