ESPECTRES DINS LA XARXA
Percebo, del seu rostre, la carència
que recrea al meu ésser una vasta ilusió.
De sos dits emergint, una cançó
sacia ma set, ofegant tota absència.
Sa mirada inexistent, vacant....
¿Pot algú dir si veurà quant he vist?
¿Qui sap si podrà advertir que he sentit
llegint el seu cor palpitant!
Tot mon ésser, ma substància, ma essència,
mos dits que mussiten aquesta oració,
pregària al cel, despullada de so,
vanament, imploren sa presència.
Tant, i tan poc tot alhora, posseïm....
Espectres nòmades, potser errants,
coratge en l'ànima, ments pensants....
i més que res.... les lletres que llegim.
Across the universe (The Beatles)
Ultima revisión: 04/08/99