Sumari:

El jueu voluntari, per Diana Pinto

Al darrer supervivent, per Rab� Daniel Farhi

Hist�ria de les dones en el rabinat: un cas d�amn�sia col�lectiva, per R. Dr. Sybil Sheridan

Biografia de R. Regina Jones

Biografia de R. Dr. Leo Baeck

El concepte de "jueu voluntari" (un jueu que ho �s per pr�pia elecci� i no for�at per les      circumst�ncies exteriors), �s particularment apte per a descriure la renovaci� de la vida jueva a l�Europa actual i el paper que la dona jueva est� desenvolupant en aquest renaixement, donat que aquest terme cobreix tots els aspectes de "ser jueu", des dels m�s religiosos fins als m�s seculars. Tot i que ens podr�em demanar si el primer jueu, Abraham, ho fou de manera "volunt�ria", �s a dir, si fou ell qui eleg� D�u o D�u qui el va escollir, resulta evident que nosaltres, els seus descendents que vivim en societats post-Xo�, democr�tiques i tolerants, som, finalment, jueus voluntaris. Aix�, cada cop m�s, �s degut no nom�s a raons externes, sin� tamb� a raons internes jueves.

El nou judaisme europeu

En termes sociol�gics, hem esdevingut "jueus voluntaris" a partir de 1989, degut a una combinaci� de raons culturals, hist�riques, geogr�fiques i pol�tiques que podem remuntar a la caiguda del mur de Berl�n. En termes hist�rics, els jueus voluntaris comen�aren a existir l�any 1989, quan tots els jueus captius del bloc sovi�tic reberen finalment autoritzaci� per a fer ali� a Israel si ho desitjaven. Aquells que decidiren romandre als seus respectius pa�sos despr�s de 1989 ho feren volunt�riament, i per tant esdevingueren "jueus voluntaris". Junt amb els seus cosins de l�Europa Occidental, ara constitueixen el nucli de la nova jueria europea. En termes geogr�fics tamb� s�n "jueus voluntaris" aquells jueus europeus que han decidit assentar-se als pa�sos responsables de l�expulsi� de la jueria Sefardita (Portugal i l�estat espanyol) o al pa�s responsable de la Xo� (Alemanya). Aquests jueus han decidit volunt�riament anar a l�estat espanyol des de Marroc o Argentina, o a Portugal des de Brasil i les antigues col�nies portugueses. Els jueus de l�antiga Uni� Sovi�tica que han anat a viure a Alemanya s�n tots jueus voluntaris, perqu� s�hi han traslladat retenint i fins i tot refor�ant la seva identitat jueva.

En termes pol�tics, el concepte de "jueus voluntaris" resulta de gran rellev�ncia, perqu� els jueus s�n voluntaris nom�s quan la seva jude�tat deixa de venir definida pels respectius estats a qu� pertanyen. En democr�cia, l�estat no determina qui �s jueu, ni obliga els jueus a estar afiliats a les comunitats jueves. Unir-se a la comunitat esdev� una decisi� privada i individual que no t� cap conseq��ncia respecte al status del jueu en tant que ciutad�. Aquesta conquista de drets pan-europea tamb� data de 1989, amb el final de la discriminaci� i de l�antisemitisme d�estat, encara que fos representat pel simple registre oficial de la identitat jueva als documents d�identificaci�. Els jueus voluntaris defineixen la seva identitat jueva dins la societat civil com un assumpte d�opci� personal. A m�s, en termes culturals, la jude�tat no est� definida. Hom pot escollir quin tipus de jueu vol ser sense pressi� social externa que el faci adequar-se a cap model preestablert. Simult�niament, al si de la comunitat poden coexistir nombroses identitats jueves ben diferents. Tenim fins i tot l�esperan�a que, en un context de jueus voluntaris, desaparegui finalment un tipus hist�ric de jueu: aquell que s�odia a si mateix, i arrossega la pr�pia identitat com un pres la bola de metall. Les persones que es troben en aquest cas, ara poden optar per diluir-se en les nostres societats, de cada cop m�s an�nimes. De manera similar, la definici� cl�ssica de jueu que fa Sartre, com a alg� que �s considerat jueu pels altres, tamb� hauria de desapar�ixer. Ara vivim a pa�sos que ja no estan interessats en el "jueu" com a categoria estructural inserida dintre de la seva pr�pia definici� de poder estatal i organitzaci� social.

La q�esti� de "qui �s jueu".

Paradoxalment, �s dintre del m�n jueu on el concepte de "jueu voluntari" resulta m�s problem�tic. Ja hem fet al�lusi� a la q�esti� dels or�gens: si Abraham era un jueu voluntari quan va optar per seguir D�u o si fou D�u qui l�escoll� a ell. Podr�em argumentar que la relaci� era simbi�tica i que Abraham era "voluntari" perqu� b� podria haver rebutjat l�ordre divina de sortir d�Ur de Caldea.

L�assumpte esdev� infinitament m�s complex quan deixem el reialme del pacte religi�s per a entrar en el de la vida jueva comunit�ria i organitzada. Podem realment ser jueus voluntaris en el context de les actuals disputes respecte a la q�esti� de "qui �s jueu"? Si una persona vol viure com a jueva i s�hi sent, per� no �s acceptada en el si d�una comunitat monol�tica perqu� no �s "hal�khicament" jueva, i a m�s la conversi� �s virtualment impossible, podem seguir parlant de jude�tat volunt�ria? Aquest �s el cavall de batalla jueu per al proper segle, perqu� defineix tots els desafiaments que els jueus hauran d�enfrontar en viure al mateix temps dintre de les seves respectives comunitats i en el si de la societat democr�tica global. Per a enfrontar aquest desafiament, estan sorgint noves definicions internes d�identitat jueva volunt�ria.

1. El jueu que torna al Judaisme des de l�assimilaci� total i des de la manca de tota tradici�, i que esdev� jueu voluntari mitjan�ant l�estudi i la vida comunit�ria. Aquesta visi� �s acceptable no nom�s des de les files del Judaisme reformista, sin� fins i tot entre els ortodoxos i ultra-ortodoxos. �s aplicable tant als jueus com als no jueus.

2. El jueu que creu que la Tor� i el Talmud han de ser constantment reinterpretats per enfrontar-se als desafiaments actuals, i que no existeix una resposta fixa, r�gida i "per sempre", sin� una complexa interacci� entre la saviesa del passat, les necessitats del present i la visi� individual. Tradicionalment atribu�t al Judaisme reformista, aquest punt de vista est� guanyant terreny en cercles ortodoxos, a mesura que la dona rellegeix la tradici� des de la seva pr�pia perspectiva feminista, a fi i efecte de trobar nous significats per al present.

3. El "mig-jueu", fill d�un pare jueu, que rebutja la idea de la conversi�. �s una persona que reclama volunt�riament la pr�pia identitat jueva i rebutja la necessitat de ser "adm�s" per un poble al qual afirma que ja pertany. �s una lluita contra una identitat internament negada, en el nom de l�individualisme democr�tic i dels lla�os de sang.

4. El jueu que creu que el judaisme �s una afirmaci� activa d�una identitat i no el passiu escalfament d�un seient a la sinagoga per Roix ha-Xan�. �s el jueu que agafa el Judaisme, sigui quina sigui la seva definici�, seriosament i compromesa, i no nom�s com a refugi passiu contra possibles perills exteriors.

D�acord als contextos esmentats, l�exemple definitiu de "jueu voluntari" vindria representat per la dona rabina que viu a l�antiga Uni� Sovi�tica o s�ha establert a Alemanya, que ha escollit la pr�ctica conservadora o tal vegada el Judaisme ortodox amb un enfocament modern i feminista. Dones aix� pretenen transformar la inexpugnable fortalesa jueva m�s aviat que decantar-se per rutes alternatives d�identitat jueva (opci� igualment v�lida). Ara b�, al cap i a la fi, tots els jueus actuals s�n voluntaris, perqu� disposen de l�alternativa de l�assimilaci� total.

El m�n exterior.

Encara hi ha una tercera dimensi� en el concepte del "jueu voluntari", la que relaciona els par�metres interns i externs que envolten dos temes molt interconnectats: les relacions entre els jueus i els "altres", i entre els jeus i els valors est�ndard universals predominants a les nostres societats occidentals.

1. El jueu voluntari i el "poble elegit". Responsabilitat �tica sense superioritat. Com reconciliar all� que �s jueu i all� que �s universal a l�era dels ideals pluralistes. La dif�cil conjugaci� de Judaisme i democr�cia implica que el jueu voluntari tamb� forma part de "l�altre poble" amb qui interactua en un cont�nuum pluralista que va des del jueu al ciutad�.

2. Jueus pluralistes: una sola identitat volunt�ria entre altres identitats possibles i compatibles. Estar obert al m�n mentre es guarda la Tor�. Un cont�nuum de graus de pertinen�a sense haver de viure en una fortificaci�. Aix� �s particularment cert respecte a les dones jueves, "l�altre poble" en el judaisme ortodox, ara inserit en societats cada cop m�s igualit�ries.

3. Jueus i espai jueu: sense distinci� de quina sigui la seva intensitat vivencial jueva, els jueus voluntaris interaccionen amb un m�n m�s ample, tot posant l�espai jueu (amb la seva identitat, mem�ria i creativitat cultural) en estret contacte amb la resta de la societat. El judaisme participa activament en la humanitat com a conjunt. L�opci� i l�acci� personal emanen d�una elecci� jueva interna i de la voluntat d�ocupar una parcel�la jueva a l�espai p�blic.

Aix�, el jueu voluntari roman a la intersecci� de la comunitat religiosa i la comunitat humana, com el profeta que avan�a cap a all� que encara li �s desconegut.

(Extret del recull Bet Debora, Confer�ncia de dones europees rabines, cantores, o amb educaci� rab�nica). http://www.hagalil.com/bet-debora

per R. Daniel Farhi

Ser�s aquell moribund estirat sobre un llit d�hospital a Jerusalem, en una camisa de dormir blanca immaculada, que nom�s deixar� que es vegi, sobre la teva marcida pell, un brut n�mero blau, al teu bra� esquerre. Sol, sense fam�lia, en la teva semi-inconsci�ncia, les teves o�des percebran el tornassol d�accents de l�hebreu de les infermeres que discuteixen al passad�s. Un cop m�s ressonaran dintre teu crits aclaparadors en alemany o polon�s, d�un kapo brutal, uns crits que no t�hauran abandonat ni un instant, durant els llargs anys de la segona part de la teva vida, la vida de "despr�s".

Ser�s el darrer supervivent.

Jo ser� all� amb tu, per agafar-te de la m� i ajudar-te a franquejar el llindar, darrera passa entre tantes de doloroses. Dir� per tu aquell mateix Xem� Israel que els teus entonaren mentre entraven a les cambres de gas. Dir� a D�u: "D�u, acull el teu servidor! �s el darrer supervivent de tots aquells que varen con�ixer l�infern d�Auschwitz! Despr�s d�ell, ni un sol home, ni cap dona sobre la terra no podr� contar el que va veure amb els seus propis ulls. Aquest n�mero d�inf�mia desapareixer� junt amb la seva carn. Ja ning� no podr� creure que mai qualc� gos�s marcar criatures fetes a la Teva imatge. D�u, acull aquest home que ha sofert, en el seu cos i la seva �nima, m�s que no hagi pogut suportar cap altre."

Ser�s la tendra velleta de commovedor accent �dix. Estar�s retirada en una llar d�ancians de les rodalies de Par�s. Els teus fills i n�ts t�hauran vingut a veure ahir diumenge. Haur�s passat un bon dia amb ells, en aquesta tardor suau i amable. Com de costum, no haur�s gosat parlar-los d�all� que oprimeix el teu cor des de fa tants anys, des d�aquells dies de tenebres, quan, encara una joveneta que desperta a la vida, t�aparcaren a Drancy i despr�s t�amuntegaren com una mercaderia enviada cap a Auschwitz. Despr�s que, m�s pura que el diamant, fossis despullada amb impudor, marcada, afaitada, feta servir; despr�s que els teus ulls haguessin vist com la teva mare era portada a la mort, assassinades les teves germanes... No n�haur�s dit res a aquells qui m�s t�estimes en el m�n, als membres de la llar que vares reconstruir en tornar d�all� baix. I aix� no obstant, haur�s repetit aquestes coses fins a la sacietat als altres pensionistes de la resid�ncia, que t�escolten entre incr�duls i distrets, sense fer gaire esment als teus cat�fols de jaiona polonesa. I despr�s, de sobte, sense que res no ho anunci�, tranquil�lament instal�lada a la gandula, en aquell dol� horabaixa de l�Ile-de-France, s�apagar� la teva ll�ntia.

Ser�s la darrera supervivent.

Jo ser� all� al teu costat. Sostindr� la teva m� t�bia i apergaminada, coronada d�un estrany tatuatge. Tancar� aquells ulls que, malgrat les joies de la maternitat i de l�avior, sempre hauran tingut davant aquelles imatges paoroses i incomunicables. Li dir� a D�u: "Escolta, D�u de tot �sser sofrent, acull amb dolcesa la teva serventa: �s la darrera d�aquells dels teus fills que conegueren la pitjor prova que mai hagi conegut cap �sser hum�. Ella no abandon� la fe dels seus avantpassats. Ni tan sols va voler dir als seus all� que va viure, de por que no la creguessin, o de por que no et creguessin."

Tu reposar�s sobre un llit lux�s, envoltant de ric mobiliari. Criats i majordoms t�envoltaran, caminant amb passes amortides, una pres�ncia al capdavall in�til, doncs des del teu coma no podr�s ordenar-los res. Infermeres es tornaran per assecar-te el front, canviar-te el s�rum, col�locar-te els coixins, en gestos vans i irrisoris. La teva fam�lia xiuxiuejar� al llindar de la porta. Un dels teus n�ts mirar� discretament el rellotge, pensant en la perduda cita amb aquella noia. Tu, presoner de la teva quasi-mort, veur�s com et desfila per davant la vida com una pel�l�cula. Oh, com es sorprendrien tots els que t�envolten obsequiosament, que mai no han conegut m�s que la teva imatge d��xit social prodigi�s, si ara contemplessin aquesta part de tu, per ells ignorada! �Serien capa�os de concebre que el magnat de la producci�, el nom del qual fulgura en enormes lletres en totes les ciutats dels Estats Units, les despeses sumptuoses i la generositat del qual han fet c�rrer rius de tinta a la premsa sensacionalista, hagi estat mai en un camp de Sil�sia, pobre despulla esquel�tica, amb un vestit de ratlles, esbraonant-se sota c�rregues inhumanes, sucumbint a la m�s m�nima malaltia, amuntegat de sis en sis a lliteres d�una sola pla�a, en barracots de sis-cents ocupants?

I aquests a qui has fet hereus d�una fortuna incalculable, sabran fer-la servir per a prendre cura dels mals de la humanitat, per a perpetuar la mem�ria d�una hist�ria condemnada a repetir-se un cop i un altre? Sense tenir resposta a aquestes preguntes, sense recuperar el coneixement per a adre�ar un ad�u als teus, el cor que bategava amb feblesa s�aturar� definitivament. En alguna part de l�univers, esclatar� la tronadora riota d�un penjat...

Ser�s el darrer supervivent.

Jo ser� all�, al teu costat. Oblidar� tot el fast del mobiliari que t�envolta per a no veure res m�s que la teva pobra despulla d�anci� deportat, oficialment traspassat a les 17:48 a Nova York, aquest 14 de setembre de 2003, per� realment mort a Auschwitz, fa seixanta anys, quan vei� com un S.S. apallissava el seu pare fins a la mort. A trav�s del sostre de vidre, aixecar� els ulls al cel i cercar� aquell D�u que t�haur� donat forces per sobreviure i per construir un imperi. I li dir�: "mira, aquest �s el darrer d�aquells que hom diu que varen tornar dels camps, per� que en realitat mai no en tornaren. Rep-lo, asseu-lo a la teva dreta. Eleva�l m�s amunt que cap altre, perqu� aqu� baix ha pagat l�inic tribut de la crueltat humana, perqu� aquests pocs anys de prosperitat material no s�n res davant dels sofriments que ha suportat aquest Job dels temps moderns."

Tu ser�s la Madame Rosa de La Vie devant soi. Estar�s a la darrera escena quan, al fons de la cova, haur�s enc�s el canelobre de set bra�os i romandr�s envoltada d�esgrogue�des fotografies de les persones que has estimat, abans que Romain Gary no faci de tu una nina trencada i desfeta. En el deliri de la teva mort propera, tornar�s a veure�t filleta de fam�lia nombrosa en un vell edifici del carrer Popincourt. La m�quina de cosir de ton pare cantava mon�tona tot el dia i part de la nit. No hi havia gaire per menjar, per� quin goig, aquella muni� de germans i germanes jaient estrets per dormir el vespre, despr�s d�haver enretirat els mobles!

A cau d�orella, mormol�veu secrets, d�aquells tan importants per als infants, insignificants per a la gent gran. Anaves a l�escola de la vora. Te�n recordes que un dia varen cosir sobre la teva roba una lletja estrella groga on figurava la paraula "Jueu". Fins i tot vares demanar per qu� les nenes no portaven escrit "Jueva". I un mat�, quan ja an�veu a sortir cap a l�escola, cartip�s en m�, sent�reu com trucaven a la porta. El carter, tan d�hora? Ta mare obr�, i v�reu veure dos homes amb barret, vestits de negre, que us ordenaren que els segu�ssiu. Sense temps de fer la maleta, sense respondre a la pregunta: "on ens porteu?", baix�reu un darrera l�altre els quatre esglaons de fusta encerada. A baix, dos agents de policia, amb uniforme i bast� blanc, us esperaven.

Us feren pujar a un autob�s amb plataforma que estava aparcat all� mateix. All� retrob�reu alguns dels vostres petits companys de classe. Direcci� Drancy, despr�s Auschwitz. All� et separaren dels teus pares i germans. Tu i la teva germana f�reu escollides per treballar. Mai no tornares a veure els teus. Embogida i sola, tornares a Par�s. Havies de vendre el teu cos per no con�ixer mai m�s la fam. Vares recollir infants abandonats i els donares una mica de la teva esquin�ada tendresa. I quan ja no podies moure�t, t�ajudaren a baixar a aquesta cova, per a morir-hi jueva.

Ser�s la darrera supervivent.

Ser� all� amb tu, quan els teus ulls grotescament maquillats s�aclucaran en aquesta vall de mis�ria. Les espelmes tremoloses il�luminaran aquest decorat ins�lit que haur�s fabricat per morir-hi a la teva manera. A D�u, no li dir� res. Esperar� que Ell es manifesti per explicar-me el sentit de la teva vida i de la teva mort. Si no em diu res, entendr� que davant la immensitat del teu sofriment, la seva paraula ja no tenia sentit.

Siguis on siguis, a qualsevol hora, ser� amb tu, darrer supervivent. El teu nom ser� Yankele, Maurice, John o Itskhak, Hanal� o Rosa, Joanna o Madeleine; viur�s a Jerusalem o a Par�s, Chicago o Moscou, Southampton o Amsterdam. Ser�s el darrer supervivent i jo ser� all� amb tu. T�ho prometo. Prometo ser el record del teu record. Et prometo que all� que ens has recordat no ser� oblidat per la consci�ncia humana. Et prometo la �ltima just�cia de no deixar que el teu nom i el teu sofriment desaparegui de la hist�ria universal. Eres un home sol, una sola dona. I aix� no obstant, �s com si haguessis estat tota una humanitat sofrent. I, com que ser�s el darrer, tindr� el deure de recuperar, com qui agafa el testimoni d�una cursa, el teu martiri, no per a reviure�l, sin� per transmetre�l als temps futurs, per a testificar-ne davant de la hist�ria a fi que ella no absolgui mai els criminals, per a ensenyar-ho als infants, que esdevenint adults construeixin una societat conscient del seu passat i resoludament encarada a un futur de just�cia, de fraternitat i de pau. Am�n.

Em sembla estrany parlar d�un moment molt important de la meva pr�pia vida com si es tract�s d�un fet hist�ric. Per una banda, aix� em fa sentir vella, -com quan el meu fill em va preguntar: "mama, tu eres una nena durant la primera o la segona guerra mundial?" D�altra banda em fa sentir molt honorada. S�c molt conscient de la import�ncia hist�rica d�aquest moment � la primer conferencia de dones rabines, cantores i l�ders religioses que t� lloc a Europa.

Crec que la import�ncia d�aquesta trobada s�estendr� m�s enll� del nombre de gent que hi assisteixi perqu� des d�aquest moment, l�inter�s dels mitjans de comunicaci�, les seves publicacions i la xarxa que sens dubte s�establir�, far� impossible tornar a oblidar la presencia de l�ders religioses femenines al nostre voltant. Fins a aquest moment, la hist�ria de la dona en el rabinat b� podria ser resumida com una hist�ria d�oblit � un cas d�amn�sia col�lectiva.

I per explicar-ho, amb el vostre perm�s, em referir� a un moment molt personal de la meva vida. Un dia d�octubre de 1993, el Dr Hermann Simon, director del Centrum Judaicum Foundation de Berlin, va venir al Leo Baeck College a Londres i em va fer un regal: una fotografia i el certificat d�ordenaci� de la Rabina Regina Jonas, ordenada a Alemanya l�any 1935.

Aquell dia vaig aprendre tres coses, que varen sorgir dels mateixos fets; permeteu-me que us expliqui el que va succeir. Al voltant de quaranta persones est�vem reunides en una sala de conferencies en el Sternberg Centre, on R. Jonathan Magonet, rector del Leo Baeck College, havia fet una confer�ncia. Despr�s, ens va ensenyar els objectes a qu� he al�ludit i els an�rem passant d�un a l�altre. Quan vaig veure la foto de R. Jonas, dreta amb les vestidures vaig tenir una estranya sensaci�. Em vaig veure a mi mateixa. Els meus pares varen arribar a Anglaterra des d�Alemanya com a refugiats. Si no hi hagu�s hagut Xo�, la meva vida, la meva educaci� hauria estat all�, a Alemanya. Si no hagu�s existit la Xo�, R. Jonas probablement encara estaria viva quan jo vaig n�ixer i, en els quasi quaranta anys que separaven la seva ordenaci� i la meva, molt probablement hi hauria m�s dones en el rabinat. En comptes de veure�m com una pionera, una entre pocs, una anomalia en el corrent del Judaisme i en el corrent del rabinat , podria haver ocupat el meu lloc en el rabinat que llavors tindr�em, essent la cosa m�s natural tenir dones rabines. I hi continuo reflexionant. Si la Xo� no hagu�s existit, si hi hagu�s hagut dones rabines en el moviment progressista jueu d�Europa durant els darrers seixanta anys - qu� diferent seria el judaisme d�avui!

Em varen demanar, com a professora del Leo Baeck College i com una de les primeres dones ordenades, que accept�s el regal del Dr. Simon i digu�s unes paraules d�agra�ment. Vaig treballar molt dur en aquell discurs perqu� sentia que era una ocasi� molt especial. El Dr. Simon va dir unes paraules mirant a R. Magonet i li va donar el certificat d�ordenaci�. R. Magonet li va donar les gr�cies i es varen seure... I jo? qu� havia de fer? Hi va haver una altra intervenci� i es va concloure la sessi�. No va haver manera que jo digu�s res sense que sembl�s absurd, per� de fet, tot plegat tot era bastant absurd. All� est�vem, un p�blic principalment constitu�t per dones, celebrant el que podria anomenar-se descobriment de la primera dona rabina amb discursos i presentacions fetes per homes.

Per� la cosa no es va acabar aqu�.

Despr�s de la cerim�nia em vaig dirigir a R. Magonet qui em va respondre que simplement se n�havia oblidat. Em va explicar que estava massa ocupat per pensar-hi, perqu� aquell mateix vespre tamb� havia d�anar al primer doctorat honorari del Leo Baeck College i encara havia de posar a punt moltes coses. La presentaci� de la rabina Regina Jonas va tenir lloc en una aula moderna, est�vem asseguts formant un cercle en una atmosfera informal. Mitja hora despr�s, va tenir lloc la presentaci� del doctorat honorari en un hall molt ben condicionat. Els conferenciats del College varen caminar solemnement , vestits amb els uniformes acad�mics, al so d�un quartet de corda que va tocar durant tota aquella vetllada.

Els discursos pronunciats per aquells que varen rebre el doctorat varen ser publicats en un llibret, una c�pia del qual va ser lliurada a cada assistent en un paquet de regal. Fou una gran celebraci�. El que no entenc �s per qu� no es varen combinar les dues cerim�nies. Sense voler menysprear els m�rits del doctor honorari, em sembla que la presentaci� del Dr. Simon tenia un significat m�s gran. Qu� vaig aprendre d�aix�? Que encara que ja moltes dones hagin estat ordenades, encara que el Leo Baeck College hagi defensat la causa de la igualtat, les dones no han acabat d�entrar en el corrent principal.

La tercera lli��: despr�s de la presentaci�, Hans Hirschberg, londinenc que havia descobert que el certificat de la rabina Regina Jonas encara estava a Berl�n, va fer un discurs adre�at espec�ficament a les dones rabines que estaven presents. Per qu� fins al moment no ens hi hav�em interessat? Per qu� ning� no s�havia preocupat d�investigar sobre la vida i la mort de Regina Jonas? El p�blic astorat va respondre amb una sola veu: "No en sab�em res!" [1] Cinquanta anys no es gaire temps. Com �s possible que una figura que ens �s tan propera, tan significativa per al desenvolupament del judaisme modern, hagi estat oblidada? Caldr� que ens fem forces preguntes.

Primerament, qu� ocorregu� amb els seus contemporanis? Encara que Regina Jonas mor� a Auschwitz, el seu mestre, Rab� Dr. Leo Baeck, i altres col�legues seus varen escapar o varen sobreviure als nazis i varen trobar una nova llar al Regne Unit, als Estats Units o a Austr�lia. Per qu� no la varen esmentar mai? O si ho varen fer, per qu� ning� en va prendre nota? [2]

Possiblement sigui perqu� la seva ordenaci� no fou mai reconeguda. La seva semikh� privada a Offenbach, atorgada per Rab� Max Dieneman, molt lliberal dintre del moviment reformista, hauria convidat al rebuig no nom�s d�aquells que s�oposaven a les dones rabines, sin� tamb� a aquells que s�oposaven a aquest rab� i a les seves opinions. Una altra ra� seria simplement degut a les circumst�ncies. Per quina ra� els supervivents haurien de parlar d�ella? Es varen perdre tants de grans mestres i l�ders a la Xo�! Aquells que tractaven de trobar el seu lloc en una nova vida, en un nou pa�s, en un nou ordre mundial, b� podien oblidar-se dels seus antics col�legues, que ja no estaven en llurs ments. Per for�a hi havia altres persones, compromeses en temes relacionats a la ordenaci� de les dones com a rabins a Anglaterra i als Estats Units, que havien de con�ixer el seu cas. Sembla que aquesta gent va romandre en silenci, per pura oposici� a la ordenaci� de les dones, ja que esmentar un precedent hauria significat sens dubte perdre la causa.

Per� no nom�s ells eren culpables d�haver oblidat Regina Jonas. Jo mateixa vaig assabentar-me de la seva exist�ncia. Recollia informaci�, com altres dones, sobre els estudiants d�aquells temps amb una monumental indifer�ncia. En la nostra recerca de models per a les dones en el rabinat, sembla extraordinari que no haguem mostrat el m�s m�nim inter�s per saber m�s sobre "aquella dona que va estudiar per ser rab� a Alemanya." [3]

No nom�s f�rem nosaltres qui ens en v�rem oblidar. Rabi Sally Priesand, la primera dona rabina dels Estats Units, va escriure sobre R. Jonas en la seva tesi rab�nica i en el seu llibre "Judaism and the New Woman" [4] En tractar de la seva descoberta de la vida de Regina Jonas, va admetre que ella �Priesand- no era la primera dona rabina: "Jo vaig ser realment la segona dona rab�, encara que hagu�s estat la primera en ser ordenada per un seminari teol�gic."[5]

Aix� no obstant, quan l�any 1994 Priesand va celebrar els 25 anys del seu rabinat, tots els testimonis la tractaren com a la primera. Ning� no va contradir aquesta afirmaci�, ning� no va fer refer�ncia a Rab� Regina Jonas. Era un personatge oblidat tant als Estats Units com a Anglaterra. Com podia ser? Nom�s puc pensar que la nostra indifer�ncia durant els anys setanta va n�ixer d�un intent de ser com els homes [6] Quan lluit�vem per aconseguir el reconeixement i el respecte del m�n jueu, pens�vem que reclamar l�her�ncia d�una altra dona � una dona que no havia estat universalment reconeguda com a rab�- nom�s serviria per marginalitzar-nos i emfasitzar les diferencies amb els nostres col�legues masculins.

Aix� vaig aprendre que hom no pot confiar en la hist�ria, dons all� que s�oblida pot ser m�s significatiu que all� que es recorda. Nom�s espero que aquesta recent "descoberta" de Rab� Regina Jonas sigui la darrera.

Ara b�, ella no estava sola.

Pamela Nadell, una erudita Americana, ha escrit recentment un llibre sobre la semikh� de les dones. Es titula "Dones que haurien estat rabines: Hist�ria de l�ordenaci� de les dones 1889 �1985." [7] Els primers cap�tols s�n fascinadors. Igualment, la periodista Mary M. Cohen va treure a la llum aquest tema l�any 1989, a Filad�lfia. Va escriure una petita narraci� titulada "A problem for Purim", que fou publicada a Jewish Exponent. El seu protagonista �s un jove, Lionel Mart�nez, que s�est� preparant pel ministeri. Uns dies abans de Purim, un grup d�amics el conviden per discutir sobre temes jueus. El tema de discussi� era "Els ministres i llur treball." Al principi, la conversa girava al voltant dels sermons i la possibilitat de l�intercanvi de p�lpits, amb l�esperan�a que aix� pod�s exercir "alguna influencia revitalitzadora." Llavors, una dona jove, Dora Ulman, la directora d�una escola, va parlar, tot advertint que les seves paraules "us xocaran molt." Va preguntar:

"Les nostres dones... no podrien... ser... ministres?" Tothom, menys Lionel, es va quedar amb la boca obert. Fins i tot Jack, amb la seva famosa tranquil�litat; seia amb els ulls com a plats. Mart�nez va dir r�pidament: "Sra. Dora, ens podria explicar la seva idea, el seu pla?" No obstant aix�, secretament, ell tamb� estava astorat. No s�esperava mai una proposici� aix�. A partir d�aqu�, la narraci� exposa tots els arguments a favor. La discussi� posterior revela tots els prejudicis i temors que encara es fan servir respecte a les dones que ocupen un p�lpit. Les dones no estan capacitades per a aquesta tasca, potser deixarien malament als homes per comparaci�, o potser serien negligents amb els seus prioritaris deures a la llar. Suposaria una certa ridiculitzaci� de l�ofici, les congregacions no estarien preparades per aix�... i altres arguments per l�estil. Dora replica amb paci�ncia a tots aquests arguments: "si una dona t� un do per al ministeri, estar� molt m�s en el seu lloc al p�lpit que no dedicant-se a cosir, ensenyar m�sica o fer qualsevol altra tasca que no sigui aquella a la qual la seva natura i la seva consci�ncia l�han cridada."

La narraci� conclou esmentant un clergue cristi� an�nim que va escriure: " el p�lpit mai no assolir� el seu poder sublim complet fins que la dona hi prengui el seu lloc, en tant que lliure i igual int�rpret de la voluntat divina." [10]

Tot i que la hist�ria d�na als estudiants masculins la �ltima paraula sobre el tema, el fet que un assumpte aix� surti a la palestra ja no resulta tan xocant com ho suggereix la narraci�. Ja a les primeres d�cades del segle XIX, el judaisme americ� introdu� canvis significatius per a la dona. Hom va comen�ar a encoratjar les dones per a qu� anessin a la sinagoga amb els seus germans i marits. Hom les va fer baixar de la galeria superior per a pregar assegudes devora dels seus familiars. Els comen�aren a donar la mateixa educaci� que als nois i foren convidades a participar amb ells a la cerim�nia de la confirmaci�. Les mestres augmentaven la seva influ�ncia en les escoles de religi� de la sinagoga, i esdevenien m�s i m�s actives a la vida comunit�ria. En els anys que seguiren la guerra civil americana, el judaisme reformista experiment� un gran creixement. L�abolici� del talit (ara plenament recuperat) es va basar precisament en qu� semblava fomentar la desigualtat entre sexes [11]. A Europa, on el reformisme mai no fou tan radical, la preocupaci� per les dones port� a l�abolici� de l�agun� i de la khalits� [12] tot reconeixent la seva igualtat essencial amb els homes.

L�any 1837, Abraham Geiger declar� a la confer�ncia rab�nica de Wiesbaden: "que a partir d�ara no hi hagi m�s distinci� entre els deures dels homes i els de les dones, com no siguin aquelles difer�ncies que flueixin de les lleis naturals que governen els sexes. No hi pot haver presumpci� que la dona sigui menor d�edat en el camp espiritual, com si no fos capa� de copsar la profunditat de les coses de la religi�. No hi pot haver cap instituci� de servei p�blic, ni de forma ni de contingut, que tanqui les portes del temple davant de les dones; no hi pot haver cap f�rmula del nostre servei de matrimoni que degradi la dona, ni se�ls pot aplicar cap exig�ncia que destrueixi la seva felicitat. Aix�, les noies i dones jueves, conscients del significat de la nostra religi�, esdevindran fervents adherents d�aquesta fe, i el conjunt de la nostra vida religiosa s�aprofitar� de la influ�ncia beneficiosa que els cors femenins sabran imbuir-li." [13]

L�any 1842, a Anglaterra, durant la consagraci� de la Sinagoga del West London, el reverend D. W. Marks proclam�: "Les dones, creades per D�u com a �ajuda id�nia� per a l�home, i que s�n iguals a l�home en tots els aspectes; les dones, dotades del mateix sentit de protecci� que els homes, amb una sensibilitat meravellosa, i que poden participar (i aix� ho dedu�m de les Escriptures) en el compliment de qualsevol obligaci� religiosa, han estat degradades per sota del status que els correspon. La possibilitat d�exercir aquelles elevades virtuts que pertanyen al seu sexe els ha estada retallada. I donat que hom els havia negat la igualtat en altres camps, com a conseq��ncia inevitable, tampoc no se�ls va permetre participar en els deures i en el goig de la religi�. Certament, l�educaci� ha contribu�t molt a posar remei a aquesta injust�cia en altres �rees; no obstant aix�, la indifer�ncia manifesta respecte a l�educaci� religiosa de les dones encara constitueix un record ben viu en tots nosaltres." [14]

La sorpresa, per tant, no �s que el problema de les dones rabines ja sorg�s el 1880, ans m�s aviat, per quina ra� encara va trigar un segle sencer en normalitzar-se. L�any 1893, Hannah Solomon organitz� el primer Congr�s de Dones Jueves a Chicago. Una discussi� amb les autoritats rab�niques respecte a la representaci� de les dones jueves en el Parlament Mundial de les Religions motiv� que el Congr�s hagu�s de funcionar pel seu compte. Per primera vegada, les dones jueves que assistiren a la confer�ncia pregaven, estudiaven, debatien, prenien decisions i s�involucraven d�una manera ben real en la tasca de donar forma al futur del Judaisme, sense la guia de cap autoritat religiosa masculina. Les dones que participaren en la confer�ncia no eren alienes al p�lpit o a l�estrada. Hannah Solomon, Louise Mannheimer, Henrietta Frank, Mary Cohen eren conferenciants amb molta experi�ncia, que ja havien parlat davant de grans audi�ncies a les sinagogues principals.

Ara b�, l�exemple m�s fam�s de l��poca fou Ray Frank, coneguda com la "noia rabina del daurat oest." Nascuda a San Francisco el 1861, la seva carrera com a periodista la port� a Spokane, Washington, on el dia de Iom Kipur de 1890, contribu� a preparar els serveis per a la comunitat. Com que no hi havia rab�, Frank fou convidada a fer la pr�dica. El resultat fou tan electritzant que des d�aleshores fins que es va casar l�any 1901, va rec�rrer tot el pa�s com a carism�tica i popular predicadora. Tenia tanta demanda que va contractar un agent per a qu� arrang�s les dates i fes preparatius per als seus viatges. Ray Frank estudi� al Hebrew Union College, on reb� la llicenciatura en Llengua i Literatura Hebrea. Rab� Isaac Meyer Wise, president del HUC, va declarar respecte a Frank: "Estem orgullosos del seu zel i coratge moral per trencar les darreres barreres que encara existeixen a la sinagoga contra les dones... En els estatuts que governen el Hebrew Union College no es parla de la q�esti� del g�nere o la ra�a... nom�s podem animar la Sra. Frank, i qualsevol altra dona que vulgui estudiar teologia, que contribueixi a la causa de l�emancipaci� de la dona a la sinagoga i a les congregacions." [15]

Tot i aix�, ella era m�s cautelosa: "vaig entrar al seminari de teologia a Cincinnati" �escriu Frank- per aprendre m�s sobre la filosofia del judaisme, i vaig ser la primera dona que port� a terme aquesta tasca... Mai no vaig tenir la intenci� de fer la carrera de teologia, partint de la conclusi� que de te�legs, n�hi ha molts, per� nom�s hi ha una religi�; i que l�ordenaci� no �s essencial per als predicadors i encara menys per als mestres." [16] En diverses ocasions va declinar l�oferta de dirigir una congregaci� a temps complert.

En aquella �poca hi havia nombrosos rabins que defensaven el paper de la dona a la sinagoga, com Isaac Meyer Wise, Emil G. Hirsch i Kaufman Kohler. Al menys aquest darrer probablement hauria ordenat una dona si hi hagu�s hagut alguna candidata que es present�s. Sembla que les dones d�aquell temps eren, en aquest cas, la part m�s reticent.

"Deixeu que la dona sigui com sempre ha estat: feli� de deixar que els homes prediquin mentre ella practica," va dir Katherine de Sola [17]. Henrietta Szold, que m�s tard seria la primera dona que estudiaria al Jewish Theological Seminary va escriure: "Crec que la millor manera que t� la dona de servir als interessos de la sinagoga �s dedicar-se a la seva llar... i ocupar el p�lpit nom�s quan el seu coneixement de la Llei, la hist�ria i la literatura del Judaisme �s excel�lent, i el seu do natural �s tan extraordinari que decanta qualsevol dubte, tot i que fins i tot en aquest cas, far� mostra de bon seny si no s�hi dedica professionalment... En altres paraules, no cal que les D�bores i M�riams amaguin la seva llum sota les pedres, per� tant elles com la gent que els envolten, han d�estar ben segures que el ser paper �s fer de D�bora o M�riam, i no fer de Hanna o Rut, personatges igualment admirables." [18]

A les d�cades de 1890 i 1900 la discussi� continu�. Per� amb la primera guerra mundial es produ� un par�ntesi, i quan als anys vint va arribar una nova generaci� de dones als col�legis rab�nics, sembla que no tenien coneixement del debat anterior a la guerra. Martha Neumark, Irma Levy Lindheim, Dora Askowith i Helen Hadassah Levinthal varen entrar al seminari amb la intenci� d�esdevenir rabines. A totes elles se�ls va denegar l�ordenaci� amb el curi�s argument que la primera dona ordenada havia de ser una persona realment extraordin�ria. Si en la primera onada semblava que els homes eren agosarats i les dones massa modestes, en la segona onada ocorria justament el contrari.

Rab� Regina Jonas va con�ixer al menys a una d�aquestes dones. En el seu assaig sobre R. Jonas, Rab� Elizabeth Tikva Sarah descriu una de les seves antigues alumnes, una certa Inge Kallman, a qui R. Jonas digu� que "ella era la �nica dona rabina, a part d�una altra que hi havia a Am�rica." [19] R. Sarah suggereix que la dona en q�esti� havia de ser Martha Neumark (1904 -1981) que sol�licit� l�ordenaci� l�any 1922. El professorat del Hebrew Union College fou un�nime en recolzar-la, per� la seva petici� fou denegada per la majoria de la junta directiva del College. [20] Tamb� �s possible que la refer�ncia al�lud�s Helen Levinthal (1910 -1989) que el 1939 fou la primera dona en concloure els estudis rab�nics a l�Institut de Religi� de Rabbi Isaac Meyer Wise. La premsa de l��poca la qualific� com a "primera dona rabina"(encara que sense ordenaci�) [21] i va treballar durant un cert temps com a rab� a la congregaci� del seu pare.

Un cop m�s la hist�ria es repetia. La segona guerra mundial port� el debat quasi b� al punt zero als anys cinquanta. Tot i que, quan la primera dona fou finalment ordenada, encara vivien algunes d�aquestes quasi-rabines de la segona generaci�, sembla que mai no es va fer cap reconeixement p�blic del seu paper determinant, ni se�ls atorg� cap semikh� "honor�fica" retrospectiva.

La historiadora Gerda Lerner va escriure que els homes han creat la hist�ria, tot beneficiant-se de la transmissi� de coneixement d�una generaci� a l�altra, de manera que cadascun dels grans pensadors reposava "sobre les espatlles de gegants," a fi i efecte d�avan�ar amb m�xima efici�ncia, ultrapassant les fites de les generacions pr�vies. A les dones, en canvi, hom els deneg� el coneixement de la seva pr�pia hist�ria, de manera que cadascuna ha de lluitar i discutir com si mai cap altra dona abans d�ella no hagu�s escrit o pensat. Les dones han de fer servir les seves energies per a reinventar la roda un cop i un altre, generaci� rera generaci�.[22]

Tot i que Lerner feia refer�ncia a un per�ode anterior de la nostra hist�ria, les circumst�ncies demostren que l�argument encara �s v�lid i que, per molt que ja no se�ns nega el coneixement de la nostra hist�ria, som bastant lentes a l�hora d�apropiar-nos-en.

I qu� ocorria a Europa? Quan la senyoreta rab� Regina Jonas estava estudiant a la Hochschule, all� hi havia altres vint-i-sis dones. Cap d�elles no tenia aspiracions de ser rabina? Hi hagu� altres dones que, inspirades per l�ensenyament de R. Jonas, consideressin la possibilitat de ser rabines, abans que la Xo� se�ls emport�s? Potser hi hagu� alg� abans que Regina que ja hagu�s intentat seguir aquest cam�?

El context social europeu era ben diferent del dels Estats Units. Les dones no gaudien de les mateixes llibertats i l�emancipaci� femenina anava molt m�s lenta. A m�s, a la jueria alemanya li interessava m�s la pol�tica que la religi�. Tot i aix�, em costa creure que no hi hagu�s dones que, havent assolit una bona educaci� jueva i motivades pel seu amor al Judaisme, no sentissin vocaci� per a practicar-lo, m�s enll� de ser simples receptores.

Quan Lily Montagu (1873 -1963 ) escrigu� al Jewish Quarterly l�article que havia d�impulsar el naixement del Judaisme Liberal a Anglaterra, ning� ja no q�estionava el seu dret, com a dona, d�actuar en el camp de la cr�tica de la religi�. De fet, ja havia predicat, condu�t serveis i preparat un llibre de preg�ries per a infants amb l�encoratjament de R. Simeon Singer, l�excels autor del sidur ortodox brit�nic. Montagu obr� la seva pr�pia sinagoga, fund� la Uni� Mundial de Jueus Progressistes i evidentment predic� aqu� a Berl�n l�any 1926, a la confer�ncia inaugural d�aquesta associaci�. Lily Montagu tamb� intent� fundar el Moviment Jueu Liberal de Pol�nia, per� la guerra ho estronc�. [23] La hist�ria que jo mateixa vaig escoltar quan era petita �tot i que podria ser ap�crifa- diu que Lily Montagu fou convidada a entrar al Hebrew Union College per a preparar-se per l�ordenaci�, per� que s�hi neg� degut que no podia abandonar la seva congregaci�.

Qu� ocorregu� amb la generaci� anterior? Les dones jueves angleses tenien educaci� i assolien papers predominants en el m�n de les arts i de la literatura. Poques d�elles gaudiren d�una educaci� jueva equiparable al rabinat, per� n�hi hagu� alguna. I a Alemanya, i a la resta d�Europa? Qui ho sap! Els exemples de grans dones mestres s�n, si no abundants, certament presents, des de Beruri� al Talmud fins a Rachel Werbemacher (c1815-1892) la khass�dica "dama de Ludomir." Algunes dones �fitsnogerin� condu�en altres dones en la preg�ria a l�ezrat nashim, secci� femenina de les sinagogues medievals. Hi hagu� dones que composaren preg�ries - �techines� � a l�Europa oriental [24]. Les dones dels rabins prenien decisions hal�khiques en mat�ries de puresa familiar; altres foren autoritzades a efectuar la xekhit�, a rabinar la carn. [25]

Imaginem-nos l�escena seg�ent: en algun lloc d�Europa, una comunitat �s devastada pels creuats, pels cosacs de Chmielnitski o per un pogrom. Qui sobrevisqu�? Qui enterr� els morts? Qui digu� Kadix? Qui es va fer c�rrec dels rituals del Judaisme per a ensenyar els homes de la seg�ent generaci�? Foren les dones. I qui sap si algun rab�, com Raixi, nom�s tingu� filles i els va educar com a fills, o b� no tingu� n�ts ni gendres per a continuar la transmissi�? Qui sap si en alguna comunitat a�llada, algun rab� no orden� la seva filla per a complir la seva tasca fins que no aparegu�s un home adequat?

Fantasi�s? Amb el nostre �ndex d�amn�sia comunit�ria dubto que escenes com aquestes, si han existit, fossin conscientment transmeses a la mem�ria col�lectiva.

I qu� ocorre avui en dia? El Leo Baeck College ha ordenat vint-i cinc estudiants femenines en vint-i-quatre anys. Em sembla particularment engrescadora la pres�ncia de les rabines Elena Bykova, Katalin Kelemen, i Nelly Kogan, de propera ordenaci�, pioneres del Judaisme Progressista a Ucra�na, Hongria i R�ssia, que s�n el cor del moviment i l�estan modelant a una imatge que reflectir� les seves capacitats i qualitats com a dones i com a rabines. El rabinat ha canviat les dones, i les dones han canviat el rabinat. No s� quin car�cter tenia Rab� Jonas, per� s� que Lily Montagu en molts aspectes no era gens diferent d�altres dones de la seva �poca i classe social. Una dona m�s, que consagr� la seva vida a millorar la dels altres, motivada per una fe ferma i una profunda creen�a en la bondat del pro�sme. Rab� Tabick "mai no volgu� ser la primera." [26] Pel que he llegit sobre Rab� Priesand, tamb� ella era una persona sense pretensions, que complia amb all� que hom esperava d�una bona noia jueva. Tal com ho expressa Rab� Sheila Shulman, les primeres dones rabines foren "assimilacionistes": [27] s�acontentaren amb seguir un curr�culum totalment mascul�, amb seguir patrons masculins en la tasca rab�nica, i probablement, amb sotmetre�s als rabins masculins per defer�ncia, m�s all� del que ara ens semblaria saludable. Per� a mesura que pass� el temps i les estudiants deixaren d�estar "agra�des" pel simple fet de poder estar all�, comen�aren a estar preparades per a q�estionar, criticar i donar forma tant a l�escola rab�nica com al moviment progressista.

Un exemple superficial �s el cas de la indument�ria. Rab� Tabick fou ordenada amb un discret vestit i un barret ben femen� i atractiu. Les generacions seg�ents assistiren a la introducci� del talit, i posteriorment aquest mateix talit esdevingu� m�s i m�s ple de colors, demostrant una major confian�a. Nosaltres encara estaven for�a preocupades per no cridar l�atenci� amb el nostre aspecte, per� les estudiants rab�niques d�avui en dia ja no tenen aquestes preocupacions.

Un exemple m�s profund fa refer�ncia als nostres estudis. Nosaltres, la primera generaci� de rabines, simplement accept�vem all� que ens deien. Certament, ho discut�em, ho argument�vem, per� sempre dintre dels l�mits marcats pels arguments i assumpcions tradicionals dels rabins masculins. Les generacions posteriors han anat m�s enll�. Rab� Shulman ho expressa aix�: "�s profundament dif�cil i paradoxal estudiar intensivament els textos de una tradici� que estimes, per� per a la qual aparentment no existeixes; una hist�ria que �s la teva, per� en la qual no hi apareixes enlloc; un sistema legal en el qual el teu status �s igual que el d�un menor o el d�un b� moble, i una teologia en la qual la teva part en el Pacte constitueix una q�esti� molt discutible." [28]

Els desafiaments que les dones han fet al ensenyament tradicional s�han anat ampliant. Puc dir, amb tota confian�a, que les m�s importants contribucions a l�erudici� actual en els camps b�blic, teol�gic i hist�ric provenen de dones. Aquesta �s una �poca engrescadora per a ser una dona dedicada a l�estudi. Existeix un sentiment de ser pioneres, de trobar carn nova entre els ossos vells.

Finalment, les dones han deixat la seva empremta en el rabinat congregacional. El dia que vaig sol�licitar que al meu contracte hi figur�s la baixa per maternitat, el representant de la comunitat que em contractava em va mirar horroritzat. Em va demanar: "no et seria igual si posem �baixa per malaltia�?", i aix� ho f�rem. Ara els homes tenen baixes per paternitat als seus contractes i ning� gosa ni tan sols al�ar les celles. Abans, hi havia una mena de rivalitat entre col�legues, que comparaven qui podia treballar m�s dur, durar m�s temps, saltar-se m�s dies lliures i treure dies de les seves vacances. Les dones han posat fre a tot aix�. La fam�lia, el lleure i les relacions extra-comunit�ries ara s�n molt ben valorades, i per molt que algunes congregacions rondinen, la majoria reconeixen que les rabins tamb� necessiten tenir vida privada.

Les relacions entre el rab� i els membres de la congregaci� tamb� han canviat amb l�arribada de les dones: s�n relacions m�s acostades i m�s informals. Janet Marder, que ha dirigit un estudi sobre les rabines dels Estats Units, conclou que les dones tendeixen a romandre en comunitats petites, no tant perqu� no tinguin moltes ofertes de treball, sin� perqu� no sembla importar-los la mesura de la congregaci�. No els interessa tant pujar esglaons des de comunitats petites a altres de m�s grosses, sin� m�s aviat els preocupa formar bones relacions amb els congregants que ja tenen. [29] A m�s, la dona rabina no es considera al cap de l�estructura jer�rquica de la comunitat, ans actua com a delegadora, encoratjant altres a fer tasques determinades. Aquest model "feminista" ha estat adaptat igualment per alguns rabins masculins. Escolteu aquest exemple: "el meu prop�sit �s formar una congregaci� juntament amb l�ders laics, en la qual treballem en equip. Voldria formar una comunitat en qu� D�u i la Tor� �no el rab�- fossin el centre; en qu� els membres fossin engrescats i desafiats a esdevenir jueus formats." [ 30]

Com ho expressa Janet Marder, les tres �rees crucials per a la majoria de dones rabines s�n l�equilibri, la intimitat i l�encoratjament. [31] Altres experiments promoguts per dones rabines van encarats a canviar el model global de congregaci�. En alguns casos, es tracta de dos rabins que opten a una posici� que abans portava un sol rab�; altres, s�n tres rabins que comparteixen la responsabilitat de diverses comunitats petites.

En el Judaisme Progressista estan succeint moltes coses noves, desafiadores i engrescadores, i crec que no cal que em disculpi si dic que aix� es deu a nosaltres les dones.

I Rab� Regina Jonas? Qu� hauria pensat de totes nosaltres, rabines, cantores i l�ders laics, que ens hem reunit aqu� en honor seu? B�, crec que estaria encantada. El seu somni d�all� que era possible ha esdevingut una realitat. A la seva tesi rab�nica, Regina Jonas conclo�a: "Amb tot l�amor i confian�a cap als nostres escrits i les seves santes ordenances, cal que no oblidem que precisament ens transmeten l�esperit de la llibertat. Que sigui aquest esperit qui parli per les dones i il�lumini aquesta q�esti�... A part del prejudici i la for�a del costum, a l�halakh� pr�cticament no hi ha res que s�oposi a qu� una dona ocupi l�ofici rab�nic. Aix�, la dona, en la seva activitat, podr� contribuir a ver avan�ar la vida jueva i la religi� jueva per a les futures generacions. [32]

Nosaltres som el seu futur. Que puguem viure d�acord als seus ideals i mostrar-nos dignes de les aspiracions que ella no va viure per a veure complertes.

 

 

---

 

Feu clic en els enlla�os corresponents per a veure els arxius: 

Biografia de R. Regina Jones

Biografia de R. Dr. Leo Baeck

El Call és de tots nosaltres. Esperem les vostres aportacions, idees i escrits. Feu-lo conèixer!