| NECROPOLITANA | home |
 |
| POLÍTICA CULTURAL I CIÈNCIA (versió en català) |
(Traduït per Mª Antònia Savall. Publicado en Karis Catalunya, nº 3 mayo-Junio 1997)
(Volver a la página de HISTORIA DE LA ASTRONOMÍA, CIENCIA, ESCEPTICISMO Y DIVULGACIÓN CIENTÍFICA)
Una qüestió sempre debatuda i mai no resolta (encara que sovint es digui el contrari) és la que planteja què s'ha d'entendre, en general, com a camp d'acció dels diferents departaments públics de cultura.
Encara que hi ha una certa perspectiva antropològica (que manté que "cultura, ho és tot" i, per tant, aquí hi entra tot) que resulta sempre seductora a l'hora de justificar determinats tipus de decisions suposadament promotores de certs aspectes de la cultura, no és menys cert que hi ha una altra perspectiva, molt més restrictiva, que acota l'acció d'aquests organismes a les activitats que giren entorn del món de l'art o de la cultura popular.
No obstant això, encara que en els últims anys sembla que aquesta tendència va canviant, hi han dos àmbits que solen quedar sempre exclosos del que es considera cultura per a la majoria dels gestors culturals. Aquests àmbits són el del món de les ciències (especialment les que alguns autors anomenen empírico-formals, un exemple de les quals és la física) i el del món de la tecnologia (aquests dos mons no s'han de confondre entre ells).
I això malgrat que, probablement, el mètode científic i el de les tecnologies emergents (així com la seva influència en el coneixement del nostre entorn) és una de les característiques bàsiques del que s'ha qualificat com a modernitat i, per tant, un dels trets definitoris de la cultura contemporània. Fins i tot la crítica de la modernitat esdevé un dels punts de partida dels plantejaments postmoderns, que tanta influència continuen tenint en molts pensadors i en moltes tendències estètiques contemporànies.
La ciència i la tecnologia acostumen a quedar excloses normalment dels àmbits de treball del món de la cultura i, fins i tot dels temes que es consideren bàsics per a la formació integral de l'individu. Encara que la comunitat científica i tecnològica n'hagi tingut sovint part de responsabilitat, a causa de l'escàs esforç divulgador que ha fet i de l'opacitat de les seves investigacions per al gran públic, el que m'interessa aquí no és buscar culpes entre els científics, que evidentment en tenen, sinó parlar des de la perspectiva del gestor cultural.
Resultaria excessiu per a la intenció d'aquest escrit i la tolerància del editors, reprendre les discussions que van centrar centrar els treballs de Snow sobre "les dues cultures" (la humanística i la científica) i la necessitat d'una tercera cultura que permeti enllaçar-les. Tanmateix, no resulta una obvietat recordar, com assenyala l'astrofísic Paul Davies, que en cercles pretesament intel·lectuals, en què no seria normal dir que un no coneix determinades obres literàries o artístiques, és frequent reconèixer i, fins i tot en determinats casos presumir, de no saber res de les teories newtonianes o darwinianes i, encara més, de no haver entès res d'obres senzilles de divulgació científica o no saber ni programar un
vídeo, de manera que per a algunes persones passa a ser un mèrit allò que, sense ser un demèrit, no hauria de ser, tampoc, motiu de vanaglòria.
En qualsevol cas, acostuma a considerar-se la cultura científica i la tecnològica com terreny dels científics, de les universitats, de les indústries o dels centres d'investigació, però no del món de la cultura.
Es pot dir que això que escric no és cert del tot, que sempre hi ha hagut museus de zoologia, de geologia, etc., però s'ha de reconèixer que això s'ha fet sense que hi hagi hagut una discussió general, àmplia, sobre el tema de cultura, ciència, tecnologia i societat. Es tendeix a pensar que són disciplines especialitzades per ser tractades en centres especialitzats per gent especialitzada o amb aficions molt concretes. Això no passa en altres camps de la cultura tradicional o contemporània, en què s'estimulen des d'institucions públiques aquests tipus de debats entre el públic, així com entre els mateixos gestors culturals.
La raó de tot això se m'escapa; però, en qualsevol cas, estic convençut que s'ha de fer un esforç des de la gestió cultural per generar un camí, per mitjà del qual la gent pugui entrar en contacte amb el pensament científic i es pugui formar una opinió responsable sobre el món que s'apropa. No es tracta d'entendre equacions complexes (millor, si es poden entendre, evidentment), sinó que es tracta de ser capaços d'opinar, amb més dades, sobre el nostre entorn científic, tecnològic i cultural, sobre les seves perspectives de futur, la seva modificicació i sobre els recursos públics (a vegades molt grans) o privats que se li destinen.
Davant aquest final de segle i davant un ésser humà amb una sofisticació tecnològica al seu abast com no havia tingut mai fins ara, resulta curiós observar com es preocupen els poders públics de vigilar el consum d'aliments (amb més colesterol o amb menys, amb més o menys oli, sal, etc.), per protegir el nostre estómac o el nostres pulmons i, en canvi, que poc que es preocupen que prenguem uns nutrients compensats per al nostre cervell, que ens permetin enfrontar-nos, com a ciutadans, a la complexitat del món que ens envolta.
Les accions ecologistes (independement que ens semblin més o meny correctes) ens permeten de veure que el coneixement responsable de les ciències interessa a l'individu per defensar el seus drets i el seu futur.
Posem, finalment, un exemple prou conegut: la pel·lícula "2001, una odisea de l'espai" d'S. Kubrick. Sense un coneixement mínim del pensament científic, com és possible captar-ne el contingut i la bellesa, més enllà de la dels objectes en dansa?, Com reflexionar amb les seves aportacions sense haver-se endinsat en camps, com ara la intel·ligència natural/artificial, l'origen de l'home i la seva evolució?. Si es pot arribar a estimar aquesta pel·licula sense entendre de ciència, fins a quin punt es podria apreciar entenent-hi?.
Alfonso López Borgoñoz
Apartat de Correus, 310
08860 - Castelldefels
Fax i telèf.: 6657781
correu-electr.: mailto:[email protected] [email protected]
(versión en castellano original, traducida por Mª Antònia Savall)