L'urgent i l'important Per Raquel Melgar En aquests temps que ens toca viure, carregats de presses, ja sense temps per a gaudir de les coses simples, ens hem acostumat a confondre lurgent amb limportant. Daquesta manera, anem passant els dies duts per un entorn que sempre sembla confabular per a que no ens prenem el temps que necessitem per a fer "allò que tant ens agrada i que hem deixat per un altre moment. Ens deixem dur per les pressions de les circumstàncies; Deixem que siguin elles les que prenguin el control de les nostres vides i, després, ens sorprenem al veurens malalts o sentir-nos dissortats, quan això és sols la conseqüència de posposar les coses que ens podrien donar satisfaccions que transcendeixen dallò que és material. La nostra felicitat està determinada per lassoliment dobjectius i oblidem gaudir de les accions que ens duen a aconseguir-los. ¿No és pot ser més important el procés que el resultat?. ¿No ens evitaríem moltes estones dolentes si ens centréssim en gaudir del procés que seguim en la recerca dels nostres desigs, en lloc de permetre que la nostra felicitat sigui determinada per lassoliment de les "expectatives" fixades?. La diferència entre una expectativa i un desig està precisament en el fet de que mentre en la primera estan dipositades "causals deterministes" que de no ocórrer ens porten cap a la frustració, en el segon es dona prioritat a la intenció, posant tot el que es pugui de nosaltres mateixos per aconseguir-ho, gaudint del moment i deixant els resultats com part dun "atzar" que ens sorprengui y meravelli. És lògic pensar que les expectatives responen a lurgent i els desigs a limportant. En tant ens concentrem en les primeres, poc a poc, oblidem les darreres i, al fer un recompte, veiem que ens passem la vida buscant resultats, que moltes vegades no assolim, en lloc de fruir del procés dels mateixos. Una de las lleis de "causalitat" de la vida ens ha demostrat, durant milers danys, que quan es posa el "cor" a treballar en las coses i es realitzen les accions amb bones intencions cap als demés, sempre el resultat serà positiu encara que no respongui als nostres plans i en aquell moment no aconseguim entendre el per què de les coses. Dediquem-nos aleshores a les coses importants. Atenent a les urgents, no dipositem expectatives. Omplim les nostres "arques" de desigs i posem tot el nostre esforç en convertir-los en realitat; Treballem amb afany, honestedat, transparència i dignitat. Segur, ens veurem beneficiats amb resultats que superaran qualsevol predicció possible. Passem a prendre el control de les nostres circumstàncies i no permetem que siguin elles les que ens controlin a nosaltres. Perquè la vida és massa seria com per a prendres la en serio i lúnica cosa que no podem permetrens és ser infeliços en ella. |
No hay marcha en Nueva York (Mecano)
Darrera revisió: 04/08/99