CARÍCIES NEGADES
Respirava les seves absències
de setmana en setmana,
somiant amb jocs imposibles,
marcat per la seva falta ...
¿Quan vindrà?,
reclamava dia rera dia;
Està molt ocupat,
sa mare sempre responia,
treballant dia i nit,
amb tendresa, repetia.
... I seguia esperant,
anhelós, comptant les jornades,
les hores que encara quedaven
per a jugar amb ell, per a riure amb ell...
... Un any, i un altre, i un més,
fou creixent en sa carència,
les calitjes de l'infantesa esvaïdes
per una incipient adolescència
que exigia ésser estimada,
com el peix exigeix l'aigua.
Sols Déu podia saber
quant i quant ambicionava
cedir totes ses possessions
i a canvi, res demanava,
demandant únicament en la permuta
una de ses carícies negades.
Sols Déu podia comprendre
l'angúnia que produïa
aquella esperança osca,
que el seu cor oprimia.
Obrir els ulls a l'amor
i no poder compartir l'experiència,
Albirar en ell un estrany
que cada divendres els visitava.
Plorar una decepció
i no comptar amb el bàlsam
de sa presència eterna...
Esdeveniments oblidats
tal empolsats llibres
que ja ningú recorda...
Avui, arrugues en la pell, canós el cabell,
compartint el sol del matí
amb sos adorables néts,
encara sent el cor sanglotejant,
per aquells dies grisos
que buits foren de pare.
All by miself (Celine Dion)
Darrera revisió: 04/08/99