Però això resulta no tan sols difícil per a la majoria de les persones sinó, en ocasions, realment imposible. ¿Per què?, ¿Per què és tan difícil per a molta gent, probablement per a la majoria, gaudir plenament de la vida? Aquesta pregunta me la vaig fer fa ja molt temps i ara crec tenir la resposta.

La meva opinió és que existeixen tres grups generals de persones que van des dels que van néixer per a patir (born to sufer), fins els que van néixer per a ser feliços (born to be happie), amb totes les gammes intermèdies que es desitgi perquè, per descomptat, no tots pateixen igual, no senyor. Jo els classifico així:

a. Els que patiran, posi'ls vostè a on els posi: Aquests pateixen amb tot el que els ocorre i fins i tot amb el que no els ocorre. Pateixen pels demés, lamenten tot el que passa, pessimistes a morir, el panorama està sempre ple de incertesa, el pas del temps es converteix en una permanent agonia i quan per equivocació gaudeixen d'alguna cosa es senten, després, culpables per haber-ho fet; ells no tenen remei i el sols sugerir-los que ja no pateixin més els causa encara més patiment. Així que és millor deixar-los tranquils, no criticar-los ni retreure'ls la seva estupidesa i allunyar-se d'ells per a que no els culpin després de que vostès els fan patir. Després de tot, és el seu dret i el seu problema el fer-ho.

b. Els que pateixen o no, segons els hi va: Aquí es troba la majoria de les persones. S'ofeguen en gots d'aigua quan els va malament i es desborden d'alegria quan tenen tot al seu favor. És clar, en "èpoques de crisi" fan costat al grup "a" però quan guanyen a la Loto o amb el seu equip de futbol, es llencen a festejar desbordants d'alegria. Tenen poca conciència i control del seu estat anímic, la seva alegria és molt superficial i inestable ja que sempre depen de condicions alienes a ells, es passen el temps esperant que hagi democràcia, es revaluï la moneda, treure a la loteria, que l'"altre" els doni per reconeguts, etc. Per a ésser feliços, volen i esperen que les condicions canviïn per a que els hi vagi bé, en lloc de canviar ells i corregir els seus errors per a superar els seus problemes.

c. Els que gaudeixen de la vida i són feliços, els posin a on els posin: Aquests són espècimens poc frecuents i molt criticats pels "patidors professionals" doncs els acusen d'irresponsables i de que "res els importa", la seva felicitat és intrínseca a ells mateixos i no depenen de les circumstàncies externes, tenen alta autoestima. Gaudeixen mentre sembren en el seu present per a un futur i no esperen que la seva realitat canviï per a que els hi vagi bé, ells la canvien. Són capaços de veure sempre l'altra cara de la moneda, (la positiva), fins i tot en les condicions més difícils. En el fons encara que no els comprenguin són envejats pels més intel·ligents dels altres grups que arriben a intentar imitar-los.

I bé, ¿Vostè, a quin grup pertany? No cal dir que entre cada grup hi han estats intermedis; els tres grups serien els més demostratius però existeixen, com ja he dit, totes les gammes que a vostès els hi plaguin.

Si és del grup "a" o "b", ¿no li agradaria passar-se al "c" per a deixar de plorar y gemegar en "aquesta vall de llàgrimes" i ésser arquitecte del seu propi destí?

¿No li agradaria deixar de lluitar en aquesta vida i simplement deixar-se fluir?

¿No li agradaria deixar de gastar la seva energia volent canviar el món i les seves circumstàncies i concentrar-la en millorar com persona diariament?

Bé, ¡doncs faci-ho ja!. Vostè és l'únic que pot fer-ho per vostè mateix. No pot dependre de ningú per això.

Però si no ho fa, és el seu dret, sols que…. No ens culpi als demés d'això i pateixi tot el que li doni la gana…. ¿D'acord?.

(Traducció a càrrec de Joan Sarmiento)