Regina Jonas: la primera dona rabina     

 

Va néixer el 3 d’Agost de 1902 a Berlín. El seu pare va morir quan ella era molt jove. Com moltes dones del seu temps, es dedicà a la docència, però Regina Jonas no s’acontentà simplement amb ser mestra. A Berlín, es va matricular a la Hochschule für die Wissenschaft des Judentums, Institut per a la Ciència del judaisme, un seminari per a educadors i rabins liberals. Allà es va graduar com a  professora de religió.

Encara no estava satisfeta: Regina Jonas va voler ser rabina. Va escriure la seva tesi, requisit per a ser ordenada. El seu tema fou: “Pot una dona ser rabí segons les fonts halàkhiques?” La conclusió que n’extreia, basada en fonts bíbliques, talmúdiques i rabíniques, era positiva per a l’ordenació femenina, de manera que aconseguí ser ordenada.

 

El professor de Talmud, també responsable de les ordenacions, es negà a ordenar-la. Regina va recórrer llavors a R. Leo Baeck, líder espiritual del judaisme alemany, que havia estat professor seu en el seminari. Ell també s’hi va negar, tal vegada perquè la seva ordenació hauria provocat massa problemes comunitaris amb el rabinat ortodox d’Alemanya.

 

El 27 de Desembre de 1935, Reginas Jonas fou ordenada pel rabí liberal Max Dienemann a Offenbach, que era el cap de l’Associació de Rabins Liberals. Però una cosa era aconseguir l’ordenació, i l’altre trobar una comunitat on exercir. Això no obstant, Regina Jonas va trobar feina com consellera en diverses institucions socials jueves.

 

Degut a la persecució nazi, molts rabins hagueren d’emigrar i com a conseqüència moltes comunitats es varen quedar sense recolzament rabínic. Ironia del destí, la persecució nazi va fer possible que Regina treballés com a rabí i que prediqués en una sinagoga, però no per  gaire temps. Com molts d’altres jueus, va ser obligada a treballar en una fàbrica. Així i tot, va continuar el seu treball rabínic, ensenyant i predicant.

 

El 3 de Novembre de 1942, Regina Jonas va haver d’omplir un imprès de declaració. Aquesta declaració era un llistat de totes les seves propietats – incloent-hi els seus llibres. Dos dies després, li ho varen confiscar tot “en bé del Reich alemany.” Al dia següent, la Gestapo la va arrestar. Era el 6 de Novembre de 1942. Fou deportada a Theresienstadt. Fins i tot allí va continuar exercint el rabinat. Víctor Frankl, el famós psicòleg, li va demanar ajuda. Volia constituir un comitè de crisis per augmentar les possibilitats de supervivència. La seva tasca era rebre els trens a la estació. Allí ajudava a la gent que patia shock i desorientació.

 

En els arxius de Theresienstadt  es conserva una llista manuscrita amb els títols de les vint-i-quatre conferències que va fer. Cinc de les conferencies versaven sobre la història de la dona jueva, altres cinc sobre temes talmúdics, dues sobre temes bíblics, tres sobre temes pastorals i nou sobre introduccions generals a la religió, ètica i festes jueves.

 

Regina Jonas va treballar molt dur a Theresienstadt durant dos anys. Finalment, va ser deportada a Auschwitz. Sabem el dia en què fou assassinada. Era el 12 de Desembre de 1944 i Jonas tenia 42 anys.

 

L’any 1972, els moviments reformista i reconstruccionista a Estats Units varen començar a ordenar dones rabines. L’any 1995, Bea Wyler, que havia estudiat al Jewish Theological Seminary de Nova York, va ser la primera dona rabina a Alemanya, a la comunitat d’Oldenburg

 

 

Tornar a Atar o a ElCall nº6