APRENENT SÓC ....

 

Mai ambicioní d'ésser rei,

ni ceptre algun reclamí.

Reial corona no em doneu,

doncs per ella no lluití.

 

Distincions, lloes i honors,

durant ma vida no perseguí.

Sota els meus peus no assenteu flors

tal si fos príncep iemení.

 

De cap manera cenyeixin mes temples

llorers que en combat no guanyí.

Certament, no pretenguí béns

que ni tan sols imaginí.

 

D'inexplorades terres

no m'entregueu el senyoriu.

Per subjugar-les, no ordiré guerra,

ja gaudeixin de vall, muntanya o riu.

 

No ansiegí sojornar en castell

de muralles i merlets guarnit.

De llinatges i estirps, ésser cabdill,

en temps no cobegí i ara no ho vull.

 

Serfs i vassalls no n'he de menester,

doncs aprenent sóc d'ésser humà

que dia a dia, minut a minut, aprèn

de qui vulgui ésser son germà.

Anterior Següent

La meva poesia

El meu món

 

Stairway to heaven (Led Zeppelin)

 

Ultima revisión: 04/08/99