NOSTÀLGIA

 

Quedà el meu paladar saturat

pels exòtics sabors

que fugien entre els meus llavis

al pronunciar el seu nom...

 

...I els meus ulls cegà

el fulgor d'aqueixa imatge

que negava ma retina

al contemplar son tall.

 

¡Que grates sensacions

acariciant els nostres sentits

podem rememorar

en qualsevol amor perdut!

 

Quedà el meu olfacte impregnat

per la màgica fragància,

aroma de mil flors,

que irradiava sa exel·lència...

 

...I la meva pell s'estremí

amb el tènue contacte

que penetrava els meus dits

a l'estrenyer sa ma.

 

¡Quants dies i quantes nits,

somiant desperts,

pretenem viure

retrocedint en el temps!

 

Enfilà el meu cor

un dard encertat

a l'emergir dels seus llavis

les paraules "t'estimo"...

 

...I ara que la nostàlgia

envaeix el meu record,

maldic el pas que doní

aquella tarda d'hivern.

 

Anterior Següent

La meva poesia

El meu món

 

She's leaving home (The Beatles)

 

Darrera revisió: 04/08/99